Després d’aquesta prèvia, no tinc cap intenció de preveure res, simplement m’ha cridat l’atenció el tema que tractava El Temps ara fa vint anys i, sobretot, la resposta del nacionalista espanyol Albert Boadella. Transcric literalment el fragment d’El Temps:

“Vint anys menys tres setmanes abans de les consultes independentistes, El Temps donava un centenar de raons perquè s’activara el dret d’autodeterminació dels pobles. Entre les signatures dels qui s’hi mostraven favorables –temps era temps-, el dramaturg Albert Boadella, que deia: “L’autodeterminació és una possibilitat perquè qualsevol comunitat humana –sigui o no nació- pugui decidir el que vol”.”

Presentat pel Sr. Santi Rius, assessor en màrqueting on line, acompanyat del Tinent d’Alcalde de Serveis a les Persones, Regidor d’Universitat i Societat del Coneixement de l’Ajuntament de Terrassa, Sr. Alfredo Vega, i del president del club CECOT de màrqueting i vendes, Sr. Joan Carles San José, s’han presentat quatre ponències i ha acabat amb una taula rodona amb tots els participants debatent amb el centenar llarg de públic assistent sobre qüestions, dubtes i comentaris que han sorgit [veure presentació].

Marc Cortés (Professor del Departament de Direcció de Màrqueting d'ESADE i Consultor de Roca Salvatella) ha començat amb una excel·lent presentació sobre “Eines i tecnologies 2.0 per a l’empresa - Tipus de xarxes socials i utilitat per a les empreses – Els social media” [veure presentació].

Tot seguit, Ivan Caballero (Social Media Estrategy de LINKS40, CEO de Thiklink, laboratori de comunicació digital) ha presentat una ponència més breu sobre “Les xarxes socials professionals i la seva importància en la internacionalització de les empreses, el networking i el cross-marketing” [veure presentació].

Finalment, Marisa Iturbide (especialista en branding per Internet) ha explicat el cas del congrés LIFE de Lideratge en Femení [veure presentació], mentre que Màrius Cirera (Community Manager de Munich Sports) ha presentat la llarga i reeixida experiència d’aquesta empresa de sabatilles esportives a Internet i les xarxes socials més concretament [veure presentació].

Però... de què s'ha parlat?

És important ser-hi, però cal conèixer l’entorn, saber què s’hi va a fer i actuar en conseqüència. La Jornada anava dirigida a empresaris, per tant, a priori, podem dir que no són gent –en general– molt avesada a la comunicació digital i que té un objectiu clar: Fer negoci. Partint d’aquestes dues premisses, els ponents han exposat de forma teòrica, però sense caure en la docència, què són les xarxes socials i per què són importants. I, això ha estat complementat amb l’exposició de molts casos reals que ajudaven encara més a entendre com els afecta aquest nou paradigma a les empreses.

La redacció del diari "i" està formada per una setantena de periodistes multimèdia que compten amb un kit format per mòbil amb càmera de fotos i vídeo, trípode i micròfon.

La Fundació Espai Català de Cultura i Comunicació (Escacc) ha posat en marxa el seu nou web: www.escacc.cat. Es tracta d’un portal que sistematitza més de 500 fonts informatives nacionals i internacionals, a partir de les quals es volen detectar  les tendències en l’àmbit de la comunicació i la indústria cultural. A banda de resums executius de les notícies del dia més destacades, la pàgina aplega enllaços a les referències imprescindibles per conèixer l’estat del sector, tant a nivell d’espai català com en l’esfera global.

La presència d’Escacc a la Xarxa utilitza, a més, diverses eines 2.0, , de manera que serà present a diferents plataformes (Twitter, Facebook, Delicious) amb l’objectiu d’afavorir la comunicació entre els seus usuaris. Així mateix, el web incorpora una àrea privada en la qual es penjaran informes, documents i recursos personalitzats per a cada perfil, a més de facilitar la participació dels usuaris.

La Fundació Escacc impulsa projectes que contribueixin a l’articulació de la indústria cultural i mediàtica catalana. La seva vocació és treballar al costat de les empreses del sector per tal de proporcionar informació i serveis que permetin prendre decisions estratègiques i operatives amb el màxim coneixement possible. Actualment té en marxa el cicle de sessions ’10 en comunicació’ que, mensualment, tracta un tema candent amb un ponent nacional i un d’internacional.

El ying y el yang de la seguridad. Cinco.cero (13/10/09)

Agències de notícies i la secció Internacional: Una pàgina i mitja dedicada a Internacional, amb petites notícies ja conegudes i “totes” de l’agència EFE. Per tant, zero creació pròpia, zero valor afegit, zero contextualització, no aporta res, pràcticament m’ho he saltat tant ràpid com la secció de classificats. Si no hi ha pressupost, cal potenciar la imaginació. Una possible alternativa per a la secció d’Internacional en mitjans de proximitat és apostar per l’opinió, el reportatge,... i no voler tractar-ho com els grans mitjans. I, per què no oferir al lector un recull (recull de qualitat) de premsa d’altres mitjans, ja sigui digital o al paper?

Reportatges marca de la casa d’acord amb el què és notícia del dia: M’explico. Un gran descobriment per mi ha estat arribar als reportatges sòcio-esportius del periodista Toni Padilla (com el d’avui sobre els dos noms de l’estadi de futbol de Milà). Senzillament extraordinaris! Periodisme de qualitat, d’interès, perfecte per a l’edició en paper d’un diari si vol seguir per aquest camí. No m’apassiona la secció d’esports, però sempre que puc llegeixo i gaudeixo dels reportatges d’en Padilla. Amb aquests reportatges, cobreixes de forma diferent el què és notícia. És interessant i ningú més ho pot oferir. Marques la diferència.

Una notícia com la dels suïcidis dels empleats de France Telecom, no es pot oferir per “Agències” (sic!) –com és el cas–. No demano que un diari de proximitat tingui un corresponsal a París per cobrir aquesta notícia, només que no m’expliqui el què ja sé (o ja puc haver sabut per altres mitjans) i, si realment vol donar aquesta informació que compari el nombre de suïcidis en aquesta empresa amb els de la societat, si (percentualment!) és més elevat o no, si s’han donat en un moment concret, com està el tema de treure’s la vida en altres parts del món, si hi ha casos similars,... Només cal (ja sé que és molt) que aporti alguna cosa diferent, un plus d’interès, una explicació,... valor afegit, en definitiva.