ROCKVIU

Xavier Baró i El Fill del Mestre, Senglar Rock (Lleida), 29 de juny de 2007

Companyia Elèctrica Dharma, Senglar Rock (Lledia), 30 de juny de 2007

Cabo San Roque, Senglar Rock (Lleida), 30 de juny de 2007

Novo, Senglar Rock (Lleida), 29 de juny de 2007

Un fil: el cable amb el carregador del meu IBook va resultar ser una peça imprescindible pel concert de Novo. El músic se l’havia oblidat a casa i corria desesperat buscant-ne un per tot el festival. Finalment, gràcies al mi, -segons em van dir- van poder salvar el concert. Coses de la vida, tota una actuació pendent d’un fil.

Blasted Mechanism, Senglar Rock (Lleida), 29 de juny de 2007

A tot festival hi ha d’haver una representació de freakisme. En aquest Senglar s’ha endut el premi i amb tots els honors el grup portugués Blasted Mechanism per la seva col·lecció de disfresses futuristes.

Paradise Lost, Senglar Rock (Lleida), 29 de juny de 2007

I el públic va canviar radicalment, la foscor va aparèixer, gòtics, sinistres i heavys van sortir de sota de les pedres per veure a Paradise Lost. Un canvi radical.

Lax’N’Busto, Senglar Rock (Lleida), 29 de juny de 2007

El nou de la classe ha aprovat amb nota els exàmens de final de curs.

Fermin Muguruza, Senglar Rock (Lleida), 29 de juny de 2007

Acabar un concert amb "La linea del frente", "Gora Herria" i "Sarri Sarri" es sinònim de la major polseguera que s’ha vist mai al festival.

Crònica publicada al diari El Punt el dia 1 de juliol de 2007

Els nous Lax’n’Busto i Fermin Muguruza convencen el públic del Senglar Rock
La desena edició del festival es converteix en el millor aparador de la música del país

Xavier Mercadé/Enderrock – Lleida
El
bon nivell dels concerts, la destacable absència de cap mena
d’incidents ni de cancel·lacions d’actuacions estan convertint aquesta
desena edició del Senglar Rock en una de les que ha tingut més èxit. Un
festival que ja s’ha convertit en un aparador de referència de la
música del país i que té el percentatge més alt de músics de casa amb
un 70% de grups catalans. El temps assolellat i la bona temperatura han
fet que els assistents hagin pogut gaudir tranquil·lament de les
actuacions destacades de Lax’n’Busto, Fermín Muguruza i Paradise Lost
en un festival en què també paga la pena endinsar-se als escenaris més
petits per descobrir bandes interessants com ara Papa:Noes, Sol
Lagarto, Nour, Rosa Luxemburg i el projecte electrònic Novo.

El
matí de la segona jornada de la desena edició del Senglar Rock es va
aixecar animat amb les actuacions de l’escenari Les Basses. Un racó del
parc gairebé idíl·lic envoltat d’arbres i gespa en què van obrir foc
els mallorquins Anegats. Els van seguir els G-21 Km com a representació
dels grups de Lleida i a primera hora de la tarda va ser el torn de
dues maneres d’entendre la música com a eina de protesta. Per una
banda, el cantautor de Vilafranca Cesk Freixes va presentar cançons
d’autor hereves d’Ovidi Montllor i Ismael Serrano, i per l’altra el
grup de rap At Versaris van fer les rimes socials més dures i radicals.

Kabul
Baba, grup que va néixer de les cendres de Sopa de Cabra, va aprofitar
per presentar el nou cantant, Roger Alemany, i va tenir la
col·laboració de Jofre Bardagí. Una col·laboració que seria retornada
en el concert de Bardagí que, com a homenatge a aquesta dècada del
Senglar, va interpretar quatre temes de Glaucs. Per la seva banda, el
també exmembre de Sopa de Cabra Josep Thió va oferir un concert íntim
al bucòlic escenari Les Basses que va tenir com a convidat Pep Suasi,
vocalista dels mallorquins Fora Des Sembrat.

FISHBONE, «FUNK» I «SKA»
Els californians Fishbone van ser la primera banda internacional
d’aquesta edició que va inaugurar la zona dels grans escenaris amb una
proposta de funk i ska eixelebrat que va acabar amb el
cantant, Angelo Moore, saltant i ballant entre el públic. Fermin
Muguruza era una de les apostes més segures i ni músic ni públic no van
defraudar. Acompanyat per una banda solvent i versàtil, l’Afro-Basque
Brigade, Muguruza va descobrir la direcció dels seus camins dins del
món del reggae reflectits en el disc Euskal Herria Jamaika Clash,
va convidar a pujar a tocar el saxo Angelo Moore dels Fishbone (vells
coneguts d’haver compartit escenaris arreu d’Europa) a la cançó Newroz i va acabar amb una traca final formada per La línea del frente, Gora Herria i Sarri Sarri
que va formar una de les polsegueres més grans que s’ha vist a Les
Basses d’Alpicat. Muguruza va agrair al Senglar l’oportunitat de tocar
a Catalunya, una de les poques comunitats on no ha rebut el boicot de
grups conservadors.

Lax’n’Busto, el grup que té l’honor d’haver
participat en totes les edicions del Senglar va tornar a triomfar
inapel·lablement. La banda del Vendrell va tornar a ser l’imant que va
atraure més quantitat d’espectadors del festival. Un públic que els ha
vist créixer, evolucionar i canviar i que s’ha anat renovant amb els
anys. La millor mostra era a la primera filera amb gent de totes les
edats que van donar l’aprovat a Salva R. Alberch, un cantant que ha
anat guanyant-se el públic des que va substituir el carismàtic Pemi
Fortuny. En acabar l’actuació dels Lax el públic va canviar radicalment
i es va passar de les samarretes coloristes als colors foscos, grenyes
i vestimentes gòtiques. Un personal que no s’havia vist durant tota la
jornada i que hi van anar únicament per fidelitat als britànics
Paradise Lost i al seu metal obscur. La nota freaky del
festival la van posar els portuguesos Blasted Mechanism amb una posada
en escena marciana i unes vestimentes futuristes llampants.

Les
actuacions de la nit van acabar amb el ritme mestís i la rumba de
Gertrudis. El combo de La Garriga, que va reivindicar la figura d’El
Fary, va posar el punt final a una intensa i esgotadora jornada de
concerts.

LA MEITAT, EN CATALÀ
El Senglar
Rock sempre ha volgut ser més que un festival, vol ser un aparador de
la música que es fa al país i és el festival que té més percentatge de
grups que canten en català, prop d’un 50% canten en català. Per aquesta
raó el matí de divendres va convidar programadors de tot el país per
debatre en una taula rodona l’estat de la indústria i la salut de la
música catalana demanant una major implicació dels mitjans i de
l’administració per mostrar l’oferta musical catalana.

Fishbone, Senglar Rock (Lleida), 29 de juny de 2007

El senyor Angelo Moore, com sempre, no sap estar-se quiet a sobre l’escenari… necessita el contacte físic amb el públic.

Papa:Noes, Senglar Rock (Lleida), 29 de juny de 2007

Erem pocs però us apreciem.

Aramateix, Senglar Rock (Lleida), 29 de juny de 2007

Donc si, ara mateix estan els Aramateix tocant al Senglar. I ara mateix també estan actuant Papa:Noes i Josep Thió. Fins després, que tinc feineta.

At Versaris, Senglar Rock (Lleida), 29 de juny de 2007

i sense pels a la llengua….

Jofre Bardagí, Senglar Rock (Lleida), 29 de juny de 2007

No han tornat, però d’aquí a poc editen un nou disc amb el concert de l’any passat a la Mariscal i en Jofre han fet aquesta tarda fins a quatre cançons de Glaucs.

Kabul Baba, Senglar Rock (Lleida), 29 de juny de 2007

És difícil dir "Bona nit!" sota un sol aclaparador. Ho han fet els Kabul i també els Anegats, aquests darrers al migdia que te més delicte. Encara que després de veure com han acabat el dinar… tot és possible.

Fishbone, Senglar Rock (Lleida), 29 de juny de 2007

M’acosto a la zona de premsa per descarregar la càmara i em trobo a un parell dels Fishbone al davant del seu ordinador. Un contestant als seus fòrums sense parar i l’altre controlant la seva vida familiar a través de l’Skype i fent alguna entrevista.