Al darrera la nevera

El Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) ha fet pública una nova onada del seu Baròmetre. Per primera vegada l’enquesta ha ofert dades sobre la CUP, que fins ara no hi apareixia perquè no tenia representació al Parlament. Alguns mitjans n’han destacat una detall: semblaria ser que, segons el CEO, un 19% de votants d’aquesta formació descarten votar “sí” en un hipotètic referèndum d’autodeterminació. Des dels entorns de la dreta sobiranista la xifra ha estat esgrimida com la prova que la CUP, en realitat, és un partit més d’esquerres que independentista, que a l’hora de la veritat posarà per davant “la revolució” a un hipotètic procés d’alliberament nacional liderat per CiU. En resum: la formació que encapçala al Parlament en David Fernàndez és en realitat un “cavall de Troia de l’unionisme”, encara que molts dels seus votants, patriotes de bona fe, no en siguin conscients. [+]

[Llegeix l’article sencer a Nació Digital] 

Aquesta lectura sobre les dades del Baròmetre referents a la CUP, però, és una mica esbiaixada. En primer lloc, cal tenir en compte que la CUP no és l’únic partit independentista amb votants no independentistes. CiU, la formació que estaria capitanejant el procés català cap a l’estat propi, té un 16% de votants que, fent el paral·lelisme amb la CUP, també “descartarien el sí”. De fet, si mirem el detall, en el cas de la CUP, els partidaris del federalisme i l’autonomia sumen un 28%, i en el cas de CIU, un 30%. De fet, CiU té un 13% de votants que consideren que Catalunya ja està bé essent una comunitat autònoma, i un 16% que farien bo l’eslògan de Pere Navarro (“Federalisme”). Fins i tot ERC, el partit que millor ha recollit fins ara els anhels del nou sobiranisme, té un 10% de votants federalistes! Sobta no haver llegit encara cap titular de l’estil de “Un de cada quatre votants de CiU descarta l’estat independent” o “CiU, el cavall de troia de l’unionisme”.

Al marge d’aquesta dada, però, el Baròmetre del CEO ofereix un seguit d’informació molt valuosa sobre la CUP, que contribueix a fixar un retrat molt menys estereotipat que el que habitualment ens ofereixen alguns mitjans sobre aquesta formació. Es constata, per exemple, que la CUP té un electorat jove (el 50% dels seus votants tenen entre 18 i 35 anys) però també recull suports entre la població de més edat: un 30% dels seus votants tenen entre 35 a 45 anys i un 18% tenen de 50 a 64 anys. Punt i final, doncs, al tòpic del jove cupaire eixelebrat que encara ha de madurar. Sobre el perfil social del votant, la CUP té el percentatge més alt d’aturats, similar al de Ciutadans: un 45%. També és un partit de precaris: d’entre els que treballen, un 91% ho fan com a assalariats o autònoms, i d’entre els que tenen un contracte, un 20% són eventuals. Aquests dos darrers percentatges són més alts que en qualsevol altra formació política. Adéu-siau, doncs, al mite del cupaire “fill de papà”.

En política cal anar una mica amb compte a l’hora de fer segons quins anàlisis apriorístics, es tracti de la CUP o de qualsevol altre partit. De fet, sovint els propis “cupaires”, com molts dels militants de qualsevol partit polític, cauen en el simplisme a l’hora de mirar d’entendre l’adversari. A més, mirem-ho amb prespectiva: si la CUP o CiU tenen votants no independentistes… Quin problema hi ha? Des de l’òptica del sobiranisme, és bo que un partit partidari de l’estat propi reculli vots de ciutadans no convençuts. No es tracta d’atraure aquells que potser encara recelen de la independència per acabar de convèncer-los? De vegades, però, el sobiranisme sembla tenir dues vares de mesurar: si un militant d’Unió Democràtica veu la llum de l’estat propi encenem on castell de focs, però si un iaioflauta es manifesta l’Onze de Setembre amb la la CUP és un espanyolista perquè no dóna suport a l’Assemblea Nacional Catalana. De vegades, la transversalitat s’acaba allà on comença l’esquerra.