Xavier Mir (2a temporada)

La imprescindible reacció de l'esquerra nacional

Wed, 08 Feb 2012 06:50:30 +0100

Cada cop que algú d'ERC diu que som un partit d'esquerres, cada cop que algú reinvidica el projecte de l'esquerra nacional, surten una colla de brètols (hooligans en anglès, si us agrada més) que ens esbronquen per aquesta pretensió política. Sovint ho fan en nom de l'independentisme amb aquell pseudoargument que diu que ni dretes ni esquerres i que primer és Catalunya o aquell altre criptoconvergent que ens demana si encara no hem après la lliçó. Uns i altres no fan més que provocar soroll i confusió en uns moments en què cal que el país se centri i vagi per feina, perquè la cosa no està per gaire rialles.

CiU i la independència: no volen?, no poden? o no en saben?

Tue, 07 Feb 2012 08:32:00 +0100

No fa gaire dies, Carles Boix deia en una piulada: "La diferència entre majoria a favor del sí i confiança en la victòria té una causa: la manca de lideratge politic." Boix es referia a l'enquesta d'El Periódico segons la qual un 53,6 % dels enquestats votaria sí en un referèndum d'independència, però un 60,4 % creu que guanyaria el no. Podem analitzar-ho en termes de lideratge i seria ben cert que el president Mas no està liderant pas la voluntat majoritària del país, però no és només ell. La vicepresidenta Joana Ortega ha dit en més d'una ocasió que no estem madurs i Oriol Pujol també s'ha expressat en aquests termes. De fet, aquesta és l'opinió majoritària a la federació que ens governa. Fot molt, sincerament, que hàgim dedicat tants anys d'esforços de tota mena a tenir una majoria social favorable a la independència i que ara un partit que es fa dir nacionalista i que podria podria proclamar la independència demà mateix o projectar-la en un full de ruta clar com ha fet un altre partit nacionalista, l'SNP escocès, faci com si sentís ploure. Què passa? No volen? No poden? O és que no en saben?

El mític PSC, que ni fa ni deixa fer

Mon, 06 Feb 2012 10:58:40 +0100

A la primera temporada d'aquest bloc vaig rebre de valent per donar suport a ERC quan va fer president Pasqual Maragall i, sobretot, quan va fer president Montilla. Un dels retrets que se'm feia era el de ser un inconscient. Em deien que era de bojos "regalar" tot el poder del país als socialistes. Aleshores tenien el govern d'Espanya, el de la Generalitat de Catalunya, el de l'Ajuntament de Barcelona, el de les diputacions i el de moltíssims consistoris importants. Els crítics m'asseguraven que quan el PSC arriba al poder és molt difícil aconseguir que en marxi. Deien que tenien tentacles i recursos i tècniques refinadíssimes per perpetuar-se en el poder. És obvi que s'equivocaven, oi? Entesos. Ara, però, es tractaria de recordar-ne la lliçó i d'entendre per què ha passat.

Ambaixades i delegacions. Estem millor?

Fri, 03 Feb 2012 08:37:15 +0100

Durant els anys en què Esquerra Republicana ha tingut responsabilitats de govern, des dels diversos fronts del nacionalisme espanyol (govern i mitjans de comunicació) s'ha fet pressió perquè la gent ho percebés com una despesa innecessària. I a gent del partit que aleshores era cap de l'oposició i que avui és govern ja li anava bé perquè li feien la feina de desgast. Han passat mesos. Toca començar a valorar en què ha quedat aquell argument esgrimit per CiU.

Final d'un any sabàtic

Thu, 02 Feb 2012 00:12:06 +0100

L'apunt que ahir necessitava penjar —i que per força havia de penjar a Vilaweb— per acomiadar la Sílvia ha estat com una mena de toc i ha coincidit en el temps amb l'aniversari del primer apunt penjat. Va ser el 2 de febrer de 2006 i després de cinc anys d'activitat blocaire, coincidint amb la data, l'any passat vaig proclamar allò que en Saül Gordillo en va dir un "alto el bloc". Ha passat un any. Han passat moltes coses. Les aniré desgranant els propers dies per poc que pugui, però potser ha arribat l'hora de tornar a fer aquest exercici de reflexió quotidiana i pública que és mantenir un bloc. Ara mateix, el més destacat que us puc dir per posar-vos al dia són aquestes dues coses:

Descansar amb la consciència neta. Comiat a Sílvia Martínez

Wed, 01 Feb 2012 09:39:37 +0100

Vaig conèixer la Sílvia a Blanes. Ella era d'Amer i jo era d'Arenys de Mar, de manera que em va semblar un punt prou neutral per a una trobada. Devia ser a finals del 2006 o principis del 2007. No la coneixia de res. Només de llegir-ne el bloc. Els fundadors de la Xarxa de Blocs Sobiranistes havíem decidit que ens calia ampliar el nucli inicial i que cadascun de nosaltres intentaria parlar amb una persona que hi pogués contribuir. Jo vaig pensar en ella. El seu bloc, al principi, cridava l'atenció perquè numerava els apunts. El primer es remunta al 6 d'octubre de 2006. Des d'aleshores ha publicat 226 pàgines (les pàgines tan sols recullen les entradetes dels apunts!) plenes de textos i il·lustracions que constitueixen un testimoni excel·lent de l'actualitat política del país aquests darrers anys, els anys en què hem forjat, entre tots, la majoria social favorable a la independència que finalment tenim encara que a CiU continuïn dient que no estem madurs. Sense persones com la Sílvia no hauria estat possible.

A reveure

Wed, 02 Feb 2011 00:00:48 +0100

Avui, 2 de febrer de 2011, fa exactament cinc anys que vaig publicar el primer apunt. Em sembla una ocasió idònia per tancar el cicle. Un lustre. Final, doncs, de la primera temporada. No dic adéu. Dic a reveure. Permeteu-me, però, que no em comprometi a tornar ni en una data concreta ni en una forma concreta que podria tornar a ser aquest mateix bloc o aneu a saber si alguna altra eina de comunicació que ara potser ni ens imaginem.

Balanç de gener de 2011 o la quantificació de la inèrcia

Mon, 31 Jan 2011 21:09:47 +0100

En tot el mes, ni un sol apunt. I tanmateix, els comptadors de la casa diuen que 23.982 són el total d'impactes a la vista general o a les diverses entrades. En cinc anys de bloc no havia deixat d'escriure tot un mes i per tant no sabia quina era la inèrcia que aquest bloc podia generar. Una curiositat més. Llegint la resta de l'article, com sempre, les estadístiques completes. I demà passat, un altre apunt. De comiat.

Balanç de desembre de 2010

Fri, 31 Dec 2010 18:11:25 +0100

S'acaba el mes i s'acaba l'any. Un any més. Al desembre, el comptador suma 42.070 visites. Segurament heu vist que des del 24 m'estic prenent uns dies de descans. Amb el vostre permís, me'n prendré encara uns quants més. Potser fins al 9 o el 10. O potser més. Ja ho veurem. Bon any a tothom!

La reflexió que fan els socialistes

Fri, 24 Dec 2010 17:27:42 +0100

Escriu Pia Bosch: "és molt important per tot el país que els partits de l’esquerra que han patit un càstig electoral sever en les darreres eleccions al Parlament de Catalunya siguin capaços d’entendre els motius de l’ensulsiada i sàpiguen reaccionar en conseqüència." A banda de fer-se moltes preguntes, però, no he vist encara quin és el seu diagnòstic, quins són els motius de l'ensulsiada.

El preu del benefici del dubte

Wed, 22 Dec 2010 07:46:34 +0100

Deia ahir Vicent Partal al final de l'editorial i en referència a l'interlocutor del concert econòmic: "I és cert que, de moment, cal donar-li el benefici del dubte, atès que aquesta proposta figurava en el seu programa i una part molt important del electors va beneir-la amb el seu vot."

Elements per a l'anàlisi dels errors i encerts d'Esquerra (I)

Tue, 21 Dec 2010 16:23:03 +0100

La nit de les eleccions al Parlament de Catalunya de l'1 de novembre de 2006, en ple recompte de vots dues hores i mitja després que es tanquessin els col·legis i davant un escrutini que no feia pensar en cap gran daltabaix en el sentit que CiU no semblava que rendibilitzés gaire ni la campanya que li va fer Madí amb el ConfidencialCat ni els tres anys passats a l'oposició, plantejava en un apunt (Paràlisi? Tripartit II) que tot depenia de les ganes que tingués CiU de trobar el suport d'Esquerra per fer el pas cap a l'estat propi i que si no hi havia cap acostament clar i les tres forces d'esquerres encara sumaven més que CiU, el més lògic seria que es reedités l'acord de govern d'esquerres. Davant d'aquella possibilitat, un lector anomenat Miquel, em comentava això:

La reconstrucció del centreesquerra nacional

Mon, 20 Dec 2010 18:23:03 +0100

El 5 de novembre de 2006, el dia que es va fer públic que Esquerra decidia tornar a apostar per un govern d'esquerres, escrivia en un apunt: "No és el mateix tendir a un bipartidisme CiU-PSC que tendir a un bipartidisme CiU-ERC." El millor que li pot passar a aquest país nostre és que tingui un centredreta independentista i un centreesquerra independentista clarament hegemònics cadascú en el seu àmbit ideològic, de manera que els contraris a la independència siguin residuals tant a la dreta (PPC) com a l'esquerra (PSOE-C) com vés a saber on (Ciutadans).

Esquerra i la reconstrucció de la ufanosa ceba

Sun, 19 Dec 2010 22:09:19 +0100

Amb el Consell Nacional d'ahir i la notícia, que he llegit fa una estona a Nació Digital gràcies a una piulada de Jordi Vilanova, que Xavier Vendrell també, com David Madí, abandona la política, Esquerra comença a reconstruir les capes de la ceba. És una bona notícia que s'hagi entès aquesta necessitat. La capa de votants i exmilitants que demanava la renovació de la direcció ja no té aquest motiu per continuar reclamant un vot de càstig a Esquerra.

Ara toca als federalistes ajudar els independentistes

Sat, 18 Dec 2010 22:51:51 +0100

El 2003 les esquerres d'aquest país van arribar al govern com a conseqüència d'un acord que s'havia estat gestant ja des dels anys 90. Els qui volíem la independència vam considerar que podíem fer un tram en comú amb els qui volien una Espanya federal. Ara, però, aquell camí ha resultat una frustració. Ara toca tornar a plantejar un nou projecte d'esquerres, però centrat en la consecució d'un estat propi. I ara toca que els federalistes siguin generosos i honestos i que sumin amb nosaltres per aconseguir l'estat.