Plagueta de Bord

la delícia inabastable

Sat, 26 May 2012 23:47:29 +0200

Diari d'un vellard (XV)
Avui, abans de sopar, quan sortia de la llibreria Quars m'he trobat amb un dels al·lots més fins que he vist mai. Devia tenir uns tretze o catorze anys amb els ulls d'ametla grans, nas i llavis molt delicats i un gest un poc dur que li venia de dedins. L'he mirat a uns quatre metres de mi, totalment seduït pels ulls i el contorn de la boca. L'he seguit fins a la plaça de l'Olivar. M'agradava veure'l anar tot sol. M'ha excitat la seva forma de caminar, amb el cul un poc estret. M'he tocat la pixa amb la mà dreta per la butxaca xapada a posta. He enravenat fort. Ell ha pres cap a la Costa de la Pols. Ha entrat a la cafeteria Marilyn i ha besat a una senyora i un senyor que devien ser els seus pares. M'ha deixat d'interessar.

per la clariana

Fri, 25 May 2012 23:44:10 +0200

Diari d'un vellard (XIV)
L'he vist pel celobert: devia tenir disset anys i anava amb un maillot negre. Li he mirat els mugrons amb atenció: una aurèola com un sol fosc damunt una pell molt blanca. Li he mossegat amb els ulls. Tenia sabor de sal de cocó.

el menys dolent

Thu, 24 May 2012 23:12:19 +0200

DIARI D'UN VELLARD (XIII)
Allò que és vera a l'alba és mentida al migdia. La majoria de gent s'alimenta de misèries. No és el meu cas. L'energia no circularia si els pols no fossis de signes oposats. He dormit unes catorze hores, he fumat un paquet de Fortuna, he menjat una ensalada de tonyina amb arròs blanc. He fet un poc de migdiada i he somniat amb un grup d'al·lots nuus com cucs que en mataven un, el més guapo de tots, l'escorxaven a consciència i l'enterraven en tantes tombes com a membres. Jo els ajudava.

arvö part, replà emocional

Wed, 23 May 2012 15:14:23 +0200

dins la confusió i el garbuig del matí aquesta peça m'ha donat un valor únic: la serenitat!

fer vieta

Tue, 22 May 2012 22:26:05 +0200

Diari d'un vellard (XIII)
M'agrada aquest bar enfilat a cap curucull de l'hotel Saratoga perquè puc veure el pati d'un col·legi amb uns al·lots que juguen a basquet mig despullats. Però avui no valen gaire amb l'excepció d'un que té unes cames d'una elegància indescriptible i un altre més petit amb un cos meravellosament compacte. La resta són menuts, informes i poca cosa.

UN ERROR QUE FA VIDA

Mon, 21 May 2012 22:32:28 +0200

DIARI D'UN VELLARD (XII)

Egoisme absolut de la meva vida interior. Ahir a la nit, a les tres de la matinada, quan feia només una hora que dormia, em va despertar una telefonada per error. La intrusió fortuïta em va sorprendre dins el marasme d'aquests darrers jorns. Conserv una imatge vivíssima d'un al·lot que fa dos dies vaig observar quan sortia del lavabo del cafè Líric: d'un setze anys, amb aquell cos que a mi m'agrada, ja ben format però encara tendre i molt felixible, amb aquella gràcia de cames i pit ben tornejats sense ser musculosos. També els ulls em varen anar al paquet que era suau, un bony feble i moll que em feia toquera. Tenia a les tres de la nit tota la imatge en el record, en vaig tenir la imatge en els ulls, la visió que em desesperava perquè hauria volgut protegir-lo i fer-lo meu. I tanmateix la determinació d'aquelll cos era absolutament tota meva. Quasi.

Vora l'abisme

Mon, 21 May 2012 12:15:09 +0200

La seva escriptura és, immediatament i sense terminis, una pertorbació, una extinció, un enfonsament, hi ha alhora emoció, agitació i convulsió. No escriu amb calma, quan s’asseu ja està excitat per la idea, i quan ha començat a escriure, l’estil el posa a tota.

Creia que ja havia après a sofrir, però la nit en què em digueres aquelles frases pastades amb verí a voler, vaig tenir l’experiència d’un cap de fibló que em destrossava i vaig entendre que les meves migranyes escandaloses no tenien una causa desconeguda.

[Foto Marlies Planck]

#90 AMB FERRATER

Sun, 20 May 2012 11:00:29 +0200

TE'N RECORDES, AL BAR ELS TRES TOMBS, DAVANT EL MERCAT DE SANT ANTONI?

Quan els cucs faran un sopar fred amb el meu cos.

Gabriel Ferrater

Eres molt jove. Estudiaves Biològiques. Feies poemes.
I ell acabava de dir tot allò que sabies sobre J. V. Foix
a una aula del pati de Lletres, i us havíeu reunit un parell
per seguir esmolant la garrova amb una ginebra a la mà
i el mercuri al cap amb la protecció sonora del mestre.

Després de la caiguda

Fri, 18 May 2012 23:58:55 +0200

Amb un moment dic el meu estat: ressuscitat.
Després del recital sopar a la Fàbrica Moritz. Un sopa de ceba sensacional i els amics que queden per l'arrossegada, Susanna Rafart, Antoni Rossell, Emili, Carles , Joan, una senyora de Ginebra sensacional, un escultor de Barcelona, Núria, Elisa, el barri del Raval, les putes negres, el pla d'esbucamenta, els nous carrers, La bata de boatiné, un bar de gais que no ens volen perquè tanquen, la pixa carabassa. I conversar, conversar i conversar amb cançons. Quin guster! Quin feliç cansament quan arrib a la 511 de l'hotel Catalònia! Quins somnis i ensomnis i vidassa!

TORN DE RECITAR A BARCELONA SADOLL DE PLAER I MÚSICA

Thu, 17 May 2012 15:31:49 +0200

Ahir em vaig colgar a les quatre del matí després d'un recital memorable de na Susanna Rafart i jo a la Fàbrica Moritz. Us adjunt el comentari d'Esteva Plantada al blog Barcelona Poesia.

DIJOUS 17 DE MAIG DE 2012

Susanna Rafart i Biel Mesquida, el vers en persona (tercera nit a la Fàbrica Moritz)

El tríptic de recitals a la Fàbrica de la Moritz acaba, i acaba bé. L’espai sembla que es consolida com un bon lloc per fer recitals d’aquest tipus, amb un in crescendo frenètic: cada dia més gent que l’anterior (una de les constants del festival d’enguany, on gairebé tots els actes presentaven plens totals), cada dia més expectació i ganes de ser-hi, de veure-ho i de compartir-ho. Avui, com a últim dels recitals, Susanna Rafart i Biel Mesquida. També dues propostes ben diverses, també dues veus d’una riquesa encomiable. Els dos reciten còmodes, a gust i amb ganes. Es nota que són al seu lloc, cadascun d’ells, i que fan el que han vingut a fer amb la passió necessària.

“En la caiguda, acuita’t”
A l’escenari, palplantada, reposa una cadira. Hi ha tanta gent, tanta, que n’hi ha un bon grapat que s’ho miren drets, amuntegats al darrera de cadascun dels tres blocs de fileres de seients. Tot un èxit, i ja es pot dir ben alt i ben clar. Susanna Rafart surt en primer lloc, amb les ulleres de llegir, amb la vista clavada al vers, i ho fa relaxada, amb un posat seré, com si fos al saló de casa i no hi hagués un grapat d’ulls observant-la. Rafart seu a la cadira, amb pausa, segura. Es dirigeix breument als assistents, obre el llibre L'ocell de cendra (Labreu, 2011) i llegeix sense rèmora, remarcant el vellut d’una veu que no fa concessió a l’histrionisme ("En la caiguda acuita't: no sabran / l'art amb què vas emprendre un dia el salt, / i sí el tempteig silent a dalt del cingle"). Una veu que posa en primer pla la lletra. Als seus versos hi passegen còdols, arbres, la terra, l’entranya, la natura (“què diu l’ocell torbat per la tempesta?” (…) "res no l’espera, res no el fa avançar"). El seu Cant espiritual reverbera, enganxa l’al·literació que esdevé lletania: “Senyor, no m’abandonis a l’amor”. Un molt bon cant, penses. Rafart acaba, tanca el llibre, aixeca la vista i segueix impassible, però a gust, amb la passió necessària.

"Veig els sons amb paraules"
Agafa el relleu Biel Mesquida, "el vers en persona". Mira el públic, a banda i banda. Els estima. Micròfon en mà, inicia el seu torn amb un càntic, preludi d'allò que, de ben segur, ha d'esdevenir. Ningú contesta, però el diàleg amb el públic és palpable. La presència de Mesquida és escènicament imponent, il·luminadora. Passegen per la seva flama la guerra civil, la lluita de classes, el mirall de la terra, el cant popular, l'erotisme descarnat, l’amor feréstec. El cant, llavors, agafa el protagonisme. Ara ve sant Ferriol, cantarem si déu ho vol, la, la, la. I el torrent és imparable, riu avall, Casasses, dolls de saliva, la pulsió d’un moment encès, la complicitat del públic que en vol més. “Besar com si assassinessis”, diu Mesquida, i creus que sí, que això són aquests versos convertits en simfonia. “Faig de tot, perquè la cosa no és el mot”. És dodecafonisme en pulsió vocal. Els papers van caient, però Mesquida mai no els perd. “Nom i cosa, tot u”, i l’últim paper, abans de la cançó de bressol que acotxa la fi, exclama la divisa: “veig els sons amb paraules”. Així fou i així és, la melodia i la troballa. Els aplaudiments eixorden. El bis no es fa de pregar. “Feis venir xerrera”. Joan Alcover –quina manera d’acabar!– és la cirereta de la nit. També la d’aquest tríptic a la Moritz.
PUBLICAT PER ESTEVE PLANTADA A DIJOUS, MAIG 17, 2012

AVUI A LES 22 A LA FÀBRICA MORITZ RECITAL DE POESIA DEL PLAGUETER

Wed, 16 May 2012 01:50:29 +0200

SUSANNA RAFART I BIEL MESQUIDA A LES 22 A LA FÀBRICA MORITZ.
Biel Mesquida i Susanna Rafart

Dimecres 16 maig
22:00 h
Fàbrica Moritz Barcelona, rda. Sant Antoni, 39

Darrera vetllada poètica a la Fàbrica Moritz, que agermana poetes i públic assistent amb les seves delicioses gerres de cervesa. Susanna Rafart (Ripoll, 1962) es va donar a conèixer amb el Premi Carles Riba l’any 2001 amb el llibre Pou de glaç. Escriptora en la frontera dels gèneres, amb el seu vers elegant, cenyit i clàssic s’acara amb els grans temes com la mort o l’inexorable pas del temps. Biel Mesquida (Castelló de la Plana, 1947), mestre detonador de la llengua, activista del plaer del text i gran rapsoda, ens oferirà un sorprenent recital de poemes inèdits, camades i escatològics.

Susanna Rafart Corominas (Ripoll, 1962)
Es va donar a conèixer amb el Premi Carles Riba l’any 2001 amb el llibre Pou de glaç. Escriptora en la frontera dels gèneres, destaquen de la seva producció Un cor grec (2006), Les tombes blanques (2008) o Gaspara i jo (2011). Actualment és en procés de tancar la trilogia poètica formada per L’ocell a la cendra (2010), La mà interior (2011) i La llum constant (inèdit).

Biel Mesquida (Castelló de la Plana, 1947)
Ha practicat des de la infantesa tota casta d’oficis poètics: rapsoda, rondaller, glosador, contista, cantador i escriptor per terra, mar i aire. Ara fa feina de sedassador quotidià, vivificador de llenguatges i lluitador, des de Mallorca illa-metròpoli, contra els enemics de la llengua i la cultura catalanes.

TRINXERA: SALVATGE LLETRA!

I) HISTORIAL: Poemes inèdits i indits d’un temps primer.

II) CAMADES: Textos grafitejats sobre la pell de cada nit.

III) ESCATOLÒGICA: Cants hedònics d’altes tensions i d’altres paranys per matar la mort.

UN CONTE

Wed, 16 May 2012 01:49:14 +0200

JUXTAPOSICIÓ DE DISJECTA MEMBRA

Ets molt ambiciós. Ho deien els teus pares, després el teus mestres, després el teu gran amor. Has somniat fer l’obra més essencial de la teva generació, has volgut incendiar l’univers. I no has estat capaç de comunicar la teva flama als mots. No n’has encès ni un.

No trobes que t’ho hauria de contar com si no fos de tan a prop, com si cadascun dels protagonistes visqués a l’altre cap de món? Venga, no t’aturis, sempre fas el mateix. M’engresques des d’un bon principi i després comences a embullar la troca i em deixes en la. On érem? Aquell bergant sempre t’havia cridat l’atenció perquè encara que el veies de família humil tenia en els seus moviments alguna cosa d’una elegància innata. I la seva mirada resplendia. Tu deies que li veies estrelletes que li sortien pels dos ulls com si estiguessin sempre de festa.

una còpia d'Elparado de Valldemossa. divina Melina!

Mon, 14 May 2012 14:44:56 +0200

Melina és una deessa, una deva, una monstre, una ésser immortal! Gràcies , brava!

devora la Llotja

Sun, 13 May 2012 22:51:10 +0200

Diari d'un vellard (XI)
Avui era com si tots els al·lots que veia sortissin d'un càsting per a una pel·lícula de porno dur. Feia un dia primaveral i volia menjar cireres. Primer, per la plaça de l'Olivar he vist quatre quillos que m'han semblat obscens, amb els seus cabells i ulls foscos, trets sensuals i toscos, braços musculats i cos i cames sòlides: una bellesa de bastaix. Les cireres m'han vigoritzat. M'han donat fortor. He notat uns viscositat al cap de la fava. Segur que he tacat els calçons blancs.
Devora la LLotja n'he vist un, d'adolescent, del qual m'ha excitat el caparró tendre i intel·ligent i unes cames àgils, nervioses i lluents. Duia uns shorts de tergal blau fosc poc cenyits i no tenia quasi paquet.
Cal recordar sempre que som un testimoni del que cont i que el real i l'irreal són el mateix.
M'ha vengut aquesta foixada mirant les cames elegants d'un al·lot negre que va amb aquests horribles pantalons pirata que fan malbé les proporcions corporals.
Quin gust, les cireres!

un text de Sebastià Perelló

Sun, 13 May 2012 22:32:13 +0200

Recoman fervorosament Escriure Després, un llibre col·lectiu coordinat per Arnau Pons i editat per Lleonard Muntaner. El subtítol és: Formes de racisme refinat, banalització d'Auschwitz.
I la primera pregunta que es fa a la contracoberta és: ¿Quina dosi de racisme. de misogínia, d'homofòbia necessita la literatura catalana actual perquè pugui impactar lectors, crítics, professors i sortir als programes de lectura?
El crític i amic Sebastià Perelló ha fet aquest text sobre Escriure després que us pot servir com introducció.

Convocar el bandit

Sebastià Perelló

Suposaré que allò que cerques amb el que dius i escrius és causar una impressió, provocar un efecte. Que el seu sentit consisteix precisament en això: aquesta sensació que m’ha de produir. Que, per això mateix, puc arribar a sospitar que el significat del que anuncies divergeix del sentit literal que puc pressuposar des dels mots de la tribu. Tu véns de les cunetes xamàniques, tens la força ancestral dels primigenis. Però també fas la mitja dels descreguts, i rius burleta, t’ofereixes les meves reaccions com a espectacle. I cerques provocar-me, si t’he entès bé.