Franquisme sociològic

fdezdiazTenim un paladar de llauna i un estomac capaç de digerir pedres. Ja no ens afecta res. Des de fa una setmana assistim impassibles a una transcripció literal de les converses entre el ministre responsable de la nostra seguretat i dels processos electorals; i el responsable de l’oficina antifrau. Filtracions sobre com planificaven, preparaven i difonien informacions falses sobre els seus adversaris polítics per tal d’ensorrar-los valent-se dels mitjans i recursos públics com la pròpia policia.

No cal dir que en un país mínimament democràtic tant el ministre com el director de l’oficina antifrau haurien dimitit -un verb que aquí ja no es conjuga- al primer minut de la filtració. Però aquí no, aquí els partidaris de frenar l’independentisme veuen aquestes pràctiques com necessàries o amb simpatia sense adonar-se que el fet que es pugui gravar el ministre responsable de la seguretat al seu despatx ja de per sí és motiu per cessar-lo. I sobretot sense entendre que encara que avui utilitzin aquestes pràctiques pròpies de dictadures i règims totalitaris contra els altres un dia les poden utilitzar en contra seu.  És com aquell poema de Bertolt Brecht que deia “Primer van venir a buscar als comunistes i no vaig dir res perquè jo no era comunista. Després van venir pels jueus i no vaig dir res perquè jo no era jueu. Després van venir pels sindicalistes i no vaig dir res perquè jo no era sindicalista. Després van venir per mi però, aleshores ja no quedava ningú que digues res”.

També és sorprenent com en un moment en què estem en alerta antiterrorista 4 de 5, el responsable de la policia, dels serveis d’investigació i de la lluita antiterrorista el gravin, no al bar de la cantonada, sinó fins a 4 hores al seu despatx del Ministeri!. Un país que el tema de la seguretat se’l prengués seriosament i no com una vinyeta de Mortadelo i Filemón, independentment del contingut de la gravació estaria cessada mitjà cúpula del ministeri. Però aquí no passa res.

No passa res perquè estem amb un estat amb una feble, feblíssima cultura i tradició democràtica. Existeix un franquisme sociològic latent que segueix creient que el despatx del ministeri és una extensió del menjador de casa seva, que la utilització de recursos públics amb finalitats partidistes i de persecució d’idees contràries al govern és acceptable i que l’àngel Marcelo aparca cotxes i no duu gravadora.

2 pensaments sobre “Franquisme sociològic

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*