Hi ha un taxista a cada cantonada del cel http://www.youtube.com/watch?v=pMWcbNz-1ZY
Un supervivent ocasional... el sr. Taxista!
http://www.youtube.com/watch?v=Lq6rEPBN7aA&playnext=1&list=PL8E2C73142FB1B1A4&index=13
  |
  |
|
|
r.mirabete
|
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaçosENLLAçOS D'INTERèS
Notícies VilaWeb
Últims 40 canvis
|
Hi ha un taxista a cada cantonada del cel http://www.youtube.com/watch?v=pMWcbNz-1ZY  Maria Coma  El Petit de Cal ErilCendres (2010) "Sou el que nosaltres érem sereu, el que nosaltres som, sou...!" Som el que nosaltres érem sereu, el que nosaltres som, sou... nosaltres -les cendres d'il·lusió que revifen i s'envolen ben endins dels qui estimem- som i érem aquestes cendres hostatjades en el vostres cors gentils que serem. BONES FESTES!!!! i UN reguitzell DE torronets i MOLTES abraçades! http://www.youtube.com/watch?v=xHMBvVWs5i4&feature=player_embedded 
Escenografia i atrezzo: S’utilitza un cavallet de fusta amb dibuixos com a suport visual. L’atrezzo consta d’una espasa, una rosa i un globus. Vestuari: Els artistes porten un vestuari específic de l’època medieval. Equip de so: Equip de so propi + dos micròfons de diadema. Música: L’obra conté vuit peces musicals a més de melodies i efectes varis. Durada: 50 minuts. Activitats: Hi ha la possibilitat de fer un taller després de l’actuació que consisteix en pintar un dibuix del protagonista de l’obra: en Draconis, o bé fer un retallable d’aquest personatge. Vegeu-ne un tast a http://draconisilarosamecanica.blogspot.com/ És un espectacle musicoteatral de Contes de les Esferes: http://contesdelesesferes.blogspot.com/ Hi ha maneres amb les quals la màquina no pot vèncer el discurs de la paraula, del gest, de la música, de les abraçades.  AHIR D’AMOR I AVUI ENCARA Ricard Creus Editorial Meteora Barcelona,2010 Al llarg de tota la seva obra, en els versos de Creus hi brota l’apunt quotidià, el dir mesurat per la contenció i l’experiència de vida. Recorrem el trajecte líric que va de l’amor al desamor al primer poemari d’aquest recull: Fruites del temps collides amb desgana (1975). És un dels llibres més rodons d’aquest volum i alhora d’una bella intensitat. Els versos són una confessió i també una reflexió sobre l’amor no correspost. Llisquen amb el dir clar i lluminós d’un diamant: No és l’amor la moneda, amb la qual / es pugui, veus, comprar ni canviar. / L’amor del bo no es cotitza, fa nosa, / s’usa si es pot i un cop usat es llença. / L’enamorat, com rosegó sobrer, / es queda buit i, a l’amat, fa nosa. El poeta explica el seu sofriment amb versos colpidors que detallen la seva nafra, el seu dolor. L’expressió poètica va de la mà de la més alta i humil sinceritat possible: Perquè sóc viu et penses que tu no / m’has malferit; mai més viuré sencer, / t’ho dic a tu i encara que t’ho sembli / no em queixo, saps. En la poesia de Creus el to de confessió i de proximitat cap a la destinatària de tots els poemes és sempre germà de la sinceritat moral. En el segon llibre del volum, avancem amb l’autor fins a la comprensió d’allò que entenem per amor. Els dubtes i certeses configuren l’itinerari cap a la consecució del fi amorós. Celebrem l’edició d’aquest volum per part de l’editorial Meteora, que fa justícia a la trajectòria i al saber poètic de Ricard Creus. És un dels poetes més consolidats de la nostra tradició viva i que avui, i encara, roman lluny de les places públiques més transitades. La seva poesia no entén de quotes ni d’homenatges, sinó que és prova de la seva vida i del seu talent. R. Mirabete, article publicat a Benzina, núm.50  Em sembla que tot gira del revés...http://www.youtube.com/watch?v=JD1yXL2lYeM I miraré cap a la terra  Tornassolat -ada Que produeix reflexos diferents segons la inclinació de la llum que hi incideix (IEC) Glissando* Tornassolat http://www.youtube.com/watch?v=mQ2ZlMl7Lm0  Bon dia... des de la ciutat de Mr. Jones, Ràdio Ocasional 20.10 saluda a les persones de bona voluntat i els diu que les emissions en ones hertzianes es reprenen amb independència dels controladors aeris i de l'espai comunicatiu registrat. Queda dit que la llibertat transita en les ones i les intervencions dels oients són sempre benvingudes. Bon dia... us parla Mr. Jones i aquesta és la Ràdio de Les Ocasions!  EL LABERINT DE FILOMENA Josep-Ramon Bach Editorial Proa Barcelona, 2010 L’estructura de l’obra és un dels seus punts forts ja que divideix l’obra en un format literari que s’allunya dels estàndards dels poemaris, i s’acosta a l’estructura d’altres gèneres com ara el narratiu i el dramàtic; és a dir, es divideix en les seccions següents: Pròleg, Primera part, Mitja part, Segona part, Cloenda i Epíleg. També cal fer esment de la inclusió, al final del volum, de tres poemes en prosa que tenen un caràcter autobiogràfic. Aquests poemes permeten a l’autor revelar certes confessions sobre la seva família, o si més no, sobre familiars del jo poètic. Tot plegat és un mosaic de persones i personatges de qui l’autor en sap donar la vida al llarg de l’obra. Des del sabater a qui el jo poètic anava a veure algunes tardes al capellà amb el qual es confessava de petit, són referents indissolublement lligats a la seva infantesa. La transmissió dels sentiments de quan era infant, l’autor els sap descriure i expressar amb la innocència i pensament de la primera joventut. En el poema Somnis se’ns explica el record del que seria el primer amor dels joves amants: Mentre nosaltres, / a la fresca, / imaginàvem / com seria la vida / a partir del dia / que Déu / ens deixés fer l’amor.  EL CARNISSER DEL FRED
Marc Masdeu amb aquesta obra s’apropa encara més a la poesia de l’expressionisme alemany. De fet, les referències estrangeres es concentren en autors expressionistes com Georg Trakl o en autors de parla alemanya que en certa manera són continuadors d’aquest moviment, com ara Thomas Bernhard. L’autor també incorpora cites de poetes d’altres latituds com T.S.Eliot o el nostre estimat Blai Bonet. La poètica de l’autor es basa en una multiplicitat de veus i de referents interns del poema que fa que el lector hagi d’aventurar-se a detectar a què o a qui es refereix el jo poètic en els versos. El plaer rau en la força de l’expressivitat i en la forma de mostrar el dolor humà amb una ràbia irracional. El poeta incorpora al llarg del llibre un sentiment espiritual que parteix de la teologia cristiana però transformada i particular; en certa manera, les referències a la religió són com contrapunts a la seva passió. Al llarg de les seves rondes per la ciutat el dolor el fa insensible. Se separa dels altres i els escomet amb venjança: És malalt, el malalt, i encara encara / hores sordes i ensurts que el manen massa. / (...) i llavors s’ensuma la gran venjança: / Jo sóc el carnisser, el fred perfecte. Aquesta crònica o confessió lírica és un retrat d’una persona que s’ha nodrit del dolor i el canalitza en l’acció d’esventrar bèsties a cops elèctrics. A la darrera part del llibre, hi trobem la veu del personatge que ens arriba sense interferències líriques. Ens explica els seus orígens, la seva infantesa i confessa els seus temors. Declara en un dels darrers poemes: Em refugiava al món, / gaudint de les preguntes / sense creure en no-res. El final del carnisser és un dels seus finals predilectes. I en un mateix hi ha el pitjor enemic. |
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats 
|
||