NUCLEAR, SEGONS VÍCTOR MAÑOSA
Deixa un comentari
D’UN PARATGE D’OMBRA A L’INICI DE L’ESPERANÇA
per Víctor Mañosa
A les meves mans Nuclear (Terrícola, 2015), un breu poemari sense cap concessió, un treball depurat com si cada poema tingués voluntat de ser essència, nucli. Aquest és el darrer recull de Ricard Mirabete (Barcelona, 1971) i és també un bon exemple dels trets que distingeixen la seva poètica: la cura i el rigor formal, si, però primerament la mirada ètica i una imbricació que fa del paisatge alguna cosa més que el mer continent del poema.
A Nuclear, el poeta és la petjada, i el poema el paisatge que es desplega en ell: “transito melangiós pels camps sembrats/que no admeten cap error. Són camps madurs (…) arribo a l’esglesia de Talló./ Llengua bífida, pedra en ordre/i l’estructura òssia del salm”. Aquí, la mirada de Mirabete s’ha desplaçat cap un entorn més rural i antic, partint dels entorns urbans que definien els poemes de Les ciutats ocasionals (Tèmenos, 2009) i els camins infiltrats d’urbs com els de la Vic difusa que apareix a Radar (Tèmenos, 2012).
Si la natura és essencialment un contrast entre l’amplitud d’allò que ens sobrepassa i la introspecció que ens desvetlla, “la rodonesa del que em dibuixa l’ànim” , tot accés al seu si esdevé un camí espiritual. En el cas de Mirabete, cal insistir en que aquest camí no implica una desconnexió amb el fet humà, o una fugida. De fet, a vegades el poeta és a la penombra, encara que al punt just de “l’inici de l’esperança”, mentre una llum (no “l’única llum dels cims més alts”) il·lumina canyissars, una ermita o els cossos retallats dels maniquins, les runes del segle XXI. I és aquí quan ens adonem que la mirada és també, quan hi ha pensament, ètica −l’altre tret distintiu de la poesia de Mirabete−: “Corrompre’s és allò que no afirmem (…)/ Com la música robada als dies que no vindran”.
A vegades, també el poeta és un mèdium, una voluntat narrativa que és radical poesia, és el cas de “Ruralia” o “La casa abandonada”, poemes que m’han evocat el punyent “Hospital”, de Les ciutats ocasionals.
Un darrer apunt: detalls com la disposició del text, el tacte de les cobertes i el color de la tinta, o saber que els criteris de producció del llibre mantenen una actitud de “respecte a totes les espècies terrícoles”, posen de manifest que Nuclear ha estat editat amb amor. Un plaer afegit pel lector.
VÍCTOR MAÑOSA, article publicat a Caravansari, núm.6 (març de 2016)
Enllaç: