última ronda

És negra nit…
R.Mirabete (1999)

És negra nit i les ombres travessen

els vells carrers de la grisa ciutat,

que miren d’amagar-se de la blana llum dels fanals.

Rere l’església era el cementiri

que fou el fossar d’antics sacerdots.

Ara és un parc, on tristes parelles

assagen un amor d’encenalls.

Al racó, la foguera eterna

de les venes sagnants d’un jove

crema el batec fred de les pedres.

 

                                                  R.Mirabete (Barcelona, 1999)