El febrer de 1990, la sala KGB va acollir la primera actuació a
Barcelona de Primal Scream. L’estat tòxic de la banda va ser notori:
l’èxtasi estava de moda i no van estalviar-se abraçades i morrejades
entre ells. El fruit d’aquells excessos amb les drogues i les visites
iniciàtiques a l’ambient que es fregia per Manchester i la mítica
discoteca Hacienda, va portar a la banda a donar un tomb a la seva
carrera i plasmar aquestes experiències un any després amb Screamadelica. Un disc que ha suportat el pas del temps i que dissabte van interpretar en la seva totalitat.
El grup va posar a bullir l’olla amb una primera mitja hora de grans èxits: Country girl,
Swastika eyes i Rocks van sonar convincents, però sense acabar de calar foc. A partir de Movin’on up, però, els
escocesos van destapar el pot de les essències portant a bon port la cerimònia d’unir bases stonianes amb
psicodèlia i l’acidesa dels ritmes mancunians. El problema de
comprometre’s a fer un disc sencer és que també s’hi han de posar els
temes de farcit: I’m comin’ down o Shine like stars van
ser totxanes de difícil digestió dinou anys després d’haver estat
creades. És per això que la banda, reforçada per una corista i un
saxofonista, va decidir trencar l’ordre del disc per donar més
coherència al directe. Deixar pel final Loaded i Come together, parets mestres de tot l’edifici, va ser un encert que va sepultar els moments més tediosos de la nit.
