Són els darrers de qualsevol llista (és el que té portar un nom que
comença per la zeta), però els Za! són també molt grans i han aconseguit
crear-se un espai propi dins de l’univers underground barceloní. L’excusa del concert de divendres passat al KGB de Gràcia era presentar les cançons del seu tercer disc, Megaflow, però en realitat va convertir-se en una exaltació de l’amistat amb el soroll com a nexe d’unió.
Amb una improvisació constant en forma de collages
sonors, Za! aclaparen amb la col·lecció de sons que pot extraure el
guitarrista esquerrà Papa duPau del seu instrument i els onze pedals que
hi té endollats, i els ritmes que marca Spazzfrika Ehd des de la seva
bateria i maquinària diversa. Una investigació sonora que, partint del
caos i la cacofonia, s’endinsa en un univers sonor que pot passar
tranquil·lament del free jazz al metall més extrem. Veure els Za!
a dalt d’un escenari és molt més que un concert convencional: és
assistir a una cerimònia catàrtica on la llibertat d’acció té un paper
tan fonamental com la química que es respira entre els dos components
del grup i els diversos amics que els van acompanyar a l’escenari. Entre
els convidats a la nit va destacar un Santi Garcia pletòric a la
guitarra, retornant a la vida el Pisa’s tower de No More Lies amb uns nivells màxims de saturació, i Tarántula, que van fer sonar el Bienvenidos
de Miguel Ríos d’una manera, com a mínim, inquietant. Juan Colomo,
d’altra banda, no va aportar gaire més que la seva habitual simpatia,
mentre Pony Bravo —que també van oficiar de teloners, juntament amb els
valencians Betunizer— van posar el llistó molt alt a una nit carregada
de decibels. A Za! els espera aquest mes de març una gira pels Estats
Units.
