Xavier Mir (2a temporada)

Oriol Junqueras: una mostra de lideratge a COM Ràdio

Wed, 23 May 2012 13:10:10 +0200

Oriol Junqueras ha estat entrevistat avui a COM Ràdio en companyia de Patrícia Gabancho i altres. Cada dia veig més clar el seu lideratge. El lideratge que vull per al meu país no és el d'quell que mentre parla d'independència i et va clavant retallades i pactes amb el PP, sinó el d'aquell que sap quins són els problemes, sap com es poden resoldre i té una disposició a resoldre'ls que és creïble perquè és honrada. I a les 15 h serà a l'Oracle de Catalunya Ràdio. Si llegiu la resta de l'apunt trobareu algunes de les idees que han sortit de l'entrevista:

Missatge del President Junqueras

Thu, 17 May 2012 18:33:24 +0200

Eines per explicar què passa al teu municipi

Tue, 08 May 2012 17:59:52 +0200

Aviat farà un any de les eleccions municipals. A Arenys de Mar això va significar canvi de govern. Era realment difícil que pogués repetir-se la coalició formada per ERC (3), ICV (2) i PSC (4), que sumaven, ben justa, la majoria absoluta, però és que tampoc n'hi havia ganes vist com havien anat les coses amb l'anterior alcalde socialista i alguns membres del seu govern. En tot cas, com al Parlament, CiU en va recollir els fruits i Estanis Fors es va convertir en el primer alcalde d'Unió que tenia Arenys de Mar. Des de la secció local d'Esquerra Republicana hem estat fent un balanç d'aquests primers mesos de mandat, però també hem intentat explicar-ne les coses més importants a través d'una sèrie de vídeos. De moment en són tres, però esperem poder continuar perquè crec que encara és nombrosa la quantitat de persones que desconeix aquests fets.

Per què va servir votar Alfred Bosch?

Tue, 01 May 2012 22:52:35 +0200

A les passades eleccions al Congrés de Diputats del futur estat veí, molts independentistes van decidir que a Madrid no s'hi havia d'anar a fer res. Tenint en compte que igualment paguem la festa i que tot vot perdut es redistribueix entre la resta pel principi d'Hondt, cosa que va afavorir PP, PSOE i CiU, jo crec que sí que valia la pena tenir algú a Madrid que digués les coses pel seu nom i que aprofités tots els recursos que l'Estat espanyol posa a disposició dels seus diputats. Ja que la majoria fan servir aquests recursos, pagats també per nosaltres, per anar contra nosaltres, que almenys hi hagi algú que els faci servir en benefici nostre. La coalició d'ERC, Reagrupament i Catalunya SÍ va aconseguir tres diputats: Alfred Bosch, Joan Tardà i Teresa Jordà.

No toqueu els collonets als convergents (sobre YPF, #novullpagar,Tardà i Altadill)

Fri, 27 Apr 2012 00:47:19 +0200

Navegant, navegant, el passat 18 d'abril em trobo aquesta piulada d'en Xavier Altadill: "Inversions de Catalunya a Argentina: 450M€ Empreses exportadores: 2.348 Però @JoanTarda està a favor de l'expropiació de #YPF" Altadill es referia a aquest apunt al bloc del diputat d'Esquerra Republicana. La seva crítica del posicionament de Tardà em sorprèn, i no pas per la seva condició de convergent que ataca un republicà, que forma part de la dinàmica política del país ara i en el futur, sinó per l'argumentació emprada. Sembla que es tracta de defensar les empreses catalanes com a dogma.

La negociació que CiU ens està fent perdre

Sun, 22 Apr 2012 16:03:00 +0200

L'exconseller Josep Huguet va publicar dijous passat aquest article anomenat "L'arròs s'ha covat", el darrer paràgraf del qual diu: "La paradoxa del moment pot ser que només una lluita per la independència decidida --la República Catalana-- pot portar el Govern espanyol a la taula de negociacions per concedir com a mal menor el concert econòmic." Com sabem, a la campanya de les eleccions al Parlament de Catalunya de 2010 CiU parlava de concert econòmic i posteriorment ha passat a fer servir el terme "pacte fiscal". Ho explica, per exemple, aquest vídeo. En lloc d'assumir un punt de partida de màxims, doncs, sabent que caldrà fer un estira-i-arronsa, el govern de CiU ha començat rebaixant les seves pròpies expectatives. Això em dóna un altre indici, mal indici, que, dels dos relats que exposava al darrer apunt, ens trobem en el segon. I, com sempre, no desitjo sinó equivocar-me de totes totes.

Dos relats i un misteri (tindrem estat propi?)

Fri, 20 Apr 2012 13:04:22 +0200

En aquests moments conviuen dos relats possibles amb dos finals ben diferents. Ignoro quin dels dos acabarà descrivint la història en el futur, però crec que val la pena tenir-los presents tots dos, no fos cas que el nostre optimisme es basés en la ingenuïtat.

Més riscos que faríem bé de no ignorar

Sun, 15 Apr 2012 17:01:15 +0200

Al darrer apunt publicat, algú que va fer un comentari amb el nom de Marià em deia: "ERC torna a tenir un projecte seriós, i s'equivocaria si li agafa por que sigui CiU qui piloti la nau cap a la independència, i és això el que detecto a vegades en alguns sectors d'ERC (...) La qüestió és que aquest "descol·locament" en part es reflecteix en els teus últims articles." Tot i que hauria preferit que en Marià signés amb una identitat real i reconeixible, com que allò que diu és argumentat i respectuós no tinc cap problema a respondre-li.

Si esculls CDC tot seran esculls

Mon, 02 Apr 2012 22:09:38 +0200

Tot just han passat vuit dies del congrés de CDC en què diuen que van fer història. L'endemà mateix, Oriol Pujol deia que estat propi i independència no són ben bé el mateix i Josep Rull deia que sí, que són exactament el mateix. Tot i que, tot i que, tot i que... Avui Vilaweb ens informa que el congrés d'Unió es distancia de l'estat propi de Convergència. Potser allà també es tracta que les esmenes tombin la ponència. Potser ara és qüestió d'animar en Vila d'Abadal. Però... i si no se'n surt?

I quan tinguem la independència, a fer punyetes!

Sat, 31 Mar 2012 16:08:11 +0200

És possible que realment siguem a prop d'assolir aquest objectiu històric. Jo encara tinc moltes reserves, tal com he anat explicant en aquest bloc darrerament, però és clar que si les podem vèncer, si ens podem assegurar que realment el govern d'Artur Mas assumeix el referèndum d'independència com a pla B del seu pla prioritari –el pacte fiscal, anomenat concert econòmic quan eren a l'oposició–, la suma d'ERC i CiU més altres formacions que s'hi podrien afegir seria suficient. Però si hi ha amenaces que posen en risc l'assoliment de l'objectiu ara que el tenim tan a prop, també n'hi ha per quan ja l'hàgim assolit.

Quatre veritats a propòsit d'Artur Mas arran del #29M

Fri, 30 Mar 2012 01:44:28 +0200

El 18 de febrer de 2006 la PDD va convocar una manifestació per reivindicar el dret de decidir (un referèndum d'independència) després de l'acord Zapatero-Mas per retallar l'Estatut acordat al Parlament el 30 de setembre per totes les forces menys el PP. Mas no va donar suport a la convocatòria, però va ser un èxit històric del país. Molta gent de CiU hi era i Mas va quedar en evidència. Vint mesos després, això sí, rendit a l'evidència de la pífia, però sense fer-ne reconeixement públic i dissimulant amb sornegueria, s'apropia del discurs del dret de decidir perquè resulta evident que la PDD ha aconseguit situar-lo en la centralitat política. Mas omple un auditori per explicar la bona nova a tothom.

Mou-te tu, que jo tinc por i/o mandra

Sat, 24 Mar 2012 13:54:03 +0100

Ahir vaig llegir a l'Ara que "Mas crida la societat catalana a 'mobilitzar-se' per posar fi al dèficit fiscal". En llegir-ho vaig piular això: "No és més aviat que la societat catalana va demanar a Mas que es mogués per posar fi al dèficit fiscal?" Aquest matí ho he recordat i en @mmdq m'ha respost: "De tots els teus #ciufail el que acabes de fer és dels més penosets. No t'han dit els teus caps que això us enfonsa més i més?"

Assegurem-nos la independència

Sun, 18 Mar 2012 11:09:23 +0100

Els escenaris de futur possibles són encara diversos i això genera un punt d'incertesa. Hi ha qui es pren molt seriosament aquella frase de "sense Convergència no hi ha independència" i per tant, si li diuen que l'objectiu és que CiU tingui majoria absoluta i amplíssima perquè pugui portar el país a la independència sense noses ni cotilles ni llastos, és capaç de donar-los suport i ignorar el risc que després aquest suport social sigui redirigit cap al consol d'un eteri pacte fiscal que posteriorment derivi en l'enèsim incompliment de l'Estat. Avui, CiU encara no és un partit que tingui l'estat propi com a objectiu definit a curt termini. Ni tan sols tenim garantit que a les properes eleccions al Parlament de Catalunya ho incloguin al programa electoral perquè després el president Mas no hagi de parlar de fraus.

L'amenaça persistent

Sun, 11 Mar 2012 11:50:21 +0100

L'endemà de l'acte de l'ANC al Sant Jordi i ara que Vicent Partal diu que "ja no discutim si cal o no fer-se independents", que "només discutim ja el com" i que "la independència arribarà a través d'una proclamació unilateral, sense cap més discussió amb Espanya que la negociació posterior al fet", jo continuo pensant més en termes d'obstacles que cal vèncer, d'amenaces persistents. Perquè la independència, lògicament, arribarà quan hàgim vençut tots els obstacles que ara mateix fan que encara no siguem independents tot i que des del 29 de juny de 2011 sabem que la majoria social existeix.

Els cinc escenaris d'en Barbeta i allò que hem de vigilar

Mon, 05 Mar 2012 07:10:33 +0100

Ahir diumenge Jordi Barbeta publicava un article en què plantejava cinc escenaris de futur per als propers mesos o anys en funció de com evolucioni la proposta del pacte fiscal. Recordem-los:

A. Mas i Rajoy es posen d'acord i Catalunya obté el pacte fiscal
B. Rajoy s'avé a millorar el finançament
C. Rajoy dóna carbassa a Mas i CiU busca la complicitat d'ERC
D. La proposta és rebutjada i Mas prepara un referèndum per legitimar la insubmissió fiscal
E. Anem a eleccions anticipades i, ara sí, Mas porta l'estat propi al programa electoral