ROCKVIU

Fotos i cròniques del món del rock, per Xavier Mercadé (Totes les imatges són © Xavier Mercadé / rockviu@yahoo.es)

Born To Make You Happy

Publicat el 22 de març de 2013 per rockviu
MIKE TRAMP, sala Rocksound (Barcelona), 21 de març de 2013

Està clar que en els darrers 35 anys Mike Tramp s’ha llaurat una carrera força contundent en el metall europeu al capdavant de formacions com Studs, Freak of Nature, White Lion o signant discos amb el seu nom. Però un servidor no pot deixar de pensar en els seus early years, en aquells primers anys de la seva carrera quan des de Dinamarca va liderar Mabel, una banda que lluitava per trobar el seu lloc en el mercat de fans al costat de Pedro Marín o Leiff Garrett amb actuacions aplostrofants en programes com Aplauso:

I si tothom te un passat, quan ens dediquem a furgar fins al fons podem ensopegar amb coses com això:

El setlist de Mike Tramp al segle XXI:


//

Publicat dins de Concerts | Deixa un comentari

La primera comunió

Publicat el 17 de març de 2013 per rockviu
JUSTIN BIEBER, Palau Sant Jordi (Barcelona), 16 de març de 2013

No hi ha gaire a discutir sobre Justin Bieber. Ha trobat el sen níxol de mercat i es dedica a explotar-lo fins l’extenuació. Sap que el temps no perdona a ningú i encara pot exprèmer algun any més la seva condició d’adolescent. El millor de tot es que ho fa amb un arma força convincent com és embolcallar el producte amb un espectacle a l’alçada de les circumstàncies. Un potent espectacle destinat a excitar i complaure  les ments més impressionables. I els petards, efectes visuals i lumínics, coreografies i explosions sempre són divertides, tot i haver-se de combinar amb cops de meluc de la criatura, veure’l gratant-se els collons compulsivament i canviant-se de samarreta només per lluir el parell de tatuatges talegueros que porta al pit.

I la música? A qui li importa si l’efecte de tot plegat es principalment excitar les hormones de cossos en creixement? Del repertori que va fer, nomes “Baby” la vaig poder retenir mes de cinc segons, possiblement perquè va ser la darrera en sonar al concert. La resta, material de desfeta amb un us força acurat de l’auto-tune.

Curiositat:  la manifestació multitudinària de pares angoixats amb el mòbil enganxat a l’orella buscant les seves criatures a la sortida del concert mentre tenien els cotxes aparcats en segona o tercera filera. Molts d’ells també feien cara d’alleujement al pensar que per fi s’havia acabat el malson i la tortura dels dies de nervis i histèria que han hagut de patir.

Fotos: xungo, tres cançons des de la taula de so (més allunyada del que és habitual) i a peu de públic.


//

 

 

Publicat dins de Crònica | Deixa un comentari