BALAS PERDIDAS (66 rpm Edicions), rústica 24×17 cm., 240 pàgines
Tan fort com ens deixin tan alt com puguem
Era una tarda d’estiu de 2011 a una terrassa del Paral·lel barcelonès, just abans d’un concert dels ZZ Top. Davant dues cerveses Alfred Crespo, el big boss de l’editorial 66 rpm Edicions i amic des de fa unes quantes dècades, em va comentar que a tots els recopilatoris sobre el pop-rock facturat a l’Estat espanyol sempre hi sortien els mateixos noms i sempre quedaven al tinter molts grups amb els que havíem vibrat, saltat i cantat en bars de mala mort, en sales plenes de fum, ja fos actuant com a protagonistes o guanyant-se les garrofes i al públic com a teloners de les grans estrelles. Des de finals dels 80 i durant molts anys, amb Alfred he viscut moltes nits de rock and roll, vetllades en les que fas més cas de la recomanació d’un col·lega que la d’un anunci a pàgina sencera en una publicació especialitzada. Nits que sabies quan començaven però mai quan acabaven, però on sempre hi havia una bona ració de rock de tota mena i condició. Aquesta va ser la llavor del meu quart llibre, Balas perdidas(66 rpm Edicions, 2013)
Balas perdidas és la història de dignes lluitadors, d’aquells que es van quedar en un segon pla, eclipsats per altres amb més sort, mitjans o contactes. A la graella de sortida tenien tots els mateixos mèrits per arribar guanyadors a la meta però no tots ho van aconseguir. Un camí ple de somnis trencats, il·lusions perdudes i molta energia malbaratada per convèncer a un públic que mai va arribar de manera massiva. Mentre alguns aconseguien el suport de multinacionals per editar els seus discos, d’altres es deixaven els estalvis de tota la seva vida per premsar un grapat de vinils que només gaudirien els amics, familiars i parelles.
Els més afortunats van haver-se de conformar amb ser un one-hit-wonder, d’altres aconseguiren aplegar a un públic minoritari però fidel. Però també van ser molts els que ho van intentar fotent-se la gran hòstia que encara nos saben explicar als seus descendents. A tots els va unir la passió per transmetre la música, la imperfecció d’un missatge universal. Voldria que Balas perdidas servís no tan sols per homenatjar a aquest honorables franctiradors sinó també per retre un merescut tribut a aquells segells discogràfics, músics, sales, promotors o mànagers que també van deixar el seu rastre de bales perdudes en el món de la música espanyola durant les dècades dels 80 i dels 90. Un llibre amb poques estrelles però si amb molt de talent reflectit en les seves pàgines…
Quins són els límits que m’he marcat en aquest treball? La relació de grups podria ser inabastable i sempre ens deixaríem referències ineludibles, noms que també van tenir l’honor de ser unes bales perdudes. Per aquest llibre simplement m’he marcat el límit en tots aquells captats per la meva càmera, recollits i arxivats en centenars de carrets. Una càmera que m’ha acompanyat a tot arreu des de l’any 1984 i amb la que he captat tot el que es mou sobre un escenari. Soc incapaç d’estar a un festival, gala, festa o concert esperant el cap de cartell si a un escenari proper hi ha una banda tocant, ja sigui novell o consagrada. Així ho testifiquen les més de 9.000 referències que acumulo en el meu arxiu i que m’han servit com a base per aquest treball. El límit temporal ha vingut marcat per les dècades dels anys 80 i 90, els darrers anys del segle XX. Ha passat el temps suficients com per poder valorar mesuradament la seva influència, el seu llegat i la petjada a la música popular.
La posada de llarg de Balas perdidas serà els propers dies 23 i 26 a Barcelona i Madrid. A la Ciutat Comtal la festa serà a la sala Sidecar, presentaré el llibre a les 21 hores ben acompanyat per Albert Gil (Brighton 64) i l’escriptor i periodista Kiko Amar. A partir de les 22 h el sarau continuarà amb les actuacions de grups que retornen única i exclusivament per una nit com són
Ultratruita,
C-Pillos i
Fromheadtotoe, a més dels ja clàssics
Brighton 64 que recentment han editat el disc
Esta vez va en serio (BCore, 2012). Una nit per despertar neurones i certificar retrobaments. L’entrada és gratuïta però seria bo que qui hi volgués anar s’apuntés a aquest
esdeveniment de Facebook.
Dos dies després i també en una sala mítica com és El Sol de Madrid també hi seré acompanyat per Jose Lapuente (exProscritos i flamant prologuista del llibre) i altres convidats sorpreses. La part musical la posaran allà els mítics Sex Museum revivint els solcs de l’històric Fuzz face (Fidias, 1987). Qui vulgui anar a la presentació (el concert és apart) només s’haurà d’imprimir l’invitació aquí.
Balas perdidas estarà a la venda en les millors llibreries de l’estat a partir de finals de mes. Però qui el vulgui tenir abans, a més de passar-se per alguna de les dues presentacions, el podrà aconseguir a partir del dia 15 de gener a
www.66-rpm.com.
//
