Avui em ve a la memòria un dia en què una "madre de la Plaza de Mayo" feia una xerrada a Barcelona. Va estar explicant unes quantes atrocitats de la dictadura, i com lluitaven contra l'oblit i per la memòria, i perquè la barbàrie no quedés impune. Hi va haver un moment que ens va veure a algú de nosaltres amb cara de "quines coses passen al món" i mirant-nos seriosament va dir alguna cosa així com ara:
"pero bueno, no saben ustedes que también tienen asesinados, desaparecidos y niños robados?"
I ja és ben així la cosa. Tenim tendència a mesurar la magnitud de la tragèdia de forma proporcionalment inversa a la distància que ens en separa. Hi ha grans "defensors de la memòria i la democràcia" buscant dictadors pel món per jutjar-los. I aquí ser franquista no només surt gratis, sinó que tens la vida solucionada i mai ningú et jutja.
No fa gaire vam veure com rendien grans honors a un ex-falangista i dirigent franquista com en Samaranch. Avui ho veurem amb el Fraga.
I potser no és això, companys, no és això, pel que varen morir tantes flors...
Entrada a Cancioneros.com del seu director repassant cançons inspirades en la repressió exercida per Fraga.
En l'entrada anterior hi manca aquesta cançó: Alça Manolo! (de la Trinca)
Web de l'exposició "la Guardia Civil frente al terrorismo". Veient-ne la imatge, es podria titular la guàrdia civil "al costat" del terrorista... d'estat
Era el dia de la consulta sobre la independència a Barcelona, el 10 d'abril. Érem a la taula de votacions del Passatge Lluís Pellicer. De fet va ser un dia molt bonic, tanta gent que va venir a votar, es respirava un ambient de llibertat compartida entre gent de totes les edats.
La meva mare i jo vam fer un descans per anar al cafè de la cantonada. Érem a la porta quan en va sortir l'Heribert Barrera, tot sol. "Bona tarda, senyor president", li va dir ma mare. Li ho va haver de repetir que ja era una mica dur d'oïda, i jo m'hi vaig afegir. Ens va tornar un somriure amable mentre la meva mare li deia que només el voliem saludar. És cert que se'l veia gran, però també se'l veia content. Segurament per a ell, també era un dia especial aquell 10 d'abril. Ell que en deu d'haver viscut tants.
Tot seguit la meva mare em deia que malgrat algunes polèmiques dels darrers temps, l'Heribert era dels que havien lluitat tota la vida, i que gent com ell es mereixen un gran respecte.
Tant de bo la gent d'ara sabem ser dignes del seu exemple. Ell va lluitar i resistir en moments encara més difícils que els nostres. I també és bo tenir molt present que en aquest país, malgrat de vegades ho sembli, no tothom s'ha venut per un plat de llenties...
Darrerament he assistit a una sèrie de fets que m'han indignat força. Per començar, les anomenades "revoltes del món àrab". Les he seguides amb interès, però el que m'ha sobtat molt és la reacció del món occidental i els seus mitjans de comunicació. Tots s'ompliem la boca que els tunisians o els egipcis tenien dret a decidir, que aquests països havien suportat unes dictadures fèrries i llargues. I jo em pregunto: si tothom sabia de l'existència d'aquests règims i el patiment de les seves poblacions, perquè no en deien res? Perquè cada dos per tres van apareixent notícies parlant de la manca de llibertat d'expressió a Cuba i Veneçuela com si fossin la pitjor situació del món?
De fet, ho tenia clar abans, però ara, encara més: els mitjans de comunicació de masses (bàsicament televisions i també diaris) són el gran germà que controla l'opinió de la població, gairebé inventant guerres virtuals tal i com ho feien a la televisió del llibre d'Orwel. Perquè parlar només dels conflictes que interessa (i magnificar-los) i amagar-ne d'altres, no difereix gaire d'invertar-se'ls.
I sovint em pregunto perquè es fan grans titulars de fets arreu del món quan es podrien fer de coses que ens passen aquí, per exemple tancar un diari i torturar-ne els redactors, il·legalitzar partits polítics permetent arribar al poder als seus adversaris, censurar les emissions de canals de televisió... no cal anar gaire lluny oi?
Potser pot semblar un contrasentit, però la llibertat d'expressió, avui, passa per superar als qui emeten propaganda cada dia omplint-se'n la boca.
Esperem que Internet, finalment, sigui un gran instrument dels oprimits contra els opressors, i en el fons, aquí hi ha la gran batalla estratègica del moment. Acusaran la xarxa de ser un cau de terrorisme, de pornografia infantil, de descàrregues ilegals, i tancaran webs i acusaran a distribuidors d'informació d'agressors sexuals. Però tingue-m'ho clar, la xarxa ha de ser nostra, de tothom. Perquè si algú controla la xarxa, controlarà el món. O millor hauria de dir, seguirà controlant-lo. I mai havíem tingut cap oportunitat com aquesta de trencar la televisió única del Gran Germà en milions de bocins.
He de reconèixer que estic espantada. He assistit a una mena de circ, en que fa un temps que es va repetint als mitjans de comunicació que hi ha un col·lectiu de treballador/es privilegiat, el dels controladors aeris. De la versió dels controladors aeris i de quines són realment les seves condicions laborals, poc n'he sentit.
Quina revelació, al Papa no li agraden els anys 30 i està preocupat perquè ara hi ha coses que li recorden. No li agrada l'època en que es proclamà la República Catalana, en que es proclamà l'Estat Català, en que s'ensenyava a les escoles en català i amb criteris progressistes, nens i nenes junts.
Pareu atenció, que això és greu! Ho deien a les notícies de TV3, que s'està estudiant si darrere les protestes per la visita del Papa i el seu tractament hi ha antisistemes! Però dic jo, que per tal de trobar-los millor, potser podrien fer un servei públic i descriure'ns com és un o una antisistema, per poder localitzar-los millor. No tinc gaire ni idea de què és un antisistema, però el que sí m'ha quedat claríssim és que és algú molt perillós! I em temo que no deuen portar banyes i cua, que aleshores seria massa fàcil no?
El darrer programa de la partida de TV3 va tenir la gràcia de tenir
gent que parlava diferents variants de la llengua catalana, amb gent del
principat, de les Illes i del País Valencià.
El que no em va agradar gaire és la manera com el presentador anava
donant "pistes" a l'hora d'endevenir mots quan els concursants deien
alguna paraula la mar de correcta (en una variant dialectal o una altra) i anava dient "en català, en català!". No li costava res
dir-los que busquéssin un sinònim. O potser és que el presentador no en
sap gaire de quins mots apareixen al diccionari i quins no. En tot cas
vaig pensar que si la gent que no parla català central té més problemes
que la resta per jugar en aquest programa alguna cosa falla.
En un moment del programa es donà el cas que un concursant de Pego havia
d'encertar la paraula "llumí". Va dir "cerilla" i el presentador li va
dir que ho digués en català. Digué "misto" i el presentador li digué el
mateix. I totes dues paraules surten al diccionari com a sinònims de
llumí! I veient el programa qualsevol hauria dit que a Pego parlaven una
llengua diferent... Ara, ja us dic que si passegeu una estona per la Rambla de Barcelona, per posar un exemple, la possibilitat que algú digui la paraula llumí estic convençudíssima que tendeix a ser nul·la. I de fet, al cap i a la fi es veu que la paraula llumí vé del català de l'Alguer, després de d'adaptar-la del sard. Potser el presentador hauria d'haver dit "ho has de dir en català d'aquest culte del diccionari que mai fem servir pel carrer però representa que és el més correcte!". Així tot hauria quedat més clar. Potser massa...
Avui he anat a un supermercat Condis, i he passat per la secció de fruita i verdura. Tinc el costum de mirar d'on vénen els productes, ja que procuro comprar-los del més a la vora possible. L'única fruita que he vist d'una mica a prop era una poma de Girona, de la varietat Gala. I l'he agafada.
Quan he arribat a la caixa, he vist que sortia al tiquet com a "poma importació". He preguntat si no s'havien confós de varietat al marcar-ho i m'han dit que no, que les pomes aquestes de vegades són de Girona i de vegades de fora. I efectivament, quan he mirat l'etiqueta de la poma, així petitet, hi posava Chile.
I res, que haurem de mirar més la lletra petita, que la gran, i ben gran que era, no deia pas la veritat...
Quina impotència més gran seguint les notícies del Cabanyal... Impotència davant aquesta gent del PP que actúa com si tot el País Valencià fos de la seva propietat, ara robant-nos aquest barri fins i tot saltant-se les lleis. Ja han fet tot el que han pogut de forma legal o alegal, ara ja toca demostrar que són més cacics i xulos que ningú i que poden fer el que els roti. I tot per omplir-se les butxaques.
Només puc dir que espero que arribi el dia en que paguin per tot això. Però les cases del Cabanyal que ens hagin pres, ja no hi seran...
Habla en cristiano, puta! és el que van dir un dia a la meva besàvia quan la van sentir parlant en català a l'autobús. Es va quedar tan astorada que la meva família m'ho havia explicat més d'una vegada. I darrerament hi he pensat molt, donades les notícies de persones repressaliades per parlar català.
La meva àvia, la meva mare i jo vam perdre un vol a l'Alguer perquè la guàrdia civil no ens permetia parlar català i van retenir la meva mare per fer-li una denúncia per faltar-los al respecte, denúncia que al final no van fer (podeu veure aquí l'entrada al bloc).
En tornar de Sardenya, em vaig assabentar que un home havia estat agredit per parlar català a l'aeroport de Mallorca.
I avui llegeixo que una dona va ser detinguda per parlar català per telèfon per la policia.
No és la primera vegada que sento policies dient que parlem en castellà, però tinc la impressió que la cosa està pujant de to, i bé hi haurem de donar alguna resposta!
Fa uns dies vaig poder parlar amb una noia colombiana, activista pels drets humans que no pot tornar al seu país perquè està amenaçada de mort. I em comentava que l'estratègia de criminilatzació cap al poble basc, en que s'ha optat per atacar l'anomenat "entorn" de forma cada cop més furiosa, s'està aplicant al seu país. Allà l'entorn (entre d'altres) són les persones i organitzacions que denuncien els atacs del govern i els paramilitars, als que s'acusa d'estar vinculats amb la guerrilla o el narcotràfic.
Però quan deia que l'estat colombià segueix la mateixa estratègia que l'espanyol al País Basc, no es refereix a una inspiració si no al fet que els espanyols entrenen directament als colombians. Estem parlant doncs, de que l'estat espanyol està donant entrenament a un dels estats que més viola els drets humans.
En la notícia anterior parlo d'un exemple en que s'utilitzen suposades vinculacions de maputxes amb ETA per tal de criminalitzar-los. La doctrina de l'estat espanyol, comparable a la Caça de bruixes anticomunista dels Estats Unitats, està creant escola. I cal estar alerta, perquè no dubta a negar els drets polítics i humans més fonamentals (com el dret de reunió, d'associació, de llibertat d'expressió, de manifestació...) i a utilitzar la repressió, la tortura, la presó o l'assassinat per tal d'atemorir la població. Ja no parlem d'atemorir una organització política o armada determinada, si no tot allò que es considera el seu entorn. I si tibes gaire del fil, l'entorn acabem sent tots els que tenim un pensament crític diferent al seu pensament únic que els permet controlar el món i anar fent calers a base de crear misèria. Ja queden una mica lluny casos com els de Lasa i Zabala (tot i que les imatges de la policia pegant als familiars i robant-los els cossos les tinc ben gravades a la retina i al cervell), però ara mateix tot Euskal Herria té una pregunta a les parets: Non da Jon? Van dir a la familia de Jon que no podia fer una roda de premsa preguntant a on era el seu fill perquè era apologia del terrorisme.
Per cert, el dissabte 29, cal anar a veure l'actuació d'en Cesk Freixes, que els feixistes de Ciutadans i el PP han volgut censurar aplicant aquesta doctrina de la que parlem i que tenen tan interioritzada quan deien que portarien el cas als jutjats si no s'impedia actuar al Cesk. Ells han après que nosaltres, ja sempre som culpables només per ser nosaltres, no cal cometre cap delicte, i a més, les lleis ja són prou bèsties com per buscar primer els culpables i després ja mirarem els delictes que els encolomem (recordeu allò de "buscaremos alguna excusa para que De Juana no pueda salir de la cárcel?").
Aquestes eleccions al Parlament Europeu ha sigut la primera vegada que he vist un munt d'irregularitats en el recompte de vots. La nit electoral no coincidien molts vots de les actes amb els que deia la web del ministeri. Primer, en veure que faltaven vots a la candidatura per la que era apoderada, pensava que potser havien mirat de treure'ns vots. També m'ho feia sospitar el fet que en molts col·legis no haguéssin posat les nostres butlletes i altres irregularitats per l'estil.
Però he tingut un "curset accelerat" de procediment electoral. Resulta que et diuen que el resultat de la nit de les eleccions no val per a res, que el que val és el que es fa més tard a partir de les actes. Si un acta està malament o hi ha problemes amb els vots en blanc, ja malament, no s'hi pot fer res. Però amb les actes i els vots nuls, es fa el recompte que sí que val.
I au, ja ens tens a veure el recompte que sí que val, a veure què passa. El primer que em sobta és quan comentem a gent d'altres partits el que ens havia passat amb els vots, que gairebé en cap cas quadraven els resultats a les actes i les webs dels ajuntaments amb els del ministeri. I ens diuen que "és normal". Des de gent d'Esquerra, a gent de CIU, a gent de la Junta Electoral. Que el que val és el recompte que es fa en aquell moment.
Però clar, el recompte es fa amb un nombre limitat de gent mirant. I al final només comproven els resultats dels partits grans, els que tenen apoderats allà al davant. De la resta passen. I els vots nuls? Els obren només si els ve de gust, que quan es fa tard i hi ha pressa per anar a casa, passen. I quan obren vots nuls surten vots la mar de normals que no s'entén perquè són nuls. Ara un de convergència, ara un del PSOE... Total, i resumint, que als partits grans no els ve d'uns quants milers de vots i tampoc es posaran pesats en què la cosa acabi de quadrar. I els funcionaris tenen ganes d'anar cap a casa i que ningú els toqui la moral a darrera hora. I així anem...
I representa que la "seva" democràcia es basa en les eleccions. Potser és tot un símptoma de com són les coses. Ja van de mal borràs des dels fonaments.
També és curiós que si els recomptes bons són els segons, només es publiquin els primers que "és tan normal" que no quadrin gaire amb les actes. I després del recompte no recordo mai que ningú hagi dit "finalment aquest partit en té tants de més o de menys". Per exemple, algú ha dit que finalment la tercera força més votada al País Basc ja no és el PP sinó Iniciativa Internacionalista, després del segon recompte?
Així doncs, mentre jo presenciava el que considerava un escàndol i una falta de respecte per la gent que ha anat a votar, d'altres ho trovaben el més normal del món.
Sort que hi ha algú altre que està igual, ja no em sento tant sola en la meva sorpresa... ho podeu veure en aquest enllaços:
Pocs països permeten usar pilotes de goma als cossos policials, ja que són molt perilloses. Segons la legislació espanyola, no es poden tirar a menys de 30 metres de distància i tampoc a la part superior del cos. I això, raramen s'acompleix. Donar una arma tan perillosa com aquesta als policies és senzillament una salvatjada.
Les pilotes de goma poden causar lesions molt greus, i fins i tot la mort, tal i com va passar per exemple amb Rosa Zarra, una àvia que va morir per l'impacte d'una bala de goma de l'ertzaintza, i com ha passat amb nadons a Irlanda del nord per exemple. Hi ha força persones que han resultat greument ferides, amb pèrdues d'ulls (el que ha passat aquesta setmana no és una excepció) i altra mena de lesions, com ara pèrdua de dents. No fa gaire van carregar salvatgement amb pilotes de goma en una marxa per protestar pel pas de l'Ave al País Basc i força gent va resulta ferida, i un dels que en vaig tenir notícies havia perdut gairebé totes les dents. Els que sembla que reben molt aquesta "medicina" són els immigrants que intenten passar la frontera amb l'estat espanyol, però tenen pocs mitjans per a denunciar-ho. Alguns testimonis parlen de persones mortes a causa de l'impacte de bales de goma.
És un escàndol utilitzar un mètode tan brutal com el de les pilotes de goma, i més quan ja se suposa que la policia l'usara seguint les indicacions, la qual cosa no passa gaire bé mai. Deixar la vida de les persones que són el carrer (manifestant-se, fent celebracions, o simplement passant per allà) en mans d'uns policies excitats que moltes vegades s'extralimiten, és un fet gravíssim. I el que no sabem és quan ho fan sense extralimitar-se, això de disparar a boca de canó i a la cara o el cos. Les ordres que reben mai no les sabrem.
En tot cas, s'hauria d'exigir que no puguin usar aquesta mena de material tan salvatge els diferents cossos policials antidisturbis.
Tinc la impressió que d'aquest tema se'n fa molt poca difussió, espero que els fets de dimecres (sentint-ho pels afectats) serveixin per a concenciar la gent i acabar amb aquesta brutal pràctica.
Aquí teniu un enllaç que parla sobre el tema, i aquí un altre.
Han il·legalitzat la candidatura Iniciativa Internacionalista perquè està "contaminada". Sembla que l'epidèmia més preocupant per aquesta zona del globus no és la grip nova, sinó la grip abertzale. Cada cop contaminen més coses! I la candidatura esmentada, no n'és una excepció. La formen gent contaminada. Gent que ha fet coses com ara anar a manifestacions o tenir militància independentista!
I el més greu, és que em temo que jo també estic contaminada! Sense anar més lluny, aquestes vacances de setmana santa vaig aprofitar per anar al País Basc. Vaig visitar Sant Sebastià, amb catedral i platja inclosa. També vaig visitar diferents pobles de la costa: Igeldo, Orio, Pasaia, Zarautz, Getaria...
Però ara ve la cosa terrible: no només vaig prendre sidra a més d'una herriko taberna, sinó que el dia de l'Aberri Eguna vaig assistir a la manifestació convocada per l'esquerra abertzale!!!!!!!!!! És greu? Estic contaminada oi? Què cal fer per descontaminar-se? Fer un comunicat públic dient que renego de ser independentista i comunista i que a partir d'ara mai parlaré amb ningú que estigui contaminat? Com ho sabré qui està contaminat i qui no? Proposo que a tothom que estigui contaminat de febre abertzale, li posin un símbol visible al pit, igual que el que duien els jueus o els comunistes o gais durant el nazisme. En aquell cas potser no estava justificat perquè el mal no s'encomanava, però la febre abertzale sí que ho va contaminant tot i cal estar alerta. Potser seria bo un logo identificatiu de contaminació, per aplicar-lo a llibres, discos, pàgines web, diaris, concerts, persones...
Els espanyols ens ensenyen cada dia al País Basc quina és la seva democràcia. De fet ens ensenyen quina és la democràcia del món capitalista en general. Aquesta que diu que la sobirania recau en el poble que decideix lliurement a les urnes.
El paradigma del "món lliure" són els Estats Units, que s'omplen la boca amb la seva croada per exportar "democràcia" arreu del món. Això després d'haver exportat dictadures per tot Amèrica Llatina quan els interessava. Però ara la "forma" de manar que toca és una altra. Al nostre país ho sabem prou bé, com funciona això de canviar-ho tot per a que tot segueixi igual. Diuen que vam tenir una transició model a l'estat, perquè no es va trencar ni un plat. I el que va passar, és que no hi hagué transició, només una mà de pintura que no arriba a tapar-ho tot.
Doncs bé, ara es porten les "democràcies" en el món capitalista. Que són molt "lliures" perquè hi ha diferents partits. Tot i que hi ha una tendència a que només n'hi hagi dos, de partits. Tot i que hi ha una tendència a que per poder guanyar unes eleccions tinguis el poder econòmic al darrere. Tot i que hi ha una tendència que si no segueixes el joc del poder econòmic no guanyis caps eleccions.
Però malgrat tot, resulta que a vegades el sistema "falla". I guanyen els que no han de guanyar. A Algèria van fer unes eleccions al seu estil democràtic però va guanyar qui no tocava. I això la comunitat internacional no ho podia acceptar. La comunitat internacional feta de governs que guanyen eleccions amb el poder econòmic al darrera. A Palestina, van fer unes eleccions al seu estil democràtic també, i el poble es va equivocar. I es devia equivocar molt, veient el setge i els bombardejos que han hagut de patir per "esmenar" el seu "error" de no saber a qui cal votar quan tens l'oportunitat de fer-ho en unes "eleccions lliures".
A Euskal Herria, i al País Basc, l'esquerra abertzale no guanyava eleccions autonòmiques. Però treia un nombre important de vots. Suficientment important perquè si no es poden presentar, canviï radicalment el panorama polític, passant de ser una majoria "basca" a una majoria "espanyola". Un altre exemple de les "correccions" que cal fer al seu "sistema democràtic", que malgrat sembla que està lligat i ben lligat, de tant en tant té imperfeccions a llimar per fer-lo democràtic del tot. Encara que sigui a cops de democràcia.
Avui em ve a la memòria un dia en què una "madre de la Plaza de Mayo" feia una xerrada a Barcelona. Va estar explicant unes quantes atrocitats de la dictadura, i com lluitaven contra l'oblit i per la memòria, i perquè la barbàrie no quedés impune. Hi va haver un moment que ens va veure a algú de nosaltres amb cara de "quines coses passen al món" i mirant-nos seriosament va dir alguna cosa així com ara:
Darrerament he assistit a una sèrie de fets que m'han indignat força. Per començar, les anomenades "revoltes del món àrab". Les he seguides amb interès, però el que m'ha sobtat molt és la reacció del món occidental i els seus mitjans de comunicació. Tots s'ompliem la boca que els tunisians o els egipcis tenien dret a decidir, que aquests països havien suportat unes dictadures fèrries i llargues. I jo em pregunto: si tothom sabia de l'existència d'aquests règims i el patiment de les seves poblacions, perquè no en deien res? Perquè cada dos per tres van apareixent notícies parlant de la manca de llibertat d'expressió a Cuba i Veneçuela com si fossin la pitjor situació del món?
Quina revelació, al Papa no li agraden els anys 30 i està preocupat perquè ara hi ha coses que li recorden. No li agrada l'època en que es proclamà la República Catalana, en que es proclamà l'Estat Català, en que s'ensenyava a les escoles en català i amb criteris progressistes, nens i nenes junts. 
El darrer programa de la partida de TV3 va tenir la gràcia de tenir
gent que parlava diferents variants de la llengua catalana, amb gent del
principat, de les Illes i del País Valencià.
Pocs països permeten usar pilotes de goma als cossos policials, ja que són molt perilloses. Segons la legislació espanyola, no es poden tirar a menys de 30 metres de distància i tampoc a la part superior del cos. I això, raramen s'acompleix. Donar una arma tan perillosa com aquesta als policies és senzillament una salvatjada.
Han il·legalitzat la candidatura Iniciativa Internacionalista perquè està "contaminada". Sembla que l'epidèmia més preocupant per aquesta zona del globus no és la grip nova, sinó la grip abertzale. Cada cop contaminen més coses! I la candidatura esmentada, no n'és una excepció. La formen gent contaminada. Gent que ha fet coses com ara anar a manifestacions o tenir militància independentista!
