Ara la Chacón i el Rubalcaba es pengen la medalla d’un corredor mediterrani que pel que sembla es quedarà a mig camí, i que a València girarà cap a Madrid. Això és, ni més ni menys, no tenir vergonya, entre d’altres coses perquè si passa per Barcelona és en contra de la seva voluntat; i quan Ramon Tremosa en va filtrar el recorregut el senyor Blanco va córrer a Brussel·les a intentar pressionar per canviar-ne el traçat. Però no només això, sinó que addueixen que CIU s’hi oposa... Vaja, més enllà de la mediocritat dels pactes que CIU hagués fet en el passat amb el PP, dir que CIU no vol el corredor és tant com dir que en Pep Guardiola no vol guanyar la lliga.

L’altra promesa encara més al·lucinant és la proposta de legislar a favor de la dació en pagament de les hipoteques, quan el PSOE s’hi ha estat oposant frontalment durant tota la legislatura i han estat ells qui han fet mans i mànigues perquè no es pogués presentar una ILP a favor de la dació, adduint que ensorraria el bancs (cosa que pel que sembla que no passa a la resta de països europeus on la dació és plenament vigent).

Vull pensar que és la campanya dels que se saben perdedors, però més els valdria almenys no perdre la vergonya i sisplau, que  no torni a sortir el senyor Rubalcaba dient que sap com treure’ns de la crisi, i que ara sí que ho farà, perquè a la llista del meu amic de les coses que no es poden fer mai, a més de fer el ridícul, hi hauré d’afegir la de no insultar a la cara aquells a qui vols convèncer.

Per arribar-hi calia penetrar una pineda espessa i aparcar a la vora del camí, allà on bonament es pogués, i després caminar una estona per arribar a la cala. Un matí, però, les excavadores van entrar al bosc i ho van començar a arrasar tot. La descoberta va significar l’últim dia de platja en família a la Boadella.

No va ser fins passats vint anys ben bons que vaig decidir tornar-hi. La franja de bosc fins al mar s’havia reduït a poc més de dos-cents metres, havien obert un camí transitable per vehicles fins a la platja i hi havien instal·lat una guingueta i lavabos. La resta de la muntanya i del bosc era senzillament irreconeixible: s’havia convertit en una urbanització plena de blocs enormes. A la zona, completament massificada, era impossible aparcar i evidentment a les roques de la cala no hi quedaven ni lapes, ni eriçons, ni musclos ni tomàquets de mar i els fons marins eren una grotesca caricatura del que havien estat.

Ja als anys vuitanta Lloret era un lloc massificat que no feia presagiar res de bo. Senzillament encara hi quedaven racons on el Lloret d’avui no hi havia arribat i on et podies omplir els pulmons amb aire amarat de mar en comptes d’olor d’oli refregit barrejat amb after-sun.

Explico tot això per fer entendre que Lloret hagués pogut ser el que hagués volgut, però Lloret és el que les seves gents han volgut que sigui, perquè arrasar els boscos i les cales era i és normal, i el diner ha pogut més  que l’estima a l’entorn. Ara es queixen pels avalots al carrer, per les borratxeres i el turisme massificat i barat. És cert que a aquesta gent se li enrefot ser a la Costa Brava o la desembocadura del Besòs mentre hi hagi alcohol, platja i mar, però som nosaltres mateixos, els habitants de Catalunya,  els que hem arrasat el paradís per encimentar-lo  i construir-hi un paisatge només apte per a turisme de la pitjor mena.

M’irrita sentir hotelers i consellers dient que hem d’anar cap a un turisme de qualitat, familiar i de natura. M’irrita perquè avui recordo perfectament encara com era la Boadella i el que hi va passar, i perquè les seves són paraules buides i plenes d’hipocresia, i  perquè no veig ningú amb voluntat de construir un horitzó diferent ni de transformar les coses radicalment i perquè varen ser també els governants els que miraven (i miren) cap a una altra banda quan algú va decidir que el ciment d'alguns valia més que els boscos i les cales de tots.

Es pot fer. Hi ha hagut intents recents, fracassats és cert, però hi han sigut. Recordo per exemple quan el Govern Balear va crear una eco-taxa que destinava a la restauració paisatgística i a la preservació del medi ambient, tirant si calia hotels sencers a terra. Increïblement van ser hotelers com els que avui es queixen dels aldarulls els que van fer fracassar aquest projecte (permeteu-me que posi en un mateix sac els hotelers i empresaris turístics de les Illes i els del Principat, però no crec que hi hagi una gran diferència de sensibilitats).

Lloret tenia les condicions per ser el paradís, i si hagués volgut avui podria ser un referent europeu de turisme de qualitat, amb paisatges meravellosos i una biodiversitat admirable. Però Lloret va decidir ser una altra cosa i ara no té cap voluntat per deixar de ser-ho. L’única cosa que demano és que almenys no ens insultin dient que desenvoluparan turisme de qualitat i no sé quines falòrnies, perquè per sort o per desgràcia  alguns encara recordem la Boadella, i la Boadella avui ja no hi és. Que serveixi almenys per aprendre la lliçó en altres llocs del País, si  és que encara en queda algun on serveixi de gaire aprendre-la.

Benvolgut senyor Duran,

De la mateixa manera que els espanyols parlen d’”Hispano-América” per referir-se al seu marc cultural, sigui literari, musical, lingüístic o en qualsevol altre àmbit la gent de cultura catalana també tenim dret a referir-nos al nostre marc cultural amb un nom. O és que a Catalunya i al País Valencià no s’escolta indistintament Raimón, Obrint Pas, Els Pets o els Amics de les Arts? O és que a Catalunya i al País Valencià no es llegeix indistintament Ferran Torrent, Quim Monzó, Isabel Clara-Simó o la revista el Temps? Si el problema és el nom diguem-ne “Països Valencians”, a mi m’és igual perquè el nom no fa la cosa, però em temo que el problema no és de nom sinó de voluntat d’esborrar una realitat cultural, fent demagògia i practicant obertament la censura (cas de Tv3). Com deia el valencià Joan Fuster “Hi ha gent a qui no agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no els agrada que es parle, s'escriga o es pense.” Doncs això, que si els hi pica allà baix que es rasquin, i el que no pot ser és que els nostres polítics es baixin els pantalons davant d’això.

I la veritat és que l’espai s’ho val. Crec que potser és l’últim lloc del territori català que queden fons amb prats de posidònia ben conservats. Aquesta planta és l’amagatall perfecte per moltes espècies marines i, segurament, és l’ecosistema més ric del Mediterrani. És per això que em va sorprendre molt desagradablement el que hi vaig veure: centenars, per no dir que potser més d’un miler d’embarcacions fondegen impunement cada dia en aquestes cales, i cada cop que tiren l’àncora i l’arrosseguen pel fons s’emporten per davant un bon tros de posidònia, que, fins on jo sé, és una planta absolutament protegida. Altres embarcacions fan exhibicions de la potencia del seus motors posant en perill banyistes i trencant completament la pau del parc. De la mateixa manera que s’han tancat molts camins terrestres a l’accés amb cotxe, no seria lògic vetar l’accés d’embarcacions a les cales? Als voltants de Cadaqués la degradació pels amarratges i la contaminació pels motors de benzina és més que evident i la vida és molt més escassa, per exemple, que a la zona del Cap de Creus.  A més a més és molt fàcil veure dins del parc, a qualsevol lloc i a qualsevol hora, gent pescant , i escombraries que s’acumulen portades pel mar o deixades per la gent en moltes cales de la zona que és reserva integral sense que, aparentment, ningú faci res per retirar-les (amb l’evident perill que suposen el plàstics per molts peixos que en ingerir-los moren), i no costa trobar peixos amb ferides d’arpons que no els han arribat a matar. Mentrestant a Portlligat se segueix construint fins davant mateix del cartell que senyalitza l’inici del parc natural i que jo sàpiga la resta de parcs naturals del país compten amb perímetres de transició on no s’hi pot construir. A més a més en algunes parets es poden llegir pintades que diuen “no al port esportiu de Portlligat” . Vol dir això que es vol fer un port esportiu al cor d’una Reserva Natural? En hem tornat bojos?

No entenc com totes aquestes coses passen. No ho entendria en cap cas, però se’m fa insuportable pensar que tot això passa mentre qui controla la Conselleria de Medi Ambient és un partit que es diu ecologista i un govern que s’autoanomena progressista. Potser és ignorància, potser és simplement incompetència. En tot cas penso que el que he vist aquests dies escapa a la meva humil denúncia, i fóra bo que algun mitjà de comunicació s’hi posés a fons.

La primera és que sembla un indici més de canvi climàtic. Els escèptics em diran que pot ser una mera casualitat, i hi estic d'acord, pot ser-ho, però també hauran d'accedir a acceptar que tres fenòmens rars (sobretot per la seva intensitat) en la nostra climatologia encadenats en un període curt de temps és una cosa poc probable i que és interpretable que hi hagi pogut haver factors externs que hi hagin contribuït. I el canvi climàtic el que està proporcionant és precisament més energia retinguda a l'atmosfera i per tant, tal i com senyalen molts científics, més energia perquè es produeixin fenòmens extrems.

L'altra cosa que em crida l'atenció és el moment en el qual aquests tres fenòmens s'han produït. Ja fa temps que en cercles científics es parla de la teoria de l'enfosquiment global. Bàsicament el que diu aquesta teoria és que a causa de les partícules contaminants que hi ha en suspensió a l'atmosfera i d'una manera remarcable, les ombres de les esteles dels avions, arriba menys radiació solar i per tant menys energia sobre la superfície de la terra. No voldria equivocar-me però crec haver sentit que en alguns sectors del planeta la reducció de radiació arriba al 10% anual. O sigui que mentre els gasos d'efecte hivernacle van escalfant el planeta aquestes partícules actuen com a fre alentint aquest procés i impedint que part de l'energia solar arribi a la terra tot reflectint-la novament cap a l'espai.

Bé doncs, la meva hipòtesi (el temps dirà si tinc raó o no) és la següent: amb la crisi es disminueix l'activitat industrial i de transport a tot el planeta i per tant també les partícules en suspensió que produeixen l'enfosquiment global. L'atmosfera ja té molta energia acumulada a causa del canvi climàtic però ara a més a més disminueixen els elements de filtració d'aquesta energia, i com a conseqüència arriba més energia i augmenten la intensitat i la freqüència de fenòmens poc habituals arreu del planeta.

Només el temps dirà si la crisi econòmica pot tenir conseqüències sobre el clima. O potser m'equivoco del tot. Però la intensitat i la freqüència dels darrers fenòmens meteorològics a Catalunya a mi em porten flaire de canvi climàtic, i ara a més a més de crisi econòmica.