Aliens a les tempestes i fugint de les calamarsades, Obrint Pas van
aconseguir que l’Apolo es convertís en una olla a pressió en la
presentació del seu setè disc, Coratge. Un treball en format de
llibre disc més reflexiu i madur però sense deixar d’apuntar amb certesa
i prémer el gatell sense oblidar mai els orígens. D’aquest disc van
sonar fins a set peces noves que automàticament ja s’han integrat en el
repertori dels valencians i que ja eren corejades pel públic, que suava
la cansalada en la pitjor vetllada perquè s’espatllés l’aire condicionat
de la sala. Obrint Pas és d’aquells grups que ha tingut la fortuna de
viure un recanvi generacional en les primeres fileres dels seus
concerts, un nou públic que ha assimilat les obres del passat però que
fan seves des de la primera escolta el nou material que el grup els
ofereix.
Només El país de l’olivera i l’inici de Si tanque els ulls
van servir de respir rítmic en una nit marcada pels sons més
revolucionaris. Amb els anys Obrint Pas s’han convertit en una
maquinària ferma, sense fissures i amb les idees clares. Un grup que no
va dubtar a dedicar No tingues por a Patricia Heras i a enaltir
el coratge del títol del disc amb cants d’esperança però també de
lluita. Obrint Pas va disposar per a l’ocasió de les col·laboracions de
Xabi Arakama tocant la trikitixa, la guitarra acústica de Borja
Penalba i els components d’Orxata Sound System, que, a més de fer de
teloners, també els van acompanyar al final amb La manta al coll.
