“Això no toca” és la frase amb que el president Pujol responia a les preguntes incòmodes dels periodistes. Pujol ja fa uns quants anys que no governa, però l’“això no toca” segueix inserit en el nostre ADN nacional. “Això no toca” és el que s’han sentit dir aquells que, en motiu dels incendis declarats a
A en Pau Lonch no l’han detingut per ser un dels membres més actius de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de Sabadell. Tampoc l’han detingut per ser el corresponsal de la Directa en aquesta ciutat, on participa dels Serveis Informatius Populars, una coordinadora de mitjans crítics i autogestionats. Com és obvi, tampoc l’han detingut
A Pep Rius el coneixíem en la seva faceta de guitarrista de la Companyia Elèctrica Dharma i del grup de pop Raydibaum, que comparteix amb el cantant i compositor Valen Nieto. En els últims temps, però, ha decidir deixar-se anar amb una proposta en solitari amb el nom de L’Abdominable Gallina Nauseabunda. Entre el pop,
Al Darrera la Nevera està orgullosa de presentar en exclusiva a tots els seus seguidors i seguidores una nova entrega del projecte Guillamino 12. Aquest 2012 en Pau Guillamet ha decidit deleitar-nos amb una nova aventura musical cada dia 12 de cada mes, i aquest 12 de juliol la cosa va de hip-hop. Es tracta
No ho he pogut evitar i m’he enganxat a The Newsroom, la nova sèrie d’Aaaron Sorkin (creador de la mítica The West Wing). Estava cantat que hi acabaria caient perquè la cosa va de periodistes, però en realitat és una sèrie que agradarà a qualsevol persona més o menys interessada en la política –no només
El passat 27 de juny es van fer públics els resultats de la segona onada de 2012 del Baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO). La majoria de mitjans de comunicació, a l’hora d’explicar els resultats de l’enquesta, han destacat una dada de forma gairebé exclusiva: per primera vegada en la història, el nombre de ciutadans
El clip que hem elaborat per promocionar l’Anuari Mèdia.cat de 2012 comença amb una frase lapidària: “En una democràcia no hi ha censura“. L’hem repetida, en clau de provocació, en totes les presentacions que hem fet de l’Anuari arreu dels Països Catalans, sovint en ambients que, per dir-ho d’alguna manera, eren força crítics amb l’establishment
No haviem fet mai una Nevera TV amb un cantautor, i ja en teniem ganes. Després d’haver-nos endinsat als locals d’assaig de grups com Ix!, Joan Dausà i els Tipus d’Interès o Mine!, en aquesta ocasió li ha tocat a Cesk Freixas passar per la Nevera TV. Ho ha fet amb una cançó no excessivament
La revista ENDERROCK arriba aquest mes de juny al seu número 200. Per celebrar-ho, la publicació degana de la música en català ha preparat un número especial que repassa els 200 moments clau de la història de la música en català dels últims cinquanta anys. A més, la revista inclou un DVD amb el concert
Ahir vaig publicar la columneta quinzenal al Nació Digital. Es titulava “Una Syriza catalana” i és un exercici a mig camí de la política ficció i el realisme sobre la possibilitat d’una candidatura conjunta entre ERC, ICV-EUiA i altres forces d’esquerra catalanes que emulés l’experiència de Syriza a Grècia. La idea de l’article va sorgir
Per ser punk no sempre és necessari lluir imperdibles: el que compta és l’actitud. Ho sap bé Joan Colomo, que divendres va presentar a Barcelona el seu tercer disc, Producto interior bruto, vol II. Amb una guitarra acústica destarotada, una veu infantiloide i un caràcter mordaç, Colomo es va posar a la butxaca un públic
El passat 29 de març, els Països Catalans i l’Estat espanyol van viure una nova jornada vaga general. El seguiment de la convocatòria va ser notable i les manifestacions massives. En canvi, la major part de les portades de l’endemà van ser protagonitzades per l’acció d’uns centenars de persones que, durant i després de la
Demà faré vaga general. La faré, igual que vaig fer el 29 de setembre de 2010 i el 20 de juny de 2002. Però aquesta la faré encara més convençut que totes les altres, amb més arguments i més carregat de raons. Durant les últimes setmanes, hem pogut sentir en la majoria de mitjans de
El cantautor Roger Mas explica que allò que més el fascina de la cobla és que es troba a mig camí de la cultura popular i el que podríem anomenar alta cultura. Fidel a aquesta premissa, el de Solsona ha elaborat amb la Cobla Sant Jordi un espectacle de màxima qualitat que, alhora, té la
Maria Coma ha deixat enrere l’estètica naïf del seu primer treball, Linòleum (2009). A Magnòlia (2011), aquesta jove compositora, pianista i cantant ha volgut posar distància respecte a les etiquetes que se li han adjudicat. Els colors s’han enfosquit i les cançons, denses i elaborades, ja no parlen de gatets simpàtics. La presentació al Petit