última ronda

ESBUFEC D’ALENADES UTÒPIQUES

Esbufec d’alenades utòpiques,
en cercles de fum, en anells d’atzur
que em lliguen al silenci de les cendres
-ara sense veu, captiu de l’obscur-;
somieig incessant que a la llunyania
va dibuixant castells d’atzur.
Des del Cafè del Centre recomença
el cant d’enyor que el temps tornarà a dur
altres nits penitents d’embriaguesa.
Seré el caminant que s’adorm al mur,
flagel·lat per les ombres grinyolants
dels gossos errants del carrer obscur.

         Ricard Mirabete (Última ronda, 1999)