Carnassa
Acabo de rebre, no
fa gaire estona, una trucada sorprenent: “Buenas
tardes, le llamo de Tele5…” Ja hi som, una altra pesada que em vol fer
una enquesta –he pensat. Però no, no era una enquesta. La noia que trucava va i
m’engalta: “Hemos sabido que un joven ha
apuñalado a sus padres en la calle Montserrá de Martorel…” Refot!, si això
és el carrer de casa, què diu aquesta dona? Però ella ha seguit: “…y le llamamos para que nos cuente que ha
ocurrido…” Me l’he tret de sobre de seguida i he penjat com qui espanta
una mosca vironera abans no pongui els ous.
Ara, però, que hi
penso, em venen tot de consideracions al cap sobre com es fa periodisme a les
espanyes i, sobretot, en algunes televisions: Qui em trucava ha tirat de guia telefònica
i ha trucat a un número –o a diversos, és clar- del carrer Montserrá de Martorel
sense cap possibilitat ni interès de contrastar el que jo
li pogués explicar. La noia que m’ha trucat no em coneix, ni sap qui sóc ni
quina veracitat pot tenir el que jo li digui, però tot i així em demanava que
li expliqués la pel·lícula dels fets.
A banda d’això,
també dubto que pugui tenir gaire interès la notícia d’aquest episodi de
violència més enllà dels afectats i de les necessàries mesures de seguretat al barri o a la població on ha passat. Però a hores d’ara ja sabem com agrada la
pornografia informativa i com Tele5 n’ha fet un gran negoci després de convèncer
milions de pobres ànimes del seu dret a saber què passa als budells dels seus
veïns mentre els propis bramen delerosos de més sang.
La noia que m’ha
trucat tenia pressa, es notava. De ben segur que ella també sentia bramar la
fera darrera seu, i abans no fugís a un altre circ li havia de donar carnassa.
Tant li era la qualitat de la notícia, el que importa és que el monstre
s’afarti i el públic no tregui els ulls de la pantalla.
[Fotografia de Cal Pepet del Xica]