ROCKVIU

Fotos i cròniques del món del rock, per Xavier Mercadé (Totes les imatges són © Xavier Mercadé / rockviu@yahoo.es)

Quan la Mercè està contenta, somriu i pica de mans (Mercè i III)

Publicat el 24 de setembre de 2012 per rockviu
PAU RIBA, Plaça Catalunya (Barcelona), 23 de setembre de 2012

SEWARD, Plaça Reial (Barcelona), 23 de setembre de 2012

ORIOL TRAMVIA, Plaça Catalunya (Barcelona), 23 de setembre de 2012

LIDIA GUEVARA, Avingua Maria Cristina (Barcelona), 23 de setembre de 2012

LOS AMAYA, Plaça Sant Jaume (Barcelona), 23 de setembre de 2012

ABRIL, Avingua Maria Cristina (Barcelona), 23 de setembre de 2012

LA PORTA DELS SOMNIS, Avingua Maria Cristina (Barcelona), 23 de setembre de 2012

JUAN MAGÁN, Avingua Maria Cristina (Barcelona), 23 de setembre de 2012

Alguns setlists de la jornada


//


Setlist d’Oriol Tramvia


Setlist de La Porta dels Somnis


Setlist de Los Amaya

Publicat dins de Concerts | Deixa un comentari

Sempre ens quedarà un drama (Mercè II)

Publicat el 23 de setembre de 2012 per rockviu
MIQUI PUIG, Plaça Sant Jaume (Barcelona), 22 de setembre de 2012

ROGER MAS, Plaça de la Catedral (Barcelona), 22 de setembre de 2012

LOVE OF LESBIAN, Antiga Fàbrica Damm (Barcelona), 22 de setembre de 2012

THE KOOKS, Antiga Fàbrica Damm (Barcelona), 22 de setembre de 2012

LA IAIA, Antiga Fàbrica Damm (Barcelona), 22 de setembre de 2012

JORGE PARDO, Plaça de la Catedral (Barcelona), 22 de setembre de 2012

Un parell de setlists


//


El setlist de Love of Lesbian


El setlist de Roger Mas

Publicat dins de Concerts | Deixa un comentari

Dies de vi i roses (Mercè I)

Publicat el 22 de setembre de 2012 per rockviu
THE DREAM SYNDICATE, Plaça Reial (Barcelona), 21 de setembre de 2012

HOWLIN RAIN, Plaça Reial (Barcelona), 21 de setembre de 2012

77 (Seventy Seven), Plaça Reial (Barcelona), 21 de setembre de 2012

MACACO, Avinguda Maria Cristina (Barcelona), 21 de setembre de 2012

DOVER, Avinguda Maria Cristina (Barcelona), 21 de setembre de 2012


//

 

Publicat dins de Concerts | Deixa un comentari

La fredor de la distància

Publicat el 21 de setembre de 2012 per rockviu
NORAH JONES, L’Auditori (Barcelona), 20 de setembre de 2012

Ja se que ja ho he comentat moltes vegades en aquest bloc, però cada cop ens hi trobem més sovint: per salvaguardar la possible vulneració d’uns drets d’imatge (dels quals ja hem renegat en el contracte que també molt sovint et fan signar) la solució acostuma a ser a posar-nos ben lluny d’on està l’acció. Ja pots estar al concert més maco del món, el de la cantant més sensible o el muntatge espectacular, que el resultat serà mecànic, simplement informatiu, sense vida, sense un punt de vista particular. La teva foto serà idèntica que la del company del costat.
El pitjor de tot plegat és acabar les tres cançons de torn i notar que et falta alguna cosa, que no has tingut la descàrrega d’adrenalina que hi ha en altres concerts. Que la feina que has fet és freda, gairebé absurda. I és una llàstima ja que artistes com Norah Jones es mereix molt més respecte.

El set-list de Norah Jones


//

Publicat dins de Concerts | Deixa un comentari

Un parell de cràpules

Publicat el 14 de setembre de 2012 per rockviu

JOAN MANUEL SERRAT I JOAQUÍN SABINA, Palau Sant Jordi (Barcelona), 13 de setembre de 2012

Joan Manuel Serrat i Joaquín Sabina són un parell de desvergonyits, uns cràpules que saber fer el seu paper. Però en un gran escenari com el del Sant Jordi qui te totes les de perdre és Serrat davant d’un Sabina que sembla jugar al seu propi camp encara que s’hagi d’esforçar en parlar en el català que li surt al telepromter (no ens enganyem, fins i tot Serrat el va utilitzar per cantar “Mediterraneo”).

Però la pregunta és: al nano del Poble Sec li cal tot aquest circ al darrera? Sens dubte Serrat va lluir molt més quan va cantar “Pare” només amb una guitarra, un piano i una flauta que no pas amb tota la fanfàrria a les espatlles. I es que a aquestes alçades, amb la veu sense les millors condicions i un cos que li hauria de demanar tranquil·litat i no balls de claquè, hauria de reivindicar-se més com a cantautor que no pas com a showman. Un vestit que li va massa gran tot i les sinergies que pot generar amb el seu company d’escenari.

Sabina ho va deixar clar: “només ens separen dues coses: la meva enveja i el seu talent”. Ho va reblar amb la versió que va fer de “Señora”, una lectura matussera que va fer encara més gran, immensa, a la que van fer fa uns quants anys Los Enemigos.


//

 

 

Publicat dins de Crònica | Deixa un comentari