ROCKVIU

Fotos i cròniques del món del rock, per Xavier Mercadé (Totes les imatges són © Xavier Mercadé / rockviu@yahoo.es)

Perduts al mig de l’espai

Publicat el 30 de juny de 2010 per rockviu

Imperial State Electric, Palau Sant Jordi (Barcelona), 24 de juny de 2010

Perduts entre desenes de carpetes posteriors se m’havia quedat el concert dels molt honorables teloners de Kiss, els Imperial State Electric, la nova banda de l’ex Hellacopters Nick Royale. Com a bons teloners van tenir un nivell de so paupèrrim tot i que les llums en aquesta ocasió no van estar gens malament.

T’ha agradat aquesta entrada? Doncs ja trigues a votar-la als Premis Blocs Catalunya!

Coses que no cal oblidar a “vull llegir la resta de l’article”

Ja està en marxa la tercera edició
dels Premis Blocs
Catalunya. Si sou
un del gairebé mig milió d’internautes que ha fet click alguna vegada
per
entrar en aquest bloc i ja hi esteu enganxats, siusplau premeu la
imatge dels Premis —o pitjeu aquí— i voteu-nos (i voteu
també les entrades, que
comptabilitzen al global!).

Moltes gràcies i milers de petons a
tots i a totes!

Publicat dins de Concerts | Deixa un comentari

Les darreres estrelles del rock

Publicat el 29 de juny de 2010 per rockviu

Aerosmith, Palau Sant Jordi (Barcelona), 27 de juny de 2010

Potser (i segurament) va ser una trampa publicitària, una manera de sortir als mitjans de comunicació per escalfar una gira mundial… però fa mig any ningú hagués donat ni un duro per Aerosmith quan aquests van anunciar que trencàven relacions amb Steven Tyler i li buscàven un substitut. Però diumenge no va passar ni una sola cançó quan Tyler s’abraçava a Joe Perry davant de tot el públic que emplenava els Sant Jordi.

Porto un dia de retard penjant les fotos i les impressions del concert i ja les he llegit de tots colors: que si va ser una presa de pèl i un acudit sense sentit, a que va ser una meravella, una força de la natura que es manté amb fermesa malgrat les dècades que porten a les seves espatlles. Bé, doncs ni l’un ni l’altre o potser una mica de tots dos. Al concert li va costar arrencar, però quan ho va fer no va haver qui els parés, sobretot a partir de la jam que es van marcar amb “Baby, please don’t go”, amb Steven Tyler tirat al terra mirant a càmera amb cara de passat de voltes mentre la resta de la banda aguantava el tipus amb una dignitat i una força que molt voldrien. Un dels bolos de l’any? segur que si.

El que està més que clar fins i tot abans de començar el concert, és que el que fa Steven Tylen en 10 minuts del concert no ho supera Liam Gallagher en 7 bolos consecutius.

T’ha agradat aquesta entrada? Doncs ja trigues a votar-la als Premis Blocs
Catalunya!

El set list d’Aerosmith i alguna cosa més a “vull llegir la resta de l’article”

ATENCIÓ:

Ja està en marxa la tercera edició
dels Premis Blocs
Catalunya. Si sou
un del gairebé mig milió d’internautes que ha fet click alguna vegada
per
entrar en aquest bloc i ja hi esteu enganxats, siusplau premeu la
imatge dels Premis —o pitjeu aquí— i voteu-nos (i voteu
també les entrades, que
comptabilitzen al global!).

Moltes gràcies i milers de petons a
tots i a totes!

Publicat dins de Concerts | Deixa un comentari

Les cròniques de Can Cassó (popArb i III)

Publicat el 28 de juny de 2010 per rockviu

popArb, Arbúcies, 25 i 26 de juny de 2010

Crònica publicada als diaris El Punt i Avui el dia 27 de juny de 2010

ARBÚCIES, LA FACTORIA POP

Els Standstill, Foto:
PLETÒRICS I INTENSOS AL POPARB D’ARBÚCIES XAVIER MERCADÉ/ENDERROCK.

Per sisè any consecutiu, Arbúcies ha estat la capital del pop
facturat a Catalunya gràcies a la tasca del PopArb. Un festival al qual
no ha calgut canviar els objectius, perquè ha crescut gràcies a aquests
propòsits, i és l’aparador del bon moment que està vivint el pop català
en totes les variants. L’acceptació de públic va fer petit un any més
l’idíl·lic espai de can Cassó.

Divendres, Els Amics de les Arts
van demostrar que amb el seu disc Bed & Breakfast han
aconseguit fer-se un lloc dins dels sectors més genèrics de públic. Amb
la companyia de la Bed & Banda (bateria, baix i secció de vents) el
grup barceloní ha guanyat consistència i presència escènica tal i com
van demostrar en la seva curta però sucosa actuació al festival i
cançons com L’home que treballa fent de gos, Jean Luc o 4-3-3
ja comencen a formar part de l’imaginari popular.

Delafé i las
Flores Azules han descobert també que havien de reforçar la seva faceta
de directe per assolir noves perspectives, i per això també han afegit
una secció de vents, una guitarrista i un bateria. Llàstima que una
sobtada afonia d’Helena Miquel a mig concert li va malmetre l’actuació.
Si la primera nit del PopArb va tenir un nom propi aquest va ser el dels
Standstill. Pletòric i intens, el grup d’Enric Montefusco va teixir una
actuació sense fissures, intensa, emotiva i prou compacte per deixar
tothom satisfet.

En la lletra petita, però no menys
important, cal destacar l’energètica actuació que van oferir
els Rosa Luxemburg en obrir la primera jornada del festival amb el seu
rock abrasiu. Joan Colomo amb un cançoner inclassificable i no apte per a
tots els públics va trobar al PopArb el seu espai natural mentre que
els Tarántula no van saber sortir-se del seu amateurisme. I ja entrada
la nit i endinsant-se dins dels territoris més ballables, els Dorian no
van convèncer amb la seva proposta fallida basada en estereotips
vuitanters, mentre que els Mendetz van satisfer els més exigents amb una
execució més efectiva i honesta.


Crònica publicada als diaris El Punt i Avui el dia 28 de juny de 2010

ÈPICS MISHIMA

Will Johnson amb Anímic. Foto: Xavier Mercadé.
Will Johnson amb Anímic. Foto: Xavier Mercadé.

El PopArb va viure aquest cap de setmana una de les edicions més
memorables dels seus sis anys d’existència. No només per haver arribat
al límit de la seva capacitat (unes 5.000 persones en les dues
jornades), sinó perquè ha estat “tremendament positiu gràcies a la gran
complicitat emocional que hi ha hagut entre el públic i el festival”,
segons reconeix Marc Lloret, un dels organitzadors del festival
d’Arbúcies.

Les dues jornades d’intensa celebració musical han
transcorregut sense cap incident digne de menció i tot l’èxit se l’han
emportat una encertada programació i un moment en què el pop facturat al
país té una acceptació creixent: “No ens obsessiona créixer, no és el
nostre objectiu, preferim intentar que, gràcies al PopArb, els grups
puguin sortir de Catalunya”, com ha passat amb la col·laboració entre
els Anímic i el músic Texà Will Johnson, que van segellar amb èxit la
primera producció pròpia del festival.

De tota manera, el festival
ja està treballant en una ampliació de l’espai en unes naus (el Centre
d’Arts Escèniques Naus Ayats) que hi ha al costat de Can Cassó i que
canviarà la disposició dels escenaris: “Serà un espai polivalent dedicat
a la creació artística i també un petit auditori” que permetrà reforçar
la programació del festival.

Amb els seus sis anys d’existència,
el festival ja té arrelades algunes tradicions. Potser la més celebrada
són els concerts de grups a mitja tarda a l’idíl·lic espai del Gorg Nou,
envoltats d’arbres, rius i natura. És aquí on els grups Aias i Fred i
Son van presentar un repertori naïf i innocent, força verd, sobretot en
el primer grup, però amb idees i frescor.

 

Very Pomelo. Foto: Xavier Mercadé.
Very Pomelo. Foto: Xavier Mercadé.

Triomf
de Very Pomelo

En aquest escenari els
que van triomfar de debò van ser Very Pomelo, malbaratant glamur
d’extraradi amb una mescla excitant en què caben el rockabilly,
la rumba, la cançó francesa i el rock sense adjectius. Ja a darrera hora
de la tarda, a la terrassa del bar Can Torres, la cantautora Maria
Rodés va mostrar les seves cançons acurades i gairebé bucòliques a un
públic àvid de noves sensacions sonores.

Ja a la nit, i en els dos
escenaris de Can Cassó, el PopArb va demostrar que també és gairebé
l’únic festival que pot programar cantautors de Solsona (Roger Mas) o de
la Bisbal (Sanjosex) a les hores de màxima audiència i a l’escenari
principal, i a sobre triomfar amb l’aprovació del públic.

Roger
Mas va ser conscient que aquell no era l’espai ni l’auditori per a un
concert intimista i va decidir tirar pel dret amb el seu cançoner més
pop i brillant, i deixar per a un altre moment i un altre espai Les
cançons tel·lúriques
i les cites de Verdaguer. Tota
una lliçó de savoir-faire elegant i punyent que el va
convertir en una de les fites qualitatives de l’edició.

 

David Caraben, líder de Mishima. Foto: Xavier Mercadé.

L’empordanès
Sanjosex també va aconseguir que la gent cantés, i fins i tot ballés,
un repertori que a poc a poc va calant entre el públic. Els vilanovins
La Brigada van mostrar el seu repertori elegant i les noves cançons del
disc Les paraules justes en un directe cada cop més convincent.

Will
Johnson, acompanyat pels Anímic, van construir tota una catedral
d’emocions en què es van assemblar el repertori de la banda de Collbató
amb cançons de Centro-matic i South Sant Gabriel, començant amb
l’artista de Texas cantant en català Les fulles fan d’ocell.
Aquesta va ser la primera producció pròpia del festival i al mateix
temps el primer convidat de fora dels Països Catalans que passa pel
certamen d’Arbúcies.

Mishima portaven ja ben rodades les cançons
del seu darrer treball, Ordre i aventura, i en el seu concert van
anar encadenant èxit rere èxit davant l’eufòria desfermada d’un públic
que els ha convertit en icones del festival. Amb aquest nou treball,
David Caraben i els seus han acabat traspassant les barreres que els
separen de l’underground al gran públic i oferint concerts en què
l’èpica no està gens barallada amb la senzillesa acústica.

Al seu
costat, la proposta vigorosa i fresca de Mujeres es va quedar curta,
però força meritòria, mentre que els Pinker Tones van tancar la nit de
concerts presentant la seva nova formació i el nou format de grup, en
què abandonen les taules de mescles i els plats i es mostren en un
format més orgànic i ortodox.

 

T’ha agradat aquesta entrada? Doncs ja trigues a votar-la als Premis Blocs
Catalunya!

… / …

Ja està en marxa la tercera edició
dels Premis Blocs
Catalunya. Si sou
un del gairebé mig milió d’internautes que ha fet click alguna vegada
per
entrar en aquest bloc i ja hi esteu enganxats, siusplau premeu la
imatge dels Premis —o pitjeu aquí— i voteu-nos (i voteu
també les entrades, que
comptabilitzen al global!).

Moltes gràcies i milers de petons a
tots i a totes!

Publicat dins de Crònica | Deixa un comentari

L’èpica del popArb (II)

Publicat el 27 de juny de 2010 per rockviu

popArb, Arbúcies, 26 de juny de 2010

MISHIMA

VERY POMELO

WILL JOHNSON + ANÍMIC

FRED I SON

MARIA RODES

AIAS

ROGER MAS

LA BRIGADA

SANJOSEX

MUJERES

THE PINKER TONES

EXTRAPERLO

T’ha agradat aquesta entrada? Doncs ja trigues a votar-la als Premis Blocs
Catalunya!

Algún set list que vaig trobar i algunes altres coses…
SET LIST MARIA RODÉS

SET LIST WILL JOHNSON + ANÍMIC

SET LIST FRED I SON

SET LIST VERY POMELO

Ja està en marxa la tercera edició
dels Premis Blocs
Catalunya. Si sou
un del gairebé mig milió d’internautes que ha fet click alguna vegada
per
entrar en aquest bloc i ja hi esteu enganxats, siusplau premeu la
imatge dels Premis —o pitjeu aquí— i voteu-nos (i voteu
també les entrades, que
comptabilitzen al global!).

Moltes gràcies i milers de petons a
tots i a totes!

Publicat dins de Festivals | Deixa un comentari

Arbúcies, la factoria del pop (popArb I)

Publicat el 26 de juny de 2010 per rockviu

popArb, Arbúcies, 25 de juny de 2010

STANDSTILL

DELAFÉ Y LAS FLORES AZULES

ROSA LUXEMBURG

ELS AMICS DE LES ARTS

JOAN COLOMO

MENDETZ

DORIAN

TARÁNTULA

T’ha agradat aquesta entrada? Doncs ja trigues a votar-la als Premis Blocs
Catalunya!


…/…

Ja està en marxa la tercera edició dels Premis Blocs
Catalunya. Si sou
un del gairebé mig milió d’internautes que ha fet click alguna vegada
per
entrar en aquest bloc i ja hi esteu enganxats, siusplau premeu la
imatge dels Premis —o pitjeu aquí— i voteu-nos (i voteu
també les entrades, que
comptabilitzen al global!).

Moltes gràcies i milers de petons a
tots i a totes!

Publicat dins de Festivals | Deixa un comentari

… You Got The Best!!!

Publicat el 25 de juny de 2010 per rockviu

Kiss, Palau Sant Jordi (Barcelona), 24 de juny de 2010

Kiss són una de les icones més grans del rock and roll, a l’alçada dels serrells dels Beatles o de la llengua dels Stones. Una imatge totèmica que remet directament a l’adolescència o a l’infància, quan creus que els superherois no sols haurien d’existir sinó que són necessaris. Kiss són molt més que això, ells són els superherois del rock and roll que han saltat de les pàgines dels còmics de Marvel per transformar-se en monstres de carn i ossos a sobre d’un escenari. Si, potser és un pensament massa naïf i infantiloide, basat en els maquillatges del dimoni, el gat (curiós: era el maquillatge preferit per les noies), l’extraterrestre i l’home de les estrelles, un tòpic com una catedral que ha resistit però l’embranzida de 35 anys d’història.

Siusplau, oblidem-nos una estona que Gene Simmons és un senyor de 61 anys traient la llengua i embotit en un vestit de ferralla, que Paul Stanley (58 anys) sembla que faci les carreres per l’escenari a càmera lenta a sobre de les seves plataformes mentre ensenya el pit pelut; i que els dos tios que els acompanyen no són més que usurpadors d’un uniforme que no els pertany. Deixem que la il·lusió continuï i que les lletres intermitents de Kiss ens enlluèrnin i ens ajudin a fugir de la realitat.

Un concert de Kiss és com el gran parc temàtic del que la imagineria diu que hauria de ser un concert de rock and roll. Allà hi trobem absolutament tot l’imaginable: explosions, traques i mascletàs, músics creuant l’estadi per sobre dels caps dels assistents, posturetes de tota mena, banyes, glopades de (suposada) sang, Genne Simmons pujant al cel, bateries elevant-se, guitarres estavellades contra el terra, plataformes hidràuliques, una gegantina pluja de confetti, fum i moltes més explosions. Una descàrrega que dura les més de dues hores de concert.

I fotografiar a Kiss és entrar en una altre dimensió del món del rock. No era la meva primera experiència amb ells però la descàrrega d’adrenalina va ser tan forta o més que quan van venir a tocar l’any 1997. Al marge d’unes excel·lents condicions de llum i de posada en escena, els components de Kiss són plenament conscients de ser venedors la seva pròpia imatge i per això l’exposen en les millors condicions possibles. S’esforcen en mirar un a un tots els objectius que els apunten, claven totes les posturetes allà on hi ha una càmera enfocant-los… Ells estan al teu servei, mentre amb un ull mires pel visor i veus a Stanley ensenyant una pua que porta enganxada a la seva llengua (per cert, en tinc una que va caure als meus peus) mentre fa contorsions amb la seva guitarra, però per l’altre ull veus que t’estàs perdent a Simmons desenrotllant la seva llengua kilomètrica mentre et mira fent-te banyes en una cursa per captar la teva atenció. Tot és una acció trepidant al davant de les lents, sense deixar temps al buffer de la càmera a digerir tants clicks en tant pocs instants i sense tenir temps tampoc ni per canviar d’objectiu.

T’ha agradat aquesta entrada? Doncs ja trigues a votar-la als Premis Blocs
Catalunya!

I si després de tot això has arribat fins aquí, siusplau entra a vull llegir la resta de l’article i, siusplau, vota

Ja està en marxa la tercera edició
dels Premis Blocs
Catalunya. Si sou
un del gairebé mig milió d’internautes que ha fet click alguna vegada
per
entrar en aquest bloc i ja hi esteu enganxats, siusplau premeu la
imatge dels Premis —o pitjeu aquí— i voteu-nos (i voteu
també les entrades, que
comptabilitzen al global!).

Moltes gràcies i milers de petons a
tots i a totes!

Publicat dins de Concerts | Deixa un comentari

You wanted the best…

Publicat el 25 de juny de 2010 per rockviu

Kiss, Palau Sant Jordi (Barcelona), 24 de juny de 2010

T’ha agradat aquesta entrada? Doncs ja trigues a votar-la als Premis Blocs
Catalunya!

Cinc elements esmolant les eines i una coseta important a “vull llegir la resta de l’article”

Ja està en marxa la tercera edició
dels Premis Blocs
Catalunya. Si sou
un del gairebé mig milió d’internautes que ha fet click alguna vegada
per
entrar en aquest bloc i ja hi esteu enganxats, siusplau premeu la
imatge dels Premis —o pitjeu aquí— i voteu-nos (i voteu
també les entrades, que
comptabilitzen al global!).

Moltes gràcies i milers de petons a
tots i a totes!

Publicat dins de Concerts | Deixa un comentari

Els senyors de les pedres

Publicat el 24 de juny de 2010 per rockviu

Airbourne, sala Razzmatazz (Barcelona), 23 de juny de 2010

Després de cancel·lar el seu concert del mes de febrer, trencar el compromís que tenien pel més d’abril, per fi a la tercera va ser la vençuda i els Australians Airbourne per fi van poder trepitjar Barcelona la nit de Sant Joan i oferir un d’aquells concerts on no hi ha espai per cap mena de treva. Saba nova per un estil, el rock dur, molt retroalimentat per velles glòries amb més anys de carrera a les seves espatlles que edat tenen els seus seguidors.

Si, inevitablement sonen als sus compatriotes AC/DC, però els seus ulls brillen d’una manera especial, amb la força i la mala llet de la joventut, amb les ganes de convèncer a cada cop de destral. A més, per a què negar-ho: sonen de collons i a sobre tenen a un tècnic de llums que sap com funcionen les bombetes dels focus del Razz.

El set list d’Aibourne i altres coses molt importants a “vull llegir la resta de l’article”


ATENCIÓ!!!!!

Ja està en marxa la tercera edició
dels Premis Blocs
Catalunya. Si sou
un del gairebé mig milió d’internautes que ha fet click alguna vegada
per
entrar en aquest bloc i ja hi esteu enganxats, siusplau premeu la
imatge dels Premis —o pitjeu aquí— i voteu-nos (i voteu
també les entrades, que
comptabilitzen al global!).

Moltes gràcies i milers de petons a
tots i a totes!

Publicat dins de Concerts | Deixa un comentari

All apologies

Publicat el 23 de juny de 2010 per rockviu

Placebo, Sant Jordi Club (Barcelona), 22 de juny de 2010

La xarxa pot beneficiar a alguns i enviar a l’oblit a altres. En aquest cas Placebo han sortit guanyant ja que han augmentat el seu públic (divers, estrany, ambigu com ells mateixos) just quan treuen el seu disc més fluix, “Battle of the Sun”. El seu pitjor treball però també el més difós per descàrrega directa arribant a un públic nou i molt jove. Un públic que els ha rebut com a clàssics d’una generació perduda, en uns successors vius de la llegenda que s’ha teixit al voltant de Suede (evidentment, pel nou públic David Bowie és una bèstia del pleistocé). Com ja va passar amb Oasis, el grup de Brian Molko han hagut de fer la baixada de popularitat per tornar a primera fila com un nom clàssic i gairebé imprescindible per a una nova generació. Han passat de ser un farciment als festival per convertir-se amb caps de cartell que esgota les entrades i converteix els seus concerts en una celebració irrespirable.

Vaja xapa que us he cascat! Ahir també vam descobrir per què Brian Molko fins ara era més aviat sec a sobre l’escenari i no es dirigia gairebé mai al públic: la seva veu parlada és com la d’un barrufet andrògin. I, a més, sentir cantar “All apologies” amb aquesta veu és, com a mínim, inquietant.

Bé, si heu arribat fins aquí també podeu clickar a “vull llegir la resta de l’article” i donar un cop de ma.

Ja està en marxa la tercera edició
dels Premis Blocs
Catalunya. Si sou
un del gairebé mig milió d’internautes que ha fet click alguna vegada
per
entrar en aquest bloc i ja hi esteu enganxats, siusplau premeu la
imatge dels Premis —o pitjeu aquí— i voteu-nos (i voteu
també les entrades, que
comptabilitzen al global!).

Moltes gràcies i milers de petons a
tots i a totes!

Publicat dins de Concerts | Deixa un comentari

Tonteria, tonteria

Publicat el 22 de juny de 2010 per rockviu

Bavid Bisbal, Palau Sant Jordi (Barcelona), 18 de juny de 2010

Hi ha de tot a la vinya del senyor, i així, entre Sònar de dia i Sònar de nit, divendres vaig tenir temps de fer una visita al senyor Bisbal. Un Bisbal que en aquesta ocasió (si, ho reconec, l’he vist més vegades) es va mostrar de capa caiguda, amb el pilot automàtic posat, menys llançat que en altres ocasions,  amb alguns instants lamentables en que va intentar ser el Luís Miguel que mai podrà ser, i amb un so terrible que no l’hi ajudava gaire a millorar la seva imatge. Es clar, tot això referit a un repertori indefensable, a un artista que va nèixer prefabricat i una posada en escena força previsible i gens engrescadora.

De totes maneres s’ha de reconèixer que en Bisbal és l’únic supervivent amb certa (i relativa) dignitat d’aquella factoria de joguines trencades que va ser Operación Triunfo.

Més luxe i misèria a vull llegir la resta de l’article

EPS!

Ja està en marxa la tercera edició dels Premis Blocs
Catalunya. Si sou
un del gairebé mig milió d’internautes que ha fet click alguna vegada
per
entrar en aquest bloc i ja hi esteu enganxats, siusplau premeu la
imatge dels Premis —o pitjeu aquí— i voteu-nos (i voteu
també les entrades, que
comptabilitzen al global!).

Moltes gràcies i milers de petons a
tots i a totes!


Publicat dins de Concerts | Deixa un comentari

Fotuts botons (Sònar II)

Publicat el 20 de juny de 2010 per rockviu

Festival Sònar, CCCB (Barcelona) i Gran Via II (L’Hospitalet de
Llobregat), 19 de juny de 2010

ROXY MUSIC

Era jo un adolescent, ara fa trenta anys quan el meu germà gran em va regalar pel meu aniversari el vinil de “Flesh & Blood” de Roxy Music, juntament amb el primer disc d’America i el “Gwedal 4” de la banda bretona. No cal dir que el primer del lot es va convertir en tot un descobriment i tota una influència que arrosegaria la resta de la meva vida. No els vaig poder veure quan van tocar a l’estadi Narcís Sala (amb King Crimson de teloners) però sí quan Manzanera i McKay van venir com The Explorers el 1985 i les dues vegades que ens ha visitat Bryan Ferry (Chic Studio el 1994 i Teatre Tívoli 2002).

Així que, evidentment, el d’ahir era un concert que esperava amb candeletes des de feia tres dècades. I la sort es va posar de la meva part quan ens comenten que podem fer fotos durant tot el concert (amb l’escapada durant un parell de cançons per deixar constància gràfica de Jónsi). És a dir, poder veure tot el concert a la fila 0. El repertori? Fugint d’estàndars, fotent queixalada a l’os del repertori clàssic pre “Flesh & Blood”. Sí, jo també hagués volgut sentir “Oh yeah” o “Pijamarama” però fins i tot em vaig alegrar que deixessin fora “More than this” o “Avalon”. En canvi, “Jealous guy” i “If there is something” amb pell de pollastre.

Nota al marge: Mentre esperava que comencés Jónsi a mig concert dels Roxy, i comentant amb un company d’objectius el glamour que es gasta Bryan Ferry fins i tot suant, aquest em comenta amb els ulls com a plats “¡¡¡¿¿¿Bryan Ferry és el cantant de Roxy Music???!!!”. Em quedo parat, astorat, perplex… Però abans que l’odi que se m’injecta a les venes dels ulls acabi als punys (eps, només imatge retòrica!) ell va correns a dos companys i els pregunta: “Sabeu com es diu el cantant de Roxy?”… Tots dos dubten, cap aconsegueix trobar ràpidament el nom del senyor que haviem fotografiat feia dos minuts. Deumeusenyor on anirem a parar amb aquest jovent…

JÓNSI

FUCK BUTTONS

DIZZEE RASCAL

BOMBA ESTEREO



LUNICE


Aquest és dels que fan mal al festival: un senyor davant d’un ordinador i ballant la música que portava a l’iTunes. Ni més ni menys. Uns li diuen música avançada i d’altres caradura.

NECRO DEATHMORT

Estava més que clar que amb aquest nom no serien l’alegria del Sònar.

UFFIE

THE PINKER TONES

MATTHEW HERBERT’S ONE CLUB

El set list de Roxy Music i alguna cosa MOLT IMPORTANT a “vull llegir la resta de l’article”

EPS!

Ja està en marxa la tercera edició dels Premis Blocs Catalunya. Si sou
un del gairebé mig milió d’internautes que ha fet click alguna vegada
per
entrar en aquest bloc i ja hi esteu enganxats, siusplau premeu la
imatge dels Premis —o pitjeu aquí— i voteu-nos (i voteu
també les entrades, que
comptabilitzen al global!).

Moltes gràcies i milers de petons a
tots i a totes!

Publicat dins de Festivals | Deixa un comentari

Aserejé (Sònar I)

Publicat el 19 de juny de 2010 per rockviu

Festival Sònar, CCCB (Barcelona) i Gran Via II (L’Hospitalet de Llobergat), 18 de juny de 2010

Enguany hi ha menys escenaris, la qualitat i la quantitat semblen haver baixar, dijous per la nit ja no hi ha festi diuen que per la crisi i per ajustar pressupostos. Però la gent segueix retratant-se a taquilla desenbutxacant una pasta gansa per un festival que ven aire molt ben embolcallat. I són milers i milers de persones que han convertit en impracticable tot el recinte del CCCB i de Gran Via II. I això en divendres… aquesta nit pot ser irrespirable. Sort que tindrem a Bryan Ferry per posar les dosis indispensables de glamour.

SUGARHILL GANG

LCD SOUNDSYSTEM

AIR

HOT CHIP

GOLDIELOCKS

NEW YOUNG PONY

MARK
JONES


TIM AND PUMBA MINI (dijous)

Publicat dins de Festivals | Deixa un comentari

Mussols al zoològic

Publicat el 18 de juny de 2010 per rockviu

Ja està en marxa la tercera edició dels Premis Blocs Catalunya. Si sou
un del gairebé mig milió d’internautes que ha fet click alguna vegada per
entrar en aquest bloc i ja hi esteu enganxats, siusplau premeu la
imatge dels Premis —o pitjeu aquí— i voteu-nos (i voteu també les entrades, que
comptabilitzen al global!).

Moltes gràcies i milers de petons a tots i a totes!

Buhos, Zoològic (Barcelona), 15 de juny de 2010

El passat dimarts els Buhos van presentar el seu nou disc “Gratis Hits” al marc incomparable del zoològic de Barcelona. Qui vulgui aconseguir una còpia d’aquest disc, que sàpiga que només ha de comprar l’Enderrock d’aquest mes i, tal i com diu el títol del disc, te’l regalem.

El set list de Buhos

Publicat dins de Concerts | Deixa un comentari

Els llargandaixos al sol

Publicat el 16 de juny de 2010 per rockviu

Sol Lagarto, Pavelló d’Itàlia-Fonts de Montjuïc (Barcelona), 13 de juny de 2010

Crònica publicada a la revista Enderrock número 176

SOL LAGARTO
Días mejores… (?) (Warner) ROCK
Més de sis-cents concerts a les espatlles donen una robustesa envejable al so de Sol Lagarto. Una força que tradueixen en un disc amb uns arranjaments elaborats, ja allunyats d’aquelles carreteres plenes de quitrà del southern rock, per obrir-se a noves melodies i a un detallisme que es descobreix cançó rere cançó. Potser els seguidors de la primera època es poden sentir traïts, però segur que un nou públic descobrirà una sorprenent banda que porta el rock’n’roll a l’ADN. X.M. ***

Publicat dins de Concerts | Deixa un comentari