Divendres abans de baixar a l'Assemblea comracl de CDC on escollíem en Feliu Guillaumes com a president, vam annar junt amb la Cristina Buj i l'Andreu Castellet a la presnetació de la nova temporda d'Ona Codinenca. Un cop més els amics Quim Martínez, Àlex Mir, Pau Ibars i Ton Falqués entre altres ens han preparat una bona programació de ràdio. Una ràdio que vam iniciar fa uns anys un quants i que es consolida i creix des de la bese de ser una entitat d'entitats.
A més enguany comptarem amb uan terúlia política cada dos mesos, els mesos que no hi ha plena, que permetrà com a mínim recuperar la normalitat democàtica de poder parlar del poble cada mes, que és quan toca. No serà a la casa gran però podrem parlar i debatre més i millor. Felicitats doncs.
Divendres a la tarda vam tenir sessió de formació a l'agrupació de CiU de Sant Feliu de Codines. Aquest cop féiem un curs d'oratòria amb en Ferran Ramon Cortés, publicista i comunicòleg i autor del llibre l'Illa dels cinc fars.
El curs va sortir del clàssic curs d'oratòria va resultar, almenys per a mi, enormement inetressant. Ferran Ramon Cortés va comparar els cinc fars de l'illa de Menorca (Far de Cavalleria, Far de Favàrich...) amb les claus de la comunicació. La teoria dels fars proposa cinc claus senzilles per
aconseguir un únic objectiu: millorar la nostra comunicació i fer-la
més memorable, persuasiva i convincent. "Un únic gran missatge...
explicat de forma memorable... amb un llenguatge que connecti... tenint
en compte que el missatge que val és el que capta la gent (no el que
nosaltres volem dir)... convidant en lloc d'intentar convèncer. I, tot
plegat, essent capaços de moure emocions!".
Ahir uns quants de l'agrupació de CiU de Sant Feliu de Codines vam anar a visitar el nou esplai de Sant Feliu. L'esplai Makalu format per una vintena de joves monitors i monitores que amb empenta i moltes ganes ha posat en marxa el nou esplai.
També els vam anar a dur una televisió i un vídeo que és la nostra modesta aportació i ajuda i ens vam posar a la seva disposició pel que creguin convenient.
I perquè?. Primer perquè costa trobar joves que vulguin destinar unes hores a col·lectivitat, fent en aquest cas de monitors. Segon perquè a Sant Feliu una oferta com la seva és fonamental en un poble mancat d'oferta ludico-formativa pels nois i noies. I tercer perquè en una societat en que els pares cada cop tenim menys estona pels nostres fills, l'educació en el lleure adquireix una importància cabdal.
Em sembla absolutament curiós, que havent al nostre poble un Pla educatiu d'entorn en marxa -pla que es va aconseguir en etapa de CiU- no s'hagi inclós i aprofitat aqust esplai en aquest Pla. També em sembla curiós que aquest esplai hagi de buscar-se la vida quan el pobl disposa d'instal·lacions, com el Can Buixó, adecuades com a centre obert que podríen posar-se a disposició d'aquest esplai.
Malgrat tot espero que l'Ajutament entengui i valori la funció d'aquesta entitat i l'ajudi a tirar endavant perquè feia i fa falta un esplai com el Makalu. Endavant Makalu!
Aquesta setmana l’agrupació de CiU de Sant Feliu de Codines estem repartint casa a casa la nostra revista trimestral Parlem-ne. La revista exposa amb un article de la regidora de CiU, Anna Vilarrasa
la postura de CiU davant d’un pressupost de 2008 inflat i irreal,
tenint en compte la conjuntura actual. El pressupost de l’actual
Ajuntament preveia un increment d’un 7% dels ingressos. També exposa la incomprensible negativa de l’actual govern
a dur a terme la construcció de la nova escola Bressol municipal,
malgrat ser un projecte que disposava d’un finançament de 575.000 € de
la Generalitat i haver estat aprovat per unanimitat en la passada
legislatura. A més el no a l’Escola Bressol representa un altre
incompliment electoral de l’actual govern i ens situa a la cua de
pobles de l’entorn.
Finalment la revista fa un resum dels dos actes més importants que ha
fet la federació aquest trimestre. Per una banda, la inauguració del
local de CiU a càrrec d’Artur Mas, el passat 14 de maig. I de l’altra
la presentació del llibre “Memòries 1930-1980” a càrrec del President
Jordi Pujol. Actes que van tenir una gran afluència de persones.
La revista es distribueix abans del proper Ple del dissabte 26 de juliol. Un Ple en que plega un altre Tinent d'Alcalde, en Joan Puig. Deixeu-me que doni doblement les gràcies al Joan Puig. Una per la feina feta aquest any i escaig que ha estat al capdavant de via pública i sobretot pel seu tarannà dialogant i afable. Això en un govern encapçalat per una persona que confón els adversaris amb enemics té encara més mèrit.
Però dimissió d'en Joan Puig, l'home fort d'aquest goven feble, se suma a una cadena de despropòsits. L'Alcalde ens diu que entrarà l'Eric Blancafort que fa un any i mig va plegar perquè deia que tenia molta feina. A més ara acaba de tenir bessons, a mi almenys m'haurà d'explicar com ha sabut reorganitzar-se el temps en un any i mig i amb bessonada!. Entremig d'això les persones que havien d'entrar no han volgut entrar... i ja som al final de la llista del PSC que va presentar a les passades eleccions.
Per no parlar d'algunes coses que estan passant, per exemple els hi acaben de tombar l'estudi viari que van presentar -semàfor inclós-, ara en plena recessió ens tanquen la borsa de treball dient que costava masses diners quan venia tot subvencionat. I ens diuen que han obtingut de la Llei de Barris 2'5 M€ però no expliquen que l'Ajuntament n'ha de posar 2'5M€ més. D'on els treuran quan han dit que no podien fer l'Escola Bressol on només n'havien d'afegir 600.000€?
En definitiva, arribem a un any de la pressa de possessió amb un desgavell considerable. Tant de carteres com en temes. Algú encara es pot creure que el que passa a Can PSC és normal?. Que en un any arribem al final d'una llista de 13!.
Ara fa uns dies hem distribuït una octaveta casa per casa per denunciar les xapusses, improvisació i manca de planificació amb la que actua el govern municipal. En aquest cas, en la única cosa de la que és bengloriaven, la via pública. El detonant ha estat la col·locació d'un semàfor a la C-59. Un semàfor innecessari i que quan governava CiU, la pròpia direcció general de trànsit ens va recomanar de no posar.
Ara un cop fet l'obra, i gastats els diners, el semàfor no es pot posar en funcionament perquè cada cop que s'engega les cues són inacabables, i això que no hi ha escoles. La mateixa instal·lació del semàfor ha estat un guió de pel·lícula de Berlanga que denota que pitjor no es poden fer les coses. Primer posen el semàfor davant de Can Trista i no es pot abaixar el toldo. Després el corren uns centímetres i ara quan s'abaixa no es veu el verd!. A l'altra banda tapen un número de portal i es queden tan amples... Vaja per sucar-hi pa.
El problema és que darrera d'aquest semàfor inncessari i que crearà molèsties als de Sant Feliu i als de fora, hi ha uns diners gastats, hi ha un cost d'oportunitat del que s'hauria pogut fer, com per exemple, avançar la circumval·lació del poble o obrir una entrada per dalt com ja estava previst.
Però s'actua per tossuderia. Com a l'Escola Bressol que no es fa per tossuderia i mala llet de l'Alcalde. Ara bé aquesta tossuderia ens costa i ens costarà molt cara.
L'amic Quim Jou, em fa arribar un mail amb un altre muntatge que han fet després del Rècord Ginness amb vespa. Es tracta del BIKE TRIAL LEGENDS 2008. Una cursa de trial amb bicicletes "clàssiques" que es farà el proper 13 de juliol -a mi m'agafarà en ple Congrés de Convergència-.
De moment em diu que ja tenen confirmats a trialistes com l'amic Andreu Codina (primer campió d'Europa de Trialsín el 1980), en Marc Colomer, l'Ot Pi, en Jordi Tarrés o en Cèsar Cañas. Vaja el millor del trial de tots els temps junts a Sant Feliu.
Aquesta cusra l'han presentat avui l'amic Quim Jou, l'amic Andreu Codina i l'incansable Josep Figueras que són els que organitzen la moguda.
Ahir vam tenir el President Jordi Pujol a Sant Feliu de Codines. Venia a fer la Presentació del seu llibre de "Memòries 1930-1980" que va ser un èxit d'afluència i de públic. La Biblioteca va quedar petita per escoltar les vivències dels inicis de Jordi Pujol.
A més vam comptar amb un presentador de luxe, en Joan Anton Cararach. Director del Festival de Jazz de Barcelona i del Festival de Guitarra i amic, que va fer una presentació vinculant les vivències de Pujol a la música que al propi President li va agradar molt. Vam buscar un home de la cultura en majúscules, d'aquella que implica tenir un model cultural sòlid.
Després vam fer un sopar a la Penya esportiva de Solanes amb joves emprenedors de Sant Feliu. Van ser una cinquantena que van poder intercanviar impressions amb el President Pujol. Des del meu punt de vista va ser un debat força interessant i en que es va tocar una mica tot: economia, lideratge, el món de l'educació, política...
Dilluns vam fer una roda de premsa amb l'Anna Vilarrasa per explicar el nostre posicionament i comentar el pressupost municipal de 2008. Uns pressupostos moguts perquè d'entrada es va convocar el Ple sense comissió informativa tal i com explicava en aquest apunt fa uns dies. També aquest dies hem rebut la notificació tant del Síndic de Greuges com de la Direcció General d'Administració Local que han requeit a l'Ajuntament sobre la convocatòria del Ple.
Però mentre es resolt el tema, i com un cop més el govern municipal socialista va tirar pel dret i va aprovar els pressupostos, dimarts passat vam entrar unes al·legacions que caldrà discutir i votar en el proper Ple ordinari. Les al·legacions recullen algunes observacions sobre el pressupost que us afegiexo a continuació:
- Són uns pressupostos mal fets en que s'inflen els ingressos per quadra-los. No es té en compte la repercussió de la crisi immobiliaria i es comptabilitzen subvencions que no es tenen atorgades.
- Es redueix en 375.000€ l'inversió de l'Ajuntament respecte l'any 2007 (un 30% menys). I a més la partida més important d'inversió que posen són projectes tècnics, quan segons la nova instrucció comptable els projectes tècnics van a despesa corrent de l'Ajuntament.
- Ens gastem un 10% de la despesa corrent en festes, amb una festa menys. El pressupost de la Festa Major es de
111.911,11 eur, que comparat amb un municipi com Sant Celoni, tenen un
pressupost de 190.000,00 eur amb 16.500,00 habitants (3 vegades més que Sant
Feliu), i dura una setmana.
- Els sous dels regidors s'increment el doble que els ajudes socials. Hi ha un increment del 36% del sou dels regidors.
- La despesa en parcs i jardins s'incrementa en 60.000€ en un any de sequera i sense cap nova plaça o nou parc.
- Hi ha un increment del 150% en la parrida de personal laboral temporal, en termes absoluts s'ha incrementat en 250.000€ i encara no s'ha fet cap conbcurs públic de selecció de personal en el què va de legislatura. Tot va a dit.
- Una altra despesa mimportant és la Brigada on hi ha un increment del 105%. I no inclou cap carrer nou.
- Un capítol a banda mereix l'absència en el pressupost de 2008 de cap partida destinada a la construcció de la nova Escola Bressol Municipal, quan ja hi havia una previsió de 435.000€ en el pressupost de 2007. I a més hi ha una subvenció otorgada de la Generalitat de 575.000€ que caduca a finals de 2008. Aquí es veu clarament que no hi ha volutat política de fer l'obra i nosaltres ne demanarem explicacions.
En definitiva, són el pressupostos del govern de les xapusses i dels pedaços, del govern del pa i circo, del govern de les petites coses i de l'oblidar els reptes que tenim com a poble. Del dia a dia i deixar de banda equipaments absolutament necessaris pel poble com l'Escola Bressol o la Tercera Escola. I sobretot és un govern que prometia un canvi i que es va presentar a unes eleccions amb unes promeses que clarament incompleix amb els pressupostos, que és el que compta, perquè les paraules se les endú el vent.
Ahir vam inaugurar el local de CiU amb l'Artur Mas. Molta gent, tant al local com després al centre cívic pels parlaments. Molta gent i molt diversa. L'acte nes ha portat de corcoll un dies però va sortir rodó.
Al local entremig de veïns, simpatitzants i alcaldes i caps de llista de Caldes i Sant Quirze Safaja. Els presidents comarcals d'UDC i CDC i el diputat de la nostra comarca, Jordi Turull; vam descobrir l'obra que l'Ignasi Vallcorba ens ha dedicat. Per cert, una obra preciosa!.
Després vam baixar al cívic on vaig fer un breu parlament i vam passar un vídeo-resum de l'any. Després l'Artur Mas ens va esperonar a seguir treballant pel poble i ens va oferir el seu recolzament i el de tot el partit davant d'un govern socialista que actua al límit de lo democraticament tolerable. Ens va dir que CiU es mantidrà ferma a Sant Feliu a les verdes i a les madures. Missatge per a navegants.
Per últim fotos, salutacions contants, brindis i molta alegria i satisfacció entre els que hem organitzat l'acte. Des d'aquí vull agraïr a tots els companys de l'executiu i del grup municipal la feina... som un equip colllount!!.
Ara si algú vol seguir especulant sobre dimissions i mals rotllos que ho faci... a nosaltres no ens distrauran. Ladran luego cavalgamos!.
Us afegeixo el vídeo que vam projectar i que és el resm d'un any d'activitat: per cert ja tenim canal al YouTube:
Dimarts a Sant Feliu de Codines es va dur a terme la jornada Enganxa't a l'esport realitzada per part de l'agrupació Barça Veterans i promoguda per la Penya els Blaugrana de Sant Feliu de Codines, i especialment per l'amic i company de CDC, Albert Llorens. La idea a més va sorgir a partir d'una visita del Senador de CiU Josep Maldonado a Sant Feliu que com a jugador de l'equip de veterans va proposar als de la Penya del Barça aquest acte
La jormada va significar un èxit de participació, especialment a l'institut on es va fer una xerrada sobre la droga a càrrec de Julio Alberto (ex jugador del Barça) i on van participar 90 alumnes de l'institut o més tard amb una xerrada sobre l'esport i el treball en equip al club de Futbol Sant Feliu. La visita del Julio Alberto també va servir per constatar que la droga és una realitat al nostre municipi, i que calen moltes sessions com aquesta, informatives i pedagògiques per evitar que els nostres fills i filles entrin en aquest pervers món. També esperem que aquesta iniciativa sorgida de la societat civil posi les piles a l'Ajuntament en aquesta qüestió fins ara tabú.
Finalment es al vespre, es va fer una xerrada al Centre Civic dirigida als pares i on vam comptar amb la presència de Julio Alberto, Pere Valentí Mora (ex porter del primer equip del Barça), Sr. Prats (ex director del diari Sport), Miquel Tura president de la Penya Els Blaugrana en la que vaig poder assistir i on els pares i mares van poder expressar els seus dubtes i com abordar aquest tema amb els seus fills. Tot plegat molt interessant i esperem que es pugui repetir. Felicitats a La Penya!!
Dijous de la setmana passada, els tres membres de CiU denunciats per
l'Alcalde Pere Pladevall, vam rebre la sentència absolutòria. Fins ara,
no hem dit res, hem deixat treballar la justícia, segurs que una
acusació sense proves i amb la única finalitat de judicialitzar la
política no podia dur enlloc. Molt diferent del que va fer l'Alcalde
que va córrer amb la denúncia a tots els mitjans possibles, acusant amb
nom i cognoms a tres persones, que per coses de la vida, som del partit
de l'oposició.
Ara que ha sortit la sentència ens toca parlar, alt i clar. Ens toca
explicar que la sentència ens absolt no només reflexant que “No ha
quedado justificada, de otra parte, la autoría en la redacción de
comentarios, ni la titularidad del blog”, sinó que a més puntualitza
“lo cual es irrelevante dada la ausencia de tipicidad penal de los
hechos objeto de acusación”. I més endavant acalareix que “no
existiendo infracción penal, no cabe hablar de autoría alguna, ni de
circumstancias modificativas de la responsabilidad”. Podeu lleguir un resum aquí i veure lleguir la sentència completa. El que no podeu veure és la reacció del senyor batlle quan sortint del judici li vaig anar a dir que potser prou d'aquest color i em va proferir davant d'un atònit Toni Verdaguer i la resta de companys meus de CiU, "No em toquis!!!... Això és la guerra". La guerra? Quina guerra Pere?. La política justament serveix per evitar les guerres.
O sigui que tenim un alcalde que denuncia sense proves fets que no són
denunciables... vaja que té la pell molt fina i que no adment cap
diferència d'opinió i criteri. A algú tot aquest episodi li pot fer més o
menys gràcia. Als que l'hem patit en la pròpia pell no ens en fa gens.
I als que facin el bloc anònim en qüestió es deuen estar fotent un fart
de riure. Però el preocupant és que siguem l'únic municipi on menys
d'un any ens haguem trobat amb un períple de fets que ratllen el límit
de lo democràticament acceptable:
- Sen's ha denegat la plaça per fer-hi una acte electoral. - No s'ha fet un sol concurs d'elecció de personal. - L'utilització impudica i partidista dels mitjans de comunicació municipal amb episodis com el de Can Xifeda.
- Es fa un ROM sense ni una sola reunió amb cap grup polític per consensuar-lo.
- Als 8 mesos plega un regidor pel "tracte inhumà de l'alcalde al personal i regidors"
- El Pressupost es presenta sense comissió informativa prèvia i ara n'hem d'impugnar els acords
- Es denúncia a tres membres de l'oposició sense fonaments ni proves...
I si a un grup municipal que estem a l'oposició ens passa tot això, que no li pot passar a un ciutadà que estigui atrevessat amb aquest Alcalde i que no tingui tots els recursos i mecanismes de que disposem per defensar-nos i per fer complir la Llei?. Preguntint-s'ho. O sigui que el tema no és per riure.
Jo em pregunto que més ha de passar perquè algú li pari els peus a aquest senyor?. No estem parlant d'una dictadura d'un país africà, estem parlant de
Sant Feliu de Codines. Si a CiU hi hagués una persona amb aquest tarannà, a mi em
faria remouria l'estòmac. Perquè per sobre de les diferències ideològiques ha
d'haver-hi les conviccions democràtiques. El entendre que el diàleg és
la base del sistema i que a més estem en un poble on tots ens trobem pel
carrer.
Només esperem que aquest lamentable episodi serveixi per tornar a la política i deixar "la guerra" del senyor Pladevall. Segur que el poble hi sortiria guanyant!.
Dilluns en el Ple extraordinari sobre Pressupostos, CiU va marxar del Ple. Ho vam fer perquè dies abans vam entrar a l'Ajuntament un escrit demanant que es convoqui la Comissió Informativa i se'ns fes arribar tota la informació que la Llei determina que ha de comprendre els pressupostos municipals.
No es va fer i com ja ens té acostumats l'Alcalde, va voler saltar-se a la torera, les formes establertes per la Llei. Des de CiU vam ser al Ple al principi per demanar que aquest no es celebrés, que es desconvoqués i es convoqués la Comissió informativa i el Ple correctament. Que se'ns facilités la informació que falta: la platilla de personal, les subvencions atorgades, el pla d'inversions, l'endeutament de l'Ajutament a 31 de desembre...
A més no vam fer-ho sols, el grup dels Independents també va demanar el mateix. Però l'alcalde va voler fer el Ple igualment, motiu pel qual ens hi vam absentar i a llarg d'aquesta setmana presentarem la impugnació del Ple i dels acords del Ple, així com l'ampara de la Direcció General de l'Administració Local i del Síndic de Greuges.
Estem farts, d'aquest mal estil d'anar tirant pel dret i sense respectar les més mínimes formes de funcionament democràtic. Per això ho fem. Volem que es facin les coses bé d'un cop. Que hi hagi diàleg. Que se'ns convoqui al que se'ns ha de convocar. Tots els grups formem part de l'Ajuntament i representem, cadascú d'una forma o altre, el conjunt dels ciutadans de Sant Feliu. Tant costa fer les coses ben fetes?
El dissabte passat va haver-hi de nou Ple municipal. Un dels punts que s'hi va tractar éren les al·legacions que vam presentar al Reglament Orgànic Municipal (ROM). Després d'un diàleg i una negociació amb la Laia Jordana ha estat possible consensuar un text prou encertat i que corregeix bona part de les mancaces que hi havia. En aquest sentit, encara que a pilota passada, vull agraïr l'esforç personal de la Regidora per trobar-nos, parlar discutir i arribar a punts d'entesa. Aquest és el tarannà que ens agradaria des de CiU i que va portar a que s'aprovessin 22 de les 25 al·legacions que vam fer.
També vam presentar una altra moció sobre la rebaixa de la taxa d'escombraries, en que demanem la revisió d'una taxa que considerem abusiva i que s'ampliï el plaç per acollir-se als descomptes que ara només se'n beneficien un centenar de famílies.
A part d'això, l'Anna Vilarrasa va preguntar pel projecte de l'Escola Bressol. Projecte que vam deixar a punt per iniciar-se les obres i que l'alcalde va dir que començarien a principis d'any -debia referir-se a l'any xinès-. Ara ens diu que no hi ha diners, i el més greu potser enlloc de nova Escol Bressol acabem tenint barracons. Cal recordar que fa pocs dies es va presentar la sol·licitud de subvencions del PUOSC i que l'Ajuntament no va demanar res per la nova Escola Bressol.
El Ple demostra que allà on es parla i es dialoga s'arriba entesa, sobretot en funció del tarannà de la gent que va davant. I a on no es parla i es va per la via de la imposició les coses no avancen. Hi ha una dita que ho resumeix tot, parlant la gent s'entén.
Divendres a les vespre a les 10, un grup de Sant Feliu van marxar cap a Montserrat des de la plaça de Sant Feliu sota la pluja. Jo m'hi he afegit a la matinada a la serra de l'Obac. És un costum i tradició força arrelat a Sant Feliu i diverses colles, en arribar la primavera organitzen aquesta sortida. Ahir la beneida pluja va fer més difícil la travessa.
Es fa una mica dur i cansat, però té les seves satisfaccions, la nit atravessant el bosc fins arribar a Sant Sebastià de Montmajor, la coca i el vi bo de la barraca del boter al Pla dels Ocells. La taronja ja ben entrada la nit a Sant Feliu de Racó, l'Esmorçar i sortida del sol a la Serra de l'Obac, el camí dels romans arribant a Monistrol que se't fa etern i finalment el trencames final de l'ascens a la muntanya de Montserrat. No sé si per la pluja o què però aquest any a les 12 del matí ja érem a dalt!.
Aquest any, a més, els que heu volgut heu pogut seguir el tros de travessa que he fet a través del meu meu twitter. Amb la intenció de concertir la travessa en 2.0.
Dissabte vam entrar a registre de l'Ajuntament les al·legacions que presentem al Reglament Orgànic Municipal de Sant Feliu. Un Reglament d'aquest tipus en qualsevol Ajuntament "normal" s'hauria aprovat per unanimitat dels grups municipals després d'arribar a un consens. Aquí un cop més no ha estat possible.
Es va presentar el ROM de forma unilateral, sense ni una reunió amb cap grup municipal, ni entitat. Ens el vam trobar directament al darrer Ple i el rodet de la majoria absoluta socialista el va fer aprovar. Però després perquè a més conté greus il·legalitats i mancances: 1.- Il·legalitats perquè es confereix un poder a l'Alcalde que ni la Llei de bases de règim local li atorga. Per exemple s'intenta restingir el dret a la informació fent-lo discrecional de l'alcalde, o fins i tot establint un plaç d'entrega d'informació d'un mes quan la Llei estableix quatre dies. Fets aquests que a més de ser il·legals constitueixen una vulneració dels drets del ciutadà.
2.- Greus mancances, no sabem fins a quin punt malintencionades, com exemple, no es regula el funcionament del Ple, ni d eles comissions informatives, o d'òrgans de participació ciutadana com l'audiència pública. deixant tota la capacitat de regular aquests a l'alcalde.
3.- Aspectes que tot i no ser il·legals, ni ser uan mancança fan mal als ulls. Per exempel que a Sant Feliu per demanar una audiència pública calguin 1.000 signatures de ciutadans, denota la nul·la voluntat de que la gent participi i impossibilita que ningú pugui emprar aquesta fórmula, a excepció és clar, del propi Alcalde.
En definitiva un ROM per coartar, condicionar i impossibilitar el control i seguiment del govern, un ROM per frenar i evitar canals i mecanismes de participació ciutadana, un ROM fet de forma unilateral i a sobre mal fet. Per tot això CiU hem presentat aquesta bateria d'al·legacions amb la voluntat de que s'esmeni i es corregeixi. Però tant el fons com les formes denoten un cop més que estem davant d'un govern amb una nul·la voluntat de diàleg i de consens amb els altres grups i amb els ciutadans.
Divendres abans de baixar a l'Assemblea comracl de CDC on escollíem en Feliu Guillaumes com a president, vam annar junt amb la Cristina Buj i l'Andreu Castellet a la presnetació de la nova temporda d'Ona Codinenca. Un cop més els amics Quim Martínez, Àlex Mir, Pau Ibars i Ton Falqués entre altres ens han preparat una bona programació de ràdio. Una ràdio que vam iniciar fa uns anys un quants i que es consolida i creix des de la bese de ser una entitat d'entitats.
Divendres a la tarda vam tenir sessió de formació a l'agrupació de 
Ahir uns quants de l'agrupació de
Aquesta setmana l’agrupació de 
Ara fa uns dies 
L'amic Quim Jou, em fa arribar un mail amb un altre muntatge que han fet després del 
Ahir vam tenir el President Jordi Pujol a Sant Feliu de Codines. Venia a fer la Presentació del seu llibre de "Memòries 1930-1980" que va ser un èxit d'afluència i de públic. La Biblioteca va quedar petita per escoltar les vivències dels inicis de Jordi Pujol.
Ahir vam inaugurar el local de 
Dimarts a Sant Feliu de Codines es va dur a terme la jornada Enganxa't a l'esport realitzada per part de l'agrupació Barça Veterans i promoguda per la Penya els Blaugrana de Sant Feliu de Codines, i especialment per l'amic i company de 
Divendres a les vespre a les 10, un grup de Sant Feliu van marxar cap a Montserrat des de la plaça de Sant Feliu sota la pluja. Jo m'hi he afegit a la matinada a la serra de l'Obac. És un costum i tradició força arrelat a Sant Feliu i diverses colles, en arribar la primavera organitzen aquesta sortida. Ahir la beneida pluja va fer més difícil la travessa.
