Avui ens hem llevat relativament d'hora a Venècia, hem fet algunes compres de darrera hora i hem anat a buscar el cotxe al pàrking. Hem pogut aparcar al centre en zona blava i visitar-lo. Hem vist la catedral per fora, una capella contigua decorada amb unes pintures bíbliques espectaculars, sobretot pel que fa a la cúpula. Això sí, acabaves amb mal de coll de tan mirar enlaire. Les pintures són d'un autor influenciat per Giotto, com indiquen les representacions gòtiques però amb una perspectiva important.
Hem passejat pel centre medieval, onhi havia un mercat força extens que ocupava tres places, la de la fruita, les herves, i el capità, i tot d'edificis força bonics. També hem entrat una estona al parc de l'arena romana.
En acabat hem dinat uns entrepans ben assegudes, i hem tornat a agafar el cotxe en direcció cap a Tavarnelle, on en allotgem a un alberg. És un poble força petit prop de Florència.
Justament els dimarts hi fan una fira i música, i hem aprofitat per passejar-hi, mirar les parades i sopar en un restaurant força agradable. Hem sopat força bé, i ens han tractat com si fóssim a casa. A la Núria fins-i-tot li han fet l'avió perquè s'havia deixat quatre tallarines en un plat! Després d'un molt bon vi de la zona, hem tornat a l'animada zona de la fira més riallerres del compte, on un parell de paradistes ens han dit que havien estat anteriorment a Barcelona. O és una estratègia comercial, o Barcelona l'ha visitada o hi ha viscut força gent.
Després de gastar més del compte a la fira hem decidit tornar a l'alberg, fer un ping-pong (he perdut) i actualitzar el bloc abans d'anar a dormir. Demà ens espera un dia intens, ens llevarem de matí per anar a Florència a visitar la galeria dels Uffici.
Ahir vam anar a dormir relativament
d'hora després de fer un mojito, que no és típic
venecià però ens venia de gust. Aquest matí ens
hem llevat tardet, ha sigut la primera nit que hem pogut descansar de
debò.
Només sortir de l'hostal hem
parat a un forn per tastar algunes especialitats locals per esmorzar,
i hem mirat alguna cosa per comprar demà al matí abans
de marxar. Jo n'he clixat uns de pistatxo. Hem esmorzat en una de les
mil escales dels mil ponts que passen pel damunt dels mil canals de
la ciutat de Venècia. Hem anat tot passejant admirant els
carrers, edificis i canals, una mica decadents però preciosos.
Hem comentat que viure a Venècia comporta una sèrie de
dificultats. Per començar tots els ponts tenen moltes escales,
i cap rampa. Circul·lar per la ciutat en cadira de rodes o
cotxet, és una odissea. Els repartidors els veus suar pujant i
baixant graons amb els seus carretons especials per pujar i baixar
escales. Si t'agafa un atac, no sé com et deuen portar els
serveis sanitaris d'urgència...
Després de voltar, entrar a
milers de botigues de vidre de Murano (l'illa d'aquí al
costat) i de màscares (són realment impressionants),
hem entrat a una esglèsia petita en la que per variar no
s'havia de pagar ja que l'estaven restaurant. Allà hem vist
els paletes en les seves bastides restaurant uns relleus de fusta
força vistosos. També hem vist una noia que restaurava
unes peces metàl·liques, i m'ha recordat quan feia
l'escola taller de pintura al Raval de Barcelona, on vaig fer algunes
coses similars, com ara pintar els suports de ferro d'un vitrall de
l'església de Santa Maria del Mar, o ajudar a treure la capa
de pintura de la capella de Sant Llàtzer de la plaça
del Padró dalt d'una altíssima bastida per veure les
pintures barroques de sota.
Tornant a Venècia, hem acabat a
la plaça de San Marco, plena a vessar, i hem entrat a la
catedral. Hem hagut de fer una cua bastant llarga, però per
sort ha avançat ràpid. La catedral de San Marco
realment és impressionant. De fora ja es veu la façana
amb tot d'elements, quatre cavalls (reproducció, els originals
són al museu interior) d'or, un lleó daurat en un fons
de mosaic d'atzur, i tot de coses més. A dins hi destaquen els
mosaics daurats i la cúpula, amb els dotze apòstols amb
les llengües de foc al damunt del cap. Els mosaics tenen unes
tessel·les petitíssimes, són molt espectaculars.
M'han encantat també els terres de marbres de colors, amb
molts motius abstractes i figuratius. Al darrera l'altar hi ha el
Pala d'oro, un retaule fet tot d'or amb pedres precioses
incrustrades. Es pot pujar al museu i a la terrassa, des d'on es veu
tota la plaça.
Després de visitar San Marco hem
anat a dinar a una trattoria. He dit que no podia menjar ceba però
el cambrer no s'ha informat prou bé, i al cap d'una mitja hora
m'estava morint, però ara ja estic molt millor. He anat a una
farmàcia a comprar un protector d'estòmac per la resta
del viatge.
Sortint de dinar, hem agafat un
vaporetto pel gran canal, i hem pogut admirar tot de cases senyorials
que hi tenen l'entrada principal. Moltes ja són museus.
Hem anat a descansar a l'hostal i
després a fer les darreres compres i prendre alguna cosa. S'ha
posat a ploure, i de fet tot el dia estava força rúfol.
Finalment hem anat a dinar a un xinès,
que no té gastronomia local però tampoc té preus
locals. I després al mateix bar amb wi-fi d'ahir, amb un
còctel sense alcohol (ja n'he tingut prou amb el vi i l'spritz
d'abans) i actualitzant el bloc.
Aquest matí hem fet una ruta turística per Milà. Hem agafat el metro més proper a l'alberg i ens hem dirigit al centre, on un autocar ens ha portat a veure el Castello Sforzesco, envoltat d'un gran parc. Originàriament era una fortalesa dels Visconti, i està fet amb mahons vermells, com la majoria de construccions de Milà. La guia ens parlava en anglès però la veritat és que l'hem entès força bé. He trobat curiós saber que la ciutat la van fundar els gals, i els romans hi van arribar més tard.
Sortint del castell hem anat a la Chiesa di Santa Maria delle Grazie, i al costat i hem pogut admirar la pintura del sant sopar de Leonardo Da Vinci. Les visites són molt estrictes, d'un màxim de 25 persones per torn i d'un màxim de 15 minuts de temps. la pintura està molt malmesa, entre d'altres coses per males restauracions i d'altres atacs, però tot i així és força impactant. Té una perspectiva impressionant que no es pot apreciar bé en les reproduccions que havia vist fins ara.
Hem anat a l'Scala de Milà, hem vist el teatre des d'uns palcs i el museu, amb instruments, retrats, vestuari i decorats.
Després hem visitat la Galleria Vittorio Emanuele II, força maca, amb botigues de les firmes més cares i un McDonald's que no hi encaixa gaire.
Finalment hem anat al Duomo, la catedral més gran que he vist mai, que està tota feta de marbre, que havien de portar de lluny pel riu. L'exterior és gòtic tardà. És de les esglésies mes grans del món, i Napoleó hi fou coronat rei d'Itàlia. Té els vitralls gòtics més grans del món, i un terra treballat de marbre preciós.
Hem anat a dinar, un rissoto i uns gnoquis força bons, i després hem pujat al terrat de la catedral, des d'on es té una vista imopressionant de la ciutat.
A la tarda hem anat cap a Venècia. Hi hem arribat cap a les set, hem aparcat el cotxe en un dels grans aparcaments de l'entrada de la ciutat, hem deixat les coses a l'allotjament que tindrem un parell de nits i hem anat a voltar per la ciutat, que és molt maca. És un laberint de carrers, carrerons, places, placetes i canals. La plaça de San Marco per sort no té gaire aigua, i està molt animada a la nit, amb músis tocant. La ciutat és plena de petits restaurants i botigues de vidre de murani i màscares, i botigues de gelats (n'he menjat un de fragola). Els preus de les gòndoles són prohibitius (de l'estil de 100 euros per persona...).
Hem trobat una cerveseria amb wi-fi i aquí estem actualitzant el bloc abans d'anar a dormir!
Ahir vam sortir a les 6 tocades de Barcelona per evitar les cues de l'operació sortida a Girona. Un cop a la Junquera, a l'àrea de servei, el cotxe es va quedar sense bateria i no engegava... sort de la grua que va en menys d'un quart d'hora i ens va engegar el cotxe!
Les cues que no vam evitar van ser les de la Costa: Ponts i més ponts, ciaductes i més viaductes, túnels i més túnels. Tots semblaven iguals, semblava que haviem entrat en una espiarl sense soetida... això sí, era molt espectacular, unes muntanyes i unes valls impressionants.
Finalment vam arribar al nostre destí, totalment exhaustes a quarts d'una de la matinada. Per fi érem a Milà!
Avui hem dormit a l'alberg de joventut, i aquest matí, una dutxa reconfortant. En breu anirem a fer una visita per la ciutat.
Demà de bon matí comença el viatge a Itàlia. Sortim de Barcelona i la primera nit la farem a Milà. Ja tenim el carnet d'alberguista, la tarja de la seguretat social de la UE, i l'alberg del primer dia a Milà contractat.
Esperem no trobar gaire cua per l'operació sortida!
Per cert, sabíeu la quantitat de llengües que es parlen a l'estat italià? :-o
Torno avui d'unes vacances al Càmping l'Aube del Delta de l'Ebre. Suposo que com a càmping, no està malament, passa que la vida de càmping és una mica dura. I el que és força impressionant és la fauna que hi habita.