ROCKVIU

Fotos i cròniques del món del rock, per Xavier Mercadé (Totes les imatges són © Xavier Mercadé / rockviu@yahoo.es)

Els nois han tornat a la ciutat

Thin Lizzy, sala Apolo (Barcelona), 30 de gener de 2011

I ara una retrospectiva d’aquestes que tan agraden, amb Rick Warwick el que va ser frontman del The Almighty i que ara fa les funcions de cantant i tercer guitarra a aquesta remodelada versió de Thin Lizzy.

The Allmighty, sala Zeleste II (Barcelona), 12 de febrer de 1995

Tot seguit el set list de Thin Lizzy

  1. Are You Ready 
  2. Waiting For An Alibi 
  3. Jailbreak 
  4. Do Anything You Want 
  5. Don’t Believe A Word 
  6. Dancing in the Moonlight 
  7. Massacre 
  8. Angel of Death 
  9. Still In Love With You 
  10. Whiskey in the Jar 
  11. Emerald 
  12. Wild One 
  13. Sha La La 
  14. Cowboy Song 
  15. The Boys Are Back In Town
  1. Rosalie 
  2. Bad Reputation
  1. Black Rose 
Publicat dins de Concerts | Deixa un comentari

L’ingenu és lliure

Ix!, sala La [2] (Barcelona), 29 de gener de 2011

No deixa de sorprendre’m l’evolució constant d’una banda con Ix! La carta del directe ja la tenien guanyada des de feia temps, però han sabut adequar-la a la seva particular idiosincària, cristal·litzant els rèdits obtinguts i traient-li tot el suc possible a les cançons. Que ningú s’espanti si sent que ara el grup sona molt més electrònic. Amb els Ix! això no significa pas comercialitat o dedicar-se a malabarismes contra natura. En ells això es tradueix amb una major seguretat i contundència, fermesa i seguretat.

Tot seguit el set list d’Ix!

Publicat dins de Concerts | Deixa un comentari

La dimensió desconeguda

Combichrist, Sala Salamandra (L’Hospitalet de Llobregat), 23 de gener de 2011

La gòtica és una escena apassionant, però desconeguda. Més enllà dels tòpics s’amaga tot un univers molt particular seguit de manera gairebé sectària, amb els seus propis codis de vestimenta i conducta. Un món fascinant al que l’atzar fa que de tant en tant hi ensopegui.

La meva caça i recerca de personatges estranys del món del rock (qui sap si mai faré una segona edició de Freaks, la cara oculta del rock) em va portar dissabte fins les portes de la Salamandra per veure a Mortiis i descobrir a Combichrist. Els primers ja els vàreu veure ahir, un exEmperor empatxat amb les lectures esbiaixades de NIN. Combichrist van ser tota una sorpresa per a un no iniciat en l’electrònica industrial, EMB, powernoise i altres subgèneres d’aquesta dimensió desconeguda.

La imatge superba, l’espectacle intimidant, la música aclaparadora, una catarsi provocadora. Un apocalipsi teatralitzat i urgent que, de resumit per a neòfits —us ho recordo: no sóc un doctorat en el tema—, seria un encreuament insà entre Rammstein (grup del qual van ser teloners en la passada gira mundial), Prodigy, Ministry i Front 242.

I com a tota banda impactant, la seva imatge només és superada per la d’alguns seguidors (a continuació)…

Publicat dins de Concerts | Deixa un comentari

Too drunk to fuck

Nouvelle Vague, Palau de la Música (Barcelona), 19 de gener de 2011

En això s’ha convertit el punk i la new wave? en un seguit de versions a ritme de bossa nova i lounge per escoltar ben escarxofats als seients del Palau? On està la perspectiva històrica, on està la mala llet?

El set list de Nouvelle Vague a continuació

Publicat dins de Concerts | Deixa un comentari

Els heavys són els bons

Helloween, sala Razzmatazz (Barcelona), 16 de gener de 2010

“El indies son mig lleigs, els indies són febrils.
Els poppies amb el temps es creuen decisius.

Els heavys són els bons, els heavys són els grans

respecten el seu nom i lluiten pel que fan”

Plouen, cançó “Standstil” del disc “Ancoratge” (Propaganda pel Fet!, 2010)

El set list de Helloween a continuació

Publicat dins de Concerts | Deixa un comentari

Quan et sentis de marbre

Gossos, Palau de la Música (Barcelona), 14 de gener de 2011

Encara no entenc com alguns grups (o més aviat els seus tècnics) malmetin l’espectacularitat escènica del palau amb una il·luminació deficient, amb fums i contrallums que no fan més que molestar i ocultar el que els envolta. Per la resta, els Gossos van demostrar un estat de salut envejable en el seu primer Palau.


(amb Bikimel)

El set list (i la telonera) a continuació

Beth, Palau de la Música (Barcelona), 14 de gener de 2011


Sabreu disculpa-me si m’abstinc de fer qualsevol comentari d’aquesta senyoreta….

Publicat dins de Concerts | Deixa un comentari

Ombres i somnis

Jose Ignacio Lapido, sala Sidecar (Barcelona), 14 de gener de 2011

Maco, intens, evocatiu, emotiu, elèctric, sincer… els adjectius (i els tòpics) s’esgoten quan et trobes davant d’un concert com els que ofereix l’ex 091 José Ignacio Lapido. Un músic capaç de retenir durant un parell d’hores a la gent que omplia d’humanitat (i sense fums) la capsa de mistos de la plaça Reial sense que ningú l’abandonés ni per fer una calada furtiva al lavabo. Un treballador del rock and roll que s’ha guanyat pam a pam tot el prestigi que ha conquerit. Segurament la millor opció —però no la única— que hi havia la nit de divendres a l’agenda de Barcelona.

Ressenya publicada a la revista Enderrock número 183

JOSÉ IGNACIO LAPIDO De sombras y sueños (Pentatonia Records)
Des de ja fa dècades, quan militava als mítics 091, la signatura de José Ignacio Lapido és sinònim de rock artesanal i manufacturat amb una qualitat inqu?estionable. En una carrera pletòrica, més plena d’encerts que no pas de reconeixement comercial, el granadí ens presenta un sisè disc a l’alçada de les circumstàncies. Supera les expectatives fins al punt que les col·laboracions d’Amaral, Miguel Ríos i Quique González resulten simples anècdotes al marge, ofegades per tones d’humilitat. Dir que De sombras y sueños és excepcional és quedar-se curt. Dins el seu univers personal en expansió, amb lletres cuidades i un clar amor per la melodia, Lapido exposa tretze raons per no perdre la fe en la feina ben feta. XAVIER
MERCADÉ ****

El set list de Lapido a vull llegir la resta de l’article

Publicat dins de Concerts | Deixa un comentari

Mort o glòria

Chuck Prophet & The Spanish Bombs, sala Sidecar (Barcelona), 10 de gener de 2010

Crònica publica al diari Avui i El Punt el dia 12 de gener de 2010

Mort o glòria


12/01/11 02:00


Xavier Mercadé

Fa uns mesos, Chuck
Prophet va oferir un memorable concert al festival Blues & Ritmes
de Badalona, on va presentar les cançons del seu darrer disc: Let freedom ring.
En aquesta nova visita a Catalunya, però, les intencions de l’exlíder
de Green on Red van ser molt diferents: recrear sencera una de les
pedres bàsiques del rock, el London calling de The Clash, dins d’una gira exclusiva per tot l’Estat ideada per la promotora barcelonina Houston Party.

Enfrontar-se
al repte de tocar íntegra una obra mestra com aquesta pot comportar la
glòria o la mort en l’intent d’arribar a l’altura esperada. Amb els
primers acords de la cançó London calling, Chuck Prophet, però,
va deixar clar que es llançava de cap a la primera opció, constatant que
allò no seria una costellada i que hi havia prou musculatura, nervi i
energia per sortir triomfant del repte. En la presentació prèvia, Johnny
Green –mànager de The Clash i autor del llibre Night and day with The Clash
va definir-lo com un disc fet amb “més instint que intel·lecte”. I
aquesta és, precisament, la fórmula que va aplicar Prophet en aquesta
relectura. Un concert en pujada constant en el qual les pauses (Guns of Brixton, Lover’s rock)
només van servir per agafar aire. Respectant l’ordre –i fins i tots les
aturades per donar la volta al disc!–, Prophet va demostrar ser ben
conscient que cada cançó del lot ha acabat convertint-se en un himne amb
el pas dels anys. Així, Death or glory va ser rebuda amb els punys alçats, i Spanish bombs, Hateful i Lost in the supermarket
van provocar els terratrèmols previstos en una sala Sidecar gairebé
intransitable i amb un públic que es va convertir en còmplice absolut de
la festa.

Chuck Prophet & The Spanish Bombs
Sidecar (Barcelona), 10 de gener

El abuelo cebolleta Johnny Green explicant les seves batalletes esforçadament traduïdes per Sergio Vinadé dels Tachenko:

El set list (força evident, tot i que al bis hi falta Bankrobber) de Chuck Prophet a vull llegir la resta de l’article

Publicat dins de Crònica | Deixa un comentari