Després ens ha dit que coneix al vice-ministre d'energia i que vindrà al bateig del dissabte al que ens han convidat dels fills i nebots de la Mara, i que podrem parlar amb ell.
Hem anat al B a veure el Francisco que ens ha dit que la Laia havia trucat dient que la Rebeca no venia i ens ha donat un mòbil que va comprar ella l'any passat. Hem fet assemblea i després han vingut la Mara i el Nené i hem baixat a comprar menjar pels propers dies i després hem anat a prendre un parell de polar ice i una mica de vodka amb llimona i préssec, i hem acabat rient més del compte!
Hem pujat a casa la Mara i hem fet una amanida de pasta i després hem mirat una pel·li feta per un taller de video que parla del procés bolivarià i un altre sobre una acció consistent a enderrocar una estàtua de Colom un 12 d'octubre.
El dijous feien el passi de la pel.lícula Maroa al Rajatabla amb el comentari de la seva directora. Després de la reunió van anar a fer gestions i vam passar pel Puentellaguno, lloc on van assassinar la gent que recolzava Chávez en el cop d'estat promogut pels ianquis i recolzat per l'Aznar. Es veuen alguns orificis de bala i hi ha un monument. La Mara i el Nené ens van explicar com van viure el moment, sembla que va ser molt dur per les persones implicades en les lluites socials que van ser perseguides. Vam veure un acte de solidaritat pel Liban. Més tard vam anar al Centro Cultural de la Redoma, el lloc on vam anar a la festa el primer dia. Alla vam estar xerrant amb gent del centre que ens van explicar com havia nascut feia mes de 30 anys, que mitjancant les tradicions festives dels diferents llocs d'on la gent immigrava a Caracas miraven de cohesionar la comunitat. Com deien són gent humil pero no marginal. Després vam explicar una mica la situació a Catalunya i vam pujar a casa la Mara i ens van fer uns espaguetis amb pollo negro (amb sucre) per llepar-se'n els dits. Tot seguit vam veure la peli Maroa.
Aquest matí la Cris escrivia el seu diari quan ha vist caure un escorpí del sostre. Hem demanat auxili i ha vingut el pare de la Mara, en Rafael, i ens ha dit que els marrons no són verinosos i l'ha llencat a fora.
Ahir no teniem el dia gaire planificat i la Mara i el Nené ens van dir que podiem baixar amb ells al centre de Caracas. Primer vam esmorzar unes empanades a la Vega on ens van convidar a una mica de cafè i després vam agafar el bus. Aquí l'estat marca la línia i les parades i els propietaris del bus s'incorporen a una línia. Això fa que els busos siguin tots diferents i amb diferents graus de conservació, cada un té un nom als vidres i van tunejats com volen, amb Piolins o Simpsons pels vidres. A més posen música a vegades a tot drap.
Un cop al centre vam anar a la Secretaria de Cultura de la Alcaldia Mayor on ens van concertar una reunió per després de dinar, un menú forca bo amb sopa de res i pasticho, una mena de lassanya. A la Secretaria una companya de la Mara, la Raiza, ens va explicar la feina que feien, sobre tot que el procés revolucionari bolivarià volia donar la gestió al poble i per a fer-ho era imprescindible fer una revolució cultural que ho permetés. Que buscaven un model propi venecolà de socialisme i anaven provant diferents estructures organitzatives i adaptant-les segons resultessin. Que tenien diferents models com el brasiler que els podien servir d'exemple. Actualment provaven amb els Consejos Comunales, formats per unes 400 families i on hi participen tots els majors de 15 anys. No treballen amb diners directament però sí amb pressupostos, estableixen quines accions s'han de dur a terme a la seva comunitat. Ens va donar uns llibrets entre ells un recull de textos marxistes. A més ens va comentar que el divendres 4 Chávez fa l'inici de campanya i ens convidà a anar-hi.
1/08/06 (continuació) Malgrat tot l'acció del govern de Chávez és molt visible. Hi ha quantitat de "misiones" com la Robinson d'alfabetització que aconseguit uns índex d'analfabetisme de només un 2% i la "Ribas" de batxillerat. Molts projectes com el que vam veure ahir al centre de Caracas de fer cooperatives d'horts urbans els productes dels quals es venen en paradetes allà mateix. Una missió dirigida a l'autoorganització de les dones. Al B, el barri del Francisco, fa cinc anys no hi havia ordinadors i ara hi ha l'Infocentro posat pel govern amb 11 ordinadors i gestionat pel grup del Francisco. El grup de la Mara es diu "Grupo Cultural Educativo Granma". La Mara fa classes de dansa, també de la misión Ribas de batxillerat a casa seva, entre moltes altres coses. Ahir explicava que el seu objectiu és ser autogestionats, que lliga amb el comentari del Francisco que no volen dependre del govern.
L'aigua es talla dimecres a la nit i torna la nit de diumenge a dilluns.
1/08/06 Dins La Vega som al barri La Invasión, i només hi ha aigual quatre dies per setmana. Tenen bidons i gibrells plens d'aigua per poder tirar-la al wàter o dutxar-se amb una gerra de plàlstic. És per això que els cinc brigadistes hem decidit fer torns per dutxar-nos un dia sí i l'altre no. Avui em toca a mí!
Ahir al migdia vam anar al centre de Caracas amb en Francisco a turcar i canviar moneda. Vam anar dinar i jo vaig demanar un pabellón criollo, arròs blanc amb plàtan fregit, frijoles o similar estofats i carn de vaca estofada, molt bo. Tot acompanyat amb un batut de maracuià, es veu que aquí és normal acompanyar els àpats amb sucs o batuts.
Després vam passejar pel centre de Caracas, vam veure el Palau de Miraflores (on si tot va bé podrem entrar un dia d'aquests) i vam anar a prendre una Polar Ice (cervesa local) al Rajatabla, un espai curiós al costat d'un teatre. Era al costat del Musaeu d'Art Contemporani, un edifici tot curiós. Vaig aprofitar per observar què venien a la munió de parades dels carrers, i hi havia de tot, des de roba fins a DVD, i molt de menjar, gairebé totes les parades tenen alguna coseta per menjar, encara que siguin unes galetes.
Mentre preniem la Polar Ice en Francisco ens comentà que el seu grup forma part d'"América Nuestra. Que els diferents grups estan mirant de coordinar-se a nivell de tot Venecuela. Que estan molt bé les accions que han emprès el govern de Chávez però que no volen que la població les rebi de forma passiva i prou, volen que la població s'organitzii i adquireixi un veritable poder d'actuació i decisió, el que seria un veritable procés revolucionari bolivarià, que hauria d'afectar la mateixa estructura de l'estat.
Un dels problemes de l'aparell estatal és que hi ha molt funcionaris del règim anterior que no poden fer fora i són corruptes.
I acabo aquí que s'acaba el temps de l'infocentro!
Diumenge a les 5 del matí vam poder embarcar l'equipatge i volar cap a París, on despr{es que m'escorcollessin vam poder agafar un vol cap a Caracas. L'avió és el més gran que he agafat mai, amb 10 seients per filera, i una pantalla a cada seient amb pel.lis, jocs, música, etc. Vam arribar a Caracas a les 2 i 20 hora local, 8 i 20 del vespre per a nosaltres, vam agafar un autobús que ens va costar 8.000 bolos (bolivars) per cap i després el metro fins a la parada de La Paz. Allá vam trucar en Francisco que ens vingués a buscar des d'una paradeta de les moltes que instal.len al carrer amb telèfons per poder trucar.
En Francisco, que viu a la Vega i está implicat en les lluites de la comunitat, ens va dur a una festa que feien a la seu del taller de música i de grups folklòrics locals on hi ha via una festa de tambors. Cada grup tocava els tambors propis de la seva zona. A la festa hi vam trobar un grup de bascos que ens vam comentar una mica la seva experiència. Una de les lluites que estan portan a terme és recuperar la cultura local en front la globalització, i un exemple en són les danses i ritmes negres. Els balls que vam veure eren forca suggerents. Els ballaven una parella i anaven canviant ara entrava un noi diferent i sortira l'anterior, ara entrava una altra noia a substituir l'altra. El primer consistia en anar topant, primer amb la cadera dreta, després amb l'esquerra, després de cul, després pel davant... I l'altre ball era forca curiós, la noia va ballant assenyalant-se les parts íntimes i el noi la va perseguint mirant d'alcancar les parts esmentades amb el cap, mentre la gent va cridant "a la cueva!, a la cueva!". Forca curiós. La gent de la trobada ens va acollir molt bé i va estar molt amable. Ens van fer ballar a tots i totes!
Sortint vam anar cap a la Vega, agafant un taxi que era un jeep. El carrer era molt animat, moltes parades i gent pel carrer, i molta música. La Vega crèiem que era un barri, però de fet és una parròquia formada per 72 barris, molts d'ells de barraques. Vam pujar fins a casa la Mara on hem dormit. A casa la Mara s'hi fan classes de la "Misión Ribas", projecte d'ensenyament de batxillerat, entre altres activitats. Allà en Francisco ens va explicar que durant els anys setanta els partits tradicionals de l'esquerra venecolana s'havien apartat molt del treball de base i la gent havia treballat en feienes concretes a les comunitats i ara miraven de coordinar totes aquestes lluites sectorials.
Un cop vam deixar les motxilles a casa la Mara, que viu amb el fill i el company i els pares a la barraca del costat, vam anar a casa en Francisco a buscar matalassos per dormir. Hi ha una passejada important, i finalment vam arribar al camp d'esports on hi ha un mural dels catalans que hi han vingut altres anys. A casa el Francisco també s'hi fan classes de diferents missions i també impartides per metges cubans. Hi havia allotjats un grup de francesos, amb els que hem quedat aquest vespre per parlar. Finalment vam baixar altra cop a casa la Mara i a dormir que estavem esgotats/des.
Avui de bon matí hem aprés a fer arepas, pans de blat de moro amb mantega i mortadel.la, que estan impressionant-ment bones. Després hem tornat a pujar a casa el Francisco i ara som al infocentro que gestionen des de la seva comunitat, que el va posar l'estat. Que per cert, funciona amb Linux!
Ara surto cap a l'aeroport del Prat, en principi a les 9 del matí hem de ser a París per agafar un vol cap a Caracas. La veritat és que no tenim ni idea de si hi arribarem...
Si hi arribem miraré d'actualitzar el bloc explicant com va el viatge. Intentaré penjar fotos i tot, a veure si puc.
Diumenge a les 5 del matí vam poder embarcar l'equipatge i volar cap a París, on despr{es que m'escorcollessin vam poder agafar un vol cap a Caracas. L'avió és el més gran que he agafat mai, amb 10 seients per filera, i una pantalla a cada seient amb pel.lis, jocs, música, etc. Vam arribar a Caracas a les 2 i 20 hora local, 8 i 20 del vespre per a nosaltres, vam agafar un autobús que ens va costar 8.000 bolos (bolivars) per cap i després el metro fins a la parada de La Paz. Allá vam trucar en Francisco que ens vingués a buscar des d'una paradeta de les moltes que instal.len al carrer amb telèfons per poder trucar. 
