Semble que a un any de les eleccions generals Espanyoles, el PP i el PSOE han triat un altre cop el discurs de la " crispació " per mantenir viu al seu electorat.
Les desqualificacions personals i els insults tornen a la vida política Espanyola a veure qui la diu més grossa. Tornen els GAL, segurament el "Váyase señor Zapatero" i el que faci falta.
La qüestió és fer força enrenou i………….
sortir al diari i a la TV, i així mantenir tensionat a l’electoral amb el discurs de la por per l’adversari.
Un discurs tan efectiu com perillós per qualsevol règim democràtic, doncs el que genera no són pas sentiments democràtics precisament.
A Catalunya com sempre ens ho mirem de lluny, aliens a la batalla i sense ser conscients que aquests discursos també ens perjudiquen encara que no en siguem el blanc dels atacs. Quant és tensiona d’aquesta manera la societat els que no participen directament de la discussió sempre acaben patint els danys col.laterals.
Una societat Espanyola tensionada i crispada entre Dretes i Esquerres no estarà mai per afrontar, ni que sigui de passada, les reivindicacions nacionals de Catalunya o del País Basc. La crispació generada fa que aquest sigui un problema que a Espanya ni s’el plantegen si s’estan barallant entre ells i el consideren un localisme sense entitat suficient per merèixer l’atenció de la classe dirigent Espanyola. Només el toquen quant no és barallen entre ells.
Una situació que a l’actual Govern de la Generalitat l’hi anirà molt bé per anar fent sense soroll, doncs el personal ja està distret en altres temes. Encara que, aquí també ens convindria tensionar una mica la nostra societat, però per parlar de sobiranisme i no de collonades legals sobre el règim penitenciari d’un pres.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!