Arxiu de la categoria: Noves Tecnologies i Internet

Tot el que és nou m’apassiona… sobretot si té xips.

Wallapop i la publicitat digital d’atracció

El passat 5 de març al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada va tenir lloc la 47a sessió web amb Gemma Escribano [Twitter],  directora de màrqueting de Wallapop. La seva ponència portava per títol “Al límit de la publicitat digital per atreure els usuaris”.

Us deixo a continuació algunes idees que vaig trobar rellevants:

  • Wallapop ha aconseguit en 3 anys tenir més de 40 milions usuaris. Un web pensat per disseny mobile first i amb aplicació nativa
  • Mai res serà perfecte, però cal sortir. No pots esperar a que sigui perfecte, cal treballar el mínim producte viable
  • Marketing digital son totes les accions que podem fer on-line”. A Wallapop fem estratègies 360 graus
  • “Les empreses que estan triomfant avui en dia combinen on-line i Off-Line. La medició és molt important tot està mesurat”
  • A Wallapop el Brand Marketing es fa amb personalitats conegudes a internet, ens fan de prescriptors i generen tendència. Hi ha influencers de tots tipus. A Wallapop també fem Marketing de contiguts: articles pagats”
  • A l’offline és molt important donar molta rotació de creativitats i de textos amb un mateix missatge (cursa eficiència)
  • En Marketing intentem ser directes, parlar amb el llenguatge carrer, no utilitzar jergues i ser transgressors
  • Qualsevol comentari negatiu es pot tornar en positiu si tens coneixements i rapidesa per fer-ho
  • La landing page: la primera experiència d’usuari ha de ser perfecte. Fem proves de les pàgines d’entrada”
  • Per l’onboarding process aprofitem aplicacions de tercers per fer molt ràpid el procés de registre. Sempre call to action

 

 

Tinc un tuit pel president #KRLSRespon

El passat 21 de juliol, feia 10 anys del primer tuit oficial que donava arrencada a la xarxa social twitter que havia nascut el mes de març d’aquell any 2006. Els que vam començar a fer-la servir per aquelles dates, en el meu cas la primavera de 2007, Twitter funcionava via SMS contra un número de telèfon londidenc. Recordo encara una campanya d’aleshores que demanava a twitter un número telèfon local per evitar el sobrecost dels SMS internacionals que implicava fer un tuit.

Ha plogut molt des de llavors, o potser no tant, només 10 anys. En 10 anys twitter s’ha fet un lloc en majúscules en la comunicació, el periodisme i la política. Twitter ha estat capdal en les “primaveres àrabs” (ara ja no tant primaveres), en els grans esdeveniments del país i en donar la informació més actualitzada, espontanea i directa de les bones i males notícies.

En aquest context  de celebració dels 10 anys de twitter vam organitzar el primer Q&A amb el President Carles Puigdemont  [Twitter]al Palau de la Generalitat i amb la col·laboració de twitter. Als Estats Units,  el president Obama ha fet diverses vegades un Q&A. Aquí era el primer cop que un president ho faria.

Com passa en aquests casos vam voler adaptar el format americà a la realitat d’aquí. Als EUA les preguntes que fan al president a Twitter s’escullen entre el gabinet del president i twitter. Aquí van ser escollides per twitter (les de més engadgement) i vam introduir 3 moderadors. Dos de l’àmbit digital: el periodista de tecnologia Josep M. Ganyet [Twitter] i la periodista del programa Generació Digital Gina Tost [Twitter], i un de l’àmbit més polític, el periodista de Catalunya Ràdio, Martí Farrero [Twitter]. Ells van ser els encarregats de fer la selecció final de les preguntes i de traslladar-les al President.

Spot promocional del #KRLSRespon

[youtube http://www.youtube.com/watch?v=ZKB0YIhe86s]

En el microsite de twitter: #KRLSRespon s’agrupaven les preguntes que feien la gent emprant el hahstag #KRLSRespon. El dia 21 de juliol a les 19 hores el president Carles Puigdemont va anar responent les 15 preguntes que havien triat els moderadors més una que va afegir cada moderador.

L’acte va ser un èxit, no només per la novetat del format, si no com ho demostren algunes dades:

– 2.519 tuits amb l’etiqueta #KRLSRespon,

– 3.528.842 el nombre d’usuaris únics que han vist un tuit amb l’etiqueta #KRLSRespon

– 20.571.522 impressions.

Galeria d’imatges del abans, durant i després

La Comunicación Política de la campanya el 26J

El dilluns vaig assistir a l’acte de repàs de les principals eines 2.0 emprades pels partits polítics en la passada campanya de les eleccions a Corts Generals que organitzava l’Antoni Gutiérrez-Rubí. 

Es van repassar les millors pràctiques empraddes pels diferents partits en aquestes eleccions. Des del catàleg d’Ikea de Podemos, als diferents usos de xarxes “més noves” com snapchat o Telegram.

Algunes conclusions ràpides del que vaig aprendre:

De la campanya cada quatre anys a la campanya permanent i quotidiana: Cal crear elements de comunicació política que donin un aire de quotidinaitat. El poder de lo quotidià. A la gent li preocupa el dia a dia i això es reflexa en com comuniquem.

– La idea de Podemos del catàleg d’IKEA parteix d’aquesta reflexió. El catàleg d’IKEA és una imatge absolutament quotidiana. Se’n fan 300 milions d’exemplars en 30 idomes. Se n’imprimeixen el doble que la Bíblia. També parteix de la ides estasa que els programes no es llegeixen, en aquest catàleg és repensen les causes com a “parts d’una casa” i és una recreació no artificial de l’espai petrsonal dels candidats de Podemos.

Un dels reptes dels polítics d’ara és com passen de l’esfera personal a la pública amb naturalitat.

Finalment afegeixo enllaços a les diferents presentacions que es van fer i que us recomano que llegiu.

Destaco la part de vídeos curts per veure el canvi que hi hagut en els partits alhora de reaccionar amb el format audiovisual i com això transforma les estructures dels partits moderns incorporant i reconvertint els gabinets de comunicació en petites productores. 

  1. Antoni Gutiérrez-Rubí (@antonigr). La cotidianidad en campaña (ver presentación)
  2. Xavier Peytibi (@xpeytibi). El uso de Snapchat (ver presentación)
  3. Mireia Castelló (@mireiacastello). El uso de Telegram (ver presentación)
  4. Santiago Castelo (@santiagocastelo). Facebook ads como segmentación (ver presentación)
  5. Carlos Guadián (@carlosguadian). Las redes en los debates electorales (ver presentación)
  6. Marina Isun (@Marina0088). Los vídeos cortos online (ver presentación)

Twitter la xarxa social de la comunicació

Aquest matí al palau de la Generalitat ha tingut lloc una sessió de formació a càrrec de l’equip de Twitter, Sergio Vinay, David Nuñez i Aleix Casals i presidit per la consellera de la Presidència, Neus Munté.

A continuacvió us deixo uns apunts d’allò que m’ha semblat més rellevantd el que ens han explicat:

–          Twitter és una xarxa social de només 10 anys, neix el març de 2006 i el primer tuit es va fer el 21 de juiol d’aquell mateix any. En l’actualitat compta amb més 820 milions d’usuaris al món cada mes.  

–          És una plataforma pública, és directe, és conversacional i distribuït (impacta en altres mitjans)

–          Twitter ja s’ha traduït al català. A Catalunya Twitter té una forta penetració per sobre la mitjana. El seu ús és sobretot en l’entorn polític i dels mitjans de comunicació. Un exemple, les eleccions del 27 de setembre van generar 15 milions de tuits.

–          Algunes dades sobre l’ús del Twitter en l’àmbit polític:

  • Als EUA el 100% del senadors i el 95% dels membres de la Cambra de representants estan a Twitter
  • A la Unió Europea el 100% de comissaris europeus i 570 de 571 eurodiputats estan a Twitter
  • A nivell global i pel que fa a la diplomàcia digital 172 caps d’estat i 4100 ambaixades i ambaixadors hi estan presents. Totes les vinculacions que s’hi poden fer a nivell de diplomàcia digital, sobretot en l’àmbit cultural, són molt potents

–          L’espontaneïtat i la immediatesa a Twitter són molt importants. Però que sigui espontani i o immediat no vol dir que no estic treballat i planificat. És important buscar un to, un missatge i una coherència entre l’on-line i l’off-line.

–          Eixos de contingut  que tenen un major potencial:

  • Partir d’una necessitat i donar una resposta
  • Demanar la col·laboració o participació en alguns temes
  • Donar resposta en situacions especials (emergències…)
  • L’ús de tuits amb contigut audiovisual (persicope, imatges o vídeos)

Trobada president Puigdemont amb Igers

Ahir va tenir lloc al Palau una trobada amb els comunitats Igers catalanes i el president Carles Puigdemont.

La xarxa social de fotografia Instargram neix l’octubre de 2010. Només uns mesos després niex la primera comunitat catalana d’igers el gener de 2011.  Igers Catalunya és una de les primeres comunitats a aparèixer al món i una de les més actives. Actualment segons el CEO d’intagram es calcula que a l’estat espanyol hi ha actualment 8.000.000 de persones a Instagram, dels quals molts a Catalunya.

Una altra dada destacada és que Barcelona es troba entre les TOP5 de ciutats més fotografiades al món.

Diplomàcia digital una nova estructura d’estat

Ahir vaig assistir a la Jornada “Digital Diplomacy: Fostering a collaborative engagement” que organitzava Diplocat [web]. Va ser una de les primeres jornades que veig que s’organitzen al país en un tema que fora de les fronteres està agafant força. Es tracta de veurecom influiexen i com pots utilitzar els mitjans socials com a eina “per fer país” al món.

Us acompanyo algunes de les principals idees que vaig trobar més interessants dels diferents ponents:

Els mitjans socials no poden substituir la diplomàcia tradicional, ni compensar les males polítiques. Són una eina, no un objectiu en sí mateix.

Ara bé tenir una presència a la web i en xarxes socials (bàsicament twitter) és imprescindible i és una eina clau per a recollir intel.ligència de fonts obertes. ELs objectius d’aquesta presència han de ser:

1.- Escoltar. (Intel.ligència en fonts obertes).

2.- Comunicar-se. Difondre i donar a conèixer el país en sentit ample.

3.- Relacionar-se (engagement). Fer xarxa i comunitat

Les plataformes socials són fonamentals, et permeten reaccionar immediatament a, per exemple, articles hostils o poc acurats. També et permeten fer un bypass als mitjans de comunicació tradicionals, pots enviar directament el teu missatge, sense dependre dels periodistes.

Els mitjans de comunicació social han forçat els líders mundials a observar i escoltar.

El Twitter és una manera de que un país tingui més influència del que correspon al seu pes. Permet augmentar la visibilitat de les petites nacions, jugar a la mateixa lliga que els grans. Alguns grans exemples inclouen Noruega i Suècia, petits països que han guanyat visibilitat gràcies a Twitter.

Pel que fa a aquesta xarxa social aquestes són les xifres actuals:

* 77% dels governs són presents a Twitter.

* 137 caps d’estat i govern són a Twitter.

* 47 ministres d’exteriors tenen un compte personal a Twitter.

Les eines socials li donen una “cara humana” a les relacions internacionals. També permet als ciutadans posar-se en contacte directament amb els líders mundials. Potser no responguin, però hi ha la possibilitat de posar-s’hi en contacte i de seguir-los.

Per als líders, és tracta d’interactuar i de dirigir les converses, no solament d’emetre informació. Poden mobilitzar la gent al voltant d’idees i conceptes, i és el primer cop a la història que això és possible a escala mundial.

Un exmple d’això és l’evolució de la presència de líders a les xarxes socials. El 2007 solament 5 líders eren a Twitter (inclosos USA i Mèxic), el 2008 11 més, el 2009 86, el 2010 100, el 2011 112 més.

Pel que fa a quins són els líders mundials més actius a Twitter: Venezuela té una mitjana de 41,9 tweets al dia, és el primer del ranking. 

Pel que fa al percentatge de tweets enviats com a resposta, el més elevat és el del primer ministre d’Uganda. Respon al 96% de missatges rebuts. El ministre d’afers exteriors suec també té un percentatge alt (86%). 

Què ens ensenya tot plegat? Líders, ONGs, organitzacions … fan servir Twitter per diferents motius. És una manera d’informar i educar. També poden interactuar, i connectar amb les audiències. També (sovint oblidat), poden mobilitzar les comunitats, i això ho fan informant, educant, connectant.

L’accés a converses marca l’actual era, en contrast amb l’accés a informació. Els ciutadans poden forçar els polítics a respondre en 140 caràcter o menys, quelcom que tradicionalment és difícil. Hi ha grans oportunitats per als dos costats (públic i polítics).

La transparència és un altre avantatge. El públic ha perdut la confiança en els polítics, i això ha provocat una encara més gran necessitat de transparència i obertura.

Apunts sobre Internet i les eines de social media en la comunicació

Dijous passat vaig assistir a la Social Media Week, a una Jornada sobre Internet i les eines de social media en la comunicació científica. A l’acte intervenien diefrents ponents des de diferents punts de vista:

Gabriela Bolognese. Dtora Contiguts a Yahoo
Javier Casares [web]. Especialista en posicionament web
Oulai Benmeziane. Director de WebCongress
Jordi Villà Freixa, Dierctor Escola Politèctina UVic
Mark Frankel. Director Social News a la BBC.

A cotinuació us deixo amb els apunts del que vaig poder entendre ordenat en tres blocs: continguts, posicionament i arquitectura i tendències dels usuaris. Espero que us sigui d’utilitat: 

Sobre els continguts a Internet

Què és un contingut amb èxit?. Actualment són els continguts de sexe i “cotilleo”.

Què és un contingut de qualitat? -> el que resolt un problema a l’usuari. Podem buscar continguts que despertin interès a la gent. Per exemple, Yahoo aposta per la ciència com element de qualitat i d’interès.

Els continguts han de ser virals i que puguin ser fàcilment propagats per els xarxes socials. Per això han de complir uns requisits:

          Ser últils, clras i atractius: Que sigui una resposta a una necessitat. Una manera se conèixer necessitats és detectar preguntes que siguin tendència en cercadors. Cal escriure titulars atractius que captin l’atenció i s’entenguin.

          Promoure sense forçar: No spam ni astroturfing -> cal preservar la reputació

          Dominar les fonts de referència primàries

          Conversar amb transparència: política clara d’interacció i respectar-la. Reaccionar positivament a les crítiques.

Avui és tant important el contingut com el contenidor (importància d ela tecnologia i disseny amb que es fan les coses, “sense masses additius”). Un exemple, l’slider de Yahoo és un algoritme que va rotant notícies en funció del més visitat i dels gustos de l’usuari a partir de l’experiència de navegació i les seves cerques.

El futur es veure com resolem contingut i mobilitat

Sobre posicionament a cercadors

El SEO no existeix com a tal, el SEO tradicional ha mort. Els darrers algoritmes de Google van enfocats  ala qualitat dels continguts i al llenguatge natural. Ja no hi ha prou8 amb posar metadades, i etiquetes per posicionar un contingut. Cal que el contingut sigui de qualitat, propi…

L’objectiu dels cercadors dels propers anys és la personalització dels resultats de la cerca.

És necessari cada cop més separar el contingut per nivells (sempre millor crear subdominis que carpetes).

Secret per un bon SEO: Fer les coses bé.

          Bona infraestructura (hosting)

          Bona arquitectura de la informació

          Bons continguts

          Un disseny senzill i clar. Les 50 columnes i 50 notícies és fatal. El millor per un cercador és un web pla amb textos!. Experiència d’usuari (és navega bé?). Cal relaxar el disseny: Colors freds i suaus que transmetin tranquil·litat a l’suari (blaus, verds, grisos.. fons blancs) 

          Classtering: classificar i recategoritzar els continguts

Cal fer que les màquines ens entenguin. Emprar sempre html 5.0. Cal fer webs per les 2 darreres versions de navegadors (la resta que s’espavilin). Html 5.0 permet molts tipus de formats que la gent no veu però les màquines sí. Es pot expandir el codi!.

Cal mantenir SEMPRE actualitzat el lloc web i publicar amb certa freqüència i cal facilitar la compartició en xarxes socials

Sobre l’usuari

Cal ser actius a Internet per captar usuaris. Anem cap al contextual commerce, compra en funció del moment que té la persona.

L’usuari és molt infidel per això cada cop és més important donar valor als continguts, arquitectura de la informació i usabilitat.

Cal fer marketing digital. Fórmula: SEO + xarxes socials + disseny

És important convertir els fans, amics i seguidors en visites.

El fallo número 1 en usabilitat són els formularis (cal fer-ho senzill). Els processos (sobretot el de compra) ha de ser intel·ligent i amb pocs clics.

Impera el calm compunting-> fer la vida fàcil a l’usuari. El lema seria: Has de fer webs per tontos. 


Notes sobre l?esmorzar de Primer Plana amb Zaryn Dentzel de Tuenti

Ahir vaig assistir de l’esmorzar de Primera Plana que organitza El Periódico amb Zayn Dentzel [Wiki], CEO i fundador de la xarxa social Tuenti. A continuació us deixo algunes notes de la xerrada que va fer:

En una primera etapa a internet només hi havia les institucions i empreses i “qui s’ho podia pagar” atès que tenia uns costos d’entrada. Amb la irrupció de les xarxes socials tothom pot estar a la xarxa. Abans d’elles la gent no estava a internet.

Tuenti és una xarxa social que disposa de 13’5 milions d’usuaris, genera més de 200 milions de missatges de xat i aquest any ha tingut un creixement del 600% en dispositius Android.

Per Dentzel el canvi fonamental en el comportament de l’usuari vindrà amb l’extensió de l’smartphone de forma universal. Des del seu punt de vista, l’usuari ja va cap a plataformes i això s’accentuarà (ha posat l’exemple d’smartphone’s que ronden el 50€ que s’estan presentant al MWC sobre programari Android que seran accessibles per tothom i arribarà un punt que si no tens un smartphone no estaràs connectat). En aquest sentit augura que si vols competir no pots estar només al web, has de ser multi plataforma. Aquest canvi implicarà una transformació molt gran en la forma de comunicar-nos.

Per Dentzel la web ha passat a un segon terme el més important per una xarxa social com la seva (però augura que per qualsevol) serà l’entorn mòbil. “Pensem que el mòbil està amb nosaltres tot el dia”.

Un altre aspecte a comentat ha estat l’aliança entre Tuenti  i Telefónica creant una operadora enfocada al segment més jove. També ha destacat que Tuenti  ja s’ha implantat a Catalunya amb una plantilla de treballadors que en poc temps ha passat de 4 a 25 persones.

D’altra banda, les xarxes socials faciliten que la gent es pugui mobilitzar . La transparència que crea la xarxa canvia els comportaments i components polítics. Avui en dia o estàs a la xarxa o no guanyes.

De totes formes actualment tenim un problema de masses identitats (Twitter, Facebook, Linkedin, WkatsUp, FourSquare, Tuenti…).

Sobre la crisi dels mitjans per Dentzel, els mitjans tradicionals han controlat la informació perquè tenien el monopoli dels canals de distribució (Ha posat com exemple la ràdio que disposa d’unes llicències per emetre). Amb l’arribada de l’era digital han de competir en un entorn on no controlen els canals de distribució.

Respecte a la crisi ha dit que detecta que aquí no hi ha el mateix optimisme i suport a la gent emprenedora que als EUA. I que caldria millorar l’entorn educatiu i canviar actituds.

Resum i impressions de “La política a l’era de les xarxes socials” amb Daniel Innerarity

Avui he assistit a la sessió web “La Política a l’era de les xarxes socials” amb Daniel Innerarity [web]. M’ha semblat molt interessant en el sentit de desmitimicar alguns conceptes i valors associats a les xarxes socials i al seu ús. Sóc dels que sempre he pensat que les xarxes socials són un instrument (al servei del que sigui, bo o dolent) i no un fi en si mateix. Com ha passat al llarg de la història qualsevol canvi tecnòlogic l’associem a unes idees i a canvis socials que no sempre es duen a terme. 

Al món de les xarxes socials hi ha també els seus aiatol·lans que volen dir-nos que i com usar-les, i de quina manera afecten a la societat. Però això, com sempre, ho deicideix l’evolució i el pas del temps. Nosaltres simplement surfegem sobre les onades que aquests canvis en duen, uns amb més traça i altres amb menys.

Us destaco algunes frases de la seva intervenció que més m’han agradat:

El gran problema de les nostres societats és el populisme. La dificultat de construir un interès general des de la responsabilitat. Hi ha massa mecanismes d’irresponsabilització.

– La utopia de la desintermediació s’associa a les xarxes socials. Hi ha una fascinació exagerada per les xarxes socials i la participació. Estem en una societat que va a la caça i captura de l’intermediari. Les professions amb problemes són les d’intermediació (polítics, periodistes…).

Hem arribat un punt en que la gent prefereix el filtrador que el periodista, a google que al professor i una ONG més que al govern.

No ens adonem que en el fons l’ideal de desintermediació sorgeix del món dels mercats. Es basa en el neoliberalisme que creu que el mercat s’autoregula. I no existeix un mercat que s’autoreguli.

La societat viu en la utopia que tot està a l’abast i no val res. És la consagració de l’aficionat.

– Un dels eslògans més repetits el 15M pel moviment dels indignats és: “els nostres somnis no caben a les vostres urnes”. Cal preguntar-se si els somnis d’alguns no són els malsons d’uns altres com ha passat diversos cops a la història.

Una societat madura és quan ha après que la política és sempre decepcionant. La qualitat d’un polític es mesura no pels seus ideals sinó pel que està disposat a acceptar com a segona opció, com a renúncia.

La política és una activitat inseparable del compromís. El compromís i l’acord implica per definició la renúncia i per tant porta a la decepció. La política no es fa per aconseguir el que un vol sinó el que és millor per al conjunt o per l’interès general. Ara hi ha gent que diu que els polítics estan lluny de la gent, per a mi el problema és que estan massa a prop i això els porta a no prendre decisions que són impopulars. Es governa a cop d’enquesta o de titular.

En els darrers anys hi hagut una proliferació de grups d’opinió i de pressió a l’entorn dels partits ( han proliferat els Tea Party que són grups de pressió radicals que no tenen una segona opció). Als entorns dels partits hi ha més fanatisme que als partits mateixos.

Partit és una gran paraula perquè vol dir que ets una part de la societat i no el tot.

El món de les xarxes socials permet el contacte d’un amb els homogenis. Sovint crea massa espais homogenis que es retroalimenten. Una visió massa homogènia és l’avantsala del fanatisme. La gent que ens porta la contrària ens protegeix de la nostra pròpia bogeria.

– Ara que ja portem un cert temps a la xarxa comencen a aparèixer balanços crítics de les xarxes socials. Tota innovació tecnològica ha anat acompanyada d’una utopia social. Les xarxes socials porten associada la utopia de la societat plana, de la participació… Perquè hi hagut tant hippies que ha acabat en centres tecnològics (Steve Joobs per exemple)?. Perquè han pensat que el que no van aconseguir amb la política ho podrien aconseguir amb la tecnologia. Karl Marx també creia que la xarxa de ferrocarrils a la Índia acabaria amb les castes…

Hi ha una ingènua creença que la tecnologia democratitza. Però el ciberutopisme beat no ha entès que és la tècnica, el poder i l’estructura social. S’ha pensat que la tècnica flueix en un espai buit. Però la tècnica sempre es produeix en un context social i aquest en determina el resultat. La informació no flueix en el buit. La tecnologia no té efectes democratitzants, ho fa el cotext en que es produeix. Un exemple el tenim en la frustració d’alguns davant l’ús del twitter a la primavera àrab i el resultats electorals posteriors amb l’increment de grups islamistes.

Un altre tòpic és que les xarxes socials globals van en contra del poder i anul·len les asimetries. Això no és així. D’entrada l’arquitectura d’internet no és això. Internet no elimina les relacions de poder sinó que els transforma. A la xarxa hi ha una jerarquia estructural, una jerarquia econòmica (els grans actors de la xarxa: Google, Apple..) i una jerarquia social (hi ha un cert tipus de persones sobrerepresentats). Hi ha gent que pensa que l’activisme del núvol t’eximeix i és substitutiu del carrer. Actuar en el web no t’eximeix d’actuar al món real. L’organització és fonamental per transformar la societat.

El fet que internet es basi en la facilitat i la confiança també és el seu punt feble.

Busques feina?, Segueix les ofertes del teu perfil professional a Twitter

Cal aplaudir l’ingeni d’alguns que en moments com l’actual, farts de rebre notícies negatives, fan servir la imaginació per fer coses ingenioses. Un exemple que he trobat molt interessant és la darrera proposta del Servei d’Ocupació de Catalunya que ha desenvolupat un sistema pel qual les persones que estiguin a l’atur podran rebre tuits de les ofertes de treball de 23 sectors en temps real.

En concret, les persones que vulguin rebre un tuit amb l?oferta de treball tan sols han de seguir qualsevol dels 23 perfils de Twitter que el SOC ha creat per cercar feina i que són visibles al web http://www.gencat.cat/feinaactiva/twitter/

 
Llista de comptes d’oferta de feina per sector productiu
Administració
Administració Pública
Atenció Clients
Qualitat producció I+D
Comercial
Compres i emmagatzematge
Disseny i arts gràfiques
Educació i Formació
Finances
Informàtica
Enginyers Tècnics
Immobiliari i construcció
Legal
Màrqueting i Comunicació
Professions
Sanitat
Turisme
Agricultura, Ramaderia, Pesca
Serveis personals
Fabricació, electromecànica, muntatge i manteniment
Mineria i indústria pesada
Personal no especialitzat
Producció i distribució d’energia i aigua