| Què són els blocs de Vilaweb? Com obrir el meu bloc Els Blocs Arxiu Ajuda | diumenge, 27 de maig de 2012 |
 Les decisions que es prenen en codi obert són molt més efectives i eficients. Un bon polític ja no pot prendre decisions per intuïció, les decisions efectives es prenen amb la participació de la ciutadania en base a informació rellevant sobre el tema a debatre. Decidir en codi obert és més efectiu perquè garanteix un resultat positiu i un impacte més significatiu a llarg termini. També és més eficient perquè s’assignen els recursos a allò que realment és percebut com una necessitat [+].  Publicat al Levante-EMV, edició general del 10/11/11. Amb el deute i la construcció, la gestió insostenible ha sobrepassat el llindar en el qual un sistema socioeconòmic és resilient i es recupera per tornar a la normalitat. De fer ric a Calatrava a no poder pagar les medecines. Ara desapareixen alguns desavantatges del model de creixement desenfrenat i desordenat en el qual hem viscut els darrers decennis. Es consumeix menys i es generen menys residus, es fan menys macrourbanitzacions i es tendeix a què els recursos s´assignen amb més eficiència, entre d´altres. Cal plantejar-se si això vol dir que la crisi és ecològica, ja que al respecte de la sostenibilitat circulen nombrosos falsos mites.[llegir+] Valorar la insostenibilitat i construir paradigmes teòrics per a gestionar la societat d'un mode sostenible és imprescindible.[Veure+]  He tornat. Feia temps que no havia tornat.Les rajoletes blanques, una olor de pinassa. Entre dues clarors recórrec uns carrers. Sé que t'he de trobar avui, demà -no sé. Tampoc no ho vull saber. No voldria saber-ho. Sentiria aleshores una tristesa horrible. T'he despullat de tot allò que m'agradava. De tot allò només et queda l'alegria. Jo només busque en tu l'alegria de viure. Només aquella joia. Només, només, només! Ara que estic a punt d'estar més trist que mai. Ara que em resistesc dèbilment a estar trist. Ara que només tinc ganes d'estar alegre, ara que aquest desig és l'únic que em sosté mentre vaig, vinc i torne i calle i no dic res. Gràcies a la II Festa Estellés a Gandia vaig tenir ocasió de recitar aquest tros de Corall Romput. Va ser una ocasió magnífica per a retrobar algunes amistats i fer-ne de noves. "He tornat" vol dir molt en aquest moment per a mi, després del viatge acadèmic a Àsia, del que aviat contaré alguna aventura. Gràcies Lozano per la teua espenta.  Els paisatges culturals expressen una llarga relació entre el medi ambient i la societat que els habita, amb els seus treballs i els seus mètodes per a superar allò que la geografia o la limitació de recursos els imposa. Els paisatges cultural són testimonis d’una identitat, d’una única combinació entre una cosmovisió i un entorn. Entre les moltes definicions de paisatge cultural podem destacar-ne les 5 següents, necessàries per entendre la potència cultural del terme:...llegir+
rogersafor |
dijous, 25 d'agost de 2011 | 16:39h
 Per temes de gestió dels recursos naturals i polítiques ambientals, mai abans haguera dit que estic completament d'acord amb alguna cosa que haja dit Valcàrcel. Açò trenca la regla: "el desarrollo del eje ferroviario mediterráneo en toda su extensión es la única oportunidad de que España se convierta en una importante plataforma logística intercontinental, debido a la importancia creciente del tráfico con Asia y el norte de África por el camino más corto y con mayor actividad económica y de mercancías". I no només això. De fet sols és un argument per a vendre la idea, que té molt més pes...llegir+  Dissabte 20 d'agost del 2011 es creà un cartell humà a la Platja de Gandia: SALVEM LA MARJAL, davant l'anunciat projecte de construir-hi un camp de golf sobre sòl no urbanitzable PROTEGIT. Aquest esdeveniment demostra el compromís ciutadà que hi ha a la ciutat amb el medi ambient.  Què signifiquen a Xàtiva la muralla del castell i l'ermita de San Feliu? Què diferencia un municipi amb patrimoni d'un altre que ho ha tombat tot? De fet, hi ha una intensa relació entre l'imaginari col·lectiu i l’ampli ventall d’elements culturals i patrimonials que trobem a un poble. Una relació tan intensa que m'atrevisc a afirmar que la cultura popular es troba arrelada al patrimoni històric i etnològic que hi ha al paisatge que envolta qualsevol poble. Tal com va quedar palés a Mèxic, a la conferència mundial sobre les polítiques culturals, "la cultura fa de nosaltres sers específicament humans, racionals, crítics i èticament compromesos". Tornant a San Feliu, en certa mesura pot representar la "reconquesta", la retirada dels àrabs, qui un dia dominaren el castell, situat parcialment damunt restes amb reminiscències de l'època romana. Quanta cultura tenim al territori, què poc la coneixem, que poc ens l'han assenyalada. I no parle tan sols de restes històriques que puguem trobar als llibres "convencionals", parle de la nostra etnologia, de la nostra cosmovisió, del nostre sentir cultural com a poble valencià. Un sentir que es pot multiplicar en entendre el territori que ens envolta. Entendre'l a través de la cultura que contenen les petjades que l'activitat humana hi ha deixat. Apreciar la component patrimonial del paisatge és una manera de veure projectada la biografia d’un territori. La coerció dels murs del castell, la saó de l'aigua que corre per la séquia i el llaurador que cull les pebreres ens poden fer vore moltes coses.  Els conflictes societat-ordenació del territori dels darrers anys ens han fet adonar-nos de la importància del paisatge. Tal com va succeir a Alemanya als 80 en arribar els problemes massius amb la pluja àcida, hem pres consciència del que passa al nostre voltant. No obstant això, sense voler-ho hem popularitzat una visió catastròfica del territori valencià. Un caos, un desastre, una aberració, comenten alguns. I en alguns casos és així. De fet no menys que al Maresme, la costa Francesa o altres punts de la mediterrània, podria puntualitzar algú. La qüestió és que enfocar els problemes ha estat una bona tasca. Ara, que ja no urgeix prestar tanta atenció als problemes, és moment de centrar-se en allò positiu que tenim al territori! Des del moment que percibim el territori aquest es converteix en paisatge, a través de mecanismes culturals, a casa nostra propis de la cosmovisió del poble valencià, o de les cultures del mediterrani en general. Quines són les bases d’aquests mecanismes culturals? Com llegeix la nostra mirada els castells que presideixen les nostres comarques, com valora la pedra en sec, o els aqüeductes històrics que tan sovint ens salven de l'eixutor de la nostra terra? Com ha modelat la ma de l’ésser humà els paisatges que tenim? Com ens han arribat les petjades culturals que hi trobem?  Planificar el desenvolupament sostenible d’un municipi d’una manera participada ja no és demanar massa. Avui a Simat de la Valldigna hem presentat el Pla d’Acció Local de l’Agenda 21, resultat de dos anys de reunions, coordinació d’un equip de professionals de diferents disciplines i redacció de més de 500 pàgines de documentació valuosa. Les nostres bones pràctiques han consistit en incloure a la població des del primer moment, en la definició dels problemes a analitzar i en tallers orientats al consens per a produir les accions que formen el Pla d’Acció Local. Una feina molt dura per a mi i de la qual n’estic content, sobretot pel bon sabor de boca que li ha quedat a la gent que ha participat, segons els comentaris rebuts. Si la gent veu les coses clares i les seues aportacions són la base dels resultats finals, tot és favorable. I com podria no ser així? Us deixe el Pla d’Acció Local de Simat de la Valldigna, per si el voleu fullejar.  Cada paisatge té una component cultural que és la resposta a una
equació, que té per incògnites les limitacions que ha ofert el medi a
l’activitat humana i el mode utilitzat per les societats humanes per
resoldre les seues necessitats, que en cada cas ha vingut donat per la
seua cultura. Cada resposta, doncs, està sotmesa a les característiques
del nostre territori i a la seua història, a l’evolució de les societats
que l’han ocupat, a la seua cosmovisió.
Vivim en un context on la component ecològica dels paisatges ha capitalitzat l’interés de la societat des de finals del segle XX. Segurament aquest fenomen no es repetirà en la mateixa mesura pel que fa al patrimoni, però sí que està succeint un cert posicionament per part de la societat civil de cara a conservar i protegir allò més valuós, exigint un planejament territorial orientat cap al patrimoni.  Hi ha un element que simbolitza el patrimoni i el paisatge valencià amb totes les seues potencialitats i les seues contradiccions. Qui no haja visitat els assuts del riu Xúquer, per exemple el d’Antella o sobretot el de Carcaixent, no sabrà trobar un lloc al territori que, com un poema evocador d’Ibn Khafaja, li mostre tanta aigua en un entorn tan eixut.  Les tradicions ètniques tenen una component relacionada amb la natura que les fa encara més corprenedores. Veure caminar els peregrins de Les Useres pel massís del Penyagolosa, pels boscos i els barrancs, sentir els seus cants, en silenci, fa que els pèls es fiquen de punta i que una fiblada espiritual et travesse l'ànima. Us deixe el vídeo de l'arribada dels peregrins a sant Joan de Penyagolosa. Vull agrair a Màrius Fuentes i la resta de la colla que organitzaren la logística i em convidaren a un cap de setmana tan ric en natura, cultura, gastronomia i... festa! 
Tan sols cal observar el territori per entendre que als terrenys on s’ha
especulat quasi sempre hi havia un ús del sòl agrícola. Entre altres
coses, l’agricultura es manté als paisatges valencians gràcies a
moltíssimes persones que hi treballen a temps parcial, perquè a temps
complet hi ha molt poca gent, i menys encara jove, que s'atrevisca amb
tants factors com n’hi ha en contra. Tot i les complicacions de la
situació, per sort hi ha persones valentes i compromeses que hi
continuen, i xarxes de distribució directa que sembren l'esperança als
nostres camps. En aquest context, quan un especulador ha adquirit un terreny no ho fa precisament per a seguir cultivant, és més, no té cap interés en continuar-hi l'ús agrícola. La conseqüència més visible d'una compravenda especulativa és l'abandonament del conreu, cosa que contribueix a disminuir la qualitat d'uns paisatges ja de per si amb moltes dificultats, alhora que s'elimina un ús més sostenible que el generat per la construcció. Els bancals abandonats proliferen allà on s'han planejat desenvolupaments que gràcies a alguna xamba no han arribat a realitzar-se. Ha passat més a sovint del que pensem, les presses per presentar plans i projectes duien els equips redactors a tallar i enganxar molts continguts, fet que en alguns casos facilitava enormement la feina de presentar-hi al·legacions i ralentitzar el procés. Processos lents per si mateixos que amb una mica d’ajuda han quedat atrapats en les teranyines de la crisi.  Aquesta mena d'anàlisis són certament complicats, doncs no es tracta de parlar del paisatge del parc natural d'Aigüestortes, més bé de mostrar els problemes i les indicacions per a sortir del progressiu col·lapse de les àrees metropolitanes, en aquest cas la de València. L'Ajuntament de Burjassot ha penjat a la seua web un anàlisi del
paisatge urbà en el qual vaig participar, i que una vegada penjat a la
xarxa pel propi Ajuntament copie i enganxe aquí, per a
qui puga estar-hi interessat.
rogersafor |
dijous, 4 de març de 2010 | 08:59h
Per fi el rotatiu anglés es fixa en el que s'ha de fixar, en els efectes del macrourbanisme a l'economia valenciana. "When the Spanish economy was growing fast in the middle of the last
decade, the Mediterranean region of Valencia was growing even faster." Seguiu llegint l'article publicat el 2 de març a Financial Times, no té desperdici.  Frisava per trescar la serra de Tramuntana, a Mallorca, per conéixer-ne el seu paisatge i patrimoni. Tan sols les diapositives que us presente poden mostrar l'emoció que vaig sentir
recorrent-la, era
impressionant trobar tantes coses amb dimensió patrimonial en tan poc espai. El que no se, és el que em quedà per veure a la resta de l'illa. De pedra seca en vaig veure fins a l'orgasme paisatgístic... forns de calç, pletes carboneres, marges, escales, pous, fonts, fornets domèstics, llavadors, canalitzacions d'aigües per a beure i per a escórrer muntanya avall, barraques, casalots... Gràcies a Joan Vicenç Lillo, Macià Blázquez i Antoni Font, per guiar-me els dies que vaig gaudir d'aquesta serra.   Comparteix-ho ara!!
"Allà on res s’interposa entre nosaltres i l’horitzó, o la cara amable de l’Albufera" Les sensacions paisatgístiques són universals a l’ésser humà, els llocs amb vegetació frondosa i aigua fàcilment ens faran sentir bé, sense que allò contrari siga perfectament cert, i els barrancs tancats i de parets elevades segurament ens resultaran més suspicaços que les obertures infinites dels nostres aiguamolls, per exemple els de l’Albufera. Aquest llac amb nom de ressonàncies àrabs està tancat per una romàntica restinga on Ausias March anava de cacera en la seua faceta de falconer Reial. Les seues aigües són solcades per albuferencs, un petit vaixell amb les seues fustes conformades per no aprofundir i enfangar-se en aquestes aigües de poc calat, menudes naus que solquen les aigües a mode de gòndoles.  Comparteix-ho ara!!
Avui comence amb una introducció per a plantejar un debat, al voltant d'un vídeo de la Sexta. La forta degradació del paisatge als municipis del litoral ha anat lligada al model turístic de sol i platja. Aquest model ha passat massa sovint per damunt de la conservació dels valors ambientals dels espais litorals. Ens ho prova que dels 470 quilòmetres que té el litoral valencià, més de 315 són sòl urbà o urbanitzable. |
___Etapa mensual___ 
meteo-paisatge de la darrera hora: 
Visites al blocVisites a la portada
Visites a les entrades
Notícies VilaWeb
ALLÒ QUE OPINEU: DARRERS COMENTARIS
Categories
Últims 40 canvis
Els meus enllaçosINICIATIVES ÈTIQUES SOCIOAMBIENTALS
Accés de l'autor |
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
