Avui he assistit a la sessió web “La Política a l’era de les xarxes socials” amb Daniel Innerarity [web]. M'ha semblat molt interessant en el sentit de desmitimicar alguns conceptes i valors associats a les xarxes socials i al seu ús. Sóc dels que sempre he pensat que les xarxes socials són un instrument (al servei del que sigui, bo o dolent) i no un fi en si mateix. Com ha passat al llarg de la història qualsevol canvi tecnòlogic l'associem a unes idees i a canvis socials que no sempre es duen a terme.
Al món de les xarxes socials hi ha també els seus aiatol·lans que volen dir-nos que i com usar-les, i de quina manera afecten a la societat. Però això, com sempre, ho deicideix l'evolució i el pas del temps. Nosaltres simplement surfegem sobre les onades que aquests canvis en duen, uns amb més traça i altres amb menys.
Us destaco algunes frases de la seva intervenció que més m'han agradat:
- El gran problema de les nostres societats és el populisme. La dificultat de construir un interès general des de la responsabilitat. Hi ha massa mecanismes d’irresponsabilització.
- La utopia de la desintermediació s’associa a les xarxes socials. Hi ha una fascinació exagerada per les xarxes socials i la participació. Estem en una societat que va a la caça i captura de l’intermediari. Les professions amb problemes són les d’intermediació (polítics, periodistes...).
Hem arribat un punt en que la gent prefereix el filtrador que el periodista, a google que al professor i una ONG més que al govern.
No ens adonem que en el fons l’ideal de desintermediació sorgeix del món dels mercats. Es basa en el neoliberalisme que creu que el mercat s’autoregula. I no existeix un mercat que s’autoreguli.
- La societat viu en la utopia que tot està a l’abast i no val res. És la consagració de l’aficionat.
- Un dels eslògans més repetits el 15M pel moviment dels indignats és: “els nostres somnis no caben a les vostres urnes”. Cal preguntar-se si els somnis d’alguns no són els malsons d’uns altres com ha passat diversos cops a la història.
- Una societat madura és quan ha après que la política és sempre decepcionant. La qualitat d’un polític es mesura no pels seus ideals sinó pel que està disposat a acceptar com a segona opció, com a renúncia.
La política és una activitat inseparable del compromís. El compromís i l’acord implica per definició la renúncia i per tant porta a la decepció. La política no es fa per aconseguir el que un vol sinó el que és millor per al conjunt o per l’interès general. Ara hi ha gent que diu que els polítics estan lluny de la gent, per a mi el problema és que estan massa a prop i això els porta a no prendre decisions que són impopulars. Es governa a cop d’enquesta o de titular.
En els darrers anys hi hagut una proliferació de grups d’opinió i de pressió a l’entorn dels partits ( han proliferat els Tea Party que són grups de pressió radicals que no tenen una segona opció). Als entorns dels partits hi ha més fanatisme que als partits mateixos.
-Partit és una gran paraula perquè vol dir que ets una part de la societat i no el tot.
- El món de les xarxes socials permet el contacte d’un amb els homogenis. Sovint crea massa espais homogenis que es retroalimenten. Una visió massa homogènia és l’avantsala del fanatisme. La gent que ens porta la contrària ens protegeix de la nostra pròpia bogeria.
- Ara que ja portem un cert temps a la xarxa comencen a aparèixer balanços crítics de les xarxes socials. Tota innovació tecnològica ha anat acompanyada d’una utopia social. Les xarxes socials porten associada la utopia de la societat plana, de la participació... Perquè hi hagut tant hippies que ha acabat en centres tecnològics (Steve Joobs per exemple)?. Perquè han pensat que el que no van aconseguir amb la política ho podrien aconseguir amb la tecnologia. Karl Marx també creia que la xarxa de ferrocarrils a la Índia acabaria amb les castes...
- Hi ha una ingènua creença que la tecnologia democratitza. Però el ciberutopisme beat no ha entès que és la tècnica, el poder i l’estructura social. S’ha pensat que la tècnica flueix en un espai buit. Però la tècnica sempre es produeix en un context social i aquest en determina el resultat. La informació no flueix en el buit. La tecnologia no té efectes democratitzants, ho fa el cotext en que es produeix. Un exemple el tenim en la frustració d’alguns davant l’ús del twitter a la primavera àrab i el resultats electorals posteriors amb l’increment de grups islamistes.
Un altre tòpic és que les xarxes socials globals van en contra del poder i anul·len les asimetries. Això no és així. D’entrada l’arquitectura d’internet no és això. Internet no elimina les relacions de poder sinó que els transforma. A la xarxa hi ha una jerarquia estructural, una jerarquia econòmica (els grans actors de la xarxa: Google, Apple..) i una jerarquia social (hi ha un cert tipus de persones sobrerepresentats). Hi ha gent que pensa que l’activisme del núvol t’eximeix i és substitutiu del carrer. Actuar en el web no t’eximeix d’actuar al món real. L'organització és fonamental per transformar la societat.
- El fet que internet es basi en la facilitat i la confiança també és el seu punt feble.
Cal aplaudir l'ingeni d'alguns que en moments com l'actual, farts de rebre notícies negatives, fan servir la imaginació per fer coses ingenioses. Un exemple que he trobat molt interessant és la darrera proposta del Servei d'Ocupació de Catalunya que ha desenvolupat un sistema pel qual les persones que estiguin a l'atur podran rebre tuits de les ofertes de treball de 23 sectors en temps real.
En concret, les persones que vulguin rebre un tuit amb l’oferta de treball tan sols han de seguir qualsevol dels 23 perfils de Twitter que el SOC ha creat per cercar feina i que són visibles al web http://www.gencat.cat/feinaactiva/twitter/
Llista de comptes d'oferta de feina per sector productiu
La setmana passada en el marc dels Premis nacionals de comunicació, elPresident Mas va sorprendre a l'audiència explicant la vitalitat de la nostra llengua als mitjans de comunicació i posant com a exemple el mapa que acompanya la notícia i que reflecteix la l'ús de les diferents llengües que es piulen a Europa. Aquest mapa va sorgir del nord-americà Eric Fischer que va fer un mapa del món on es plasmen les zones on hi ha una major intensitat en l'ús de Twitter i també diferencia l'idioma amb que es fa la piulada. En ell es pot constatar clarament que també a twitter som una nació ben diferenciada a Europa. També és destacable veure les diferents intensitats en l'ús del twitter, sobretot destaquen els Països Baixos, Gran Bretanya i les grans ciutats europees: París, Madrid, Roma, les ciutats alemanes. Curiós el que passa amb Rússia i Sant Petesburg (i la línia de tren que les uneix) on es veu que allà el twitter és un fenòmen clarament urbà a diferència de l'Europa Occidental on és més extès.
Si d'alguna cosa estic segur és que aquestes eleccions municipals seran les del vídeo a la xarxa. De fet ja comencen a sortir propostes audiovisuals que volen sortir, amb més o menys encert, del vídeo cassolà per anar més cap al format d'spot i inclús d'anunci (guió, idea, missatge, diferents escenaris, vídeo realitzat...).
Les eleccions municipals de 2007 ja es van començar a fer vídeo, però el fet de l'incipient ús de les xarxes socials limitava l'ús que se'n podia fer un cop produit. Aquestes eleccions amb les multiples possibilitats que ofereix el vídeo a la xarxa pot esdevenir un important element de campanya.
Us afegeixo algunes primeres propostes, però... això promet!
Spot de CiU cerdanyola: Inspirat en l'spot de cervesa Damm
Spot de CiU Montgat: Amb caricatures de Guardiola i Iniesta incloses
La imaginació ja vola!
NOTA 7 d'abril: Us afageixo l'article de Janquim al 3CAT24 que va en la mateixa línia:
Arran de la publicació d'un estudi sobre el twitter dels diputats del Parlament a Ciutadella, m'he permès de fer una anàlisi de les seves dades per complementar l'estudi que inicialment havien publicat. Agraeixo a Txus Medida la seva publicació a Ciutadella i la possibilitat de fer la aportació a l'anàlisi des d'un altre punt de vista:
La formació de Convergència i Unió (CiU) es consolida com la més
prolífica en la xarxa social. Segons dades del Twittòmetre de
Ciutadella, CiU és el partit amb més tweets escrits. Els tweets dels
seus diputats sumen un total de 19.525 enfront dels 18.649 dels del
Partit dels Socialistes (PSC) i els 3.808 dels d’Esquerra Republicana
(ERC).
Aquestes dades es corresponen amb el nombre de comptes que tenen
oberts els diputats de les diferents formacions polítiques al Parlament
de Catalunya: CiU encapçala el nombre de comptes (amb 24), seguit del
PSC (amb 18) i el Partit Popular (PP) i ERC (amb 5), en dades
absolutes.
En quant a dades relatives podem observar que CiU té el 40% de
comptes oberts a Twitter enfront el 30% del PSC i del 8,2% d’ERC i PP.
Solidaritat per la Independència (SI) comparteix el quart lloc amb
Ciutadans (ambdòs amb un 5%) i Iniciativa tanca amb el 3,2% dels
diputats del Parlament que té compte de Twitter.
Aquest predomini de CiU a les xarxes socials es remonta quasi a
l’origen del Twitter. El següent gràfic mostra de manera molt visual dos
conceptes importants: el primer, la data d’obertura dels comptes de
Twitter dels diputats més prolífics del Parlament i, alhora, el nombre
de tweets que han escrit aquests diputats:
Com es pot observar a la gràfica, a l’experiència del convergents
Carles Puigdemont [Bloc], que va ser el diputat pioner en la utilització de
Twitter per a reduïr distàncies entre la ciutadania i els polítics, uns
mesos després s’hi unia Albert Batalla [Bloc] i, posteriorment, Montserrat
Capdevila [Bloc] que, tot i la tardança, ha esdevingut la diputada més
prolífica del Parlament.
Us afegeixo el vídeo "La campanya a la xarxa" un resum audiovisual del que ha estat la campanya a la xarxa i que forma part del videobloc del Diari de campanya que ha anat desgranat al llarg d'aquests quize dies els diferents aapectes de la nostra campanya. Ha estat, per a mi, una de les seccions que considero més innovadores i fresques del que hem fet aquesta campanya i que ha tingut com a fil conductor les persones.
També n'ha parlat el periodista Josep Gisbert, cap de la secció de Política de La Vanguardia en aquest article al seu bloc
L'endemà del debat a sis avui s'han pogut llegir moltes lectures i comentaris. Tot i que la impressió és força clara respecte el bon paper que va fer Artur Mas [videobloc]. Ho demostren algunes enquestes com la de RAC-1 d'avui que donava aquest resultat: Mas 88%, ERC 5%, Montilla 3%, ICV 2%, 1% PP.
Independentment d'aquestes valoracions en volia fer una que potser no s'ha vist ni escoltat tant i es veure que va passar ahir a la xarxa mentre es produia el debat.
A continuació us presento alguns resultats dels resultats a la xarxa:
1.- En primer lloc el hashtag #e10 que empraven molta de la gent que comentava el debat a twitter va arribar el número 1 al trending topic a nivell español i va arribar al 0'14% del tràfic total de twitter al món amb una freqüència de 7500 tweets/hora.
2.- Pel que fa als hashtags per partits el primer va ser el de CiU #unacatalunyamillor amb un 33%, seguit de #votaindependencia amb un 13% i #presidentmontilla amb un 11%.
3.- Pel que fa als candidats més comentats a twitter el predomini de Mas es va mantenir al larg de tot el debat amb excepcions puntuals. Durant el debat les referències a Mas van arribar a triplicar les de Montilla el qual va quedar per sota Puigcercós com e spoyt apreciar en els gràfics següents:
A continuació afegeixo el vídeo-resum"Seguint el Debat de TV3" que hem fet sobre el debat d'ahir, espero que us agradi:
Aquest és el titular del viral pesonalitzable que va sortir el cap de setmana i que a dia d'avui ja ha arribat a 21.081 persones (usuaris únics). El viral simula un telenotícies de TDtres i s'inspira en elvídeos que tant s'han emprat als EUA de Jib Jab.
Us afegeixo el reportatge que ens van fer les peridodistes de BTV, Patrícia Álvarez i Laia Balasch titulat CiU busca la màxima viralitat a la xarxa. Espero que el trobeu interessant. També us afegeixo el contugut de l'article a continuació:
Convergència i Unió aposta per la màxima viralitat a la xarxa de
cara a les eleccions autonòmiques, difonent el missatge convergent per
tots els canals possibles. A través del web de participació Cativistes
han creat una comunitat d'internautes afins a CiU i acaben d'obrir a
Facebook "CATIVISTES, El Joc".
El Joc de Cativistes
L’última novetat ha estat el llançament al Facebook de “CATIVISTES, El Joc”, una iniciativa acabada de sortir del forn i que recull idees de vídeojocs com Farmville. L’entorn, però, enlloc d’una granja, és d’una oficina de campanya electoral de CiU.
I l’objectiu per acumular punts consisteix en enviar propostes
electorals de Convergència o aconseguir que els teus amics de Facebook
siguin seguidors del web cativistes o d’Artur Mas.
Trobada de Mas amb els amics del Facebook
A dos dies de l’inici de la campanya electoral, CiU va convocar
ciutadans i mitjans al cafè Zurich de plaça Catalunya, en una trobada
d’amics d’Artur Mas al Facebook.
Una iniciativa que va tenir molt d’èxit i que va servir al candidat
convergent per apropar-se d’una manera diferent a la ciutadania, així
com per guanyar visibilitat als mass media a través de les iniciatives
que es couen a l’espai 2.0.
La marca Obama
El màrqueting polític a través de les xarxes socials que va fer Obama
l’any 2009 va marcar un abans i un després en les campanyes
electorals. L’actual president dels Estats Units va aconseguir
mobilitzar els indecisos i va recaptar 700 milions de dòlars.
Tot els partits catalans, sense excepció, s’han deixat influenciar
per l’estratègia d’Obama a la xarxa. En el cas de Convergència i Unió,
ha dissenyat projectes similars als del president demòcrata com el web Cativistes, que emula el portal MyBarackObama.
Vídeoblog
CiU va obrir el vídeoblog d’Artur Mas
l’any 2006, essent així un dels primers polítics a nivell mundial que
utilitzava aquest format. Des de llavors, publica un vídeo setmanalment i
és una eina molt ben valorada, tant pel partit i com pels ciutadans.
Des d’aquesta finestra, Mas informa sobre els actes del partit, així com
de temes que no tenen espai als mitjans de comunicació i s’amaguen als
escenaris secundaris de la política.
Un candidat sense Twitter
Tenint en compte que Artur Mas
és un usuari molt actiu al Facebook, el partit no té previst obrir un
Twitter del candidat perquè considera que no seria transparent. L’equip
de comunicació explica que Mas no el podria gestionar i opta per
canalitzar la informació al Facebook, tant del partit com del candidat, i al compte de Twitter de CiU.
Convergència també ha elaborat una aplicació per a iPhone i compta amb un canal a YouTube.
Aquesta campanya serà important per moltes coses, però una de les que n'estic més satisfet és de l'arrencada 2.0 de la campanya que estem protagonitzant. De fa anys la campanya a la xarxa és present a les eleccions, però crec que aquesta és primera en que la campanya a la xarxa té un ritme, uns esdeveniments i una personalitat pròpia que ho fa diferent dels altres cops. Ja no es trata de traslladar, amb més o menys encert, la campanya analògica al món digital. Sinó que gràcies a a les xarxes socials la campanya digital és una branca més de la campanya. Potser més petita o més modesta, però és una pota més que té el seu propi llenguatge, ritme i actors. Un exemple és l'arrencada 2.0 que hem iniciat des de CiU.
El dilluns vam començar amb un dinar amb blocaires polítics i membres del col·lectiu de suport al candidat Absolut Mas poques hores abans de presentar la campanya.
Dimarts era el torn del Facebook amb la Festa que va reunir molts dels "amics" d'Artur Mas a la cèntrica cafeteria Zurich de Barcelona. L'acte era una desvirtualització de Mas amb els seus seguidors que ja són una comunitat de més de 10.000 persones, la més nombrosa d'un polític català.
I per últim avui és el torn del Joc de CATivites del Facebook, una innovació política que passa per aprofitar el potencial de la xarxa social més nombrosa del món per fer campanya a favor d'una Catalunya millor amb to distret i divertit.
En definitiva, la campanya serà digital o no serà ;-)
Arran d'alguna discussió que he tingut sobre el concepte de Web 2.0, sobre el canvi que representa he cercat i trobat alguna informació que vull comptartir. A continuació us afegeixo un seguit de continguts relacionats amb el concepte web 2.0:
El primer és un vídeo fantàstic que explica només amb imatges l'evoloció de la xarxa cap al 2.0 és un vídeo de Michael Wesch un profesor d'antropología cultural de la Universidad de Kansas... Simplement genial:
Us afegeixo també el curtmetratge titulat "Web 2.0: La revolució social d'internet" que també trobo interessant i pedagògic:
Fa una setmana vam fer amb en Jordi Cuminal [Bloc] una entrevista a l'ACN sobre l'estrarègia de CiU a les xarxes socials en aquestes eleccions al Parlament. Aquí en teniu el resultat que va sortir publicat ahir a la web de l'ACN:
El trist és que sovint rera aquest castell de focs mediàtic sobre les xarxes socials potser ens oblidem de fer la reflexió a fons del que està canviant i transformant-se, en alguns casos, per sempre.
Des del meu punt de vista la pregunta clau és: Com afecten les xarxes socials a les estratègies de campanya?. Vet aquí les meves respostes:
1.- Les xarxes socials han transformat definitivament el ciutadà en emissor. Tothom és emissor i receptor alhora, ja no existeix l'espectador passiu. A més cal tenir en compte que eines com el Facebook -basades en el concepte amistat- actuen com a prosumidores. És a dir, té molta més força la recomanació d'un amic que tota la publicitat.
En conseqüència les organitzacions i els partits estan obligats a ser presents allà on hi ha la gent: Facebook, Twitter, You Tube, Flickr, slideshare... i tenir una política activa en cada mitjà. Cal ser un més per poder compartir el lideratge i orientar els corrents.
2.- Les xarxes socials transformen al militant o afiliat en activista. Les xarxes permeten recuperar el rol clàssic del militant. Abans un militant enganxava cartells, ensobraba... ara amb la xarxa qui vol pot recuperar un rol actiu. Ara bé cal organitzar bé tot aquest potencial, en aquest sentit els action center adquiriran cada cop més importància i força.
3.- Cal gestionar la suma de reputacions: Els partits i organitzacions ja no gestionen només la seva “web institucional” i perfils oficials sinó que han de gestionar com poden el conjunt de reputacions digitals dels seus membres.
4.- Cada cop tenen més importància els continguts i del multiformat. El 2.0 no només serà quantitat sinó sobretot qualitat. Té molta més força un comentari amb un enllaç a un vídeo o slideshare que un comentari pelat. I cada cop és més necessari per destacar entre els milers de continguts el component imaginatiu i un format simple i atractiu (la força de la imaginació)
5.- Afavoreixen la proximitat i la participació: Les xarxes socials són un oportunitat per acostar-nos a la ciutadania i rebre imputs. Però cal fer un esforç cada cop més gran per desplegar eines per ser a prop de la gent. Per exemple les Apps Iphone o ser presents en tots els dispositius mòbils.
6.- Immediatesa interactiva. Els debats ja no es guanyaran després sinó mentre i fins i tot abans amb l’expectativa que generis a la xarxa on hi ha molta de la gent que després haurà d'escriure o comentar sobre el mateix. El primer que arriba pica dos cops, però abans cal adaptar l’estructura de les organitzacions per poder donar respostes més immediates.
7.- Estan provocant canvi cultural i de llenguatge. Les xarxes socials són eines, però cal un aprenentatge que va més enllà del seu ús. Són un canvi cultural, de xip i en alguns casos impliquen l'aprenentatge de nous llenguatges (Exem. Twitter) com ja va passar amb l'SMS. Les organitzacions han de fer un esforç en digitalitzar-se i en digitalitzar els seus membres.
Dimarts passat en el marc de la DOC session sobre innovació vam posar en marxa una eina que té la virtut de ser el primer cop que em consta que s'hagi emprat mai aquí. Es tracta del Google Moderator, una eina participativa de Google ja s'ha emprat en el seu dia tant Obama amb les OpenQuestions, com Cameron a les recents eleccions britàniques.
Artur Mas respon és el nom que hem donat a aquesta eina. La idea és que qualsevol usuari pugui preguntar a Mas qualsevol cosa i alhora aquestes preguntes s'ordenin a través de les votacions dels participants. La idea també que el mateix Mas respongui les 3 preguntes més votades a la darrera Doc Session sobre Nació que tindrà lloc el proper 15 de juny. Tot i que la idea és acabar responent-les totes d'alguna altra forma. Resultat de l'experiència del Google Moderator:
Us afegeixo un vídeo que hem editat avui 17 de juny de 2007 amb el resultat de les resopstes que Mas va donar a les preguntes fórmulades a través del Google Moderator. Al final en 6 dies van haver-hi 40 preguntes, i 595 vots i hi han participat 99 persones. Crec que ha estat una experiència participativa reeixida per ser el primer cop que l'aplicava un partit polític.
El 2.0 està definitivament de moda. De fet portem una percampanya marcada per la sortida a mitjans de comentaris de cafè al Facebook, que és un símptoma clar de que ni el mitjà ha entès ben que és el 2.0, ni 
Dimarts passat en el marc de la 
