Gigografia (IX)
Backstreet Boys, Ràdio Barcelona i Discoteca Illusion (Barcelona), 13 de març de 1997
No se d’on va venir l’avís, si em van trucar des de València o algú em va donar el xivatassu (suposo que va ser el sempre encantador Luís Troquel). El cas és que hi havia una editorial valenciana, La Máscara, interessada en fotos dels Backstreet Boys i justament els d’Orlando estaven aquella setmana a Barcelona. Vaig posar-me en contacte amb Ràdio Barcelna-40 Principales per demanar permís per estar en el seu estudi i em vaig acreditar per estar al seu concert en rigorós playback a la sala Apocalypse. El grup tot just començava i la onada de fans estava creixent imparable però encara eren humans i deixaven acostar-se. Total que la trobada va ser perfecte i vaig tornar a casa carregat de rodets amb imatges dels cinc efebs. La Máscara va arribar a treure tot un llibre gairebé amb les meves fotos i això em va obrir una porta immensa del món editorial. Li van seguir llibres de Sergio Dalma, Alejandro Sanz o Ricky Martin. Em vaig adonar que als concerts d’aquestes megaestrelles populars i mainstream els fotògrafs que hi van ho fan gairebé per imposició dels seus mitjans i pocs ho fan en plan de freelance. Un espai que vaig saber aprofitar. Al final amb La Máscara vaig publicar fotos en més de 100 referències diferents (des dels Rolling Stones als Smashing Pumpkins passant per Björk, Chayanne, Manic Street Preachers, Enrique Iglesias, PJ Harvey, Prodigy, Marilyn Manson, Jarabe de Palo, Robbie Williams, Pixies, Shakira, Luís Miguel o Molotov entre molts d’altres).
Després de 2 anys d’intensa col·laboració (a sobre ben pagada) els hi vaig fer una proposta: un llibre meu que aplegués els meus primers quinze anys amb la càmera penjada al coll. A finals de 1999 va aparèixer el llibre anomenat “Pasión por el rock” en la edició espanyola i sudamericana, “Rock on Stage” a la francesa i “Passione rock” a l’italiana. Un llibre únicament de fotografies en color i blanc i negre que va posar el meu ego a l’alçada d’un campanar. El miro ara i canviaria més de la meitat de les fotos, però no puc deixar de sentir-me’n totalment orgullós del resultat i la repercussió que va obtenir.
Malauradament tot te un final i unes inversions (estafa?) en el mercat sud-americà va fer que la editorial trontollés i que finalment La Máscara fes fallida i els seus llibres desapareguessin de les estanteries. Finalment vaig trobar exemplars de “Pasión por el rock” en un Happy Books a un preu de ganga. Un bonic final.