Solidaritat està disposada a tornar a obrir el meló de la independència al Parlament aquest mateix mandat després que fracassés la tramitació d'una llei sobre la sobirania plena que van presentar la primavera de l'any passat. Els solidaris volen fer aquest pas sols o acompanyats. És per això que proposen als grups que han votat els últims anys a favor de l'autodeterminació, CiU, ERC i ICV, fer un front comú per articular l'anomenada llei de transició nacional a la independència. Si no hi ha consens, Solidaritat articularà en solitari la normativa per tal de tornar a encetar el “debat” sobre l'estat propi.

La iniciativa és el pal de paller de la ponència política que ha de regir l'estratègia de Solidaritat en el bienni 2012-2014 i a la qual ha tingut accés aquest diari. El document, que els simpatitzants poden esmenar, es preveu que s'aprovi a l'assemblea nacional de SI que se celebrarà el 19 de febrer. Els solidaris també desenvolupen els passos que hauria de seguir aquesta norma i que té com a eix principal la negociació del govern català amb la comunitat internacional perquè es reconegui la independència de Catalunya. Mentre durin aquestes converses, l'executiu crearà els ministeris d'Afers Estrangers, Seguretat, Energia, Hisenda i Seguretat Social per anar posant els ciments de l'estat català. La Generalitat també impulsarà una campanya per difondre els beneficis de la sobirania plena per tal que la societat s'hi involucri i es pugui guanyar un referèndum sobiranista, que seria el pas següent. Un cop el legislatiu declari la independència, caldria estendre el procés a la resta de Països Catalans amb una assemblea de representants de la nació catalana i de les majories democràtiques de les institucions de cada territori.

SI troba de vital importància que es pugui bastir aquest acord amb CiU, ERC i ICV, perquè vaticina que el pacte fiscal fracassarà i l'única sortida possible per a Catalunya serà la independència.

Consignes pròpies

La ponència marca el camí que ha de seguir el partit internament per reforçar-se i intentar tornar a tenir representació en les pròximes eleccions. Es determina que han de seguir amb la “coherència” de la seva política netament sobiranista i prioritzar la “unió” per la independència. També especifica que Solidaritat ha ser el grup més “combatiu” amb el PP i amb “l'espanyolisme que voldran imposar” a Catalunya.

                               J. Vilalta  ( BIC;  BxI;  CAT.ACCIÓ;  ANC; i SCI. )

                                                                                   Berga 03-02-2012

La CUP crida a «no malbaratar esforços amb el pacte fiscal»

“... Així el comunicat remès aquesta tarda, considera que el pacte fiscal "marca una clara línia de continuïtat amb l'estratègia autonomista compartida per un cert catalanisme durant les darreres dècades". Una conclusió que la CUP considera "antagònica" amb la voluntat del dret a decidir expressada pel poble català els darrers anys i amb les mobilitzacions contra les retallades.

En aquest sentit, la CUP emplaça "partits, sindicats i moviments populars a rebutjar les crides al consens que pretenen malgastar esforços en reivindicar el pacte fiscal". "Aquestes crides considerem que són una cortina de fum per justificar polítiques que van clarament en contra del poble català", afegeix el comunicat. Tanmateix fa una "crida a dedicar aquests esforços a denunciar un marc constitucional espanyol que ens nega el dret a decidir, que nega la possibilitat de vertebració de la nostra nació i que impossibilita la nostra sobirania econòmica ...

                                        www.naciodigital.cat   03-02-2012

Demanen a Artur Mas que anunciï a Rajoy que Catalunya mantindrà la immersió lingüística a tota l’escola catalana. 

Contundent reacció dels diputats de Solidaritat Catalana per la Independència (SI) al Parlament en relació a l’advertiment llançat ahir a Madrid pel ministre d’Educació i Esports José Ignacio Wert de considerar prioritari aquesta legislatura multiplicar els esforços perquè a Catalunya es pugui estudiar en llengua espanyola i ningú es vegi obligat a estudiar en català.

Solidaritat recorda que ja va denunciar el passat 23 de desembre de 2010 que les tres sentències dictades per la secció quarta de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem que, emparant-se en la nova doctrina del Tribunal Constitucional sortint del recurs que va interposar el PP a l’Estatut de Catalunya, obliguen la Generalitat de Catalunya a fer servir l’espanyol com a llengua vehicular “de manera proporcional i equitativa al català en tots els cursos” a l’escola catalana. Segons el diputat Toni Strubell “es constata que Solidaritat va ser l’única força política que va alertar de la destrucció del model d’immersió lingüística per part d’Espanya i que el PP segueix amb el seu pla ordit per aconseguir, amb altres mètodes, el que el franquisme es va proposar: acabar amb la llengua catalana i el fet diferencial català”. Strubell censura que el PP s’aprofiti de les altes institucions de l’estat espanyol per posar en marxa un model escolar a Catalunya fonamentat en l’ “apartheid lingüístic” i el segregacionisme que “cap idioma europeu en les condicions de vulnerabilitat en la què es troba el català estaria en condicions de superar”.

Per la seva banda, el portaveu parlamentari de Solidaritat, Alfons López Tena ha reclamat al president Mas que estigui a l’alçada de les circumstàncies i “lideri una resposta enèrgica des de Catalunya per defensar l’escola en català” i el model d’èxit que suposa la immersió lingüística que passa al seu entendre per “no acatar ni les sentències espanyoles ni les instruccions que puguin venir donades pel PP des de Madrid, i, a més votar a favor de la Proposició de llei presentada per SI el passat mes de setembre per blindar el català com a “única” llengua vehicular de l’ensenyament a Catalunya.

López Tena també ha alertat que “és el moment que el poble de Catalunya surti en defensa de la seva llengua i cultura”. “Combatrem amb contundència l’ ‘apartheid’ que vol imposar Espanya a les escoles i també serem implacables amb les actituds meselles i col·laboracionistes que no plantin cara a Madrid” ha afirmat el diputat independentista, per finalment, animar a Artur Mas, que avui s’entrevista a La Moncloa amb el president espanyol Mariano Rajoy, a que li comuniqui que la Generalitat no s’arronsarà i Catalunya mantindrà la immersió lingüística a tota l’escola catalana.

Extret de la web de SI

Per quan la volen?

(El Punt Avui+ 31/01/12 02:00 - Josep Maria Uyà)

Fa mal veure tanta desídia. Perquè és desídia, pura deixadesa, el que està passant a Catalunya amb el tema nacional. Qualsevol català sap que la situació és ridícula, si no fos tràgica. Que ja fa anys que, vist el que passa, aquest país no necessita nacionalistes per poder fer independentistes, ja que la independència no cal, en absolut, que es vegi com un gest patriòtic o de provincianisme petit, sinó directament com una necessitat per aturar la befa contínua i l'empobriment continu d'un col·lectiu, el català que viu a Catalunya, que emmarcat en una realitat legal superior, l'Estat espanyol, es veu lligat de mans econòmicament, socialment i política. Ho veu tothom, fins i tot membres de l'anomenat PP català. La instrumentalització dels catalans a la resta de l'Estat espanyol per part d'extremenys, andalusos, valencians blaveros i castellans, i fins i tot cantàbrics o asturians, hauria de pagar drets d'autor, perquè ens posen a la seva boca amb una facilitat extraordinària, sempre per ser els dolents de la pel·lícula. Fins i tot un president extremeny ha gosat parlar en català i en basc perquè entenguéssim que ells no volen ser menys que nosaltres! “Perfecte! –caldria contestar-li–; li canviem l'N-II, de la Jonquera a Barcelona, per qualsevol de les seves autovies!”

Mirin, a mi m'importa molt poc tenir o no tenir fronteres, però m'importa molt saber amb qui m'estic jugant els diners, o sigui, la realitat immediata del meu treball i de la meva organització social i cultural. La comèdia bufa del conseller Mas-Colell pagant a terminis el funcionaris el mes de desembre, mentre a Madrid els sortints i entrants del govern miraven cap a Pernambuc, quan, a Andalusia, en el mateix moment es convocaven 3.000 places noves de professor, mentre els funcionaris catalans ja han vist dues retallades de sou, i ara ve la tercera amb l'IRPF, i tot això passa amb un govern que vota a Madrid el que calgui, perquè li donin el que ja és seu i no li han donat, i és menys del que ell ha donat abans –entre moltes altres befes i mofes contínues–, resulta un espectacle insuportable.

Potser el problema profund de Catalunya són els autoanomenats nacionalistes. Potser tota aquesta gent, mentre hi hagi reivindicació i pactisme, no faran res per la independència. És un negoci que els funciona admirablement, i que seria de bojos tocar-lo. El país, sembla, vol això. Però el trist és que els dits independentistes tampoc fan res. Res de res. Ni una denúncia pública del mercadeig en què s'ha tornat a ficar Convergència. Ni un projecte clar, ni un lideratge intel·lectualment intel·ligent. Res. Enganxats a la faldilla de Mas, per si cauen sobres. I la gent del PSC, un partit que hauria de tenir un projecte federal clar, valent, semblen una processó de fantasmes sota la lleu llum de l'aspirant a presidir Espanya, desesperats perquè el vot espanyolista se'ls en va al PP anomenat català, i amb tot el llegat del maragallisme llençat a les profunditats marines de la història, en minúscula, i en l'oblit més horrorós.

On som, doncs? En l'enèsim episodi de la capitulació. No ha calgut cap conde duque ni cap guerra successòria ni civil. N'hi ha hagut prou amb una crisi especulativa internacional. Tots cap a casa, i vés a saber fins quan. Alguns, com jo mateix, que vam confiar en l'Espanya democràtica, i que hem comprovat com el problema és d'un abast molt més profund, ja que ni la democràcia ni la tolerància ens posen en un real peu d'igualtat amb el poder de Madrid, i que hem entès que per ser una societat oberta, viva i lliure, caldrà, desgraciadament –i dic desgraciadament perquè és una feina molt perillosa i més valdria poder estalviar-se-la– cercar la independència, i que pensem que aquest ara és un sentiment realment real en una part important de la ciutadania, i que en qualsevol cas cal fer-ne un debat, sobretot amb els que no la volen, estem astorats davant del comportament de la classe política. Dic astorats per no dir coses més gruixudes. El virus de la crisi els paralitza el cervell? No es volen adonar que tot va lligat, i que qui sàpiga pensar i dir allò que realment passa amb frases curtes i clares i sense por dels vots, i sense la dolorosa retòrica nacionalista, avui exaltats, demà agenollats, etc., que qui faci això rebrà un allau de suports? Que tothom li atorgarà “autoritat”, i que és l'“autoritat” allò que cal, i la “voluntat”, l'autèntica “voluntat”, allò que et fa fer el que has de fer? Perquè no es tracta de voler la independència perquè la barretina i la botifarra siguin millor que res més. La independència, senyors polítics, és un dret de la llibertat, igual que el pacte. Però si el pacte és una burla, un ridícul espantós, llavors, què, eh? Llavors, només els covards continuen el joc, i la partida ja està perduda, i la dignitat, doncs també. I el preu és molt més car. Molt més car que donar la cara.

Josep Maria Uyà

El Punt Avui+ 31/01/12 02:00

Darrera actualització ( Dimarts, 31 de gener del 2012 02:00 )

---------------------

#espanyaensroba i extorsiona! --- I qui calla el robatori n'esdevé còmplice.

Solidaritat està disposada a tornar a obrir el meló de la independència al Parlament aquest mateix mandat després que fracassés la tramitació d'una llei sobre la sobirania plena que van presentar la primavera de l'any passat. Els solidaris volen fer aquest pas sols o acompanyats. És per això que proposen als grups que han votat els últims anys a favor de l'autodeterminació, CiU, ERC i ICV, fer un front comú per articular l'anomenada llei de transició nacional a la independència. Si no hi ha consens, Solidaritat articularà en solitari la normativa per tal de tornar a encetar el “debat” sobre l'estat propi.

La iniciativa és el pal de paller de la ponència política que ha de regir l'estratègia de Solidaritat en el bienni 2012-2014 i a la qual ha tingut accés aquest diari. El document, que els simpatitzants poden esmenar, es preveu que s'aprovi a l'assemblea nacional de SI que se celebrarà el 19 de febrer. Els solidaris també desenvolupen els passos que hauria de seguir aquesta norma i que té com a eix principal la negociació del govern català amb la comunitat internacional perquè es reconegui la independència de Catalunya. Mentre durin aquestes converses, l'executiu crearà els ministeris d'Afers Estrangers, Seguretat, Energia, Hisenda i Seguretat Social per anar posant els ciments de l'estat català. La Generalitat també impulsarà una campanya per difondre els beneficis de la sobirania plena per tal que la societat s'hi involucri i es pugui guanyar un referèndum sobiranista, que seria el pas següent. Un cop el legislatiu declari la independència, caldria estendre el procés a la resta de Països Catalans amb una assemblea de representants de la nació catalana i de les majories democràtiques de les institucions de cada territori.

SI troba de vital importància que es pugui bastir aquest acord amb CiU, ERC i ICV, perquè vaticina que el pacte fiscal fracassarà i l'única sortida possible per a Catalunya serà la independència.

Consignes pròpies

La ponència marca el camí que ha de seguir el partit internament per reforçar-se i intentar tornar a tenir representació en les pròximes eleccions. Es determina que han de seguir amb la “coherència” de la seva política netament sobiranista i prioritzar la “unió” per la independència. També especifica que Solidaritat ha ser el grup més “combatiu” amb el PP i amb “l'espanyolisme que voldran imposar” a Catalunya.

La nova entitat berguedana de suport a l’Assemblea Nacional Catalana fa el seu primer acte a la Plaça de Sant Joan de Berga

Dissabte, dia 21 de gener, des de les deu del matí fins a les nou de la nit, l’entitat ‘Berga per la Independència’ organitza el seu primer acte al carrer. Es tracta d’una jornada «festiva i informativa amb diversos objectius. D’una banda, es vol donar a conèixer el propòsit de l’entitat que és, bàsicament, el de treballar per la independència i, en aquest sentit, sumar-se a la tasca desenvolupada a diversos municipis per l’Assemblea Nacional Catalana».

Alhora, es farà una xocolatada i es posaran a la venda banderes catalanes i estelades a preu popular per arrencar una de les campanyes que s’estan tirant endavant des de l’Assemblea i que «és l’intent d’omplir els Països Catalans del nostre símbol identitari. També hi haurà material a punt per tal que tothom que vulgui se sumi a la campanya ‘Dóna la cara per la independència’, que des de fa uns dies s’està fent per internet al web www.donalacara.com en la qual ja han donat la cara més de 6000 persones d’arreu del món. A més, es prendran imatges per realitzar el vídeo ‘En les mires del cel’ de ‘Berga per la Independència’».

El vídeo i l’entitat es presentaran, de forma oficial, el dia 28 de gener al Pavelló de Suècia de Berga. No obstant això, ‘Berga per la Independència’ es vol aproximar als ciutadans i ciutadanes de la capital berguedana i comarca «sense més distància que la del carrer una setmana abans i, en aquest sentit, llança aquest missatge als berguedans: “Necessitem que vinguis perquè la independència és cosa de tothom”».

Tags: Berga

Pots subscriure't als comentaris d'aquesta notícia via RSS 2.0 fent clic aquí..

El procés contra el català com a llengua vehicular a l’escola no s’atura i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha reactivat el procés judicial per acabar amb la immersió lingüística

http://www.abc.es/20111225/comunidad-catalunya/abcp-tsjc-reactiva-proceso-contra-20111225.html

La reactivació del cas significa que el Ple de la Sala Contenciós Administratiu del TSJC tornarà a obligar en breu la Generalitat a complir amb les sentències que l’obliguen a introduir la llengua espanyola com a vehicular de l’ensenyament.

Només aconseguirem blindar el nostre sistema d’immersió lingüística si aconseguim que el Parlament de Catalunya aprovi per Llei que el català és la única llengua vehicular de les nostres escoles. Llavors el Govern tindrà un instrument legal per no acatar les sentències que l’obliguen a introduir la llengua espanyola a l’ensenyament.

Ajudeu a recollir signatures per a fer la petició al Parlament que el català sigui blindat per Llei com a única llengua vehicular. Feu-vos voluntaris omplint el formulari del web www.escolaencatala.cat

Si ja t’has fet voluntari i vols col·laborar, i encara no ens hem posat en contacte amb tu, ens pots escriure a info@escolaencatala.cat.

Campanya Defensem l’Escola en Català