Pop, el poder del pop
Palau de la Música (Barcelona), 27 de febrer de 2009
MISHIMA
Els Mishima (mishetes pels amics) van signar una actuació memorable, d’aquelles que fan sentir-se orgullós de tenir una banda així. Veritablement impressionants, inqüestionables i inapel·lables quan van obrir les ales a “La forma d’un sentit”, la joia d’un repertori adeqüat al es circunstàcies d’un teloner (deu cançons) en la que va fallar un cop més “L’estrany”, una cançó que hauria de ser imprescindible en el cançoner de David Caraben i els seus.
FACTO DELAFÉ Y LAS FLORES AZULES
Era de suposar que el concert Facto Delafe Y Las Flores Azules (FDYLFA pels amics) al Palau seria desaconsellable i perillós pels diabétics per la quantitat de sucre que de ben segur s’abocaria des de l’escenari. Els FDYLFA és un grup que em van enganxar molt en el seu moment però possiblement l’excès de bones intencions i bon rotllisme que transpiren l’Helena i l’Òscar fa que hagi pres una prudencial distància per no enfarfegar-me. Recordo el FIB de fa tres anys en que “El monstruo de las Ramblas” va convertir-se en una banda sonora inalterable que m’acompanyava en tot moment en els trajectes i en els embussos diaris cap el festival, amb la tecla del reply inalterable.
Però el que pocs es podien esperar és que FDYLFA es prenguèssin tant seriosament això de “fer un Palau”. No van sortir amb el format habitual sinó que es va fer acompanyar per tota una banda amb secció de corda, guitarres, quatre coristes i una secció de vent portant el seu llenguatge positiu a un estadi superior. Llàstima que per exigències del Palau no hi va haver l’habitual llançament de confetti ni les bombolles de sabó.
(Set list dels Mishima)