Demà passat, dijous 18 de març a
les 8 del vespre, el Jordi
Llavina i jo
serem al Casal de
Vilafranca del Penedès (Rbla.
de Ntra. Senyora, 37, 1r pis) per participar en un acte titulat Versos
a dues veus que, tot i que és organitzat pel Club de Lectura del
Casal, és gratuït i obert a tothom.
Us convidem a venir-hi, i ja us
podem dir que en aquesta ocasió no només ens limitarem a llegir alguns
dels nostres poemes, sinó que també aprofitarem per parlar-ne i
comentar-los, entre nosaltres i amb tothom que hi assisteixi i hi vulgui
participar.
Ja fa uns mesos que la vaig llegir,
però encara li donava voltes a algunes coses. Per això, i perquè he
tingut la sort que la llibreria
Aqualata m'hagi convidat a parlar amb en David Monteagudo de la
lectura que jo n'he fet de la seva obra, acabo de rellegir el darrer
capítol de Fin,
la primera novel·la d'aquest autor que ha estat publicada per Acantilado.
Tant si heu tingut la temptació de llegir Fin,
com si ja ho heu fet i us queda cap dubte que vulgueu aclarir, sou
convidats demà divendres 12 de març a dos quarts de 8 del
vespre a la llibreria Aqualata (carrer Sant Josep, 14
d'Igualada). Jo explicaré les meves impressions com a lector i després
en Monteagudo ens aclarirà tot el que vulguem. Que no us espanti el
fred, a l'Aqualata si està calentó!
Ho havia d'haver penjat ahir, però no
vaig ser-hi a temps, i avui la pluja no para de fer-me memòria que ja he rebut el nou videoclip que l'Anna Roig i
L'ombre de ton chien han fet de la seva cançó Corro sota la
pluja. D'aquesta cançó ja en
vaig parlar el setembre passat, poc abans que l'Anna i els
chiens guanyessin amb ella el Premi
Cerverí 2009.
Des del primer moment que vaig
escoltar Corro sota la pluja, que aquesta cançó em té encantat.
No em pregunteu la raó perquè no la sé pas, però escoltar-la m'omple
d'aquesta singular alegria que transmet l'Anna Roig quan canta, com la
que sentia quan era petit i corria -encara ara ho faig- sota la pluja
sense paraigües. Escolteu-la i ja em direu que us sembla. I si en teniu
ocasió (al seu myspace podeu
consultar les actuacions), aneu-los a sentir en directe, perquè cara a
cara amb el públic aconsegueixen transmetre una sensació de calidesa i
de felicitat molt d'agrair en mig de l'aspror que ens envolta.
Fa uns quants dies, en Jaume de la
llibreria MésQueLletres de
Martorell em va convidar a presentar Londres
nevat, el darrer llibre de relats de Jordi
Llavina. De seguida li vaig dir que sí, perquè la primera vegada
que el vaig llegir ja vaig pensar que en aquest llibre de relats l'autor
no es limita simplement a fabular, sinó que ens dóna molt més que no
pas allò que col·loquialment en diem "fer literatura". És per això que
jo deia que el meu apunt sobre Londres nevat del passat
novembre, s'hauria pogut titular 'Més que literatura'.
Aquí
podeu llegir el que llavors vaig dir de Londres nevat.
Ara, però, que el temps m'ha fet pair millor el llibre, m'adono que
encara hi puc afegir coses. Han passat uns mesos i les històries encara
són ben vives al record. Això no és fàcil que passi, però en els dos
darrers llibres d'en Llavina hi ha dos elements que donen una tremenda
força a la narració, d'una banda la densitat vital que s'hi respira i,
penso que com a conseqüència d'això, la proximitat de la seva prosa amb
la poesia.
Aquest és un llibre que a banda
d'una desafortunada valoració feta amb més mala baba que no pas amb
criteris literaris (sembla que el món editorial ja les té aquestes
coses), ha tingut i té encara molt bones crítiques, tant en els diaris
de tota la vida com en un àmbit tan independent com el dels blocs.
Mireu, doncs, que en diuen bons lectors com el David del llunÀtic
o el Joan d'Ucronies.
Si no ho heu fet encara, us
convido a llegir Londres nevat, i us convido també, el dijous
4 de març a les 8 del vespre a la Capella
de Sant Joan de Martorell (carrer de Pere Puig, 61), a
escoltar-nos al Jordi Llavina i a mi. Parlarem del seu darrer llibre i
de tot allò que ens vulgueu preguntar.
És Nadal i la pluja que cau amb parsimònia sobre els camps, convida al recolliment. Mentre una verge diu l'oracle,
amb la mà oberta miro de copsar l'enginy i les veus dels picapedrers,
la suor i l'empenta dels seus braços. Els murs són plens de marques que han travessat el temps com les paraules de la Sibil·la que enlaira el seu cant sota les voltes de pedra. L'escolto mentre sento com em llampeguegen a l'espinada tot de records que no em pertanyen. I la nit es glaça.
De tot el que vaig viure a la Universitat, una de les coses de les quals en tinc més bons records, és de les lliçons del Dr. Antoni Vilanova.
A mitjans dels anys 80 vaig tenir la gran sort de poder assistir a les
seves classes d'estètica literària, que aquell curs -devia ser l'any
1984 o 1985- es van centrar en la novel·la europea dels segles XIX i
XX. Entre les moltes lectures que vàrem fer, en recordo sobretot tres
amb molta claredat: la de Nana de Zola, la de La Regenta de Clarín, i sobretot la de Pel camí de Swann de Proust.
De
la lectura que en aquell moment vaig fer de l'obra de Marcel Proust
encara en conservo les anotacions que vaig fer i les reflexions que va
propiciar. Aquella novel·la em va ensenyar a descobrir camins que fins
aquell moment desconeixia del tot. Per això, sempre més he estat agraït
al mestratge del professor Vilanova i a la traducció que en va fer el
poeta Pedro Salinas,
perquè sense la tutela del primer i el bon ofici del segon, jo no
hauria pas pogut accedir com ho vaig fer a les entreteles de Pel camí de Swann.
Tot i que hi ha traduccions al català d'aquesta obra de Marcel Proust, no l'he tornat a llegir. Però ara sí que ho faré. Des d'ahir que tinc a les mans Combray, el primer dels llibres de A la recerca del temps perdut, traduït pel Josep Maria Pinto, company blogaire i poeta.
Hi ho faré perquè ja em van agradar alguns fragments que va penjar al
seu bloc i perquè aprofitant la tarda plujosa i freda d'avui, i amb
l'ajut de les meves velles anotacions, he rellegit alguns dels
paràgrafs que fa un grapat d'anys em van colpir.
I vint-i-cinc
anys més tard, passats pel sedàs del català bell i precís que en Josep
Maria Pinto ha fet servir per la traducció, m'han tornat a colpir i he
retrobat -ara en la meva llengua- algunes de les sensacions que vaig
descobrir llavors. Com quan el temps queda en suspens i els secrets el
travessen: "No se sentia cap soroll
de passes pels caminals. Dividint l'alçada d'un arbre incert, un ocell
invisible s'enginyava a fer que la jornada li semblés més curta, tot
explorant amb una nota prolongada la solitud circumdant, però en rebia
una rèplica tan unànime, un xoc de retorn tan redoblat de silenci i
d'immobilitat que semblava que acabés d'aturar per sempre l'instant que
havia mirat de fer passar més de pressa. La llum queia de forma tan
implacable d'un cel immòbil que hom s'hauria volgut sostreure de la
seva atenció i, fins l'aigua adormida, el son de la qual irritaven
perpètuament els insectes, somiant sens dubte algun maëlstrom
imaginari, augmentava la torbació en què m'havia llançat la vista
del flotador de suro, perquè semblava arrossegar-lo a tota velocitat
sobre les extensions silencioses del cel reflectit; quasi vertical,
semblava a punt de submergir-se, i jo ja em demanava, sense parar
esment al desig i el temor que tenia de conèixer-la, si no hauria de
fer avisar la senyoreta Swann que el peix mossegava l'ham,..."
Pel que he pogut llegir, ja puc dir que em sembla que la qualitat de la traducció d'aquest llibre, que es presenta dimarts,
és tan important que els noms de Marcel Proust i d'en Josep Maria Pinto
seran des d'ara inseparables pels lectors en català. Moltes gràcies,
Josep Maria, per la teva feina curosa i delicada; i l'enhorabona!
El 1994, quan es va produir el genocidi de Ruanda, vaig poder col·laborar en l'elaboració d'una carpeta de gravats i poemes a favor de Metges Sense Fronteres.
Però quan aquell projecte es va acabar, em vaig adonar que si realment
volia ajudar i no només treure'm de sobre la mala consciència del
moment, era més important una petita ajuda sostinguda que una gran
ajuda puntual, i per això em vaig fer soci de MSF.
Ara ja fa 15 anys que en sóc soci, i a banda d'una aportació
econòmica regular i de participar en la difusió d'alguna campanya no he
fet gran cosa més. Però tot i així paga la pena, perquè el que a
nosaltres ens sembla xavalla té molt valor als països pobres: Amb 100€
es pot tractar amb retrovirals un nen malalt de sida tot un any, amb 20€ n'hi ha prou pel tractament complet de 12 adults que pateixin chagas, 160€ són suficients per comprar els medicaments per tractar un malalt de kala azar, amb 60€ es pot fer el diagnòstic de la malaltia del son a 6 persones, amb 70€ n'hi ha prou per tractar un afectat de tuberculosi durant mig any i només 20€ són suficients per pagar el tractament de la malària a 55 nens.
Alguna d'aquestes malalties, com la sida, ens és familiar, i els
més grans sabem que és la tuberculosi o paludisme i tenim referències
de la malària. La malaltia de chagas, la del son o la de kala azar ens
són, en canvi, desconegudes. Però totes sis tenen una cosa en comú, i
és que per totes sis hi ha tractament però no interessen gaire a les
companyies farmacèutiques perquè són, en la majoria de casos, malalties
amb una incidència molt alta entre les capes de població que no es
poden pagar el tractament. No són malalties rendibles, ho és molt més
investigar sobre la vacuna de la grip A perquè tot i que afecta a menys
població, des dels països rics estem disposats a pagar el que calgui
per tenir-la.
Metges Sense Fronteres crida l'atenció, en la CiberMarató d'aquest any, sobre aquestes malalties oblidades i sobre el fet que tot i que hi hagi possibilitats de curació no es faci res. Per això apel·lo a la capacitat d'ajudar
de cadascú de nosaltres; i ja ho sé que aquestes campanyes es basen en
tocar la fibra sensible o que això pertocaria als governs i
probablement és responsabilitat de les grans companyies multinacionals
-ja m'ho han dit diverses persones-, però es tracta de no amagar-se
davant la gravetat del problema. A aquestes alçades ja hauríem d'haver
après com ens van les coses quan no agafem el toro per les banyes i ens
amaguem darrera la responsabilitat dels altres. Per això, si podem,
deixem-nos de punyetes i donem un cop de mà a qui el necessita!
Avui que fa 25 anys que Joan Vinyoli és
mort, torno a llegir a poc a poc els seus versos. La seva poesia em
guanya una altra vegada i comprovo com els seus poemes creixen més i
més cada dia que passa. Per això, tot i l'homenatge que aquest vespre
es farà a l'Ars Santa Mònica, organitzat per aquesta institució i la ILC, des d'aquí també us convido a retre homenatge a la seva poesia escoltant el poema CERCLES recitat per Feliu Formosa, o llegint-lo:
CERCLES
Un altrecop vols agitar les aigües del llac. Està bé, però pensa que no serveix de res tirar una sola pedra, que has d'estar aquí des de la matinada fins a la posta, des que neix la nit fins al llevant - tindràs la companyia de les estrelles, podràs veure l'ocellassa de la nit negra covant l'ou de la llum del dia nou - assajant sempre cercles, per si al cap de molts anys, tota una vida, et sembla - i mai potser n'estaràs segur - que has assolit el cercle convincent.
[Joan Vinyoli: Obra poètica completa, Ed. 62/Diputació de Barcelona, Col. Clàssics catalans, Barcelona, 2001]
El Carles Hac Mor em va convidar, ara fa uns mesos, a participar una altra vegada al Cicle de Poesia als Parcs de la Diputació de Barcelona. Em va demanar si volia recitar amb la Montserrat Abelló,
i jo que més que no pas una proposta vaig entendre que el Carles em
feia un regal, vaig dir que sí de seguida. Per tant aquest diumenge 18 d'octubre, a les 12 del migdia, la Montserrat Abelló i jo serem al Conjunt monumental d'Olèrdola[aquí] per llegir-vos un grapat dels nostres poemes mirant de seguir el lema del cicle, que enguany és Les veus de la natura.
És evident que poder compartir un migdia de diumenge llegint poesia amb la Montserrat Abelló
em fa una il·lusió especial, però també m'agradaria compartir-ho amb
vosaltres i per això hi sou convidats. Si us ve de gust i podeu, fins
diumenge!
Si dos apunts enrere us vaig demanar que escoltéssiu Anna Roig i L'ombre de ton chien i els votéssiu pel Premi Cerverí 2009, avui us faig una nova proposta. M'he assabentat que un dels blocs que més m'estimo ha estat proposat pel Premi Web 2010 que BalearWeb organitza per blocs en català de les Illes Balears. Em refereixo al bloc El pèndol de petites oscil·lacions que ja fa una mica més de tres anys que corre per la xarxa i que des de sempre és present als enllaços d'aquest Cupressus sempervirens i també a Castells de cartes, el meu altre bloc.
No conec personalment l'autora de El pèndol...,
però des del primer dia que hi vaig tenir contacte que la sento molt
propera tant pel que escriu com per com ho fa. A mi m'agrada dir,
perquè és així com ho sento, que El pèndol...
fa molta i bona companyia, i suposo que això és així perquè la seva
autora té la virtut de desenvolupar un discurs capaç d'ajudar-nos a
escapar de les misèries i banalitats que ens distreuen de les coses que
de debò importen i, per contra, ens ensenya a valorar les criatures i
els actes senzills que cada dia poden fer que la vida ens sigui més
amable.
Si no el coneixeu, el bloc de la Victòria, us en recomano la lectura i us demano que si us agrada el voteu pel
Premi Web 2010. De tota manera, estic convençut que el millor premi ens
l'emportem els seus lectors cada vegada que ella hi penja un nou apunt.
Aquesta setmana l'agenda és més atapeïda que de costum. A més de la
feina de cada dia hi tinc anotades dues cites prou interessants. La
primera diu que demà a les 8 del vespre seré a la Casa de Cultura de Girona per llegir poesia amb en Jordi Llavina. Ja fa un cert temps que en Roger Costa-Pau em va proposar de participar en un dels actes d'AraPoesia - XIV Festival de Poesia de Girona, i a mi -ja us ho podeu imaginar- em va faltar temps per dir que sí.
La segona serà divendres a Vilanova i la Geltrú després que la Cesca Mestres, de l'editorial El Cep i la Nansa, em convidés a participar en un dels actes de l'A09_ESPLET - Tardor de llibres.
En aquest cas no es tracta d'un recital, sinó que som convidats en
Llavina i jo -a partir de les 5 de la tarda al Foment Vilanoví- a
dialogar en públic sobre les nostres darreres creacions poètiques, tot
i que segur que algun poema nou també caurà.
Ja ho veieu doncs
que aquesta és una setmana atrafegada, però encara sort que m'ha tocat
una bona parella de ball. Si sou a prop, tant d'un acte com de l'altre,
no dubteu que hi sou convidats.
Del grupAnna Roig i L'ombre de ton chien ja n'he parlat en dues ocasions anteriors, aquí i aquí. Ara, però, m'he assabentat que una de les seves cançons ha estat nominada pel Premi Cerverí 2009
a la millor lletra de cançó. Aquest premi, tot i que un jurat s'ha
encarregat de triar les cançons que hi poden optar, es concedeix per
votació popular. A més d'Anna Roig i L'ombre...
també han estat nominades cançons de Joan Miquel Oliver, El petit de
Cal Eril, Mazoni, Elena, Manel, Remigi Palmero i Estanislau Verdet, i
n'hi ha més d'una que m'agrada prou, però jo em decanto per Corro sota la pluja.
M'agrada molt sentir cantar l'Anna -sobretot en directe- i la música
d'aquesta colla de bons músics que l'acompanyen, per això els he donat
el meu vot i us proposo que els escolteu i, si també en quedeu
convençuts, els voteu abans del dimecres 30.
Mai no he sentit la Laia Noguera recitant la seva poesia i ja fa temps que en tinc ganes. El Jordi Llavina sí que l'he sentit i m'agrada la seva poesia. Per sentir-los, a ells i el SongBook Trio, i gràcies a l'empenta del Joan Calsapeu, aquest vespre a les 9 seré al Casal de Llavaneres. Si sou a prop i us hi acosteu, penso que no us decebrà.
PS: Acabo de sentir el Joan Margarit al Parc de la Ciutadella i n'aplaudeixo les seves paraules. És bo que algú com ell amb el do de la paraula digui les coses com són quan les ombres del feixisme ens enterboleixen la vida.
Entre els diversos actes que el Museu Vicenç Ros de Martorell ha organitzat pel Dia Internacional dels Museus, hi haurà el que s'ha anomenat Poetes al Museu. Els poetes convidats a participar-hi som el Lluís Julià, el Jordi Llavina i jo mateix, Ricard Garcia. Recitarem els nostres poemes i després podrem xerrar una estona i prendre una copa de cava.
La lectura de poemes es farà el proper dissabte 16 de maig a les 7 de la tarda al Museu Vicenç Ros(Av. Vicenç Ros, s/núm., Martorell) i té l'al·licient afegit de poder veure la important col·lecció de ceràmica del Museu.
L'activitat és gratuïta i hi haurà llibreria per qui vulgui adquirir algun dels nostres llibres.
Ens
agradaria que, si us és avinent i us ve de gust, vinguéssiu a escoltar
els nostres poemes i a passar una estona amb nosaltres. Us hi esperem!
És per això que el proper divendres 13 de març a dos quarts de 9 del vespre,
tots dos serem a Igualada per parlar de literatura i per llegir-vos una
mostra dels poemes d'aquests llibres i, també, algun text inèdit.
Ens
agradaria molt que, si podeu i us ve de gust, vinguéssiu a passar una
estona amb nosaltres i els nostres llibres. Hi sou convidats!
El recital, que començarà a dos quarts d'onze de la nit, es farà a les caves Solà Raventós. al carrer de la Indústria, núm. 38; (hi ha un pàrquing públic a 100 metres).
Ahir divendres vaig tenir la sorpresa que
el recader em va portar a casa els primers exemplars del meu nou llibre de
poesia, titulat De
secreta vida i publicat per Edicions
3i4. L’edició del llibre ha estat possible perquè va obtenir el XXVIIè Premi de Poesia
Senyoriu d’Ausiàs Marc l’abril de l’any passat.
I avui dissabte, a les vuit del vespre, la
poeta Teresa
Pascual en farà la presentació a Beniarjó. Després hi
haurà un breu concert del grup Ensemble Stadler, format pels solistes de
l’Orquestra de València i, finalment, es proclamarà quina ha estat l’obra
guanyadora del Premi de Poesia Senyoriu d’Ausiàs March d’aquest any.
Tot plegat, ja us ho podeu imaginar, em fa
una il·lusió que, tot i que ara mateix m’és difícil d’explicar, vull compartir
amb totes aquelles persones que sovint passeu pels Castells de cartes o
pel Cupressus sempervirens,
ja que la vostra companyia –física i virtual, tant li fa- m'encoratja a seguir
escrivint. Estic engrescat, nerviós, il·lusionat, agraït... i molt content,
molt. Gràcies!
L'acte és públic, per tant tothom que hi vulgui assistir hi
és convidat, sobretot aquelles persones que han tingut relació amb l'Escola en
diferents moments i des de diferents àmbits, ja sigui com a pares i mares
d'alumnes, com a membres de l'AMPA o dels successius Ajuntaments i,
especialment, els qui són o han estat alumnes de l'Ínter.
El llibre es pot comprar a les llibreries Jepii Rondallade
Sant Sadurní d'Anoia i a la llibreria l'Odissea
de Vilafranca del Penedès. També es pot
adquirir a la secretaria de l'Escola.
Faig extensiva a tothom aquesta
invitació que acabo de rebre. El cas és que, amb motiu de les festes de Sant Raimon de Vilafranca del Penedès, demà
dissabte 19 de gener, a les 19.19h al cafè El
forat del pany, podrem gaudir d'un rebrot de kinzena poetika :
CONCERT DES
DE MERCURI I ALTRES POEMES UCRAÏNESOS amb Andriu Antonovskiy i Catalina Girona
