Tan sols cal observar el territori per entendre que als terrenys on s’ha
especulat quasi sempre hi havia un ús del sòl agrícola. Entre altres
coses, l’agricultura es manté als paisatges valencians gràcies a
moltíssimes persones que hi treballen a temps parcial, perquè a temps
complet hi ha molt poca gent, i menys encara jove, que s'atrevisca amb
tants factors com n’hi ha en contra. Tot i les complicacions de la
situació, per sort hi ha persones valentes i compromeses que hi
continuen, i xarxes de distribució directa que sembren l'esperança als
nostres camps.
En aquest context, quan un especulador ha adquirit un terreny no ho fa
precisament per a seguir cultivant, és més, no té cap interés en
continuar-hi l'ús agrícola. La conseqüència més visible d'una
compravenda especulativa és l'abandonament del conreu, cosa que
contribueix a disminuir la qualitat d'uns paisatges ja de per si amb
moltes dificultats, alhora que s'elimina un ús més sostenible que el
generat per la construcció.
Els bancals abandonats proliferen allà on s'han planejat
desenvolupaments que gràcies a alguna xamba no han arribat a
realitzar-se. Ha passat més a sovint del que pensem, les presses per
presentar plans i projectes duien els equips redactors a tallar i
enganxar molts continguts, fet que en alguns casos facilitava enormement
la feina de presentar-hi al·legacions i ralentitzar el procés.
Processos lents per si mateixos que amb una mica d’ajuda han quedat
atrapats en les teranyines de la crisi.
Aquesta mena d'anàlisis són certament complicats, doncs no es tracta de parlar del paisatge del parc natural d'Aigüestortes, més bé de mostrar els problemes i les indicacions per a sortir del progressiu col·lapse de les àrees metropolitanes, en aquest cas la de València. L'Ajuntament de Burjassot ha penjat a la seua web un anàlisi del
paisatge urbà en el qual vaig participar, i que una vegada penjat a la
xarxa pel propi Ajuntament copie i enganxe aquí, per a
qui puga estar-hi interessat.
Frisava per trescar la serra de Tramuntana, a Mallorca, per conéixer-ne el seu paisatge i patrimoni. Tan sols les diapositives que us presente poden mostrar l'emoció que vaig sentir
recorrent-la, era
impressionant trobar tantes coses amb dimensió patrimonial en tan poc espai. El que no se, és el que em quedà per veure a la resta de l'illa.
De pedra seca en vaig veure fins a l'orgasme paisatgístic... forns de calç, pletes carboneres, marges, escales, pous, fonts, fornets domèstics, llavadors, canalitzacions d'aigües per a beure i per
a escórrer muntanya avall, barraques, casalots...
Gràcies a Joan Vicenç Lillo, Macià Blázquez i Antoni Font, per guiar-me els dies que vaig gaudir d'aquesta serra.
"Allà on res s’interposa entre nosaltres i l’horitzó, o la cara amable de l’Albufera"
Les sensacions paisatgístiques són universals a l’ésser humà, els llocs
amb vegetació frondosa i aigua fàcilment ens faran sentir bé, sense que
allò contrari siga perfectament cert, i els barrancs tancats i de
parets elevades segurament ens resultaran més suspicaços que les
obertures infinites dels nostres aiguamolls, per exemple els de
l’Albufera.
Aquest llac amb nom de ressonàncies àrabs està tancat per una romàntica
restinga on Ausias March anava de cacera en la seua faceta de falconer
Reial. Les seues aigües són solcades per albuferencs, un petit vaixell
amb les seues fustes conformades per no aprofundir i enfangar-se en
aquestes aigües de poc calat, menudes naus que solquen les aigües a
mode de gòndoles.
La serra d’Irta és un dels últims trams verges del litoral valencià, i són les úniques muntanyes per on hi podrem passejar acariciant el mar sense molèsties visuals ni sorolls aliens, per tant la satisfacció del visitant està garantida, ja que hi podem trobar uns 10 quilòmetres sense construccions, amb el paisatge de les cales verges i els penya-segats sense res que el destorbe, en soledat. (Segueix text i fotos)
Mentre els diaris es queixen de què les obres del Pla d'Acció Contra Inundacions de 2003 no ha servit de gaire, res no diuen de les noves riuades que tindrem després del boom urbanístic. Quan arriben les precipitacions torrencials, les
macrourbanitzacions que han crescut com bolets a les nostres comarques
es converteixen en un espai pràcticament impermeable...
La Nacra és un bivalve molt gran que viu semisoterrat a les praderes submarines de posidònia. És el bivalve més gran del mediterrani, i pot arribar a fer...
Ja no tems aturar-te sota les ombres que el vent agita; ni el fresseig de les petjades sobre les fulles caigudes. Christelle Enguix. El cor del Minotaure.
Altres realitats s’amaguen al darrera dels tòpics mediambientals del País Valencià, amb l’albufera i les platges al capdavant i el conflicte urbanístic com a rerefons. El nostre és un territori forestal caracteritzat per pocs boscos tancats. És molt ric en matolls i màquies, que proporcionen un hàbitat a la fauna i afegeixen una gran biodiversitat al territori.
L'altre dia un alt càrrec paisatgístic del govern valencià confessava en una tertúlia que a dia d'avui no disposa de ferramentes suficients per a protegir el sòl agrícola front a les decisions municipals de requalificar-los. La figura de Paisatge Protegit (sic.) de la Llei d'Espais Naturals tampoc no li serveix de res, confessava. Amb el Pla d'Acció Territorial de l'Horta o sense, ...
D’una banda, des dels entorns rurals els darrers decennis s’ha confós la modernitat i el fenomen urbà. Alhora s’han oblidat els avantatges de la vida als pobles. D'una altra banda, en els darrers anys la proximitat del fenomen urbà ha exportat als pobles mitjanament propers fluxes de població i expectatives de reconversió de l'horta en sòl urbà.
Aquestes persones que venen de la ciutat als pobles circumdants ho fan per motius econòmics i per qualitat de vida. Cases més barates i impostos menors fan atractiva l’oferta, i el contacte amb una natura que destrueixen les noves urbanitzacions és una il·lusió, un miratge de qualitat de vida que s'esvaeix.
És aquesta expectativa de reconversió de l'horta en sòl urbà la que ens fa perdre les nostres capacitats de desenvolupament econòmic com a entorn agrícola i rural. No hi ha projecte econòmic endogen de desenvolupament rural o agrícola que puga competir amb els rendiments directes d'un procés d'urbanització. I encara que ara no s'està urbanitzant, allà on hi ha hagut expectatives i especulació la temptació i el vici del diner immediat han esborrat del subconscient rural qualsevol projecte o iniciativa econòmica relacionada amb allò rural o agrícola.
I és que una vegada aquest procés ha començat ja ningú pensa en altra cosa, els diners són els diners, i quan circulen a cabassos tothom i totdon hi corren al darrere. Aquesta quimera d'enriquiment immediat afecta un territori que ha estat agrícola des de temps immemorials. Un territori que, si ja estava desvertebrat socioeconòmicament, ara queda anul·lat per la manca d'iniciatives econòmiques que puguen competir amb l’expectativa urbana. Per rar que us semble parlar d’expectativa urbana en plena crisi, a tot el País Valencià els municipis estan planificant els seus PGOU per a creixements que multipliquen la població i arrabassen amb l'agricultura.
L'hipotètic enfortiment del teixit socioeconòmic dels nostres entorns rurals deriva així en una pura expectativa. En fum. En una transacció econòmica puntual que tapa els ulls a la societat davant de les potencialitats dels medis rurals. Una expectativa que, de realitzar-se, destrueix aquestes potencialitats.
Vull dedicar aquesta entrada a José Maria i Mariola, fidels col·laboradors, que m'han acompanyat avui per les muntanyes de la Valldigna a fer una ullada a la seua flora i vegetació. Entre moltes coses interessants, com orquídies, suredes en terrenys calcaris descalcificats, roures valencians amb el mar a la vista, orquídies, falzia blanca i d'altres hem trobat aquesta tulipa.
Caldria fer una enquesta preguntant quanta gent sap que aquest riu i la seua conca visual són un Espai Natural Protegit. Potser moltes persones no ho sàpiguen però el Serpis té una de les figures de protecció de la Llei 11/1994: és un Paisatge Protegit. I això dels paisatges protegits què és?
En deu o quinze anys les polítiques europees agrícoles hauran tingut efectes en quant a la reconversió cap a la qualitat i el valor afegit dels seus productes. El següent video ens mostra com s'ha produït aquest procés al país veí, França. Sí, aquell que ens volcava els camions i no podia competir amb nosaltres amb preu, i ho havia de fer amb qualitat. El mateix que ens passa ara a nosaltres amb els països del segon i tercer mon...
Malgrat que el seu nom parega grec, el pla de Petracos està situat a la Marina Alta, entre Vall d'Ebo i Castell de Castells. Allà hi ha unes pintures rupestres d'art llevantí i macroesquemàtic que deixen bocabadat qualsevol.
Hem assolit una fita mediambiental. Fa més d’un any que el riu Serpis porta aigua, concretament des de la matinada del 6 d’octubre de 2007, quan van succeir unes fatals inundacions que d’altra banda són pròpies i previsibles al nostre clima mediterrani.
Però no sempre tenim aigua al riu. Si normalment el Serpis està sec com la moixama i no passa res, és perquè alguna cosa falla, doncs la legalitat vigent determina que cal respectar el cabal ecològic de tots els rius. Alguns llauradors afirmen que...
Al racó de la Cova podem trobar un dels paisatges valencians més autèntics, rodejat de castells, aqüeductes, abrigalls prehistòrics i masos antics de muntanya. Podem caminar pels giravolts del Vernissa entre Rótova i Almiserà albirant aquests i altres secrets. És un paisatge de transició entre la costa i l'interior. Un entorn de muntanyes riques en fleix, arboç i murta però amb tarongers i alguna garrofera oblidada.
Wellcome if you are interested in environmental economics and policies, this is my weblog, where you can find a lot of texts about this topic. I hope you will enjoy your visit and I wait your comments or suggestions, have a nice time!
Benvingudes aquelles persones interessades en la relació entre l'economia, el medi ambient i les polítiques públiques. Per motius personals i acadèmics aquesta secció serà bilingüe anglès-català. Disfruteu de la visita i feu-me arribar totes les vostres suggerències.