A les 11 del matí som davant del
Kelly's Cellars, i ve un noi basc que fa 5 anys que fa els tours
polítics des de l'associació d'ex-presos republicans.
Tenim la grata sorpresa que som els únics que fem el tour
aquest dia.
Sortint de Cushendall vam anar fins a
Belfast. Vam arribar fins a l'alberg i ens hi van deixar entrar el
cotxe al parking. L'alberg, el Belfast International Youth Hostel,
estava bastant destartalat. I tenia l'inconvenient d'estar situat
davant d'un pub totalment guarnit amb simboligia britànica.
Avui dia 10 d'agost ens hem llevat un
pèl més tard ja que plovia molt. Hem esmorrzat força
bé ja que teniem menjar comprat el dia abans, i quan hem vist
que parava de ploure hem anat a la Giant's Causeway. Hem trobat un
temps relativament bo, amb pluges i sol que s'anaven succeïnt.
La visita ens ha agradat força i en gran part hem estat
gairebé sols, i això ens ha sorprès força
ja que la zona sembla molt visitada. L'únic lloc concorregut
era el punt on arrivaba el bus per la gent que no volia caminar. La
principal gràcia de la Giant's Causwey és que hi ha tot
de columnes de basalt força grsosses fetes en refredar-se molt
de pressa la lava d'un volcà. La llegenda diu que un gegant va
fer aquesta calçada entre Irlanda i Escòcia i
posteriorment la va destruïr.
Les vistes des de dalt dels penyasegats
són impressionants, i les gavines van planejant al teu costat
que gairebé les pots tocar.
Finalitzada la visita hem tornat a
l'alberg per fer el dinar, patates fregides i verdura bullida
(bròcoli, nap i pastanaga). Després hem anat a
Ballycastle on hem posat benzina, hem fet una Guinnes i una sidra de
barril i hem comprat algunes coses.
Hem tornat a sopar per tenir temps de
fer-lo abans que tanquessin i hem arribat a les 9, i hem fet una
fantàstica truita de carbassó acompanyada de pa de soda
irlandès i formatge brie, amb un boníssim vi
d'Austràlia (Hardys). De postre, una poma irlandesa. Mentre
feiem el sopar ens hem begut una sidra irlandesa.
Després de sopar hem fregat els
plats i ens hem apalancat al costat de la llar de foc de la saleta
per escriure el diari. I tot seguit ens n'anirem a dormir que demà
serà un dia mogut.
El 8 d'agost ens llevem ben d'hora per
anar a la Giant's Causwey. De fet la Calçada del Gegant és
la culpable del nostre viatge a Irlanda, ja que vam decidir venir
aquí quan vam agafar un llibre amb diferents meravelles
d'arreu del món i la vam obrir per una pàgina
qualsevol. I allà va aparèixer la Calçada del
Gegant. I a partir d'aquí vam planificar el viatge.
Total, que arriba el gran dia després
de mesos de planificació i ens llevem força d'hora per
ser allà abans que hi hagi massa gent. De fet arribem els
primers una mica abans de les 9 del matí. I fa un vent de mil
dimonis i plou. I decidim que en aquelles condicions no podem fer la
visita i girem cua... Per sort no vam haver de pagar els 6 pounds de
pàrking.
Arribem al poble de Bushmills i flipem
en colors veient tot de banderes britàniques i creus de Sant
Jordi als fanals i les cases. Entrem en una botiga de correus que té
postals i veiem que venen banderetes de les esmentades i postals amb
murals en favor de l'exèrcit britànic. Fugim d'allà
sense comprar res i passem per una botiga amb tot de fruita i verdura
i certes delicatessen i decidim comprar un bròquil, una
pastanaga i un nap per poder menjar una mica de verdura que ja toca.
Després vam anar al Dunluce
Castle i el vam visitar tot el que vam poder sense pagar entrada, i
va estar força bé. Després vam visitar el
Dunseverick Castle que de fet eren unes ruïnes força
petites però el lloc era bonic. Vam tirar cap a l'alberg per
dinar d'hora i aprofitar la tarda, però ens vam trobar la
desagradable sorpresa que tanquen d'11 a 14 hores cada dia per
netejar. Això unit al fet que tanquen la cuina a les 10 de la
nit, ens ha fet anar bastant malament i atabalat més del
compte. A sobre la connexió a Internet és caríssima,
un pound 20 minuts de wi-fi.
Un cop passat el cabreig vam menjar al
cotxe unes pastes com magdalenes amb melmelada i un iogurt de maduixa
i unes galetes de melmelada i xocolata que havíem comprat per
esmorzar. Com que ja feia més bon dia vam tirar cap a la
Giant's Causway. Eren vora dos quarts d'una i vam trobar una cua tal
que vam decidir tirar cap a Derry.
Vam arribar a Derry i vam aparcar al
barri de Bogside on hi ha el Museum of Free Derry. Vam trobar el
museu a temps de fer el recorregut guiat diari de les dues del
migdia. Era en anglès i vam entendre poca cosa però ens
va agradar força. Consistia bàsicament a veure
diferents murals i l'explicació del seu significat, prèvia
explicació de l'origen de la lluita pels drets civils, la vaga
de fam dels presos polítics i la situació actual del
procés de pau per part del guia que era una persona implicada
en el conflicte. Després dels murals vam visitar la Free Derry
Corner amb la famosa inscripció “You are entering Free
Derry” i el monument dedicat a les víctimes del
BloodySunday, “Diumenge sagnant”. Després del tour vam
visitar el museu, amb explicacions de l'orígen del barri de
Bogside fora muralles ja que no deixaven viure els catòlics
dins les muralles, de les diferents discriminacions que patien (eren
majoria a Derry però només podien escollir 8 dels 20
regidors a l'ajuntament), de la lluita pels drets civils com ara no
empresonar la gent sense judici previ o tenir un vot per persona. Els
fets del Bloody Sunday amb els noms de totes les persones mortes i
ferides i com van morir, i alguns objectes com una jaqueta amb un
forat de bala a l'esquena o roba usada per tapar les farides. També
s'hi passaven imatges gravades per una de les persones mortes aquell
dia que havia gravat manifestacions anteriors pels drets civils i la
del mateix Bloody Sunday. Tot plegat era força impressionant.
Sortint d'allà vam visitar la
St. Eugen's Cathedral, que és fora muralles i catòlica,
i és força bonica. Després vam anar a la ciutat
antiga i vam caminar per tota la muralla que l'envolta. Des de la
muralla es podia veure el Bogside amb els murals, i més enllà
un carrer que diferenciava clarament el barri catòlic (a una
vorera amb banderes irlandeses) del b arri britànic (a
l'altra vorera amb banderes britàniques i creus de Sant
Jordi).
Finalment vam anar al centre comercial
de Coleraine i vam comprar menjar al Lidel. Vam arribar a l'alberg i
ens vam fer salslitxes i pa torrat amb formatge per sopar, ja que no
teniem gaire temps.
Acte seguit vam anar a dormir ja que
estavem molt cansats.
El 7 d'agost ens vam llevar al Gyreum i
hi vam esmorzar el que cuinaven allà, i ens van fer el que ens
va venir de gust: cereals amb iogurt i amb llet, ous passats per
aigua, torrades amb mantega, melmelada i formatge, tè i cafè.
Vam estar parlant força estona mentre esmorzàvem i ens
van preguntar si estàvem enfadats amb Espanya pel mundial i
perquè la majoria de jugadors eren catalans. Es veu que dues
noies catalanes que hi havia per Irlanda alguna cosa havíen
comentat. Els vam dir que el tema amb Espanya ja ve de lluny, el tema
de l'estatut i la mani, i vàries coses sobre història
com ara perquè Gibraltar és d'Anglaterra. El noi que
duia l'alberg sabia força coses de la nostra història,
i estava bastant interessat en un tal Ramon de Perelló que va
peregrinar al segle XIII a Irlanda i havia fet uns bonics escrits
explicant el viatge. Deia que tenia en projecte fer un documental
sobre el tema.
Després d'esmorzar vam saludar
els dos cavalls i vam donar una volta per contemplar l'edifici, amb
el seu hort, la bogaderia, el lloc per seleccionar la brossa, un
hivernacle, etc.
Sortint d'allà vam anar tirant
en direcció a Donegal, i vama parar a veure un castell en
ruïnes a Ballirrafad, vam anar a la vora del llac Arrow a
intentar fer saltar pedres damunt l'aigua i finalment vam anar a
veure les tombes de corredor de Carrowkeel, que estan en un lloc
espectacular. Per arribar-hi vam deixar el cotxe i caminar muntanya
amunt durant dos quilòmetres. Hi vam estar sols, ja que mentre
pujàvem van baixar-ne els únics visitants que hi havia.
En arribar dalt de tot hi havia una vista espectacular de la vall i
els llacs, i en diferents cims s'hi veia un monticle de pedra dalt de
tot. Vam poder veure i gairebé entrar tres tombes amb unes
boniques entrades. El temps acompanyava amb força sol, tot i
que allà dalt hi feia molt de vent. Força contents amb
l'experiència vam baixar a buscar el cotxe altra vegada.
Un cop al cotxe vam observar que tot i
que la ciutat de Donegal la teníem relativament a prop i que
havíem d'anar a un alberg al comtat de Donegal, l'alberg en
qüestió era ni més ni menys que a Malin Head, 100
quilòmetres més amunt de la ciutat de Donegal. Vam
decidir anar tirant sense parar gaire més. Ni tan sols a algun
poble curiós que hi havia de camí com ara McCarrons.
Vam arribar a 2/4 de 9 del vespre al Sandrock's Holidays Hostel,
situat al punt més al nord de tota l'Illa d'Irlanda, a la
península d'Inishowen. Les vistes són simplement
espectaculars. Els encarregats de l'hostal éren a missa, o
sigui que vam anar a sopar al restaurant de la zona, Seaview Tavern,
amb unes fantàstiques vistes al mar que permetien veure la
posta de sol. Vam començar amb un parell de pintes de Guinnes
i uns musclos amb una salsa boníssima, després un vi
blanc xilè amb el salmó acompanyat de xampinyons i un
gran cranc farcit acompanyat d'amanida. De postres pastís de
xocolata i de formatge, i per rematar-ho un parell de cafès
irlandesos, tot cal dir-ho, força carregadets.
Vam anar a fer el checkin a l'alberg i
després al pub de la zona on hi feien música en directe
i hi vam fer una Guinness i una sidra amb gel que era força
bona. De tornada cap a l'alberg, vam quedar impressionats per una
cosa que no havíem vist mai: una immensa quantitat d'estels
que semblaven dibuixar una gran cúpula lluminosa damunt
nostre, com si fos un planetari. En un primer moment vaig arribar a
pensar que després de consumir bastant més alcohool de
l'habitual potser hi veia borrós o doble. Però no, allà
al damunt hi teniem un espectacle impressionant, acompanyat pel
soroll de les onades.
Amb aquesta imatge encara als ulls ens
en vam anar a dormir.
8 d'agost: Del punt més al nord
d'Irlanda, a Irlanda del Nord
Aquest matí ens l'hem pres amb
calma, ja que darrerament portavem un ritme força agitat. Ens
hem dutxat tranquil·lament i hem donat un volt pel Malin Head,
amb unes vistes precioses arreu. Hem baixat a una de les platges que
tenia la particularitat de no tenir sorra, si no unes maquíssimes
pedres de diferents colors que artistes locals puleixen per fer-ne
joies. N'hi ha de diferents tipus, com ara marbre vermell, verd,
blanc o negre. Hem agafat un bon grapat de pedres que amb prou feines
podiem carretejar, però la veritat és que ens hauríem
endut tota la platja sencera! Ahir ens van avisar que a la illa hi ha
un boig que si hi va algú li tira els gossos i surt amb
l'escopeta, o sigui que hem mirat de no passar-hi per no ser notícia
algun diari com sembla li ha passat a algun altre turista de la zona.
Val a dir que els darrers dies hem
estat molt tranquils visitant els llocs, moltes vegades completament
sols, tot i ser en ple agost. Ens ha sorprès gratament ja que
ens pensàvem que trobariem molts turistes per tot arreu.
Cap al migdia hem anat tirant cap a
l'alberg de Ballycastle on dormirem les tres properes nits, i hem
dinat a un pub de Muff, poble on hem aprofitat per canviar moneda.
Hem entrat a Irlanda del Nord, tot i que la veritat és que no
hem vist res que indiqués cap frontera. Hem parat a un centre
comercial que tancava cada dia a les 9 de la nit excepte els
diumenges que tancava a les 6 de la tarda. Hi hem arribat a un quart
de 7 del vespre i hem trobat tancat, pel que hem descobert que era
diumenge i no dissabte tal i com pensàvem. Però cap
problema, sempre ens quedaran les botigues de benzinera on hem
comprat pasta i una llauna de tomàquet per fer el sopar. Hem
passat per més d'un barri ple de banderes britàniques i
creus de Sant Jordi que no ens han fet gaire bona espina.
Finalment hem arribat al Whitepark Bay
Youth Hostel, ciutat a la badia del mateix nom, dins la Causeway
Coast. Des del mateix alberg hi ha unes vistes molt maques de la
badia, i aquest vespre n'hem visitat la platja. Després hem
tornat a l'alberg a fer-nos el sopar i escriure el diari.
Aquest matí ens hem dutxat, hem
mirat els voltants de l'alberg de Pollatomish, força bonics, i
hem agafat el cotxe cap a Ballycastle. Hi ha unes vistes precioses de
les badies, i les ovelles campen lliures pel mig de la carretera. Ha
fet una mica de sol i pluja amb un dia malgrat tot força
agradable. Hem dinat a Belderg un parell de plats (gegants) de sopa
del dia que hi ha a tots els menus dels pubs i un parell de plats
convinats. Hem visitat el monument de l'edat de pedra més gran
que es coneix, Céide Fields, amb un centre d'interpretació
força bonic. Allà hem vist quin era l'origen de la
turba i com l'extreien els camperols. Hem vist els penyassegats
preciosos de la zona i ens hem dirigit a Killala, que té la
catedral de Sant Patrici en obres de restauració i una gran
torre circular que formava part d'un monestir força bonica.
Sortint d'allà hem vist la Moyne Abbey, abadia franciscana del
segle XV, des de la carretera perquè està en un lloc de
difícil accés (travessant diversos tancats amb vaques i
similars) i també la Rosserk Abbey situada al costat del riu
del mateix nom, abadia franciscana del segle XV amb preciosos
detalls de pedra i un bonic campanar.
Finalment hem voltat bastant per poder
arribar al Gyreum, alberg força curiós de forma
circular i ecològic. En principi havíem reservat una
tenda de campanya dins del hall de l'edifici (sense saber-ho) però
directament ens han ofert dormir en una bonica habitació doble
pel mateix preu. Estàvem sols a l'alberg, amb el noi que el
portava i un altre noi francès que hi havia treballat dos
mesos a canvi de l'allotjament i el menjar. Hi érem com a
casa! El Gyreum és un edifici amb forma de carpa, un gran hall
al mig amb un altell i habitacions distribuïdes pel voltant, amb
finestres al sostre de manera que tots els habitacles tenen llum
natural.
Vam sopar pa amb tomàquet i
formatge que havíem comprat i vam anar a dormir d'hora perquè
estàvem força cansats.
Avui ens hem llevat d'hora a l'alberg
de Galway, hem posat uns quants diners al parquímetre i hem
anat a esmorzar al vegetarià del darrer dia que ens va agradar
força, una mena de panets dolços amb panses i poma
acompanyat de mantega i melmelada i tè amb llet i cafè.
Hem anat a l'alberg a buscar les maletes i cap al cotxe camí
de Cong. La primera parada l'hem fet a Cargin, on hi ha una església
del segle XII en ruïnes i un castell en perfecte estat on sembla
que hi viuen. També hem vist una part del Lough Corrib, un
llac molt gran, amb un petit port amb barquetes de pescadors.
3 I 4 D'AGOST: DARRERES HORES A DUBLIN
I ESTADA A GALWAY
El dimarts 3 d'agost ens llevem i
esmorzem a l'alberg, fem les bosses i les desem a la consigna de
l'alberg i ens n'anem al National Museum Of Ireland – Archaelogy &
History. Hi veiem diferents peces del paleolític, neolític,
edat dels metalls, víkings, romans, egipcis i edat mitjana.
Pensàvem que hi trobariem coses sobre la independència
d'Irlanda però això és en una altra secció
del museu en una altra banda de la ciutat. El més espectacular
va ser l'orfebreria celta.
Aquest matí ens hem llevat amb
la intenció d'anar al museu nacional d'Irlanda però ha
resultat que tancava els dilluns, o sigui que després de
dutxar-nos hem anat a botigues de souvenirs i a comprar coses per
menjar, pa i un vi xilè. En una botiga amb un tou de vins
d'arreu del món entre altres coses hi hem vist un vi de Torres
etiquetat amb una senyera i un toro penjant. Hem comprat postals i
segells i cap a l'alberg a fer-nos el dinar: un descomunal plat de
pasta en forma de llacets amb tomàquet i herbes, amb el vi
servit en pintes de cervesa. Després hem descansat a la sala
de la televisió i tot seguit hem anat a voltar per la ciutat.
Ens hem fotografiat amb la Molly Malone, hem passejat per una zona de
botigues i pel parc St. Stephen's Green, on hem segut una estona en
un banc al costat del llac amb ànec i cignes i ens ha fet
companyia un petit ratolinet molt bufó. Després
d'algunes cerveses hem anat a l'estació d'autobusos per saber
preus i horaris per anar demà de matí cap a Galway.
La intenció és llevar-nos
d'hora demà al matí, esmorzar i anar cap a l'estació
d'autobusos i deixar les maletes a la consigna per poder visitar el
Museu Nacional que obre a les 10, i en acabat tornar cap a l'estació
per agafar el bus cap a Galway.
I ara som a la cuina de l'alberg
escrivint el diari i cuinant un bròquil amb pèsols per
sopar.
Ahir dissabte després de sopar
els espaguetis al pesto, amb una salsa sense all i avinagrada que
suposem s'adapta als gustos irlandesos, vam sortir i vam entrar a un
dels primers pubs que vam trobar on hi havia música irlandesa
en directe i poca gent al local, i així la vam poder fruïr
asseguts còmodament Guinness en mà. Vam poder comprovar
que tal com diu el tòpic els irlandesos no saben beeure. El
nivell d'alcoholisme general és força elevat, i les
baralles i discussions augmenten conforme va avançant la nit.
Vam agafar un taxi que per poc més
de 20 euros ens va dur Dublin Interntional Youth Hostel. El taxista,
força amable, ens va preguntar d'on veníem i al dir-li
que de Barcelona va dir que aleshores erem de Catalunya i que ja no hi hauria
més “bullfightings” a Barcelona. Ens va explicar com ho
havíem de fer per anar al centre i Temple Bar a peu des de
l'alberg
De
bon matí anem cap a l'Alguer, i al port hi agafem un vaixell que ens
porta cap a les grutes de Neptú, que estan sota el Capo Caccio. La
baixada de la nau a l'entrada de la cova és força complicada, perquè no
para de moure's i es fa per una passarel·la amb rodes que no para
d'anar amunt i avall i sembla que hagi de caure al mar amb la gent que
hi passa pel damunt en qualsevol moment. Les coves són impressionants,
i molt concorregudes. També s'hi pot arribar per terra baixant un munt
d'escales.
Quan
ens va tornar el vaixell a l'Alguer, ja eren gairebé les dues i és quan
tanquen les cuines als restaurants, i vam tenir feina a trobar un local
on ens donéssin menjar. Finalment en vam trobar un al costat de la
muralla al port, on ens vam trobar una impressionant llagosta de més
d'un quilo a la catalana. Després vam fer compres compulsives per la
ciutat vella interrompudes per l'assistència a l'església de Sant
Francesc on fan missa en català i al final et canten el virolai. Tota
la part antiga de la ciutat és plena a vessar de botigues amb corall de
l'illa. Mentre ens les miraven va passar una processó amb gent vestida
amb el trajo típic sard, una banda de música, diferents confraries, una
mare de déu i tot de gent passant el rosari al darrera. Vam caminar
força estona pels diversos carrerons, vam comprar unnes pastes típiques
sardes de canyella i llimona en una paadeta de torrons (que són com els
d'Alacant però menys durs, potser per la calor de l'estiu) i vam sopar
en un bar de tapes que tenien la carta mig en català, i que entre
d'altres coses ens van portar unes torradetes amb pa amb tomàquet.
Finalment, després d'algunes compres de darrera hora, vam arribar a l'alberg.
De
matí anem cap al Nuraghe de Palmavera, un poblat nuràgic de 3500 anys
d'antiguitati una espectacular torre. Prop d'allà hi hala Necròpoli di
Anghelu Ruiu, també coneguda com a cases de fades, amb unes
espectaculars tombes excavades en la roca amb diverses cambres, en
alguna de les quals hi
vam poder entrar. La feinada va ser poder trobar algun lloc per dinar,
però un cop aconseguit vam anar a passejar per Porto Torres, un poble
amb nombrosos vestigis romans, acualment en ple treball d'excavacions.
Vam visitar el museua arqueològic, amb moltes peces de ceràmica, d'os i
metàl·liques, així com mosaics i escultures. Després vam trobar una
fira musical i gastronòmica al port, on hi havia paradetes amb porquets
i pollastres fent-se a l'ast i d'altres d'artesania. N'hi havia una amb
música que posaven a tot drap cançons independentistes sardes, i vam
comprar-ne un CD.
Després
vam anar cap a l'Alguer, on després de molt voltar vam aconseguir sopar
uns entrepans de salsitxa sarda (o sigui botifarra) amb formatge. Vam
poder passejar per la part antiga de la ciutat, molt animada i amb tot
de botigues obertes
Esmorzem
a l'hotel i anem fins l'aeroport a llogar un cotxe. Al matí anem a
passejar per Cagliari i fem alguna compra, com ara anells, penjolls i
arracades del tipus tradicional sard. Anem a dinar al restaurant Da
Fabio, on menjo uns tortellini sards farcits de patata boníssims, a
banda d'una bona tonyina a la brasa. En acabat anem a la isola del
gelatto, un establiment a la plaça Mariano amb centenars de tipus de
gelats. Jo en triaré un de dos gustos: una part de kiwi i l'altra de
iogurt amb préssec i taronja.
A la tarda anem a Oristano, on veiem la catedral que està en obres.
