El meu primer Estellés

No és pas la primera vegada que la poesia de Vicent Andrés Estellés és present en algun dels meus blocs. Sense fer gaire memòria me’n recordo de dues entrades (aquí i aquí) protagonitzades pel poeta de Burjassot. Avui, però, hi torna a ser perquè aquest bloc també s’afegeix a la Diada Estellés, nascuda als blocs a partir de la convocatòria de la Festa Estellés.

Quan rumiava com homenatjar el poeta, me’n he anat a la prestatgeria  a cercar els meus llibres de l’Estellés i me’ls he mirat un per un. El que teniu a la fotografia del post és el més antic, ja es veu que les tapes s’han descolorit i estan gastades. És del 1979 -jo encara era a l’institut- i el va  editar l’Eliseu Climent amb un format molt senzill: cobertes de cartolina blava amb el títol del llibre i el nom de l’autor en una etiqueta enganxada al damunt.

Després en vingueren més de llibres del Vicent Andrés Estellés, i també l’Obra Completa que la M. em va regalar fa un grapat d’anys. Avui ens la miràvem tots dos i tornàvem a llegir la dedicatòria que m’hi va escriure, ben viva encara, com la poesia de Vicent Andrés Estellés, com aquests versos de Els canyars de la vora de la sèquia del meu primer Estellés:

                        […]Jo vivia aleshores,
vivia plenament com no havia viscut,
viu adàmicament entre objectes sorpresos,
en ben deliciosa elementalitat:
els àlbers, el silenci dels amants, el crepuscle,
un cos, una carn pura, tot l’amor, un amor.
La sorpresa, la glòria. O si voleu, la festa,
la festa dels sentits ballant entorn de l’ànima,
ballant damunt la brossa a la llum de la lluna.
No hi hagué en l’antic Regne de València un amor
com aquell, com el nostre, com la fúria de viure.

[Vicent Andrés Estellés: Llibre de meravelles, Eliseu Climent editor, València, 1979]

Aquesta entrada ha esta publicada en Cupressus sempervirens. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

6 respostes a El meu primer Estellés

  1. V diu:

    El més bonic d’aquests homenatges és que molts tenim històries personals per explicar, coses que no es troben enlloc més que en els nostres blogs.

    Gràcies per participar plenament en aquesta setmana poètica! 

  2. Hola Ricard,

    Molt bé aquest apunt, així ple de vivències i records s’aviva la curiositat del lector i esdevé més entranyable.

    Gràcies per ser-hi, salut, bons aliments i bona taula!

  3. Victòria diu:
    El llibre de meravelles tot ell és un tresor, de carn i os i esperit, la sensualitat més gran i vibrant, la por i  la fam de la postguerra… i l’espiritualitat quasi mística dels darrers poemes

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*