Retrets sobre el procés…
Si el teu pare visqués estaria molt enfadat, per tot plegat, per on hem arribat, per culpa vostra.
I li contesto; el meu pare va preferir indemnitzar els seus treballadors abans de fer una suspensió de pagaments i deixar-los sense res, amb el cul a l’aire. Perquè els seus estimats socis, els seus creditors, socis financers capitalistes , varen retirar el capital, quan l’empresa començava a tenir resultats, el varen deixar sense circulant financer. Tenia actius però no podia pagar proveïdors. El van deixar a l’estacada. Va preferir tancar, no tenia més remei, pagant fins l’últim cèntim a l’últim treballador. Marxar, buscar feina, refugi econòmic, exiliar-se a França, deixar la família i enviar els diners que guanyava i ser explotat per l’Estat que li robava un 36% de les divises que enviava…
Llavors callen.
(publicat també a Generació migrant… – https://romanidemata.wordpress.com/2016/06/17/retrets/ )