EN LABERINTS ESTRANYS
Deixa un comentariEN LABERINTS ESTRANYS
En laberints estranys d’ecos de foc
cerco debades el vol de l’alosa,
el crit rocós del mar, la bella rosa
que amagà l’amor en circuits de joc.
Com un riu de muntanya que no gosa
retrobar el punt on el temps se’n va,
gràcilment, entre l’oreig suau i el mar,
les herbes d’Àsia que sotgen la llosa.
Ricard Mirabete (La gran baixada, 2004)