SOS Hospital de Bellvitge: crida a participar en les mobilitzacions per CGT- Hospital Bellvitge 12 jul 2011
Concentracions els dimecres a l’Hospital de Bellvitge, a les 13h. a la porta
Els treballadors de l’Hospital de Bellvitge portem 3 mesos lluitant en
Defensa de la Sanitat Pública, i contra les desgavellades retallades que
el Govern de CIU està imposant en tot el sector.
Durant 16 setmanes, els dimecres el personal de l’Hospital hem sortit en manifestació i hem tallat la Gran Via.
A Bellvitge s’han tancat 300 llits, han tancat quiròfans, han deixat
de fer al voltant de 700 contractes per a cobrir vacances, jubilacions
etc. La dinàmica de l’Hospital s’està deteriorant des de la Direcció a
marxes forçades no respectant protocols d’infeccions intrahospitalàries
ni els protocols de confort (pacients que estan en les seves últimes
hores).
Ens temem una engegada d’un pla de desprestigi de l’Hospital, per a
en breu (quan aprovin la Llei Òmnibus) tenir arguments perquè des de la
Gestió Privada vinguin a "rescatar l’Hospital".
Ens temem que els llits que s’han tancat no es tornin a obrir (a les companyes de neteja de l’empresa Clece els han fet un ERO).
La passada setmana en el tall de Gran Via els mossos van amenaçar
que si érem tan poca gent (300 persones) començarien a obrir expedients.
Necessitem
mantenir les concentracions tot l’estiu, ja que els atacs es mantenen,
l’ofensiva per part de la Direcció del centre i de CiU no es prenen
vacances.
A més necessitem seguir perquè hi ha interessos diversos de deixar
morir les concentracions i que qualsevol dia no es pugui tallar la Gran
Via per part de les treballadores. Això causaria un efecte molt
desmoralitzador.
Per tot això fem una crida URGENT a tots els usuaris de la Sanitat
Pública a unir-se a les concentracions dels dimecres a l’Hospital de
Bellvitge, a les 13h en la porta.
"Com en cada diada centenars de militants de l'esquerra
independentista es deixen el millor de les seues forces per estendre
socialment i fer visibles els seus anhels: construir uns Països
Catalans lliures i socialistes. Sempre hem estat al carrer fins i tot
quan els partits institucionals s'han retirat, quan la por a
mullar-se els ha fet desconvocar o quan han volgut moure la data de
la diada. Hem plantat cara al feixisme i hem protegit el nostre dret
a existir i a expressar-nos amb llibertat."
"Tot això és
ben visible per a qualsevol persona assistent a les manifestacions
del 25 d'abril. Per què s'amaga?"
Us escrivim per parlar-vos d’en David Pujol i d’en Guillem Colom.
Segurament, alguns de vosaltres ja els coneixereu perquè en sou amics o
familiars, d’altres simplement hi haureu coincidit en alguna assemblea,
lloc de feina, quan estudiàveu a l’institut o a la universitat, en una
manifestació o en alguna festa. N’hi haurà que només els coneixereu de
vista, d’altres, en canvi, serà la primera vegada que en sentireu a
parlar.
Molts de vosaltres també sabreu que durant la darrera Diada de
Mallorca hi va haver incidents: la policia carregà durament, mentre
feixistes llançaven cadires contra els manifestants; fet que provocà que
alguns d’ells s’hi tornassin. Durant aquella manifestació, en David i
en Guillem formaven part del servei d’organització, duent un guardapits
identificatiu. Tanmateix, dies més tard, ambdós foren detinguts per la
policia espanyola, sota l’acusació d’haver agredit a membres d’aquest
cos. Posteriorment, la premsa espanyolista inicià una duríssima
criminalització contra ells dos: mentí, difamà, publicà fotografies amb
noms complets i suposades biografies militants.
Ara, en David i en Guillem s’enfronten a una pena de fins a quatre anys
de presó, per això han d’anar a declarar davant la justícia. Pensam que
no hi poden anar sols, que allò que hem de fer és acompanyar-los i
mostrar el nostre suport a dues persones innocents, que el dia de la
manifestació es dedicaren a intentar minimitzar els incidents provocats i
iniciats per la policia espanyola.
Com us explicam, en David i en Guillem són innocents: ni el primer
llançà cap cadira, ni el segon agredí a cap policia. És senzillament un
muntatge. La policia ha decidit imputar a dues persones no perquè
creguin que són culpables, ja que saben perfectament que no ho són, sinó
pel seu compromís polític. I és que fa molts d’anys que ambdós lluiten
pels drets socials i nacionals dels mallorquins i mallorquines, i ho han
fet des de molts àmbits diferents: militant al moviment estudiantil
(tant al sindicalisme -com ara BEI, CEPC o SEPC- com als diferents
òrgans de representació estudiantil), al moviment juvenil (Maulets),
col·laborant de moltes plataformes de tot tipus, fent feina a centres
socials, escrivint a la premsa popular, i un llarg etc. Ho han fet i
n’estan orgullosos! Tant és així, que a dia d’avui la seva implicació
política continua: són membres d’Endavant OSAN.
Els que els coneixem de ben a prop hem vist com aquesta ràtzia no ha
fet més que refermar el seu compromís polític i les seves ganes de
lluitar. Per això, pensam que els hi hem de mostrar tot el nostre suport
i solidaritat.
Llavors, us convidam a assistir a les concentracions de suport. Així com a fer tota la difusió possible de la seva situació.
Us esperam!
"No podran res davant d’un poble unit, alegre i combatiu"
Vicent Andrés Estellés
Concentracions de suport a en David i a en Guillem
Dimecres 23 i dilluns 28 de febrer
A les 9.30 hores Als jutjats de Via Alemanya
Les i els sotasignants, professores i
professors de les universitats catalanes, denunciem l’actual política de
criminalització dels moviments socials per part de la gran majoria de
mitjans de comunicació del nostre país i de molts responsables polítics
de les institucions que el governen.
S’ignora, s’amaga, es desinforma i mai
es dialoga amb el ventall de propostes i alternatives que des d’aquests
moviments socials s’estan fent arreu, per transformar i donar noves
opcions de vida en societat. Focalitzar en certs episodis violents,
sense ni tant sols escoltar la contesta i la veu dels moviments socials a
qui s’ataca és directament criminalitzar-los; construir el cap de turc i
desviar l’atenció ciutadana dels conflictes reals en els què estem
immersos més que mai a la nostra societat: l’atur, la pobresa i
l’exclusió social, la desigualtat creixent entre grups, la retallada
constant dels drets socials, l’afebliment de les reivindicacions del
moviment obrer organitzat, el racisme i la xenofòbia, la corrupció
política i la seva impunitat, la violència contra les dones, la duresa i
la severitat del control penal contra els més vulnerables,
l’índex creixent d’empresonaments, detencions, sancions…Espiral de
violència estructural en augment. Una societat vertaderament
democràtica, que ha de respectar plenament el dret a dissentir i a
discrepar, no s’ho pot permetre.
Diguem prou!
Catalunya ha estat, és i volem que
sigui una societat d’acollida i d’aixopluc a la diversitat de tota mena,
a la diferència de color, de sexe, d’opinió i també de revolta.
Benvinguda sigui.
Diguem prou a la invenció mediàtica que
etiqueta d’antisistema als moviments socials. Els moviments socials es
revolten, lluiten i proposen que un altre món és possible.
Diguem prou a la criminalització dels moviments socials!
LLISTAT DE PERSONES SOTASIGNANTS
1.Albert Sales (Universitat Pompeu
Fabra) 2.Alejandro Andreassi Cieri (Universitat Autònoma de Barcelona)
3.Alessandra Caporale (Universitat Oberta de Catalunya) 4.Ana Isabel
Garay Uriarte (Universitat Autònoma de Barcelona) 5.Ana Collado Sevilla
(Universitat de Barcelona) 6.Àngel Cebollada Frontera (Universitat
Autònoma de Barcelona) 7.Anna Camps Mundó (Universitat Autònoma de
Barcelona) 8.Antonio Giménez Merino (Universitat de Barcelona) 9.Antonio
Madrid (Universitat de Barcelona) 10.Apen Ruiz (Universitat Oberta de
Catalunya) 11.Arcadi Oliveres (Universitat Autònoma de Barcelona) 12.
Aurora Leal (Universitat Autònoma de Barcelona) 13.Barbara Biglia
(Universitat Rovira i Virgili) 14.Bernat Muniesa Brito (Universitat de
Barcelona) 15.Blanca Callén (Universitat Autònoma de Barcelona)
16.Carles Feixa Pampols (Universitat de Lleida) 17.Carmen Azcárate
(Universitat Autònoma de Barcelona)18.Carolina Puga (Universitat de
Barcelona) 19.Clara Camps Calvet (Universitat de Barcelona) 20.Conchi
San Martín (Universitat de Barcelona) 21.Daniel Raventós (Universitat de
Barcelona) 22.Daniel Turón (Universitat Oberta de Catalunya) 23.Dídac
Sánchez-Costa (Universitat Oberta de Catalunya) 24.Dino Di Nella
(Universitat de Barcelona) 25.Eduard Vinyamata (Universitat Oberta de
Catalunya) 26.Elisabet Almeda Samaranch (Universitat de Barcelona)
27.Encarna Bodelón González (Universitat Autònoma de Barcelona)
28.Esteve Espelt (Universitat de Barcelona) 29.Fabià Díaz-Cortés
(Universitat Autònoma de Barcelona) 30.Fèlix Balanzó Guerendiain
(Universitat Autònoma de Barcelona) 31.Ferran Cortes Izquierdo
(Universitat de Barcelona) 32.Ferran Izquierdo Brichs (Universitat
Autònoma de Barcelona) 33.Francesc Espinet (Universitat Autònoma de
Barcelona) 34.Francisco Fernández Buey (Universitat Pompeu Fabra)
35.Gerard Pla Cadafalch (Llotja, Escola superior d’arts i disseny)
36.Gerardo Pisarello (Universitat de Barcelona) 37.Ignasi Pons i Anton
(Universitat de Barcelona) 38.Iker Puente Vigiola (Universitat Autònoma
de Barcelona) 39.Isabel Gómez Alemany (Universitat Autònoma de
Barcelona) 40.Jaume Botey Vallès (Universitat Autònoma de Barcelona)
41.Joaquim Sempere (Universitat de Barcelona) 42.Joan
Benach (Universitat Pompeu Fabra) 43.Joan Pujol Tarrés (Universitat
Autònoma de Barcelona) 44.Joana Conill Amelivia (Universitat Pompeu
Fabra) 45.Joel Feliu (Universitat Autònoma de Barcelona) 46.Jordi Ibáñez
Fanés (Universitat Pompeu Fabra) 47.Jordi Mir Garcia (Universitat
Pompeu Fabra) 48.José Adelantado (Universitat Autònoma de Barcelona)
49.José Luis Gordillo Ferré (Universitat de Barcelona) 50.José Luis
Lalueza (Universitat Autònoma de Barcelona) 51.Josep Canals Sala
(Universitat de Barcelona) 52.Josep Maria Antentas (Universitat Autònoma
de Barcelona) 53.Josep Mª Fericgla (Universitat de Barcelona) 54.Josep
Fontana (Universitat Pompeu Fabra) 55.Juan-Ramón Capella (Universitat de
Barcelona) 56.Lourdes Beneria (Universitat de Barcelona) 57.Manuel
Aguilar Hendrickson (Universitat de Barcelona 58.Manuel Castells Oliván
(Universitat Oberta de Catalunya) 59.Manuel Delgado Ruiz (Universitat de
Barcelona) 60.Marc Sanjaume i Calvet (Universitat Pompeu Fabra)
61.Ma.Inés Massot Lafón (Universitat de Barcelona) 62.Marcel Pie Barba
(Universitat de Barcelona) 63.Mar Morón Velasco (Universitat Autònoma de
Barcelona) 64.Margot Pujal Llombart (Universitat Autònoma de Barcelona)
65.María Jesús Izquierdo (Universitat Autònoma de Barcelona) 66.María
José González Madrid (Universitat de Barcelona) 67.Marta Llobet
(Universitat de Barcelona) 68.Marta Utset Canal (Universitat Autònoma de
Barcelona) 69.Martí López Andreu (Universitat Autònoma de Barcelona)
70.Martin Rodrigo y Alharilla (Universitat Pompeu Fabra) 71.Mercè
Izquierdo (Universitat Autònoma de Barcelona) 72.Miguel Angel Sahagún
Padilla (Universitat Autònoma de Barcelona) 73.Miguel Candioti
(Universitat Pompeu Fabra) 74.Miquel Izard (Universitat de Barcelona)
75.Miriam Sol Torelló (Universitat Oberta de Catalunya) 76.Natalia Ribas
Mateos (Universitat de Barcelona) 77.Natalia Rosetti Maffioli
(Universitat Autònoma de Barcelona) 78.Núria Vergés Bosch (Universitat
de Barcelona) 79.Pep Garcia-Borés i Espí (Universitat de Barcelona)
80.Pere Solà Gussinyer (Universitat Autònoma de Barcelona) 81.Pilar
Albertín (Universitat de Girona) 82.Rafael Merino (Universitat Autònoma
de Barcelona) 83.Raimundo Viejo Viñas (Universitat Pompeu Fabra)
84.Ramon Franquesa (Universitat de Barcelona) 85.Ricard Vinyes
(Universitat de Barcelona) 86.Robert Tomàs Calvo (Universitat Autònoma
de Barcelona) 87.Salvador Aguilar Solé (Universitat de Barcelona)
88.Salvador López Arnal (Universidad Nacional de Educación a Distancia)
89. Silvia Lannitelli Muscolo (Universitat de Barcelona)
90.Samuel-Lajeunesse (Universitat Autònoma de Barcelona) 91.Sònia
Arribas (Universitat Pompeu Fabra) 92.Sònia Sánchez Busques (Universitat
Autònoma de Barcelona) 93.Susana Narotzky (Universitat de Barcelona)
94.Tomás Herreros Sala (Universitat de Barcelona) 95.Tomàs de Montagut
(Universitat Pompeu Fabra) 96.Xavier Domènech Sampere (Universitat
Autònoma de Barcelona) 97.Xavier Ferrer Gallardo (Universitat Autònoma
de Barcelona) 98.Xavier Oliveras González (Universitat Autònoma de
Barcelona) 99.Víctor Jorquera (Universitat de Barcelona) I CENT100.Verena Stolcke (Universitat Autònoma de Barcelona)
rosadefoc |
Lluita |
dimecres, 29 de setembre de 2010 | 09:57h
Durant la nostra vida patim cada dia la violència del sistema, un sistema que no oblidem, mai en té prou d'explotació, sempre arribarà tan lluny com pugui per aconseguir el màxim benefici i l'única cosa que el pot aturar, és la solidaritat i consciència de classe. És per això que un dia de vaga com avui, és tan important demostrar-nos a nosaltres mateixes, els treballadors i les treballadores, que si ens organitzem tenim el poder a les nostres mans.
No s'hi val l'excusa que els sindicats grocs no són legítims. Davant d'una retallada tan gran dels drets de la gent treballadora i totes les classes populars per un dia hem de saber donar una resposta majoritària. És l'oportunitat que tenim per dir que no ens agrada com ens governen en un sistema tan i tan injust i que genera tan de patiment, a casa nostra i arreu del món.
La gent que avui dia encara té feina, té la responsabilitat de fer vaga pels nostres avis i àvies i nosaltres que ho serem demà, i pels nostres fills i filles. I en definitiva, per tots aquells que avui no en poden fer. No és el desig natural que la generació que ens ha de succeïr tingui una vida millor? Ara per ara és evident que no serà així. Si hem aconseguit els drets laborals que tenim, ha sigut gràcies a la lluita de treballadores i treballadores que ho tenien molt pitjor que nosaltres per fer vaga. I gràcies al seu esforç i sacrifici, van aconseguir que els seus fills visquéssin millor. Però ara, la vaga és perquè no ens retallin aquests drets aconseguits amb tant d'esforç d'una manera brutal. Huríem d'assumir la nostra responsabilitat històrica per tal de poder mirar els nostres fills a la cara quan ens preguntin què va passar després de la gran crisi provocada pel capital que comportà una abans i un després en les vides de la gent. Els qui haurien de fer els piquets més grans a la feina dels seus pares i mares són els nens i nenes que patiran més aquest empitjorament de les condicions de vida.
Es parla molt del dret a fer vaga i el dret a treballar. Però a mi m'agradaria més parlar de l'ètica de fer vaga i la de no fer-la. Tothom ens hem beneficiat de les lluites de la classe obrera que ens ha precedit, que en el seu moment van ser durament reprimits. Tan els qui van fer vaga com els qui la van criticar o van passar de tot. I tot allò que s'aconsegueixi fent aquesta vaga, serà gràcies a la gent que la fa perdent un dia de sou, però se'n beneficiarà tothom, també els que no fan vaga.
Tothom que té feina té, al meu entendre, el deure moral cap a la resta de treballadors i treballadores i sobretot cap a les generacions que han de pujar d'anar a la vaga general, per demostrar-nos a nosaltres i al capital que tenim la capacitat de decidir i de no deixar-nos trepitjar sense oposar-hi resistència. I també tenim una obligació moral cap a la humanitat en general, perquè la vaga d'avui es fa contra els mateixos que provoquen la misèria al món i la destrucció del planeta. No s'hi val a fer un donatiu a qualsevol ONG per tranquil·litzar la consciència. Cal mullar-se el cul i avui, no anar a treballar.
El dia de vaga general és per variar, el nostre dia. El dia de recordar-nos que si som capaces de ser solidàries, podem. És per això que com diu Joan Margarit, la llibertat és quan comença l’alba en un dia de vaga general.
rosadefoc |
Lluita |
dimarts, 28 de setembre de 2010 | 19:31h
Poema de Joan Margarit
La llibertat és la raó de viure,
dèiem, somniadors, d’estudiants.
És la raó dels vells, matisem ara,
la seva única esperança escèptica.
La llibertat és un estrany viatge.
Són les places de toros amb cadires
damunt la sorra en temps d’eleccions.
És el perill, de matinada, al metro,
són els diaris al final del dia.
La llibertat és fer l’amor als parcs. La llibertat és quan comença l’alba
en un dia de vaga general.
És morir lliure. Són les guerres mèdiques.
Les paraules República i Civil.
Un rei sortint en tren cap a l’exili.
La llibertat és una llibreria.
Anar indocumentat. Són les cançons
de la guerra civil.
Una forma d’amor, la llibertat.
Una
iniciativa del Grup de Periodistes Ramon Barnils que respon a uns dels
seus objectius fundacionals: treballar en la difusió i la defensa d’un
periodisme rigorós i un espai comunicatiu propi.
Els
Mossos d'Esquadra s'han presentat a casa seva aquest dimarts al matí
requerint-lo urgentment a la comissaria, on hi ha anat acompanyat d'un
familiar.
Segons ha informat Alerta Solidària,des
d'aquell moment ha quedat detingut a l'espera de declarar, fet que s'ha
produit a les quatre de la tarda. Asseguren que no s'ha donat cap tipus
d'informació. L'ACN ha informat que està acusat d'un delicte d'associació il·lícita, danys i desordres públics i per una falta de
lesions, així com que són els incidents del passat mes de febrer als ferrocarrils de la UAB els que han propiciat la detenció de Calvo. La investigació segueix oberta i no es
descarten noves detencions.
Calvo romandrà a comissaria fins demà al matí. CONCENTRACIÓ AVUI, a les vuit del vespre, davant la comissaria del Mossos d'Esquadra del Passeig Lluís Companys de Mataró. Convoca Maulets, EL Sindicat d'Estudiant dels Països Catalans (SEPC) i Alerta Solidària.
Alerta Solidàra també ha convocat una concentració solidària als jutjats de Mataró a les 10 hores de demà.
Demà al matí, els Mossos d'Esquadra traslladaran l'Eudald fins als
jutjats a on ha de declarar davant del jutge. Sense conéixer encara per
quins fets concretes ha estat detingut, l'Eudald s'enfrontaria a càrrecs
com els
d'"associació il·lícita".
L'Agència Catalana de Notícies ha informat fa poca estona que estaria
acusat d'aquest delicte d'associació il·lícita, i de danys i desordres
públics i per una falta
de lesions; aquest mateix mitjà ha informat que els Mossos d'Equadra han
manifestat que la investigació segueix oberta i no
es descarten noves detencions.
Segons assenyala l'organtizació antirepressiva, aquesta
acusació, que pot arribar a comportar penes d'anys de presó, normalment
ha d'anar reforçada per la incriminació d'alguna altre persona per
consolidar la tesi de l'associació de persones. És per això que Alerta Solidària expressa la
seva preocupació per l'amenaça de detenció incerta cap a altres
companys independentistes.
Alerta Solidària convoca per demà, 25 d'agost, una concentració de
rebuig a la detenció davant dels jutjats de Mataró a les 10 hores, al camí ral de la Mercè amb ronda del President Irla.
Calvo ja va patir una detenció irregular el
passat mes de febrer en el marc d'una acció de protesta en contra de la
pujada del preu del transport públic que un grup d'estudiants estava
desenvolupant a l'estació de Ferrocarrils de la UAB.
En primer lloc, volem denunciar la criminalització a que
esta essent sotmesa la nostra companya i afiliada Laura Riera. En
primer lloc ha estat traslladada de la presó de Wad Rass a la presó
de Brians I per tal de que la Laura no es sentís acompanyada en la seva
sortida i no tingués el recolzament dels companys i companyes que
durant tant de temps han lluitat per la seva llibertat des de fora de
la presó.
D’altra banda en un comunicat fet públic aquest matí, l’Audiència
Nacional ha prohibit l’acte de benvinguda per “enaltiment del
terrorisme”. Denunciem l’enèsima reculada democràtica i el caracter
antidemocràtic d’un estament juridic que ja ha quedat força retratat
últimament. Neguen una benvinguda simbòlica a una persona
injustament empresonada, per evitar el rebombori mediàtic i social.
Sobren els calificatius.
La CGT de Terrassa reafirma el seu compromís en la lluita contra la
repressió indiscriminada que l’Estat espanyol aplica als dissidents
politics, del corrupte sistema capitalista i monàrquic.
Volem expressar el nostre més ferm rebuig a la dispersió de presos
politics, la tortura i la humiliació situacions, totes elles, que ha
patit la nostra companya Laura Riera.
Volem denunciar també la cultura del terror que l’estat espanyol vol
imposar a moviments socials, sindicats i partits polítics alternatius i
combatius per aconseguir callar tot moviment, real i contundent,
d’oposició al sistema capitalista i a l’ordre territorial imposat per
l’estat espanyol. La llei antiterrorista està esdevenint, des de fa ja
molts anys, una eina perillosísima que atenta contra els més elementals
drets humans i, utilitzada molts alegrement, contra les persones que,
des de l’esquerra, proposen l’abolició del sistema capitalista per
mitjans pacifics.
Entenem el dret d’autodeterminació i la llibertat s’expressió i del
pràctica politica i social com a elements indispensables de la
suposada “democràcia” burgesa, que ella mateixa no és capaç d’assumir.
Mentre hi han grups d’extrema dreta que actuen impunement, i de
manera funcional al sistema, les presons s’omplen de lluitadors i
lluitadores socials honestes.
Reiterem la nostra benvinguda a la Laura i animem a tot aquells
afiliades i afiliats a acompanyar -nos en aquesta data tan esperada.
CGT Terrassa
Recordeu:
A partir de les 8:00 h. (hora aproximada) del matí a la
presó de Brians I de Barcelona. Acte de benvinguda organitzat per
Solidaritat Antirepressiva de Terrassa (SAT).
A les 19 h. a la Pça. Raspall de Barcelona (barri de
Gràcia), on es farà un brindis per la seva “llibertat” organitzat per
Rescat.
rosadefoc |
Lluita |
diumenge, 11 de juliol de 2010 | 11:38h
Després d'uns dies veient proliferar banderes espanyoles als balcons, cotxes i camions amb preocupació, ahir vaig presenciar un fet extraordinari: a Barcelona hi va haver la manifestació més gran de la història de Catalunya. I aquesta impressionant manifestació tenia un clar caràcter independentista.
Poc ens ho haguéssim pensat la militància de l'esquerra independentista que això podria esdevenir-se en la lluita de la transició fins ara, quan deiem no a la Constitució espanyola, o quan vam dir no al darrer estatut que es va aprovar en referèndum que no deixava de ser un intent de renovar el nostre "encaix" o més ben dit, la nostra submissió a Espanya.
Hi ha hagut un canvi important en el sentiment de la gent. Hi ha col·laborat moltíssim, com diu en Lluís Gabaldà, la prepotència de la caverna espanyola que cada cop que fan o diuen alguna cosa creen més independentistes. La societat catalana en general s'ha afartat de les diferents agressions patides recentment, especialment la retallada de l'estatut però també d'altres, i els que han liderat la resposta a les agressions i el sentiment que calia anar més enllà i replantejar-se la relació Catalunya-Espanya, han sigut el que s'anomena "societa civil", o dit d'altra manera, els partits polítics del parlament en lloc de canalitzar i liderar aquest sentiment han sigut mers espectadors de fenòmens com el de les consultes o el creixement de la indignació per la sentència i no han tingut més remei que apuntar-se al carro després.
I així ha acabat la cosa, que gairebé tots els partits parlamentaris, inclòs el PSC, s'han vist "obligats" a sortir al carrer en una manifestació que ha acabat sent un clam d'independència. Qui ens ho havia de dir fa un temps, tant a nosaltres com sobretot, a ells! Tots aquests partits parlamentaris han hagut de fer un gir cap al sobiranisme davant les exigències de cada cop més sectors de la societat catalana que ahir van esclatar de forma indiscutible i clara.
Això sí, pensem que ara mateix l'únic que els interessa als qui ocupen cadires al parlament és qui s'endurà els vots del sentiment expressat ahir, i jugaran a veure qui és més "sobiranista". Però espero que la gent que hi havia ahir a la manifestació hagi après la lliçó que el poble pot anar per davant d'aquests partits, que no n'hi ha prou en votar cada quatre anys, i que cal que la motivació per anar ahir a la manifestació la tinguin per fer altres coses cada dia de l'any, si realment volen avançar cap a la independència. Aquesta lluita la guanyarem al carrer, als nostres pobles i ciutats, als nostres llocs de treball, als llocs d'estudi, a les associacions, en la lluita del dia a dia.
I recordar que el nostre país no s'acaba al territori retallat per l'estatut i l'autonomia, que els Països Catalans van de Salses a Guardamar i de Fraga fins a Maó. Però bé, aquest és un altre tema: no tothom que hi havia a la manifestació veia el futur del nostre país de la mateixa manera. El més destacable és el fet que el sentiment independentista ha esclatat amb una força demolidora.
Davant les mesures "d'ajust"
proposades pel govern espanyol i la futura reforma laboral que
s'aprovarà a principis d'aquest mes, que precaritzarà més les nostres
condicions laborals, Endavant (OSAN)convoca a
la vaga del 8 de juny. Eixir al carrer en massa és l'única
manera d'aturar el neoliberalisme i construir un futur digne per a la
classe treballadora.
El govern de l'Estat espanyol ha anunciat un paquet amb
10 mesures, que segons ell volen limitar els efectes de la crisi. En
realitat són un primer pas en el desmantellament de les míseres
polítiques socials existents, i, per tant, un cop dur per a la classe
treballadora que és qui realment està patint aquesta crisi.
Entre aquestes mesures destaquen: l'eliminació
del xec nadó de 2500 euros; la no-aplicació de les pujades anuals a les pensions (és a dir, la
rebaixa del seu valor real); les rebaixes salarials als treballadors
públics; l'eliminació de la possibilitat de reducció de jornada
prèvia jubilació; retallades en la sanitat pública, reduint tractaments i
medicaments; l'enduriment de les condicions per beneficiar-se de la
llei de dependència; la reducció de la inversió pública en un moment on
l'atur està en màxims històrics; i l'exigència de mesures semblants als
governs de les comunitats autònomes.
Aquestes
mesures ja estan aplaudides pels “pares” de les
mesures neoliberals, la Unió Europea (UE) i el Fons Monetari
Internacional (FMI), que no amaguen els seus objectius
de privatització, eliminació de les polítiques socials i
liberalitzaciótotal del mercat laboral.
L’estat espanyol està experimentant el mateix procés que Grècia. Aquesta
retallada de polítiques socials és un primer pas que vindrà ràpidament
acompanyat de fortes retallades dels drets dels treballadors en la futura
reforma laboral, segons el full deruta
que està marcant la patronal i la banca, que malgrat ser els responsables
de la crisi, en són també els principals beneficiaris. Ni el govern
del PSOE-PSC, ni el PP, ni cap partit
institucional té la menor intenció de defensar els drets de la classe
treballadora, perquè són còmplices del xantatge de
l'FMI, la UE i la patronal espanyola i catalana per tal que
siguin imposades les polítiques econòmiques neoliberals
que els són favorables malgrat el seu fracàs evident.
És del tot imprescindible que
el conjunt de la classe treballadora als Països
Catalans respongui clarament, contundent i unitàriaper
a exigir una veritable sortida de la crisi, la que patim les
classes populars, i no un nou espoli amb l'excusa de la crisi.
Enfront les retallades socials i laborals que pretenen imposar, cal
exigir tot el contrari: el repartiment del treball i la riquesa.
Permetre que s’aprovin les seves mesures implica multiplicar la
precarietat actual i hipotecar el nostre futur. El conjunt de
treballadors i treballadores no pot restar en la passivitat a la
que l’han impulsat les cúpules de CCOO i UGT, que fan el joc al govern i
al capital.
Des d’Endavant
(OSAN) reivindiquem:
Que es redueixin els sous dels alts
càrrecs de les empreses.
Que el salari
del conjunt de la classe política s’equipari al del funcionariat corrent.
Que s’augmentin els
impostos a les grans fortunes.
Que s’acabi
amb l’economia submergida i la contractació en “negre”.
Que s’incrementi la
inversió pública en funció d’interessos socials(sanitat, educació, serveis
socials,...), i per tant que s’eliminin
del pressupost les despeses militars i les subvencions a l’església.
Que si es vol reduir despeses de l’erari
públic es dissolguin les forces d’ocupació espanyoles.
Que es creï
treball digne augmentant els serveis públics de qualitat.
Que es nacionalitzin
bancs, caixes i empreses que amenacin amb la deslocalització.
Que es respectin els
convenis.
Que es prohibeixin
les hores extres i es redueixin les jornades a costa dels beneficis de
la patronal i no dels salaris de la classe treballadora.
Que s'aturin els
desnonaments i es posin els
habitatges buits a disposició de qui els necessita.
Aquest és un projecte per a la classe
treballadora dels Països Catalans. Cal defensar-lo front al projecte
neoliberal de l'Estat Espanyoli la UE, la patronal, la banca i l'FMI.
Cal una vaga general que defensi els nostres drets.
Cal sortir al carrer en defensa dels
serveis públics, les pensions i els drets laborals!
Contra l’atur i les retallades socials,
solidaritat i consciència de classe!!
COMUNICAT
MANIFESTACIÓ PEL TREN GANDIA-OLIVA-DÉNIA
Des
de Maulets, Endavant i Independentistes de la Safor, volem fer
pública la següent valoració de la manifestació de dissabte 30 de
gener a favor del tren de rodalies Gandia-Oliva-Dénia.
Manifestem
la nostra satisfacció per la participació de veïns i veïnes de
tots els pobles implicats en esta lluita, tant de la Marina com de la
Safor. Les xifres oficials, que parlen de 10.000 assistents, són una
mostra del clamor popular a favor d'este servei públic.
En
lamentem la manipulació i l'ús partidista que intenten dur a terme
tant PP com PSOE, autèntics responsables de no tenir esta línia de
tren de rodalies.
Denunciem
públicament la lamentable actuació de la Policia Nacional
Espanyola, a les ordres del PSOE, que actuant com a censors polítics
han intentat reprimir i silenciar les veus crítiques presents en la
manifestació, que demanaven serveis públics de qualitat. En este
sentit, professors que reclamaven un nou institut sense barracons
eren envoltats per 8 policies a causa de la seua “perillositat”.
A més, la pancarta dels col·lectius sotasignants i del col·lectiu
Aixa(amb 1 regidor a l'ajuntament de Pedreguer), amb el lema “PP i
PSOE ens prenen el pèl, volem el tren JA”, va ser requisada per la
Policia Nacional Espanyola, la qual va identificar els 5 militants de
Maulets que l’exhibien, i dos diputats a les Corts Valencianes que
van demanar explicacions a la policia per la seua actuació.
Finalment:
Denunciem
públicament la delegació i subdelegació del govern espanyol, en
mans del PSOE, com a responsables polítics d'estos fets.
Al
mateix temps mostrem el nostre rebuig per l'actitud mostrada tant
per l'alcaldessa no legítima de Dénia, Ana Kringe, com pel seu
equip de govern, per permetre i fins i tot instigar esta actuació.
Exigim
el retorn del material requisat.
Esta
és la seua democràcia i el que ells entenen per llibertat
d'expressió. Ni respecten les veus crítiques, ni defensen els
pobles als que diuen representar.
Per
un transport públic i de qualitat al servei de les classes populars.
PP
i PSOE: repressors i farsants, volem el tren JA!
"No som gais simpàtics ni lesbianes correctes. Som bords i estem rabiosos, farts de tota la vostra merda.
Els
vostres acudits mai ens han fet gràcia. Les vostres pel•lícules ja no
ens emocionen. La vostra hipocresia ens repugna. El vostre ordre és la
nostra misèria. Els nostres somnis són els vostres malsons. Els vostres
marges, casa nostra."
"Amb l'objectiu de mostrar la vertadera cara de la patronal de la
metal·lúrgia de la nostra ciutat, que tant patiment ha causat als seus
treballadors, que tants acomiadaments ha enviat a la llarga cua de
l'atur, que tants expedients de regulació ens ha fet, que tantes i
tantes famílies ha deixat al carrer..."
Durant la nostra vida patim cada dia la violència del sistema, un sistema que no oblidem, mai en té prou d'explotació, sempre arribarà tan lluny com pugui per aconseguir el màxim benefici i l'única cosa que el pot aturar, és la solidaritat i consciència de classe. És per això que un dia de vaga com avui, és tan important demostrar-nos a nosaltres mateixes, els treballadors i les treballadores, que si ens organitzem tenim el poder a les nostres mans.
Els
Mossos d'Esquadra s'han presentat a casa seva aquest dimarts al matí
requerint-lo urgentment a la comissaria, on hi ha anat acompanyat d'un
familiar.
22 de juny: Cassolada contra les retallades socials i laborals
