rogermestre |
dijous, 8 de juliol de 2010 | 14:09h
La sentència del Tribunal Constitucional ha tocat parts molts substancials de l’Estatut de Catalunya votat pels catalans el 18 de juny de 2006. Ha afectat la seva columna vertebral, el seu nucli dur: la nació, la llengua, el finançament, les competències i el seu blindatge.
Estem davant una actitud clarament contrària al que ha de ser una interpretació flexible i oberta de la Constitució. El pacte constitucional de 1978 ha quedat tocat amb aquesta sentència. En aquestes circumstàncies és quan els països han de demostrar que tenen caràcter. Si som una nació, i ho som, ara hem de demostrar-ho i exercir com a tal.
És per això, que em sumo al post unitari per demanar la participació en la manifestació convocada per Òmnium Cultural, el proper dissabte 10 juliol a les 6 de la tarda, en defensa de la dignitat del nostre país sota el lema “Som una nació. Nosaltres decidim”. Ara més que mai, Catalunya ens necessita. Cal que la gent sortim al carrer per la nostra dignitat nacional, pels nostres drets i per fer-nos respectar com el que som: una nació amb mil anys d’història que ho vol seguir sent en el futur.
rogermestre |
dijous, 8 de juliol de 2010 | 12:47h
Òmnium Cultural, en motiu de la manifestació del proper 10 de juliol, ha realitzat l'anunci "Somniem" amb diverses personalitats de la societat cívil catalana.
El director de l'anunci, Lluís Danés, ha el·laborat l'espot "Somniem" inspirat en
la cançó de Lluís Llach com a campanya de sensibilització cap a la
població catalana. Hi apareixen: Enric Massip, Nando Jubany, Xavier
Grasset, Marc Parrot, Jordi Porta, Juste de Nin, Magda Oranich, Xavier
Torres, Albert Om, Toni Albà, Màrius Serra, Eloi Vila, Josep M. Alvarez,
Clara Segura, Lluís Soler, Mercè Pons, Gerard Quintana, Pere Tàpias,
Jaume Mateu (Tortell Poltrona), Bella Agossou, Joan Fortuny (Elèctrica
Dharma), Lluís Llach, Cesck Freixas, Celdoni Fonoll, Joan Rigol, Lloll
Bertran, Joan Carles Gallego, Lluis Marco, Benet Nomdedeu, Antoni Serra
Ramoneda, Montserrat Carulla, Eduard Estivill, Jordi Basté, Jordi Pujol,
Jordi Cabré, Ferran Requejo, Heribert Barrera, J. Maria Portavella
(Chanclettes), Justo Molinero, Muriel Casals, Titot, Toni Soler, Ventura
Pons.
Hem d'agraïr a Òmnium la realització d'aquest espot, així com de tots els que han donat la
cara per poder fer-lo.
rogermestre |
dijous, 1 de juliol de 2010 | 13:11h
La manifestació del 10 de juliol ha tingut una baixa "significativa". La ministra de defensa, membre de l'executiva del Partit dels Socialistes de Catalunya i cap de llista del PSC per a la demarcació de Barcelona en les eleccions espanyoles del 2008, la Sra. Carme Cachón no podrà venir perquè té un "compromís"... Suposo que per a una ministra del govern ZP que està molt satisfeta amb la sentència del TC el seu "compromís" deu ser amb la "unidad indisuluble de la nación española" ". Per això no vindrà i ni tampoc se l'espera....
rogermestre |
dimarts, 29 de juny de 2010 | 18:13h
Finalment el Tribunal Constitucional ha fet publica la seva sentència sobre el recurs que el Partido Popular envers l'Estatut.
No cal dir que desprès d'aquest llarg, agònic i trist periple a ningú li sorprèn la sentència emesa per uns magistrats que tenien el seu mandat caducat. Una sentència que tomba 14 articles decisius del nou Estatut, entre ells declarar preferent el català a l'administració i als mitjans públics del país. A més fins a 27 articles més queden reinterpretats i deixa sense validesa jurídica la definició de Catalunya com a nació.
Aquí teniu els articles claus de la gran retallada:
Preàmbul
(No
té eficàcia jurídica.) El Parlament de Catalunya, recollint el
sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit
Catalunya com a nació d'una manera àmpliament majoritària.
Llengua
(Article
6.1, l'expressió “preferent”.) La llengua pròpia de Catalunya és el
català. Com a tal, el català és la llengua d'ús normal i preferent
de les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics
de Catalunya, i és també la llengua normalment emprada com a vehicular i
d'aprenentatge en l'ensenyament.
Consell de Garanties
(Article 76.4.) Els dictàmens del Consell de
Garanties Estatutàries tenen caràcter vinculant amb relació als
projectes de llei i les proposicions de llei del Parlament que
desenvolupin o afectin drets reconeguts per aquest Estatut.
Síndic de Greuges
(Article 78.1, l'expressió “amb caràcter
exclusiu”.) El Síndic de Greuges té la funció de protegir i defensar els
drets i les llibertats que reconeixen la Constitució i aquest Estatut.
Amb aquesta finalitat supervisa, amb caràcter exclusiu,
l'activitat de l'Administració de la Generalitat.
Poder judicial
(Articles 97, 98, 99, 100, 101.) El Consell de
Justícia de Catalunya és l'òrgan de govern del poder judicial a
Catalunya. Actua com a òrgan desconcentrat del Consell General del Poder
Judicial, sense perjudici de les competències d'aquesta.
Funció compartida
(Article 111.) En les matèries que l'Estatut
atribueix a la Generalitat de forma compartida amb l'Estat, corresponen a
la Generalitat la potestat legislativa, la potestat reglamentària i la
funció executiva, en el marc de les bases que fixi l'Estat com a
principis o mínim comú normatiu en normes amb rang de llei, excepte en
els supòsits que es determinin d'acord amb la Constitució i el present
Estatut.
Caixes d'estalvi
(Article 120.) Correspon a la Generalitat, en
matèria de caixes d'estalvis amb domicili a Catalunya, la competència
compartida sobre l'activitat financera, d'acord amb els principis,
regles i estàndards mínims que estableixin les bases estatals, que
inclouen, en tot cas, la regulació de la distribució dels excedents i de
l'obra social de les caixes.
Crèdit
i banca
(Article 126.) Correspon a
la Generalitat la competència compartida sobre l'estructura,
l'organització i el funcionament de les entitats d'estalvi que no siguin
caixes d'estalvis, de les cooperatives de crèdit i de les entitats
gestores de plans i fons de pensions i de les entitats físiques i
jurídiques que actuen en el mercat assegurador a les quals no fa
referència l'apartat 1, d'acord amb els principis, regles i
estàndards mínims fixats en les bases estatals.
Dret civil
(Article
129.) Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de
dret civil, excepte en les matèries que l'article 149.1.8 de la
Constitució atribueix en tot cas a l'Estat.
Finançament
(Article
206.3.) Els recursos financers de què disposi la Generalitat es poden
ajustar perquè el sistema estatal de finançament disposi de recursos
suficients per a garantir l'anivellament i la solidaritat a les altres
comunitats autònomes, a fi que els serveis d'educació, de sanitat i
altres serveis socials essencials de l'Estat de benestar prestats pels
diferents governs autonòmics puguin assolir nivells similars al conjunt
de l'Estat, sempre que portin a terme un esforç fiscal també similar.
Competència financera
La Generalitat té competència en matèria de
finançament local. Aquesta competència pot incloure la capacitat
legislativa per establir i regular els tributs propis dels governs
locals i inclou la capacitat per fixar els criteris de distribució
de les participacions a càrrec del pressupost de la Generalitat.
rogermestre |
divendres, 18 de juny de 2010 | 22:20h
Ahir, el lingüista Joan Solà va impartir la seva darrera darrera llicó com a docent de la Universitat de Barcelona. Solà pronuncia la lliçó 'Construcció d’una sintaxi
normativa: criteris, exemples'.
Aquest homenot és un referent internacional en el món acadèmic i per a la nostra cultura: treballador inesgotable és autor d’una quarantena de llibres sobre sintaxi, història
de la llengua, lèxic, puntuació, tipografia, bibliografia i matèries de
lingüística i sociolingüística diverses. Tot aquesta tasca el va fer mereixedor l'any passat del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes
Homenots com en Joan Solà fan que la cultura i la llengua catalana siguin de primera divisió i dignes d'un país amb un esdevenidor cultural i acadèmic brillant. Moltes gràcies Doctor Solà per la feina que heu fet, feu i fareu!
rogermestre |
dimarts, 15 de juny de 2010 | 10:20h
Un altre cop l'àrbitre, en un partit transcendental per Sant Andreu jugat aquest diumenge al miniestadi, ha tornat a perjudicar l'equip de les quatre barres i és va inventar un penal que va donar la victòria al Barça en la primera fase d'ascens per pujar a la Segona A. Estic segur que en el partit de tornada al Narcís Sala la Unió Esportiva Sant Andreu demostrarà el seu coratge i remuntarà la eliminatòria.
D'altra banda, cal destacar que el gran guanyador de les eleccions a la Presidència del Barça ha estat indiscutiblement en Sandro Rosell. En una jornada de vot massiu, Rosell ha estat el President que ha obtingut més vots de tota la història (35.021) i les candidatures continuistes han estat escombrades. Tot i que la meva preferència era l'Agustí Benedito (que ha fet un paper molt digne -ha quedat el segon-, tot i sent la candidatura més modesta) felicito a en Sandro Rosell per la seva elecció. Un resultat com aquest només s'aconsegueix gràcies a una campanya continuada al llarg del temps, a un equip seriós i a un bon projecte, condicions que ha reunit en Sandro Rosell. Vull acabar aquests post amb les paraules d'ahir el vespre d'en Rosell: Vull un Barça català i catalanista.
President Rosell, felicitats, molta sort i molts èxits esportius!
PD: Us recomano l'exel-lent post del periodista Toni Aira sobre la campanya electoral d'aquestes eleccions.