ja no tinc por, tinc ràbia, ja no tinc feina, no tinc pànic.
ser humans, persones, no zombis, micos ensinistrats, votants anònims, obedients de qui serà el teu botxí o qui t'esclavitzi...
molts quedaran al carrer, moriran o els que vulguin viure hauran de furtar per sobreviure o hauran d'exigir als seus governs o veïns que els ajudin i si aquests no ho fan, o no ho volen fer, s'adonaran que s'hauran de revoltar i sortir de la paràlisi, de sortir de la submisió...
els poderosos volen guerra, volen terroristes, per poder gastar els seus estocs, les seves armes i continuar lucrant-se i obtenir beneficis...
fins quan s'haurà d'aguantar els mafiosos del món, de les multinacionals, i els humans, la humanitat, posar-hi la pobresa i la mort!
M'arriba aquesta proposta des de la xarxa: campanya contra l'augment de tarifes als transports públics
T10 - PAGA UN I N'ENTREN 10
ES A DIR UN PAGA I ELS ALTRES 9 ES COLEN... FER ENTENDRE EXPLICAR A LA GENT I ALS AGENTS DE SEGURET, QUE SOM PERSONES, NO DELINQÜENTS, QUE ÉS UNA ACCIÓ DE RECUPERACIÓ DE DRETS, DE DIGNITAT, DE PERSONES.
PERÒ TOT-HOM HO HA DE RECOLZAR, I S'HA D'ESTENDRE PER LA XARXA
tinc una amiga que fa de guia, de turistes, una altra que fa turisme, una altre que ven peix, una altre que el cuina, una altra que ho descriu tot i una altre que es passa tot el dia ordenant, dirigint davant l'ordinador i entre nits i dies albirant una vida bohèmia...
l'una l'home se li va perdre, literal, pel desert, l'altre es va ofegar en el bar, l'altre intoxicar amb el fums de la moto, l'altre es va perdre en les idees en una urbanització... i l'altra el va soterrar.
tenen en comú; amabilitat i generositat, com una mena d'inversió emocional, creant lligams, tenen neguits, fan la seva, s'afirmen, ser elles, salvaguarden la seva intimitat, i són guerreres en fer-la respectar...
company i col·lega, comparteixes, espais, geografies, somnis, fantasies, afinitats i sentiments, amic, amant o l'home que estimen...
El Servei d'Ocupació de Catalunya no es fa responsable del contingut i gestió de les ofertes de feina publicades al portal Feina Activa. Si voleu traslladar-nos qualsevol queixa o suggeriment envieu un correu electrònic a:
i mentrestant pujava i baixa del bosc amb la motxilleta plena de rampoines, ganivet suís, carmanyola, termo, barretes energètiques la compra del súper i es calçava les seves wambes... preparava feina, feia de mainadera, mestressa de casa, però no deixava de observar, esbrinar i analitzar, destil·lant a la destil·ladora les certeses dels éssers que l'acollien, estranys, papilionàcies, i d'altres estranyes criatures, que com dissecades es mostren en el museu de la història dels contes, dels que han anat a morar el bosc.
Temps de tardor, ja fa temps que ha passat la primavera i que en prou feines ha gaudit de l'estiu, de les floretes que es trobava, poques. Ja és temps que ja sent una mica de fred a les galtes, es protegeix el cos amb samarreta tèrmica i pantalons ajustats, lleugers, sexy, de fibra especial...
Més enllà a l'altre punta del bosc, havent travessat el riu, després del prat, a baix a la vall, a la costa, ell, amb els peus sobre la cadira s'està pensatiu observant aquesta història, fitant el mar. Se li ha acabat el gintonic, que pacientment ha consumit esperant-la....
I a ella de cop, se li ha fet clar el dia, tot s'ha girat, ha començat a corre, en tres saltirons a passat el riu, a recorregut el prat com el correcaminos, com una guspira.... fiuuuuuuuu!
I quasi sense ell adonar-s'en, ella a velocitat sideral, ha passat pel seu costat, li ha xiuxiuejat uns mots ferms, amables, amorosos, generosos i contundents, se'l ha mirat als ulls per uns instants no efímers, li ha fet un somriure, múrria, li ha mostrat el bell i millor perfil, i corrents, corrents, posseïda per la visió lluminària, com si hagué vist el fantasma del llop, a saludat amb la ma i corrents, corrents, s'ha perdut en l'horitzó, lluny, en la llunyania...(com una capuntxeta vermella "lulu c'est moi")
