Gigografia (III)
Glenn Medeiros, Discoteca Apocalypse (Barcelona), gener de 1989
Un dia a la passejada dominical pel Mercat de Sant Antoni el meu proveïdor oficial de K7’s pirates de concerts em va dir si volia comprar fotos també. Eren material de primera del desaparegut fotògraf argentí Gonzalo Goizueta. Li vaig dir que no calia, que jo tenia les meves pròpies. Es va interessar en el meu arxiu i em va demanar alguna mostra per algun projecte. El seu pare tenia una editorial dedicada al porno pur i dur (sí, tenien una revista que es deia “Pajas”, sense embuts!) i el nen tenia el somni de fer una revista musical. Així va néixer “Sound” i pel primer número em va encarregar una feina bruta: Glenn Medeiros, l’infecte autor de “Nothing Gonna Change my Love for you”, un clàssic one-hit-wonder amb un munt d’adolescents disposades a perdre la virginitat per ell. La feina va se divertida però el resultat no gaire. Les fotos que adjunto al post són una mostra del que he pogut recuperar d’aquelles diapos. Lamentable. De totes maneres en va sortir una portada per un número que es venia als quioscs juntament amb el llibre “Un año de rock” com a esquer… Llàstima que era l’edició d’un parell d’anys abans.
A partir del segon número es va començar a muntar una mica de redacció amb companys com Aitor Ramos, Pepa España, Julia o un jove Jordi Bianciotto, preparats per treure una revista que amb una mica de sort sortia cada dos mesos. Allà vaig descobrir el funcionament del tema d’acreditacions de concerts i que quan demanaves discos de promoció no els havies de tornar a la discogràfica i te’ls podies quedar. Això em va posar les piles i si ningú estava interessat en cobrir un concert o fer ressenyes de discos, me’ls quedava jo. Així va començar a augmentar la meva col·lecció de vinils i es va iniciar la meva afició a anar a tota mena de concerts. La revista només va durar cinc números, els justos per relligar els sobrants, posar-hi una portada nova i tornar a col·locar-ho als quioscs un any i mig després.
