Aquest apunt del bloc no és cap necròlogica, com les que han sortit publicades en els darrers dies, sobre l'Heribert Barrerra. Aquest apunt, nomès és una reflexió sobre el que va simbolitzar la generació d'homes com la de l'Heribert Barrera o el meu avi, en Manel Mestre.
La guerra civil els hi va prendre un dels bens més preuats d'aquesta vida, l'esclat de la joventut, però en cap cas els hi va treure els seus ideals: catalans i catalanistes, republicans per convicció i per justícia social, gent amb ideals d'esquerra però sobretot gent d'ordre, humils, radicalment exigents amb ells mateixos, respectuosos amb les idees dels altres, insubornablament  democràtes i pregonament liberals.
Aquesta és la generació del meu avi, el sastre Manel Mestre i fill del Pont de Suert, o la de l'Heribert Barrera, químic i fill de Barcelona: homes nobles, conseqüents amb les seves conviccions i patriotes de pedra picada.
Gràcies per tot Heribert Barrera, gràcies per tot Avi Manel.

Avui, com a Barcelonista, només em pot venir al cap un cant de recolzament al Barça i popularitzat pel gran trompetista, músic i barcelonista Rudy Ventura, que amb una lletra molt senzilla recull els sentiments de tot un club que és més que un club!

Endavant Barça!

El club dels nostres amors és molt més que un club de futbol
és el cor de Catalunya la il.lusió dels catalans
tenir el Barça a la final molts anys fa estem esperant
tots viatgem amb l'esperança de veure el Barça Triomfant!

Endavant Barça, endavant Barça,
cridem tots posem-hi el cor i triomfarà!
Endavant Barça, endavant Barça,
no t'apuris que fent gols es pot guanyar
endavant Barça, endavant Barça,
entre tots farem el Barça triomfant
endavant Barça, endavant Barça,
Catalunya amb el Barça triomfarà!

Aquest diumenge ha tingut lloc la beatificació del Papa polonès Joan Pau II. Amb aquest post no vull fer cap anàlisis del seu pontificat, que va durar 23 anys (el tercer més llarg de l'Església Catòlica), ja que no tinc els suficients elements per fer-ho en rigor.
Però el que m'ha sobtat és que Intereconomia TV,  una televisió que pràctica uns valors molt poc evangelics, tot i que en el seu ideari diu que  "se reconoce identificado con las raíces cristianas de la civilización, se siente responsable de contribuir a la defensa y progreso de sus valores humanistas y a su comunicación más excelente.", hagi  televisat aquest esdeveniment. Enlloc de retransmetre'l el que haurien de fer és revisar moltes de les opinions que els  seus tertulians  dia, darrera dia, es dediquen a transmetre, especialment aquelles que fan referència al nostre país, Catalunya,  ja que la majoria de vegades, aquestes opinions, van dirigides a crispar l'ambient entre Catalunya i l'estat espanyol, a difondre falsetats sobre els catalans i a manipular la realitat nacional de Catalunya.

Senyors de Intereconomia: les virtuts es prediquen però no les compleixen!

Catalunya ha perdut un homenot. Una persona que ha estat un referent  tan en la seva besant humana com en l'intel.lectual. En el seu dia ja li vaig dedicar un post
Avui el millor homenatge que li puc retre, des d'aquest bloc, és la reproducció de l'entrevista que en Manuel Fuentes li va fer en motiu de l'atorgament del premi d'honor de les lletres catalanes 2009. Descansi en pau i Gràcies per tot!

En el Plenari del Consell Municipal de Districte celebrat aquest dimarts,  el govern bipartit de Sant Andreu conformat pel PSC i ICV, per mitjà de la regidora Gemma Mumbrú, es van desentendre de la situació de possible tancament de La Clínica Coroleu, arran de la revocació, per part del Departament de Salut de la Generalitat, del concert de places establert fins el 2013.

El Grup Municipal de Convergència i Unió,  vam defensar la necessària continuïtat d’aquest sociosanitari de referència del districte per a la prestació de serveis sociosanitaris d’hospitalització de llarga estada, cures pal·liatives i PADES i que atén 74 residents de tots els barris del districte i que pot deixar 60 treballadors a l’atur.

La regidora socialista va argumentar que el CatSalut actua amb coherència i va apostar per la prestació dels serveis actuals com a centre privat, sense poder justificar cap acció del seu govern municipal per mantenir un servei de primera necessitat per a tantes famílies.

Per tant, a partir de l'1 de gener de 2011, gràcies al govern tripartit de la Generalitat i el govern bipartit de l'Ajuntament, al nucli històric de Sant Andreu es queda sense l'únic sociosanitari que tenia places concertades.

Aquestes son les polítiques socials del tripartit!

A vegades la vida demana  temps per digerir aquells fets que et colpegen a nivell personal. El temps però, passa, inexorablement, i la distància amb allò succeït et fa veure les coses d’una altre manera.

Aquest post el vull dedicar a l’Alcalde de Viladecavalls, Sebastià Homs, un referent polític i per sobre de tot un referent personal.

Vaig tenir la sort de treballar dos anys colze a colze amb en Sebastià. Però el vaig conèixer força abans de treballar-hi. Va ser la vigília de Reis de l’any 2000. Jo vaig anar a Viladecavalls perquè havia de fer un treball de la Universitat amb la seva filla i amiga Mireia i em vaig quedar a dinar. Una de les virtuts de la família Homs—Corbera ha estat l'hospitatlitat que sempre han tingut vers la meva persona i varem fer una bona sobretaula. Recordo, que en Sebastià, que aleshores era regidor de Cultura, explicava amb orgull i convicció com a Viladecavalls no onejava la bandera espanyola, com organitzava la Cavalcada de Reis o la Festa Major, o la tradició de pujar al cim del Ros per la Diada i hissar la Senyera tot cantant el nostre himne nacional.

El cap d’uns anys, quan el van nomenar Alcalde i em va dipositar la seva confiança com a cap de gabinet.  Van ser dos anys intensos, apassionants. De dilluns a divendres, anàvem a dos quarts de vuit del matí al bar Chapó, de la barriada de Can Trias, a fer el tallat. Aquesta era una manera d’estar en contacte amb la gent del poble i conèixer de bon de matí i de primera mà allò que preocupava. Desprès del tallat fèiem una volta per tot el poble, fins i tot pels indrets més allunyats,  com el Molinot o la Tendera, anàvem a l’entrada de l’escola la Rosella i cap a les nou començava la feina de despatx, baixàvem a Barcelona o a Terrassa per  reunir-nos amb les administracions, o bé la feina propia d'alcaldia com atendre veïns, revisar obres, prepara plens, comissions... per la  tarda tornàvem a visitar l'Escola Rosella o la de Can Trias , xarravem amb els veïns del carrer i ens reuniem amb les Associacions del poble. Els caps de setmana tampoc tenien aturador, les festes majors de les urbanitzacions, la Festa Major de Sant Martí, la d’estiu…i tot viscut per una intensitat que en Sebastià encomanava a tots aquells que estàvem al seu voltant.

Però també era una persona ferma amb el model de poble que ell volia: la lluita perquè el Quart Cinturó estigues cobert per Can Trias, el Pont de Sant Miquel, El Pont del Molinot, la Plaça de la Masia de Can Turu, el nou pavelló esportiu….i un home que posseïa una pregona estima vers el seu País: Catalunya, els seus paissatges i la seva gent.

La seva mort va ser un cop molt dur, inesperat i per a mi molt dolorós. Però li estaré agraït tota la vida pel seu mestratge que m’ha marcat d’una manera decisiva en fer i entendre la política: fe, país i compromís. Gràcies Alcalde Homs, Gràcies amic Sebastià.

El possible tancament de la Clínica Coroleu pot deixar a Sant Andreu sense 74 llits per atendre a malalts que necessiten les cures sociosanitaries que produeix aquest centre. A part, una cinquantena de treballadors es quedarien sense feina.

Per què es pot produir el tancament de la Clínica Coroleu? Perquè entre el 2008 i el 2009 es van produir una sèrie de irregularitats administratives que ja han estat solucionades. Un cop esmenat aquest problema la Conselleria de Sanitat, amb la Marina Geli al capdavant, va decidir revocar el contracte signat el 2007 que concertava la Clínica per sis anys, per tant a finals del present  any el sociosanitari deixarà de rebre el concert i s'haurà de transformar amb un centre privat amb la incertesa que això provoca.

La Clínica Coroleu és l'únic centre de referència  del barri de Sant Andreu, la Trinitat, el Bon Pastor i té una unitat de cures pal·liatives amb l'Hospital de la Vall d'Hebrón. A més, cal destacar el servei de voluntariat que la parròquia de Sant Pacià fa amb aquest centre. 

Per una persona que resideix en aquest centre, és molt important no perdre els punts de referència on ha viscut tota la vida, els carrers, les places...i la Clínica Coroleu compleix perfectament amb aquest objectiu: ser la Clínica del poble de Sant Andreu de Palomar. 

Com a president de Convergència Sant Andreu em comprometo  a fer tots els possible perquè no es produeixi aquest tancament.

 

La sentència del Tribunal Constitucional ha tocat parts molts substancials de l’Estatut de Catalunya votat pels catalans el 18 de juny de 2006. Ha afectat la seva columna vertebral, el seu nucli dur: la nació, la llengua, el finançament, les competències i el seu blindatge.

Estem davant una actitud clarament contrària al que ha de ser una interpretació flexible i oberta de la Constitució. El pacte constitucional de 1978 ha quedat tocat amb aquesta sentència. En aquestes circumstàncies és quan els països han de demostrar que tenen caràcter. Si som una nació, i ho som, ara hem de demostrar-ho i exercir com a tal.

És per això, que em sumo al post unitari per demanar la participació en la manifestació convocada per Òmnium Cultural, el proper dissabte 10 juliol a les 6 de la tarda, en defensa de la dignitat del nostre país sota el lema “Som una nació. Nosaltres decidim”. Ara més que mai, Catalunya ens necessita. Cal que la gent sortim al carrer per la nostra dignitat nacional, pels nostres drets i per fer-nos respectar com el que som: una nació amb mil anys d’història que ho vol seguir sent en el futur.

Visca Catalunya!

Òmnium Cultural, en motiu de la manifestació del proper 10 de juliol, ha realitzat l'anunci "Somniem" amb diverses personalitats de la societat cívil catalana.

El director de l'anunci, Lluís Danés, ha el·laborat l'espot "Somniem" inspirat en la cançó de Lluís Llach com a campanya de sensibilització cap a la població catalana. Hi apareixen: Enric Massip, Nando Jubany, Xavier Grasset, Marc Parrot, Jordi Porta, Juste de Nin, Magda Oranich, Xavier Torres, Albert Om, Toni Albà, Màrius Serra, Eloi Vila, Josep M. Alvarez, Clara Segura, Lluís Soler, Mercè Pons, Gerard Quintana, Pere Tàpias, Jaume Mateu (Tortell Poltrona), Bella Agossou, Joan Fortuny (Elèctrica Dharma), Lluís Llach, Cesck Freixas, Celdoni Fonoll, Joan Rigol, Lloll Bertran, Joan Carles Gallego, Lluis Marco, Benet Nomdedeu, Antoni Serra Ramoneda, Montserrat Carulla, Eduard Estivill, Jordi Basté, Jordi Pujol, Jordi Cabré, Ferran Requejo, Heribert Barrera, J. Maria Portavella (Chanclettes), Justo Molinero, Muriel Casals, Titot, Toni Soler, Ventura Pons.

Hem d'agraïr a Òmnium la realització d'aquest espot, així com de tots els que han donat la cara per poder fer-lo.

La manifestació del 10 de juliol ha tingut una baixa "significativa". La ministra de defensa, membre de l'executiva del Partit dels Socialistes de Catalunya i cap de llista del PSC per a la demarcació de Barcelona en les eleccions espanyoles del 2008, la Sra. Carme Cachón no podrà venir perquè té un "compromís"... Suposo que per a una ministra del govern ZP que està molt satisfeta amb la sentència del TC el seu "compromís" deu ser amb la "unidad indisuluble de la nación española" ". Per això no vindrà i ni tampoc se l'espera....