.
  |  |
Contes d'amor, de mort i d'altres maldecaps
|
|
Els i allò de dalt És molt esperançador veure com durant els últims anys i mesos l’independentisme està sortint de l’armari, percebre com ha passat de ser una cosa d’adolescents idealistes a ser un principi defensat també per executius encorbatats. Sens dubte, el comportament i actituds de l’estat espanyol hi ha ajudat força. Com esmentava recentment una enquesta publicada a La Vanguardia, a Catalunya hi ha ja més gent favorable a la independència que en contra.  En la gran època d’explosió industrial, un transatlàntic anomenat SS Catalonia va estar creuant l’oceà durant vint anys. Va ser un vaixell de passatgers, que entre el 1881 i el 1901 va estar transportant majoritàriament immigrants del Nord d’Europa des d’Anglaterra als Estats Units. Al final de la seva vida operativa, va arribar a transportar tropes britàniques a la guerra dels Bòers a Sudàfrica, on també va ser utilitzat com a presó flotant. Durant els anys 70 i 80 molts catalans veien l’entrada a l’EEC com una utopia, una fita a assolir. Havia de ser una terra promesa, a tots nivells. A nivell econòmic, social, polític i cultural. Una obertura al món, entrar al club de la modernitat. Aquest dissabte aniré a Brusel.les a la manifestació dels deu mil, convençut que serà una acció molt significativa, important, i justa. El poc ressò mediàtic que ha tingut, la mala premsa en certs mitjans, i el despreci i rebuig per part de certes institucions i personalitats, encara em convencen més de que val la pena participar-hi. Ens hem de felicitar per la inauguració de les Delegacions de la Generalitat a l'exterior. Fa uns dies va aparèixer al diari The Guardian, bastió de l’opinió progressista britànica, un article d’un periodista anglès anomenat Graham Keeley. El senyor Keeley és un periodista freelance, que periòdicament escriu a diaris com The Guardian, The Independent, i d’altres. En Keeley, des de Barcelona, escriu articles d’una qualitat que no sé si els aprovarien a un estudiant de primer de periodisme, i políticament acostuma a mostrar-se molt crític amb qualsevol cosa que faci olor a Catalunya, llengua catalana, immersió lingüística, o normalització nacional. És més, normalment fa d’altaveu de la caverna espanyolista a medis britànics, el qual és òbviament molt nociu per a la respectabilitat de Catalunya en aquell país, on només és notícia per coses negatives o que sonen a pallassada a les mans de gent com en Keeley, que van convertir les subvencions a en Conrad Son en gran notícia que fins i tot va sortir a Bloomberg. En moltes ocasions, els anglesos no deixen de sorprendre, i fan honor, orgullosos, a tots els tòpics sobre el seu sentit de superioritat, volgut daurat aïllament, condescendència, irreverència i símptomes d’actituds imperialistes sense adonar-se que al 56, amb Suez, se’ls va acabar la partida. |
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaçosBLOCS AMICS
POLíTICA / NOTíCIES
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|