Ulisses20

Alcatraz a València

Thu, 09 Feb 2012 01:01:25 +0100

Amb tants embolics judicials, i tanta corrupció com afecta els polítics del pp valencià, una sèrie sobre presons, els ha de fer una angúnia, o provocar un desfici de caure en terra: aquests senyorets del pp, van aprofitar el viatge del papamòbil per furtar fins i tot en els supermercats; ací furtava i mentia i inventava tapadores qualsevol ninot de tercera i quarta fila. S'inventaven empreses de nom estranger, se subcontractaven, s'estafaven entre elles, i el pp i i els seus exploradors i aventurers anaven untant de lladregots, pelleringos i llepaculs: fins i tot van convertir el Canal 9 com el centre del negoci brut i els milers de milions van córrer com l'aigua, com si els fabricaren ells mateix, com si els regalaren per no res. La cofurna i el puterio va ser monumental, fins que es va destapar l'invent: la generalitat?, l'ajuntament de valència? la TVV?, l'església? la dipu? tot era un gran club de putes i de putots per rebre el gran pare sant, que venia a beneir-los la prostitució oficial. A hores d'ara, els polítics del pp (camps, rita, Fabra) encara tenen la barra d'amagar què va costar la visita del parot i tota la festota. Cal tenir els collons pelats…
Sort que això d'Alcatràs apunta el camí i la via de molts d'aquests dissortats protagonistes dels últims quinze anys de la «València va de putes.»

Prepotent Mascarell

Wed, 08 Feb 2012 00:53:58 +0100

No és prou que la majoria han demostrat excés de corrupció, abusos increïbles en temps de democràcia, robatoris a la llum del dia, no era prou ni suficientment brut, sinó que, a més, ara es queixen si els ho diem, es queixen i ens renyen: això de Mascarell, avui, és una vergonya espanola. Perquè si ell es creu tan net, ha de callar. Justament per això, per netedat, hauria d'haver callat, i no arramblar com un covard, davant el micro. Per cert, els polítics tenen el micro a disposició, gairebé sempre, però és que segons ell, sembla que l'oportunitat comunicativa de la cosa anava fifti-fifti. I no parlem de la torpesa, o la ineptitud, o pitjors coses, dels poítics en la seua majoria. No. Per tot això, aqueix home hauria d'haver callat, enlloc de renyèr-nos perquè, un colp, nosaltres puguem dir que els polítics en la seua majoria ens desgovernen, o s'abaixen els pantalons, o pitjor, ens roben. Ara, de segur que la seua consciència haurà quedat neta, rentada, davant el sermó eclesial de salvament en favor d'usn quants polítics que, ell, considera purs, impòluts, nobles i no sé quantes coses més, que ha dit o haurà pensat, el desgraciat, que ausaes que n'ha dit. Descomptent-li la incompetència demostrada durant anys i panys, a la política…
Cal tenir la cara ben dura, i pocavergonya, per voler-se salvar, fotre, quin pelila, tu, com si no poguérem dir la veritat, com si nosaltres haguérem de demanar-los perdó, com si els haguérem d'agranar el carrer, netejar le sabates, llepar-los el piu, com si treballaren de franc, ells, els seus fills i cosins, les seues famílies, com si ningú no visqués a cos de rei…, que nosaltres hauríem d'estar muts, i fuetejar-nos l'esquena, arrencar-nos la pell a tires, davant una estirp tan coratjosa, els polítics, els mascarells sobretot, pugeu-los a l'altar, al costat del de la creu, sí, redimiu-los, que siguen els primers, Sant Pere, ells els primers a salvar-se, per tant com han contribuït a millorar el món altruïstament, voluntàriament, en canvi de res, de fer que nosaltres, uns desgraciats de mala mort, siguem una mica millors millors, malgrat uns quants pecats. Que no vos mereixem, Mascarell.

-Serà filldeputa!

Dones, sindicalistes, feministes

Mon, 06 Feb 2012 19:29:40 +0100

Ja es pot visitar a l'AteneuBÉTERA l'exposició Dones, sindicalistes, feministes (CCOO PV 1939-1986). La mostra fa un recorregut pel sotmetiment de les dones durant el franquisme a unes condicions jurídiques i laborals d’inferioritat i de discriminació, per la lluita militant des de l’antifranquisme i el feminisme, en les fàbriques i organitzades en el sindicat, per la democràcia i la igualtat. L’exposició sintetitza gràficament i posa rostre de dona als testimonis de moltes dones militants i compromeses durant el franquisme i la transició. Ha estat elaborada per la Fundació d'Estudis i Iniciatives Sociolaborals (FEIS).

Als panells, malgrat la devoció i la humiltat, i el respecte que dipositem amb tanta lluita i miracles com van passar, dones i homes, i encara majorment les dones, no s'ha tingut en compte la llengua, almenys la llengua del nostre país. Coincideix que, a cada llavada perdem una peça, però ai, nosaltres sempre perdem la mateixa clau, i nosaltres som els fonamentalistes, els provincians, els curts d'horitzó i de vista.

Amb tot, l'exposició es mereix una mirada reflexiva, atenta, per com hem patit, i patim, tota la repressió de l'església, els militars, la monarquia la dreta i l'extrema dreta, tot plegat què és sinó franquisme, encara absolt i perdonat, setanta anys després. Com deia fa un parell de dies The New York Times: espana, qui en vulga que la compre!

«Foc al clero i plantem vinya!»

En favor d'escolavalenciana, contundència!

Mon, 06 Feb 2012 00:52:11 +0100

Escola valenciana és el país que serem. El basteix per l'educació, naturalment. Però hi ha més. És ara mateix la pedra sobre la qual construïm el futur d'aquest país, amb coratge i una il·lusió inèdita a Europa.

Ni el PP ni el PSOE no són capaços d'imaginar fins on arribarà la feina d'aquests gegants, de corredors de fons incansables, perquè no veuen sinó un horitzó que renaix cada dia i cada curs.

Som el futur sense falques, sense condicions ni xantatges. Els polítics, la majoria d'aquests que ens governen, no en tenen ni idea, de tanta força.

No hi ha ara mateix cap model escolar amb aital passió: si Brussel·les, o Berlín, o Londres ho saberen, si conegueren els ingredients d'aquest entusiasme per l'escola i pel territori, seríem exportats com el model d'escola del segle XXI, i els finlandesos voldrien aquests mestres a les seues escoles, per treballar en cooperació, col·laborativament.

No hi ha cap altre model que puga afegir joia, goig i mediterraneïtat al coneixement…

Més encara, tota aqueixa força dels Gómez, els Moreno, els Xaqués, els Font, que són els noms visibles, són d'una pasta valenciana més forta que aquells personatges de la pel·lícula els invencibles.

I l'escola majúscula, milers de mestres, xiquets i famílies empenyen fort, sempre endavant. M'atrevesc a comparar-ho amb aquella força d'escola de la República. Però amb més recorregut, fins que governarem el país. Per l'escola, farem visible un rerepaís que el PSOE de primer, i el PP i la seua corrupció després, han volgut amagar-nos tant de temps.

Amb Escola Valenciana, com digué Pep Guardiola, som un país imparable. Per molts anys.
[publicat a Vilaweb dins d'Opinions contundents]

Congrés número cinc d'escolavalenciana

Fri, 03 Feb 2012 23:26:09 +0100

Els tocs de les onze, al campanar de Bétera, malgrat que sembla que és la torre del castell, que encara marca les hores. Des de l'ateneu s'escolten perfectament els tocs, com colpeja el martell contra la campana grossa. Finalment he encés el foc, perquè sóc de guàrdia i avui fa fred. Ara s'està millor, malgrat que la llenya és verda, de taronger, i la flama apenes escalfa. Cridar sí, com si es queixés: que no, que no, que sóc verda encara.
Sari, Rosa, Empar i Eugènia han preparat una nova exposició que fa un repàs al feminisme dels últims setanta anys. És una exposició de CCOO amb cartells d'època, sobre el dret a decidir, el dret a l'avortament, mobilitzacions, sindicalisme… Un quants panells que caldrà estduiar a fons. N'hi ha per entrentenir-nos, i per fer història, la pròpia, i encara després de tot plegat, en el segle XXI, comparar les reculades i atacs a les dones, especialment, d'aquell carcamal del pp de madrit… I aqueix era el progre, el que podia enraonar des de la dreta. Una llufa!

Demà començà el VCongrés d'escolvalenciana a València. Són més de 25 anys d'història, d'una escola que es reivindica cada dia, amb entusiasme i unes ganes renovades cada curs. En concret, la federació escola valenciana és de les poques institucions que poden donar la cara, per l'ètica, pels valors, per la qualitat, en aquest país valencià del sud. Potser que no n'hi haja cap més, ni de privada, ni de pública, que puga representar res de net, si no és que parlem d'escolavalenciana. Així és com ens han deixat el pati el govern del pp, de Camps, Rita i companyia, entre més els bancs, malgrat els exabruptes del policàntrop Botín, un corrupte mentider com pocs, que ara diu que ells, els banquers, no han provocat ni han sigut protagonsites de la crisi. En tornar a casa passaré pel caixer a traure els diners, i demà, i despús-demà, fins que no els en queden, dels nostres, per continuar porgant-nos.
Demà comença un congrés extraordinari, que anirà intermitent al llarg del 2012, amb diferents encontres i jornades, arreu del país. [Fotre, s'ha girat un vent que ho fa trontollar tot, finestrals, portes, teulades: la casa vella de l'ateneu cruix, com si fos viva. Caguendell, si em passa alguna cosa, veniu a cercar-me].
Sí, una de les poques institucions que treballa èticament, pels valors, per la qualitat, pel futur del país, comença demà una altra de les fites, a la manera d'un congrés, amb una conferència marc d'un home de Tortosa i un debat entre mestres, alumnes i uns quants enamorats de l'escola.
Escola valenciana basteix ara mateix el futur país que serem. I ara ens demana de fer-nos amics, perquè malgrat l'entusiasme, el coratge i la il·lusió que posen, uns quants homes valents, unes quantes dones valentes, també necessiten del caliu econòmic de tothom. Abans de deixar-ho en mans dels fills de puta de Botín i companyia, paga la pena de desviar les nostres inversions.

Ui, quin vent, ara!

Aterrar l'escola! (variació1)

Thu, 02 Feb 2012 17:15:53 +0100

Cada nou govern obri la caixa de trons contra l'escola.

La frase pega en dura, és veritat, però s'adiu a la realitat dels últims trenta o quaranta anys. Cada nou govern resultat d'eleccions es veu amb el dret de posar potes per amunt l'escola i els models educatius. Sense avaluar què s'ha fet, com s'ha fet, quins resultats ha donat…, sense fer-ne balanç. La majoria de les vegades, a partir de les notícies dels mitjans afins i dels titulars sensacionalistes, que posen sempre l'escola contra les cordes, que els interessa l'escola pel descrèdit o l'acusació de malfeinera o poc professional.
Tenim un nou govern que acaba de llançar un altre canvi estructural. No és poca cosa, el que diu, així que damunt haurem d'agafar-nos les carteres, metafòricament o no. Personalment, dubte que afavorisca l'escola, la ciència o la universitat, el canvi proposat. En tot cas, avantposa els interessos ideològics i econòmics d'uns pocs. Solament cal veure els titulars de la compareixença del ministre:
- Canviem ciutadania per formació en constitució espanola.
- La conferència episcopal (veriueu-ho!) aplaudeix la mesura de carregar-se allò.
- Vetlaran pel dret d'estudiar en espanyol.
- Eliminaran un curs de secundària
- Avançaran la decisió de continuar estudis o no.
- Concertaran els batxillers, que seran de tres anys…
- …
Així que, com que no acabem de caure d'una figuera (n'hi ha qui diu que el ministre sí) ens temem el pitjor i el pitjor caldrà estudiar-ho pas a pas, per desxifrar la veritable intenció d'un govern de dretes (no destapem res), que sempre ha trobat en l'escola un espai per remenar amb interés i desafecció. La majoria de mestres, directors i pedagogs d'un cert renom, de mediàtics i de seriosos, són en contra dels primers postulats que ha anat explicant el màxim responsable de l'Estat en matèria d'educació. No és que el govern anterior ajudés gaire, però potser era més laxe i no tant intervencionista. Resum, l'escola ho té cru, i escolavalenciana particularment. Preparem-nos per un futur ben incert. Conflictiu.

Aterrar l'escola!

Wed, 01 Feb 2012 17:31:02 +0100

Sembla l'objectiu dels polítics, cada colp que guayen eleccions i fan govern: volen canviar l'escola de dalt a baix. Peguem-li un sotrac, una puntada, a veure si en assentar-se, alguna cosa queda a lloc. És el que deuen pensar els polítics espanols de torn, que són els que tenen la paella pel mànec, i el dret a decidir com volen l'escola, amb els recursos sempre minsos. Com que tot de resultats cridaners –índex de fracàs, resultats PISA, maror a les aules d'adolescents… els porten a tenir mal de cap, i de consciència, s'afanyen a aterrar allò fet i a fer una cosa completament nova. Tant se val les avaluacions d'allò que anem fent, de fer balanç de les idees (gairebé sempre de bombero-torero), tant se val… Ells peguen pel dret i ja s'ho faran els mestres.
Volen estadístiques, pobres polítics, que mai no afavoreixen el seu paper de gestors, ni el seu curriculum. Els la bufa què pensen els mestres, què poden dir les bones pràctiques de moltes escoles, les noves problemàtiques i la complexitat social, tant se val, ells volen estadístiques i mitjans que els peguen colpets a l'espatlla.
Tant se val què fan els bons models europeus, no saben on és Finlàndia i què ha provocat una part d'aquell èxit, tant se val l'autonomia dels centres, la formació continuada i excelsa, fins i tot no volen saber allò què diuen els experts i els pensadors (de normal són massa d'esquerres, o massa poc de la corda, o extremadament contraris a les idees del ministre de torn).

Entre més bombes que ha deixat caure l'últim que passava per ací n'hi ha la d'ensenyar els xiquets allò antic 'Formación del espíritu nacional', passat pel sedàs del concepte constitució. Fotre, com si tornàrem a les cavernes. I encara l'últim desficaci: reduir un curs l'ensenyament bàsic, que és avançar un any les grans decisions, per obrir encara més ferida i major escletxa: ah, el desfici dels nous governs per l'escola… Pobra escola, cada colp que els desgoverns s'estrenen, tant se val del color que siguen, de l'una quimera o de l'altra.

Com una absència, Sílvia

Wed, 01 Feb 2012 01:45:01 +0100

Avui que em comuniquen una malanova a l'escola, em trobe a la portada de Vilaweb una de les nostres, i repasse el seus penúltims apunts al seu bloc i m'escolte aquells dos enregistraments que ens ha deixat, Sílvia Martínez: «Oh, si fos pols d'un camí, celebraria que ho haguès estat, de camí, de pols, d'amor.»
i després ens dius adéu.

-Que l'amor ens torne a fer lliures!
-Una història de més amor encara.

[relk - albada de llibertat (revisió de Mr.Troubadour)]
http://www.youtube.com/watch?v=Am1HzSX4UMg&feature=player_embedded

No tinc esme ara de continuar. Cerque una música; n'hi ha d'especials, supose que cadascú en farà servir una, de molt especial i particular. Jo l'he triada, i ho deixe ací mateix.

Acabaré amb un tros de Victòria, que ella et va escriure fa uns dies.
Som aquí moltes persones, ben segur imperfectes, ben segur en ritmes desiguals, ben segur amb diferències importants, però estimem el país, la llengua, i qui som. Som també a Vilaweb, una ràfega de normalitat i d'aire per al teu pit i per al país real i conceptual. Si vols,

Sirolls a l'escola pública

Tue, 31 Jan 2012 00:29:58 +0100

Ho avançava fa alguns apunts, que l'atac a l'escola que han perpetrat d'un temps ací els governs valencià i espanol, ja va aconseguint fruits i rèdits. D'una banda, és segur que es pretenia desplaçar el focus del problema a l'escola, d'una altra, fer blanc entre els mestres, una cosa que no és gaire difícil, la veritat.

El cap de setmana 'Un bloc educat' es negava a desdibuixar l'escola o, el que és el mateix, a fer pagar als alumnes les torpeses polítiques. El bloc acollia les propostes de la Unió de Cooperatives valencianes (UCEV), de continuar oferint totes les activitats programades del curs, lectives i extraordinàries. Afegint-se al manifst d'escolavalenciana.

Des de l'escolagavina recollíem el contingut de l'apunt i el signàvem doblement, perquè no volem abaixar els braços, com recomanen unes quantes escoles i no pocs mestres, amagant altres reivindicacions, que res no tenen a veure amb la feina dels mestres. L'onada contra l'escola que ha enviat l'administració valenciana o l'administració espanola no és nova: fa anys que tirem endavant l'escola malgrat els governs de torn. No vindrà de quatre retallades (significatives i preocupants) ni de quatre xitxarel·los posats a polítics (quants n'hem patit en els últims trenta anys?), perquè abaixem els braços o no atenguem l'escola com mereix. Amb major coratge si cap. Si el cos aguanta!

Anit mateix, al Consell Escolar Municipal de Picanya ja s'escoltaven veus d'algunes escoles que proposen de no oferir sinó allò estricte, dins un horari funcionarial i poqueta cosa més. Com si volguérem servir en safata al pp una reculada que, ells, ordeixen fa temps contra l'educació d'aquest país, i contra escolavalenciana particularment. En realitat, l'escola els la bufa completament. I la llengua, i el país, sinó és aquella concepció rància i monàrquica que no s'aguanta per enlloc.

Sense renúncies, sense recular, sense perdó, xe.

C&C, el carro dels elixirs

Sun, 29 Jan 2012 22:08:32 +0100

«És difícil caure més baix, ser més ineptes i inútils, però ho intenten, intenten ser encara més rucs.» Joan Francesc Mira en una entrevista a Vilaweb

«La sentència que absol Camps no es pot acatar perquè significaria acceptar que el País Valencià és un paradís per als corruptes…» Vicent Partal, editorial a Vilaweb

Durants no pocs anys, València ha sigut aquest país de corruptes, el territori on passegen els pocavergoyes com uns herois, sense escrúpols ni moral, aquests homes de la política del pp han plantat el seu ranxo amb els seus pistolers i els seus negociots. El resultat, no cal dir-ho, ha sigut la ruïna per a la majoria que no vivia d'aquell ranxo, però això tan se val, els la bufa, pla i sincerament. La majoria els vol imitar, perquè volen ser com ells, ser ells mateix, aquella pell, aquells vestits, aquells cotxes, tots els luxes, i sentir-se protagonistes d'un territori luxós i ric com no n'hi ha al món, segons que els amos del ranxo explicaven: som l'enveja del món, la terra de les oportunitats, tothom vol venir a València, els rics, els llestos, els espavilats… No els sobrava raó, una part de raó almenys, perquè d'aquests en van venir a carregar, i si m'heu vist no me'n recorde. Un colp havien carregat, com les rates, s'escapaven lluny.
La cosa ha funcionat més o menys així: els homes del pp, i unes quantes dones del pp, semblaven els portadors d'aquell carro de productes miraculosos, que tot ho adobaven: si beveu del nostre elixir, deien, us fareu com nosaltres, guapos, rics, efeus, i no sé quantes coses més… El resultat ja el sabem, la majoria de valencians els va comprar l'elixir, durant anys; n'hi ha que tenen caixes senceres a casa, per tenir una vida regalada i ben valenciana.

Però, ai, sembla que les ampolletes són caducades, i el contingut ja no produeix sinó l'efecte contrari que pretenia… Amb tot de contraindicacions que no venien especificades a l'etiqueta, sabeu?, més o menys que devia dir: el desastre no té retorn.

Després del primer dels sainets celebrats a València, que explicava com dos portadors del carro dels elixirs es parlaven i es relacionaven amb els seus proveïdors, uns quants liders del pp es demanen qui tornarà l'honor als inventors d'aquesta llegenda subreal valenciana?

Home, jo també em demane qui ens retornarà als valencians els diners furtats, el paisatge aterrat, el valor del camp, la dignitat i la creença en els homes de bé: avui em mirava ma mare dinant a casa, entre amics i familiars, i em demanava quina culpa tenim els valencians, de creure'ns la Terra promesa, perquè vulguem comprar-nos una ampolleta de la vida eterna, que és el que venien a vendre'ns els fills de puta «C&C», qui ens llavarà la desvergonya d'haver acollit un estol d'aprofitats nascuts d'aquella pandora particular tan espanola com malparida.

M'ho preguntava perquè aquests C&C han impossibilitat que molts valencians dependents no puguen ser atesos, ni puguen viure amb dignitat, ni amb els mínims, per culpa de les mentides i els elixirs que, a ells particularment, els han fet milionaris de per vida.

Occitània aterra a Burjassot

Sat, 28 Jan 2012 14:09:25 +0100

O comença per Burjassot, que serà hui la part més meridional d'Occitània: ca Bassot organitza amb altres pobles del país la dictada occitana, amb l'excusa d'escampar o reivindicar aquest agermanament, per la llengua, per la terra, per tocar la fava als imperis de la idiotesa o la borbonia.
La festa haurà començat de matí, amb balls i tallers, i continuarà de vesprada amb el dictat propi, i una xerrada de Jem Cabanes que, ell, ja avisa que podria obrir una escletxa entre ortodoxos i moralistes de la llengua: la cosa promet, pel contingut, malgrat que el mateix Jem diu que seran cinquanta minuts austers, de rigor, i això de les llengües, t'ha d'agradar.
La festa continuarà amb l'actuació de grups occitans i valencians i un sopar valencià de duro, barat i popular. Tot plegat promet més que no ens pensem, perquè al darrere de l'organització hi ha el Toni de l'Hostal, garantia sens dubte, i els homes de Gàlim, així que vindrem a farolejar que es cou en el perol occità de l'Horta, per Burjassot, aproximadament.
A més això de ca Bassot és a l'antiga carretera de Bétera.

Culpable! Culpable! Culpable!

Fri, 27 Jan 2012 09:25:25 +0100

Entre més crits, dels milers de manifestans a València, aquest que declarava culpable l'exhonorable Camps era dels més repetits. València va tornar al clam, indignada, de tanta corrupció i lladrocini: la periodista Xelo Miralles, a peu dret dalt d'un camió que simulava una unitat mòbil de Canal 9 (un altra mostra del lladrocini econòmic i moral contra els valencians), informava que n'érem cent cinquanta mil als carrers de València, sobretot del gremi de l'educació i de la sanitat, potser per més vistosos i cridaners, tret de les bandes de percussió i l'esmentada unitat mòbil, que semblava demostrar que una altra realitat informativa era possible. Cinc dies després del gran clam de l'escola contra les retallades, contra la corrupció i en favor de la qualitat i l'escola pública, els valencians tornàvem anit al carrer, contra allò tan repetit dels polítics del pp, quin desastre!, i quina conxorxa tan ben orquestrada: que ens han deixat sense paper del vàter, a l'escola i als hospitals, i sense llum, ni gas, ni aigua, els instituts… I les retallades ja faran la resta, mentre continua la impunitat més subrealista: sous milionaris, pensions vitalícies milionaris, perdó general als gestors d'empreses públiques assaltades, munts d'exemples per investigar o confessar, impunitat de càrrecs, desaparició i eliminació de proves incriminatòries, insults i mostres de prepotència…

Milers de valencians ja saben que la democràcia valenciana no és suficient per aturar el desficaci, i la justícia n'és part. Bo i sabent els detalls de la desfeta, es mostren impotents (inconscients?) per aturar-la o per castigar-la. I les lleis, i molts dels mitjans… sense saber-ne respondre, en aquest nescafé de democràcia punjada, amortida, disfressada.
Què caldrà? Una acció més contudent? Un colp d'efecte que els faça entendre que, si no hi ha justícia, la societat no els perdone aquesta conversió valenciana en el major desastre dels últims cent anys de la política europea? Home, si traieu les gueres mundials i la guerra dels Balcans, en democràcia, València som el show! Perquè això valencià és la conseqüència feixista del franquisme: de fet, ni Rita, ni Carlos Fabra, ni Camps, ni Rus ni cap dels cràpules sense moral, no han renunciat mai al cabdill: mentre València clama contra els corruptes, ells es neguen a negar-li a l'assassí Franco la medalla de la ciutat i més honors usurpats.

Això és, sense paper del vàter als hospitals i a l'escola, per torcar-nos tanta diarrera.

La justícia també és vergonya.

Thu, 26 Jan 2012 01:53:32 +0100

La vergonya també fa justícia. Sobretot perrquè quan algú és un pocavergonya, tant se val el teatret o l'escenificació. Corríem el perill que un jurat determinés declarar no culpables els governants del pp: molts dels valencians ja ho havien fet en repetides eleccions, malgrat que ens han portat a la ruïna econòmica i moral. Així que no era d'estranyar que, malgrat els enregistraments, malgrat que no van pagar mai cap vestit, malgrat el que va dir un pobre sastre valent (ell ja coneix l'estil d'aqueixos homes, i no s'estranyarà ara de res), malgrat les relacions amb els mafiosos Gúrtel, una part majoritària del jurat declara no culpable els pinxos Camps i Costa. Perquè hi mantenien la possibilitat que un govern popular de valencians es decidís d'aqueixa manera.
Increïble, subrealista, però possible. I factible, alerta! La justícia espanola és d'aqueix estil, que el feixisme franquista va preparar com havia de ser l'estat, en morir-se el dictador, i les coses, tret de detalls menors, han canviat poc: en la policia, en la política, en l'església, en els militars, en els bancs…, i en la justícia.
A Europa es fan creus de com organitzem tots aquests teatrets ridículs, que ens fa passar per xitxarel·los. Bé, els valencians sabíem que podia passar: els lladres del pp, els polítics com Rita, Camps, Costa, Blasco, Fabra i tota la companyia, que necessitaríem dues coves d'Alibabà, ja saben què és fer d'espavilats i passar de puntetes amb els gots plens. Si els la bufa l'ètica i la moral, i la majoria vol aqueixa ruïna, qui som nosaltres per demanar una justícia que no siga de vergonya.

La lògica mafiosa s'imposa. I el ridícul és internacional. I saber que fins i tot la justícia empara segons els homes, perquè n'hi ha de categories diferents.

La taronja? Ca, home!

Wed, 25 Jan 2012 00:42:15 +0100

Anit, al tanatori de Bétera xerràvem d'això i d'allò, de morts, sobretot, però també de taronges; fins i tot davant la mort, parlem de taronges. Potser per això, divendres organitzem una jornada sobre la crisi de la taronja, a l'Ateneu de Bétera. Havia faltat ma tia Amparín i el meu cosí havia anat a preparar la caseta d'acollida, on reposava el pare feia deu anys: ell volia veure-ho, això, un ritual, que els matrimonis, un colp morts, descansen junts, i per això s'ha de preparar adequadament. Aleshores, Paco, l'enterrador, li diu que ja ho farà ell, obrir la caixa i posar-lo en un sac, que s'aparten si volen, però el meu cosí diu que vol veure son pare, i m'ho conta tranquil, tan seré, que l'admire amb aquella veu greu pausada. Després ja apareixen tot de comentaris més socràtics: òstia, n'hi ha que es mouen, calla!, sí, després d'anys n'hi ha que es mouen, i algú explica com la mare d'un amic es movia després d'anys, com si estigués viva: això ho fan els medicaments, què portava algun tractament de químio?, cortisones?, van apareixen més exemples i jo, què voleu, em sembla que no em sentava bé, la conversa, avui encara em fa mal de panxa, n'hi havia que explicava casos amb tan de detall; amb noms propis, que els cucs pegaven a fugir, de tan carregat de medicaments com l'haviin enterrat, fotre, jo notava això i allò, allà baix, a l'estòmac, però no em veia amb cor de defugir el rogle, collons, hi havia tan de detall escatològic, monyos, mans, ecs, sort que de sobte va aparèixer un tema tan recurrent: la taronja. Salvat! Salvat per la campana, i per la taronja: almenys, enguany, encara m'haurà fet paper. Sí, m'avisen que aquest matí collien sis fanecades de clemenules a euro l'arrova, vaja, deu cèntims el quilo. Un desastre, un autèntic desastre, el camp, però en aquell moment, m'havia salvat la vida, la taronja i la seua crisi, la malaputa!

Ja no ens alimenten molles!

Mon, 23 Jan 2012 18:07:40 +0100

M'ha arribat a través de correu, la passe per fer-la córrer

22 de gener de 2012 20:32 Proposta d'acció:

Raonament. Com que estem farts que ens facen pagar les disbauxes, robatoris i males gestions d’altres i veient que ara sembla que la banca ja no té cap responsabilitat al respecte i la culpa de tot està en un estat del benestar que no ens mereixem (o no ens podem permetre), ací teniu una proposta . Es fonamenta en el nostre poder (la quantitat de gent que som) i en atacar directament un dels responsables de la crisi i les retallades: els bancs. A veure què els sembla tenir menys diners.

Mesura. Consistiria a retirar 1000 euros del nostre compte el dia 1 de febrer. No es tracta de perdre mil euros. Simplement: en lloc de traure diners del caixer diverses vegades al mes, ho traurem tot de colp. En lloc de pagar amb targeta, pagarem en metàŀlic. En definitiva: en lloc de prestar-li al banc aquests 1000 euros (perquè amb ells facen les maleses que acostumen), els gestionarem des de casa.

Uns números (o el conte de la lletera). Al País Valencià hi ha 53.000 docents (quants n'hi ha al país sencer?). Només que la meitat se sumen a la iniciativa, tenim 26 milions d'euros. Millor dit: els bancs deixen de tenir 26 milions d'euros per fer maldats. Si més no, això sí ho aconseguiríem.

Què obtenim? -acció senzilla, -legal, -contundent i cridanera, -guanyar-nos la simpatia de la societat per ser una mesura que afecta els causants en lloc de molestar només els usuaris. Per tant no ampliem la mala imatge, injusta, que té la societat de nosaltres -assenyalem directament amb la nostra acció uns dels grans culpables de la crisi -la banca- (a banda dels gestors públics ineficients i que se n'han aprofitat) que, a més, continua amb beneficis i està al darrere d'aquesta destrucció del sistema públic, tot buscant encara més guanys.
Imagineu la mateixa mesura... - si la seguim més de la meitat dels docents, - si s'hi afegira el personal sanitari, bombers, personal de les administracions, de jutjats, etc., - si s'hi afegira més població que no siguen treballadors/es públics però estiguen farts/es dels bancs, de les seues gestions i dels seus guanys vergonyosos, - si ho continuàrem fent cada mes, cada mes, cada mes...

Si ho considereu oportú: passeu la veu. Com més serem, més riurem.