Després de la repercussió mediàtica de discos com ara Veneer,
amb cançons que han estat incloses en anuncis i sèries televisives, el
suec d’ascendència argentina José González ha volgut tornar amb els
amics d’escola amb els quals va formar el projecte Junip. Un grup en
funcionament des dels anys noranta i que havia quedat arraconat fins al
punt que el seu primer LP, Fields, no va aparèixer fins l’any passat.
Després
d’haver suspès un concert el febrer a la mateixa sala, Junip per fi van
poder presentar-se a Barcelona amb una bona entrada d’un públic
disposat a deixar-se seduir pel folk minimalista i unes bucòliques
harmonies tan ben encaixades que de vegades semblen un moble d’Ikea.
El
so de les cordes de niló de la guitarra de González i les estructures
hipnòtiques portaven inevitablement a la seva obra en solitari, amb
l’afegit del bon embolcall dels seus companys Elias Araya (bateria) i
Tobias Winterkorn (teclats), amb un baixista i un percussionista de
reforç. Aquest músic llicenciat en biologia molecular i doctorat en
bioquímica va cedir tot el protagonisme a la música gairebé sense
dirigir-se al públic, tocant gairebé la totalitat del seu disc de
presentació i avançant un parell de peces noves. Llàstima que, un cop
més, una il·luminació pèssima (tot de contrallums i boira artificial que
impedia veure el que passava a escena) i una sonorització no massa
millor no afavorissin els desenvolupament de passatges onírics i altres
subtileses.
