He llegit el llibre de Montserrat Roig Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen! que va guanyar el premi Víctor Català el 1970. És un llibre de contes força curiosos, escrits en primera persona, i ambientats en diferents èpoques. La veritat és que els he trobat difícils d'entendre, almenys alguns d'ells. En part perquè parlen de situacions històriques que jo no conec i es donen per suposades. Malgrat tot, és un llibre que enganxa, et submergeix en la situació d'un personatge en un moment donat, els seus pensaments, els seus sentiments. La majoria de personatges són femenins. I sembla que un dels fils argumentals dels contes sigui criticar la situació de les dones que no s'han atrevit a lluitar per allò que volien, que han viscut encotillades per l'educació i el control social. Així doncs, és un llibre de contes que tot i no entendre'ls gaire no se m'han fet pesats de llegir, en part gràcies al llenguatge variat que s'adapta a l'argot de cada un dels personatges que protagonitzen els contes. A la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona en podeu trobar força exemplars.
RecerCat
és el nou dipòsit digital de documents inèdits provinents de la comunitat universitària i d'investigació a Catalunya. Els seus objectius són donar més visibilitat als investigadors/es i a les seves institucions, oferir accés obert a aquests documents (que a més de ser d'accés gratuït també estan en règim de llicències Creative Commons) i contribuir a la conservació dels documents dipositats.
Carlos Ruiz Zafón. L'ombra del vent; traducció de Josep Pelfort. Barcelona: Planeta [N'hi ha moltes edicions!]
Finalment he pogut llegir l'exemplar de l'ombra del vent de la biblioteca on treballo, perquè sempre tenia llista d'espera. I no m'ha decebut gens. La considero una novel·la genial. L'he llegida en la seva traducció al català, però quan la llegeixes sembla que sigui la seva llengua original, entre altres motius perquè transcorre a Barcelona.
La història i la caracterització dels personatges són espectaculars. I el context històric està molt ben representat, te'l va explicant com aquell qui no vol la cosa a partir de les vivències dels diferents personatges. És divertit, per exemple, imaginar-se que una pel·lícula d'una princesa que viatja d'incògnit i s'enamora d'un periodista deu ser "Vacaciones en Roma", per exemple. I com aquesta, hi ha milers de pistes sobre edificis, situacions històriques o fets quotidians que fan que a més de la novel·la tinguis un bon passatemps a l'hora d'endevinar de què es parla en cada cas.
Doncs, res, que us recomano molt aquesta novel·la!
... "la família, on la dona i els fills són els esclaus de l'home. L'esclavitud dins la família, tot i que latent i molt rudimentària, és la primera propietat que, per
cert, ací correspon perfectament a la definició dels economistes moderns, segons la qual consisteix en la disposició de la força de treball d'altri"
"no hi crec
, en aquest país [...]; crec en nosaltres, en Catalunya, però no pas en
Espanya i en el seu mite arcaic, les restes de l'Imperi que va ser i no tornarà
a ser. Espanya no existeix: és una imposició. Tard o d'hora hi haurà una guerra
civil: catalans, bascos, gallecs... Serà com el 1714, una vegada i una altra"
He llegit el llibre de Montserrat Roig Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen! que va guanyar el premi Víctor Català el 1970.
LA
CANÇÓ DEL
CANSAT
... "la família, on la dona i els fills són els esclaus de l'home. L'esclavitud dins la família, tot i que latent i molt rudimentària, és la primera propietat que, per
cert, ací correspon perfectament a la definició dels economistes moderns, segons la qual consisteix en la disposició de la força de treball d'altri"
Ja ho sabeu, compreu i llegiu el Jonc, però d'aquest llibre, millor prescindir-ne...
