L'EsquerraIndependentista segueix el seu camí de consolidació coma força política de referència als PaïsosCatalans, al Principat, al País Valencià, a la Franja,a les Illes. A mi em sembla que si aconseguim fer fora del governBalear el PP i conseguir un acord de les forces d'esquerra a lesBalears i a les Pitiüses haurem donat tots, de Salses aGuardamar i de Fraga a Maó, un pas endavant important. Des deltemps de la universitat, quan un professor mallorquí em feureflexionar sobre la qüestió, em sembla que eldesllorigador del futur dels nostres Països passa primer per lesnostres illes. Després ja parlarem del País Valencià,last but not least...

Esquerra Republicana de Catalunya de Barcelona Vella és conscient de la inquietud que tenen les veïnes i veïns de la Barceloneta en una qüestió tan delicada com és el del dret a l'habitatge i en l'aplicació del Pla d'Habitatge del barri.
El Pla d'Habitatge de la Barceloneta pot oferir a aquells propietaris que no disposin de mitjans econòmics per rehabilitar els seus quarts de casa la possibilitat de fer-ho.
La perspectiva no és d'una generalització de les obres al barri, sinó d'un procès de poques rehabilitacions cada any, que aniran transformant i millorant poc a poc els quarts de casa.
L'experiència ens ensenya que no cal cap Pla d'Habitatge per que les immobiliàries adquireixin pisos a preus molt alts. Aquest és un fenomen general a tota la ciutat i la Barceloneta no n'és una excepció.
A la Barceloneta cal estar a l'aguait per tal de denunciar qualsevol sospita de mobbing o de qualsevol altra maniobra que els especuladors immobiliaris duguin a terme. Igualment cal estar al damunt de les mancances que hi ha en el funcionament de l'Oficina d'Informació de l'Habitatge.
I tot això cal fer-ho des de la unitat de les veïnes i veïns del barri i des de la seriositat en el plantejament de les reivindicacions.

-Cal respectar l'aplicació del codi civil català en la presa dels acords del Pla d'habitatge: aquests hauran de ser per majoria de les 4/5 parts dels propietaris.

-Aquelles veïnes i veïns que perdin el seu habitatge com a conseqüència dels treballs de rehabilitació seran reallotjats al mateix barri o bé als pisos de que es construiran als terrenys de l'antiga estació de Rodalies-RENFE.

-Cal millorar el funcionament de l'Oficina d'Informació de l'Habitatge per que aquesta sigui un punt de defensa dels interessos del veïnat.

Barcelona Vella
Països Catalans
abril 2007

Podeu llegir, a continuació, algunes de les idees que varen exposar-se en aquest debat, que em semblen molt alliçonadores:

Vull però donar un toc d'atenció: encara que les enquestes apunten a un cert creixement, és important que l'esquerra independentista no s'adormi: el dia 27 cal anar a votar. Cal donar suport a les persones d'Esquerra per seguir amb la feina i de consolidar una alternativa als partits reformistes i demostrar que hi ha un projecte diferent de política municipal a la nostra ciutat i, sobretot, al nostre districte.

Com hem d'enfocar el fenomen de la Immigració?

Busquem propostes per construir Barcelona, la teva Barcelona.

Fes sentir la teva veu.

7 de març

20.00h del vespre

Sala d'Actes del Mercat de Santa Caterina (a prop de l'accès principal del mercat)

Aquesta setmana comencem els actes de precampanya als Barris de Barcelona Vella. Em preparat un acte a cada un dels barris del districte (Raval, Barceloneta, Gòtic, la Ribera) centrat en diferents problemàtiques sectorials: Dona, Habitatge, Prevenció i seguretat, Immigració. El primer d'aquests actes serà dimecres que ve i per conduir el debat comptarem amb l'ajut de l'Oriol Amorós, Secretari per la Immigració de la Generalitat i del Secretari per a la Immigració d'Esquerra Republicana de Barcelona Vella, en M'hamed Abdelouahed Allaoui, també candidat a Conseller de districte.

La Cabila és com es coneix la zona amazigh sota administració de l'estat algerià. Una regió on el moviment de reivindicació de la llengua, la cultura i l'autonomia és viu i en creixement, i on podem establir molts paral·lelismes amb els Països Catalans. L'estat panarabista algerià ha hagut de reconèixer a contracor l'existència de la llengua i la cultura amazigh però les seves promeses de normalització i promoció s'han quedat en això: promeses. Una àrea amb una important presència de les forces d'esquerra (El Front de Forces Socialistes ha tingut sempre molt de suport a la Cabila) i amb un moviment autonomista implantat de fa molts anys, representat avui pel Moviment Autonomista de la Cabila (MAK). Una zona que pateix els atacs dels moviments propers a Alquaida, com els d'aquests dies passats, que han castigat alguns dels indrets per on l'Abdul i la Laia van voltar fa poques setmanes.

Podeu accedir aquí a l'entrevista que la web “la Kabyle” ha realitzat a la Laia i, de passada, navegar en aquest “portal d'informació berber”: www.Kabyle.com . Si voleu, podeu acostar-vos una mica més a la realitat d'aquesta altra nació prohibida que és del poble amazic. Com diuen al Marroc: “Catalans, berbers del nord, cap dur...”

Voleu un posicionament sobre el decret d'ensenyaments mínims a primària d'entrada? Aquí va:

1r) Cal denunciar qualsevol contingut del Reial Decret que suposi una invasió de les competències que en matèria educativa atorga a la Generalitat el vigent Estatut d’Autonomia de Catalunya.
2n) Cal posar de manifest que el procés d’immersió lingüística, avalat pel Tribunal Constitucional i fins i tot per la Unió Europea, és l’única garantia que permet que el català tingui el mateix grau de coneixement per part de tots els alumnes catalans, quan el coneixement del català és totalment garantit.
3r) Cal posar de manifest que tots els estudis avaluatius indiquen que el coneixement que tenen els alumnes catalans de la llengua castellana és equiparable als alumnes espanyols de la resta de l’Estat i equiparable, i en alguns casos superior, als coneixements de la llengua catalana.

Potser a algú aquesta li pot semblar una discussió secundària, però penso que el fons de la discussió és més important del que sembla. En primer lloc per que ser respectuós amb la toponímia preexistent és una mostra de respecte al patrimoni cultural de la nostra ciutat. Com la mateixa UNESCO especifica, de patrimoni cultural n'hi ha de dues classes: tangible i intangible. La toponímia potser pertany a la segona categoria, però forma part inqüestionable del patrimoni de la ciutat. Ben galdosa ha estat la mostra de respecte envers que el districte ha mostrat quan, a l'hora de decidir sobre una qüestió de nom, ha optat per una marca més que no pas per una referència toponímica.

En una recent conferència al Saló de cent de la Casa gran vaig escoltar com un savi d'aquests que l'ajuntament exhibeix per tal de donar una pàtina intel·lectual a les seves propostes afirmava que els barris que conservaven la identitat i la xarxa de relacions veïnals eren les zones de la ciutat on la conflictivitat social tenia menys incidència i on els nivells de civisme eren més alts, ja que els canals i les xarxes d'interlocució social propis dels barris funcionaven com a mecanismes de prevenció de l'exclusió social i també com a dispositiu d'observança d'unes mínimes normes de comportament col·lectiu.

Si estem a favor de conservar, doncs, la identitat del nostres barris... Anem a empescar-nos topònims sense cap tipus de referent al territori? És així com pretenem donar exemple de respecte a la identitat dels barris del districte? No fotem...

El 26 de gener del 1939 l'exèrcit espanyol entrava a per la diagonal. El règim feixista imposava el terror i s'iniciava una de les èpoques més fosques de la història de la nostra ciutat. Milers de veïns i veïnes de la Barcelona Vella patiren repressió, exili, presó o foren afusellats. Fa seixanta-vuit anys.

El 26 de gener de 1641 tropes catalanes derroten l'exèrcit espanyol a la batalla de Montjuïc, Sis mesos després de la revolució popular del Corpus de sang contra l'allotjament dels soldats dels terços Habsburg. Donà pas a la guerra dels Segadors, que dura gairebé dinou anys. Les tropes castellanes atacaren Barcelona amb una primera envestida contra Montjuïc. La milícia gremial de la ciutat, ajudada per contingents francesos, va rebutjar l'atac. Els catalans passaren a l'ofensiva i els terços van començar la retirada. Fa tres-cents seixanta-sis anys.

Segueix la meva traducció de la cançó Catalonia del grup irlandès De Dannan. Una cançó tan bonica com poc coneguda, del CD “a jacket of batteries”. La lletra i la música són d'en Phil i June Colclough. Al disc la canta n'Eleanor Shanley. Serveixi aquest bonic poema com a senzill reconeixement al Martí; a totes les persones que visqueren aquell trist gener de 1939 i a totes les catalanes i catalans que han arriscat i han patit per defensar els drets del poble i la nació catalana. Podeu sentir-la aquí.