Doncs es veu que la llei Òmnibus també afecta la Biblioteca de Catalunya. Sembla que ningú se'n salvi.
Hauríem de procurar que amb l'excusa de la crisi no ens facin destrosses en l'àmbit de la cultura, aprofitant que quan no hi ha diners per coses "més importants" la gent la defensa menys.
La Biblioteca de Catalunya és una institució fonamental per la cultura del nostre país. I quan dic el nostre país, ho dic perquè entre d'altres té la funció de preservar el llegat bibliogràfic en llengua catalana.
La Biblioteca de Catalunya és la nostra Biblioteca Nacional. Va ser creada primer com a Biblioteca de l'Institut d'Estudis Catalans, en el mateix moment en que es creà la xarxa de biblioteques populars de la Mancomunitat de Catalunya i es fundà l'Escola de Bibliotecàries, que ha derivat en l'actual Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona esdevenint el segon centre d'ensenyament de Biblioteconomia en actiu més antic d'Europa.
La Biblioteca de Catalunya ha passat moltes visicituds, entre elles una guerra i una dictadura que la va rellegar a biblioteca provincial, però sempre ha mirat de fer el paper que li pertocava (tenen una secció de clandestins que gaurdaven durant la dictadura, per exemple).
I moltes altres coses més, és el cap del sistema bibliotecari de la Comunitat Autònoma Catalana, s'encarrega de crear i mantenir eines per a la catalogació en català, vetlla per mantenir el patrimoni bibliogràfic (inclòs el digital) català, etc. etc.
Resumint, que ens toquin la Biblioteca de Catalunya és molt fort!
Us adjunto un escrit del Col·legi Oficial de Bibliotecaris Documentalistes-Documentalistes de Catalunya sobre el tema.
El Col·legi ha presentat al·legacions a l’avantprojecte de llei de
simplificació, d’agilitat i reestructuració administrativa i de promoció
de l’activitat econòmica (també coneguda com a Llei Òmnibus), en
relació a les modificacions que l’avantprojecte vol introduir sobre
l’autonomia de la Biblioteca de Catalunya. En concret, l’avantprojecte deroga el Capítol II de la Llei 4/1993, de 18 de març, del sistema bibliotecari de Catalunya.
Aquest Capítol II que es pretén derogar regula l’estructura
organitzativa i administrativa de la BC: la seva condició orgànica,
òrgans de govern i gestió, i règim econòmic.
A banda d’obrir vies de privatització de la gestió de la BC, introdueix un buit legal
al no indicar com serà la seva gestió un cop aprovat aquest
avantprojecte de llei, que comportarà el seu cessament com a entitat
autònoma de caràcter administratiu adscrita al Departament de Cultura,
prenent així formes i titularitat més properes al món privat, sense
estar regulat el camí i els límits per a l’exercici d’aquestes noves
titularitats.
El Col·legi creu que amb la derogació del Capítol II s’abandonen l’esperit i els principis de la pròpia Llei 4/1993,
és a dir, considerar la Generalitat, com a primera institució del país,
que assumeix les responsabilitats de gestió d’aquesta infraestructura
de caràcter nacional, recollint l’herència de la Mancomunitat, de
l’Institut d’Estudis Catalans i de la Generalitat republicana,
especialment per la seva Llei del Servei de biblioteques, arxius, museus
i patrimoni històric, artístic i científic de Catalunya, del 1934.
Amb la derogació plantejada no es garanteix aquesta gestió pública
del servei de la Biblioteca de Catalunya i no és garanteix una de les
seves principals funcions recollides en la Llei com és la de recollir, conservar i difondre la producció bibliogràfica catalana,
vetllar per la conservació i la difusió del patrimoni bibliogràfic i
mantenir la condició de centre de consulta i recerca científica de
caràcter universal.
Sabíeu que així com hi ha l’SGAE, també en els llibres existeix
una entitat privada que gestiona un cànon, tal i com dicta la Unió
Europea? Aquesta entitat és CEDRO.
Una directiva de la Unió Europea de 1992 obliga al pagament d’aquests
drets d’autor a totes les biblioteques de la Unió. A l’any 2006, el
Tribunal de Justícia Europeu va condemnar Espanya per no haver aplicat
correctament el contingut d’aquesta directiva dins el marc legal
estatal, que obligava al pagament dels préstecs realitzats a les
biblioteques.
El 14 de Juny del 2007, el Congrés dels Diputats va aprovar la Ley de la Lectura, del Llibro y las Bibliotecas,
en la qual es regula la compensació als autors pel préstec dels seus
llibres. I el Ministeri de Cultura va assumir el pagament dels préstecs
fins a l’any 2007, traslladant la responsabilitat de pagar aquestes
despeses a les Comunitats Autònomes i Ajuntaments.
Pràcticament mig milió d’euros és el que a principis del 2008 va
pagar el Ministeri a CEDRO en compensació per tots aquests anys, i tots
aquests diners van passar a engreixar les arques d’una entitat
totalment privada que no representa a tots els autors i que, en canvi,
gestiona, reparteix i administra tots aquests diners, sense cap garantia
que el repartiment sigui proporcional als préstecs o lectures que es
faci de l’obra d’un autor concret.
Creiem que la gent està molt desinformada i no sap la quantitat de
diners que gestionen les entitats privades en referència als drets
d’autor.
Aquí deixem uns enllaços molt interessants que creiem que són desconeguts per la majoria i que hauríem de transmetre a tothom:
Ha aparegut un article interessant a ThinkEPI, tot i que molt bàsic, sobre els repositoris digitals, un concepte molt anomenat darrerament però que potser, tal i com diu el text, no tenim clar del tot què significa. L'autora de l'article és Adela Alos-Moner.
A Internet hi ha una base de dades que presenta els que considera millors edificis nous de biblioteques d'Europa. Ha estat creada per la NAPLE (National Authorities on public Libraries in Europe) l'única biblioteca catalana que hi he vist és la biblioteca pública de l'estat de Palma Can Sales.
La pàgina és en anglès, i hi podem cercar les biblioteques per país, arquitecte o equipament.
Moltes vegades ens pregunten què fem a la biblioteca, que si només fem callar i desar llibres.
Doncs avui explicaré el que hi he fet, a veure si serveix d'exemple de les feines que es poden fer en una biblio.
Només arribar a la biblioteca amb una companya hem preparat les coses per anar a gravar un programet a la ràdio local. Hem imprès els guions i preparat els CD de música pertinents. Després de fer quatre cosetes, tipus endreçar una mica els DVDs, hem anat cap a la ràdio a gravar unes "càpsules" que es van emetent durant la setmana. La meva ha anat de novetats de CD que exposarem el proper 1 d'octubre, com fem cada primer de mes. He comentat quatre CD que han sigut el darrer d'Eina (L'art de la guerra), el darrer de Colplay (Viva la vida), el de Jarabe de Palo (Adelantando) i el de Menaix a Truà (Com el Vent).
Un cop gravada la càpsula, altre cop cap a la biblio, avui al taulell d'adults. Primer a col·locar els llibres de la secció de coneixements, i després a preparar els àudiovisuals que cal exposar l'1 d'octubre. Cal entrar els CD i els DVD al catàleg, posar-los el segell i etiquetes corresponents, i en el cas de la música pop i rock a la nostra biblioteca hi fem subdivisions que cal indicar als mateixos CD i al catàleg. Resulta que en la catalogació que ens ve feta des del Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, tot allò considerat Pop i Rock hi va junt. A la pràctica vam veure que molts usuaris buscaben estils de música més concrets que estaven barrejats dins aquest concepte, i per això hi vam fer subdivisions. Ara tenim la música country, el punk, el rap, o l'ska, per posar alguns exemples, separats de la resta.
A més de preparar els àudivisuals, també ha tocat fer les feines pròpies del taulell de referència de la secció d'adults: fer callar als estudiants de les taules i cercar informació dels temes varis que necessitaven els usuaris. De fet, avui ha sigut un dia força tranquil! Potser el fet que plogués hi ha influit.
Visitant un bloc he trobat aquesta entrada parlant d'una biblioteca danesa molt especial. No us comento més el tema perquè sincerament, encara estic mirant de processar la informació, especialment el video, que entre altres coses és en anglès.
El Centre de Documentació Maria Mercè Marçal de l'esquerra independentista ha obert un bloc, http://centredocumentacio.blogspot.com per tal de donar a conèixer una mica més el seu fons a tothom. Estaria bé que tothom qui tingui records documentals o personals en l'àmbit de la militància a l'esquerra independentista hi entrés i hi digués alguna cosa!
Bloc del Centre de Documentació Maria Mercè Marçal de Vilafranca
El Centre de Documentació Maria Mercè Marçal fa temps que va
funcionant, fins al moment tota la tasca ha estat força interna, a part
d'unes quantes exposicions i col·laboracions en publicacions i
documentals.
Però ara volem que part del nostre arxiu comenci a veure la llum
pública, col·laborant en el procés de memòria històrica de l'esquerra
independentista, a través del nostre bloc: http://centredocumentacio.blogspot.com
. La nostra idea és que gent que ha participat dels esdeveniments
històrics que anem publicant, doni una mica més d'informació en primera
persona (des de la visió d'algú que ha participat directament d'allò
que s'exposa).
Començarem parlant de les JIR de mà d'un dels seus ex-militants, en Juli Cuellar.
Com cada dissabte des de la biblioteca col·laborem amb un programa de la ràdio local. Avui em toca a mí i comentaré les novetats àudivisuals que ens han arribat darrerament, concretament els cd de Dover "Follow the city lights" i la banda sonora de la pel·lícula "Salvador".
Com a pel·lícules en DVD comentaré Germinal basada en la novel·la homònima de Zola i dirigida per Claude Berri, i La rosa púrpura del Caire dirigida per Woody Allen.
Malgrat els entrebancs logístics (RENFE!) la gent va anar a arribant a la sala d'actes de la Biblioteca i assistir en primer lloc a la presentació del repositori de la Universidades do Minho, fet amb Dspace, a càrrec de Miguel Ferreira, que va fer l'exposició en "portunyol", segons ell, però la veritat és que se l'entenia perfectament. Els repositoris fets en programari lliure són un exemple de que no canvia només la filosofia del programari sinó de la transmissió del coneixement en general, ja que el repositori va relacionat amb l'"Open acces" a la producció científica, i això implica certs recels i inèrcies a superar per part dels autors/es d'aquest coneixement científic.
Després d'un cafetó (en el meu cas un suc de poma força bo) va ser el torn de Ramón García Sarrión, que ens va parlar del programa PMB, amb el qual ja havia estat en contacte i m'havia ajudat força a l'hora d'usar el programa per al Centre de Documentació Maria Mercè Marçal. A més vaig tenir l'agradable sorpresa de trobar-me tres persones del Centre Excursionista de Catalunya, dues de les quals són vells coneguts, que estan desenvolupant el programa amb avenços molt significatius. I vam comentar que déu ens cria i nosaltres ens ajuntem, és curiós com la mateixa gent ens acabem trobant en àmbits totalment diferents... PMB, com era d'esperar, va encantar a tothom (jo me'n declaro enamorada) i un detall que em va agradar va ser el fet que dues biblioteques de les comarques gironines estiguin immerses en un projecte de catalogació de la col·lecció local mitjançant PMB. Era una idea que m'havia rondat pel cap, ja que PMB, per les seves característiques en principi ha de poder funcionar com a biblioteca digital sense cap problema, però de la teoria a la realitat hi ha un pas important i jo soleta no m'hi veia... De fet dla base de dades en proves que vaig fer per al Centre de Documentació ja contemplava descriure i donar accés directe a fotografies, PDF, adreces web, etc.
Després de dinar va ser el torn de Gracia Guardeño que ens va parlar de l'experiència d'usar Moodle en la Formació d'usuaris a les biblioteques de la Universidad de Málaga. Val a dir que els ponents no podien accedir a Internet i això va dificultar força les seves exposicions, i tot i que ens va explicar que era molt fàcil d'usar i molt pràctic, ens vam quedar sense poder-ho veure...
Francisco Huertas ens va exposar la situació del Programari Lliure en l'àmbit cultural de la Junta de Extremadura, i va ser interessant veure els passos que han seguit per a implantar la societat de la informació a Extremadura.
I en darrer lloc, Juan Carlos Aceros va parlar d'activisme tecnològic i moviments socials, una xerrada molt interessant, i que va ajudar a fer-nos reflexionar més enllà de la qüestió tècnica o econòmica de l'ús del programari lliure. Es va comentar la confluència d'interessos pel que fa a l'accés universal a la informació, la cultura i ell coneixement, i que és necessari per a les biblioteques trobar el seu lloc en una nova societat que s'està gestant actualment.
I vet aquí un resum molt resumit, que si tinc temps i ganes miraré d'ampliar en aquells aspectes que vaig trobar més interessants.
El món del blocs està entrant amb certa força al món de les biblioteques. Entre els diferents motius que els fan una bona eina en aquest sector hi podriem trobar el fet que sigui una bona manera de proveïr d'informació als usuaris i usuàries, una bona manera d'interactuar amb aquests ja que poden participar en els blocs i ens permet conèixer més sobre allò que els agrada i allò que necessiten, podem establir fàcilment nous serveis com subscripcions a llistes d'informació d'activitats, de novetats o allò que sorgeixi, promoure les intranets de les biblioteques, fomentar la participació activa dels usuaris en les qüestions relacionades amb la biblioteca... I tot això d'una forma senzilla i còmode. Ja s'han fet algunes trobades i cursos al respecte, i existeix la llista Biblogsfera dedicada al món dels Blocs i les Biblioteques.
Tim O'Reilly va escriure un article sobre el tema, disponible en anglès i espanyol.
"September 2005. Born at a conference brainstorming session between O'Reilly and MediaLive International, the term "Web 2.0" has clearly taken hold, but there's still a huge amount of disagreement about just what Web 2.0 means. Some people decrying it as a meaningless marketing buzzword, and others accepting it as the new conventional wisdom. I wrote this article in an attempt to clarify just what we mean by Web 2.0."
"El reventón de la burbuja puntocom en el otoño de 2001 marcó un punto de inflexión para la web. Muchos concluyeron que la web había recibido un bombo exagerado, cuando en realidad tanto las burbujas como las conmociones consiguientes parecen ser una característica común a todas las revoluciones tecnológicas. Las conmociones acostumbran a marcar el punto en el que una tecnología ascendente está a punto para ocupar su lugar en el centro del escenario. Los aspirantes reciben una patada en el trasero, los verdaderos triunfadores demuestran su fuerza, y todo el mundo comienza a comprender lo que distingue a los unos de los otros.
El concepto de "Web 2.0" nació durante una sesión conjunta de O'Reilly y MediaLive Internacional para la preparación de conferencias. Dale Dougherty, pionero de la web y vicepresidente de O'Reilly, observó que en lugar de haberse "estrellado", la web era más importante que nunca, y que nuevas aplicaciones y sitios iban surgiendo con una regularidad sorprendente. Además, las empresas que habían sobrevivido al derrumbamiento parecían tener algunas cosas en común. ¿Podría ser que el hundimiento del mercado puntocom marcase una especie de punto de inflexión para la web, de modo que tuviera sentido una invitación a la "Web 2.0"? Estuvimos de acuerdo en que sí, y de este modo nació la Conferencia Web 2.0.
En el año y medio que ha transcurrido desde entonces, la expresión "Web 2.0" ha cuajado claramente, con más de 9 millones y medio de referencias en Google. Pero todavía hay un enorme grado de desacuerdo sobre el significado preciso de Web 2.0, con gente que lo denuncia como un simple lema de marketing sin sentido, y otros que lo adoptan como nueva sabiduría convencional.
Este artículo pretende aclarar a qué nos referimos cuando hablamos de Web 2.0."
Doncs es veu que la llei Òmnibus també afecta la Biblioteca de Catalunya. Sembla que ningú se'n salvi.
A Internet hi ha una 
Moltes vegades ens pregunten què fem a la biblioteca, que si només fem callar i desar llibres.
El Centre de Documentació Maria Mercè Marçal de l'esquerra independentista ha obert un bloc, 
El món del blocs està entrant amb certa força al món de les biblioteques. Entre els diferents motius que els fan una bona eina en aquest sector hi podriem trobar el fet que sigui una bona manera de proveïr d'informació als usuaris i usuàries, una bona manera d'interactuar amb aquests ja que poden participar en els blocs i ens permet conèixer més sobre allò que els agrada i allò que necessiten, podem establir fàcilment nous serveis com subscripcions a llistes d'informació d'activitats, de novetats o allò que sorgeixi, promoure les intranets de les biblioteques, fomentar la participació activa dels usuaris en les qüestions relacionades amb la biblioteca...
Voleu veure diferents tipus de biblioteques? 
