Correu Blocs | VilaWeb.cat
Personal
rocfernandez | Personal | dijous, 10 de gener de 2008 | 11:16h
Avui fa dos anys que em vaig posar a escriure per primer cop aquest bloc. Al principi amb mandra i més per morbo que per uan altra cosa. Poc a poc ha esdevingut una part més de mi mateix, on poc o molt hi reculllo allò que faig, allò que penso, allò que em preocupa, allò que m'atrau, allò que em fa pensar, allò que m'estimo, allò que m'indigna... en definitiva, em fa viure una mica més.

Gràcies a tots els amics i amigues que m'heu anat seguint i comentant el que escrivia m'hi he anat enganxant.

A continuació us poso un petit anàlisi del meu bloc. Aquest mes de gener, de moment, 879 visites i el més llegit aquest mes ha estat:

I de de l'inci porto 46785 visites i el més llegit d'aquests dos anys ha estat:


rocfernandez | Personal | dimarts, 1 de gener de 2008 | 01:16h

Bon any nou!. Que el 2008 ens porti més força, més llibertat, més sort i més alegries!

rocfernandez | Personal | dimarts, 18 de desembre de 2007 | 14:05h
Aquest dissabte vaig assistir a la inauguració de l'espai cultural i Llibreria Via Llibres a Terrassa que ha impulsat l'amic Roger Mestre [Bloc]. Es tracta d'una llibreria-cafeteria amb molta "crosta nacionalista" que espero que els vagi molt bé i hi puguin fer moltes activitats.

També més tard he reprès el contacte amb un vell amic, en Frederic Parers [web] feia uns anys que no ens veiem però veig que segueix impulsant la web llengues vives i la revista on es tracten noticie de els diferents llegües minoritzades d'Europa, des del Sard, fins a l'asturianu l'esuker. Recordo que la primera revista la va treure el 1996, per tant ja fa 11 anys de feina incansable.

Finalment, dies enrrera vaig poder dinar amb l'Àlex Calvo, un altre vell amic de lluites. L'Àlex ha aconseguit amb les seves hores i la seva lluita el que no han fetd os Lleis de Política Lingüística, que els advocats del torn d'ofici sàpigen obligatorimanet català.

Tots aquestes trobades m'han portat ha pensar que ha valgut la pena els anys en que hem estat junts a la JNC, les hores de reunions i trobades. Si ara, anys després, vas veient que tots més o més hem anat seguint el notre camí però alhora defensant des de diferents àmbits els ideals mateixos que un dia ens van emepnyer a posar-nos en política i a voler fer algo pel nostre país.
rocfernandez | Personal | dimarts, 22 de maig de 2007 | 13:50h
L'historiador terrassenc, Rafel Comas, que fa una incansable feina de recollir la història de les nissagues industrials egarenques m'ha fet arribar una de les fitxes del meu besavi Emili Badiella i Ribes.

M'ha agradat especialment perquè recull aspectes de l'activitat política d'ell que desconeixia i que us reprodueixo a continuació: "Catalanista com els seus germans, estava afiliat a l’Associació Nacionalista, que el presentà de candidat a regidor pel districte segon en les eleccions municipals celebrades el 5 de febrer de 1922, que van guanyar els nacionalistes. Emili Badiella va ser el candidat més votat no sols del seu districte, sinó també de tota la ciutat. El càrrec va durar-li, però, poc temps. Un any i mig després, el cop d’estat de Primo de Rivera destituïa els regidors i quan el febrer de 1930 una part en van ser reposats, Emili Badiella havia ja traspassat".

Adjunt us afegeixo la fitxa que m'ha fet arribar en Rafel Comas.
rocfernandez | Personal | dilluns, 10 de juliol de 2006 | 13:45h
Aquest cap de setmana he aprofitat per llegir un llibre que feia temps que buscava i que al final he trobat. Es tracta de l'epistolari de Salvat-Papasseit en que es recullen les seves cartes amb diferents personatges de l'època, entre ells el meu besavi, l'industrial terrassenc Emili Badiella i Ribas.

Sempre he admirat l'època en que va viure el meu besavi i Papasseit, va ser de les èpoques més esplendoroses del nostre país, l'avanguardisme i el modernisme van uns moviments que van generar moltes de les coses que avui ens defineixen. Aquitectonicament van donar Gaudí i Domenèc i Montaner i els seus deixebles com a la nostra comarca en Raspall. Literariament gent com Santiago Russinyol, Àngel Guimerà (de qui us poso una foto amb el meu besavi) o el mateix Salvat-Papasseit, artísticament pintors com Casas o Torres-Garcia (amic també de Papasseit i del meu besavi i inventor del cubisme) i políticament la generació de Prat de la Riba.

El que és més sorprenent d'aquesta època i que es recull en les cartes de Papasseit és l'estreta relació entre tots els nivells d'expressió cultural i política. A Terrassa per exemple la generació del meu besavi van crear l'Associació Nacionalista de Terrassa i van obtenir l'acaldia de la mà d'Emili Soler i Anglada (1920-1922). A més però van fer moltes coses: el diari "Dia", els "Amics de les Arts", les Joventuts Musicals, la Coral egarenca, l'Asil Busquets... Llàstima que el cop d'estat de Primo de Rivera va estroncar tot aquest procés arreu.

Salvat-Papasseit va crear per exemple la fulla "Un enemic del poble", una "fulla de subersió espritual" com es definia a la portada en que s'hi barrejava tot, política, art, literatura... avantguardisme en estat pur.

Ens caldria recuperar l'esprit d'avantguarda que va protagonitzar aquella època, una època en què la gent es preguntava que podia fer pel país i no que feia el país per ells.

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

My status

Categories

Últims 40 canvis

Arxiu

« Maig 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031   
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats