CIUTAT BLANCA
Deixa un comentariCIUTAT BLANCA
CIUTAT BLANCA
Ciutat blanca de branques d’asfalt,
laberint de passions desbocades…
Presó blava que encercles la nit,
el delit de les flors amagades!
Escolta! Escolta’m, i jo bufaré dins teu
una ànima.
Ciutat estimada,
donzella de la multitud
ufanosa del seu guany,
ara comença el joc entre tu i jo.
Ricard Mirabete (Barcelona, 1999)